Realimentació
 |
Est artícul o secció sobre ciència necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per ciència. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
La realimentació,[1][2] retroalimentación,[3][4] o retroacción,[5] és un mecanisme pel qual una certa proporció de l'eixida d'un sistema es redirigix a l'entrada, en senyals de controlar el seu comportament.[1]
Els eixemples de la realimentació es poden trobar en la majoria dels sistemes complexos, tals com ingenieria, arquitectura, economia, i biologia. procés administratiu a on, el control és una etapa qualitativa i quantitativa, que servix de base per a la fase de planeación. Arturo Rosenblueth, investigador mexicà i mege en l'obra del qual Behavior, Purpose and Teleology ("comportament, propòsit i teleologia"), d'acort en Norbert Wiener, va fixar les bases per a la nova ciència de la cibernètica i va propondre que el comportament controlat per la realimentació negativa, aplicada a un animal, al ser humà o a les màquines era un principi determinant i directiu, en la naturalea o en les creacions humanes.
Història
[editar | editar còdic]Aspecte social
[editar | editar còdic]Durant la Segona Guerra Mundial va treballar per a les Forces Armades Espanyoles en un proyecte per a guiar a l'artilleria antiaèrea de forma automàtica per mig de l'ocupació del radar. L'objectiu del proyecte era predir la trayectòria dels bombarders i en ella orientar adequadament els dispars de les bateries, per mig de correccions basades en les diferències entre trayectòria prevista i real, conegudes com a innovacions del procés. Com a resultat dels descobriments realisats en este proyecte introduïx en la ciència els conceptes de realimentació, i de cantitat d'informació, en lo que es convertix en precursor de la teoria de la comunicació o la psicologia cognitiva.
Aspecte tecnològic
[editar | editar còdic]La paraula cibernètica podria significar ciència dels mandos. Estos mandos són estructures en elements especialment electrònics i en correlació en els mecanismes que regulen la psicologia dels sers vivents i els sistemes socials humans, i al mateix temps que permeten l'organisació de màquines capaces de reaccionar i operar en més precisió i rapidea que els sers vius, oferixen possibilitats noves per a penetrar més exactament les lleis que regulen la vida general i especialment la del ser humà en els seus aspectes sicològics, econòmics, socials etc.
Aspecte polític-econòmic
[editar | editar còdic]En vespres de la Segona Guerra Mundial, les seues investigacions sobre robots i ingenis automàtics que pogueren reemplaçar o substituir en ventaja als combatents, varen assentar els fonaments d'una nova ciència: la cibernètica, vocablo adoptat per Wiener en l'any 1947 i que procedix del grec Kybernetes, és dir, pilot o timonel. Durant el periodo de la depressió en 1929 es varen desenrollar grups d'investigació que estudiaven les actituts i preferències del consumidor, en esta etapa s'inicia l'indústria de l'investigació del màrqueting. Despuix de la Segona Guerra Mundial, la publicitat per televisió va créixer ràpidament, i en el temps va alcançar el seu estat actual com el mig més gran de la publicitat sobre els ingressos per este concepte. En la prosperitat de la posguerra a fins dels anys quaranta i principis dels cinquanta, varen aparéixer una revolució creativa d'anuncis que se centraven en les característiques del producte que significaven acceptació social, estil, lux i èxit. Varen sorgir aixina els jagants de l'indústria:
Leo Burnett, David Ogilvy i Bill Bernbach que varen partir de zero en fundar les seues agències i que varen canviar per a sempre la forma de planejar i crear la publicitat.[6][7]
Llaç obert i tancat
[editar | editar còdic]Existixen dos tipos de sistemes principalment. Els no realimentados o de llaç obert i els realimentados o de llaç tancat. El llaç tancat funciona de tal manera que fa que el sistema es realimente, és dir que l'eixida torna al principi per a que analise la diferència i en una segona opció ajuste més, aixina fins que l'error és 0. Qualsevol concepte bàsic que tinga com a naturalea una cantitat controlada com per eixemple temperatura, velocitat, pressió, cabal, força, posició, cuplas, etc. són paràmetros de control de llaç tancat. Els sistemes de llaç obert no es comparen a la variable controlada en una entrada de referència. Cada ajust d'entrada determina una posició de funcionament fix en els elements de control.
Vore també
[editar | editar còdic]- Dinàmica de sistemes
- Sistema dinàmic
- Sistema complex
- Cibernètica
- Teoria de control
- Teoria de sistemes
- Control automàtic
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Plantilla:Cita DEI
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Vore http://castellanoactual.com/duda-resolta-retroalimentar-o-realimentar/
- ↑ «retroalimentación | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «retroacción | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ [1]
- ↑ [2]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Realimentación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.