Anar al contingut

Realisme depressiu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El realisme depressiu és una hipòtesis subscrita en 1979[1] per les sicòlogues nortamericanas Lauren Alloy i Lyn Yvonne Abramson[2] i desenrollada posteriorment per atres autors. Segons esta hipòtesis, els individus depressius fan inferència del món més realistes o encertades que els individus no deprimits. Encara que es pensa que les persones deprimides mostren un biaix cognitiu negatiu que provoca pensaments recurrents negatius de forma natural, aixina com conductes inadaptadas i creències disfuncionales sobre la realitat,[3][4][5] el realisme depressiu argumenta que esta negatividad no solament reflectix una major precisió en la valoració de les coses, sino també que les evaluacions dels individus no deprimits sugerixen un biaix positiu no del tot realiste.[6] O, en atres paraules, que els subjectes "normals", els que no patixen depressió, ho veuen tot "més lluent" de lo que és, mentres que els subjectes deprimits veuen el món més aproximat a com és en realitat. «Lo que indiquen eixes llínees d'investigació és que sembla que de forma normal els no deprimits sobreestimamos, per eixemple, la nostra capacitat per a realisar tasques o la sòrt que anem a tindre en determinat event de l'encert o en la capacitat per a controlar certs events. [...] Lo més cridaner que planteja esta hipòtesis és, puix, que les persones de forma "normal" tendim a ser poc realistes».[7]

Esta teoria seguix sent molt controvertida, ya que posa en qüestió el mecanisme de correcció que la teràpia cognitiu-conductual defén per a combatre la malaltia depressiva.[8] Encara que actualment existix alguna evidència que sustenta la plausibilidad o certea dels sentiments que caracterisen el realisme depressiu, el seu efecte pot ser que es restringixca a uns poques situacions molt concretes.[8]

Arguments a favor

[editar | editar còdic]

En ensajos clínics sobre contingència, quan es va demanar als participants que pulsaren un botó per a evaluar el control propi que percebien sobre l'encés d'una llum, els individus deprimits feyen evaluacions més precises que els no deprimits sobre el particular.[9] També es va demanar als participants que completaren una tasca i evaluaren el rendiment propi, sense comentar-se'ls res al respecte (sense feedback), i els individus deprimits tornaven a fer autoevaluaciones més precises que els individus no deprimits.[10][11][12][13] Posteriorment es va demanar als participants completar una série de tasques, esta volta en feedback, i novament els individus deprimits varen oferir una autocalificación més precisa que els no deprimits.[14][15][16][17][18][19] Quan se'ls va demanar evaluar el seu rendiment tant de forma immediata com algun temps despuix de completar una determinada tasca, els individus deprimits varen fer evaluacions més precises en abdós casos.[20]

En un estudi funcional d'image per resonància magnètica del cervell, sobre events socials positius i negatius, els pacients deprimits varen mostrar ser més precisos en els seus atribucions causals que els participants no deprimits, els quals varen mostrar un biaix positiu en les seues respostes.[21] Esta diferència també es va observar en la distinta activació de la ret frontotemporal; una major activació d'atribucions no egoistes en els participants no deprimits i d'atribucions egoistes en els pacients deprimits, i la reducció d'acoplament de la regió dorsomedial de la corfa prefrontal i les àrees límbicas, quan els pacients deprimits feyen atribucions egoistes.

Arguments en contra

[editar | editar còdic]

Quan se'ls va demanar evaluar tant el seu rendiment com el rendiment d'un atre subjecte, els individus no deprimits varen mostrar un biaix positiu en calificar-se a sí mateixos, pero no varen mostrar biaix apreciable en calificar als demés. Els individus deprimits no varen mostrar pel contrari biaix algun en calificar-se a sí mateixos, pero sí un biaix positiu en calificar a atres subjectes.[22][23][24] En evaluar els pensaments dels participants en públic front als que tenien en ambients privats, els pensaments de les persones no deprimides eren més optimistes en públic que en privat, mentres que els individus deprimits es mostraven menys optimistes en públic.[25][26][27][28] Quan se'ls va demanar calificar el seu rendiment immediatament despuix d'una tasca, i després transcorregut algun temps, les persones deprimides eren més precises quan calificaven immediatament despuix la tasca, pero eren més negatives despuix d'un temps, mentres que els individus no deprimits eren positius tant immediatament despuix com transcorregut un temps.[14][18]

Encara que les persones deprimides fan juïns precisos sobre no posseir control sobre sí mateixos en situacions en les que en realitat no tenen cap control, esta evaluació també es trasllada a situacions en les que posseïxen control real, lo que sugerix que la perspectiva del deprimit, en general, no és més precisa.[29] Quan l'estudi es desenrolla en entorns del món real, les persones deprimides són en realitat menys precises i més confiades en les seues prediccions sobre el futur que els seus parells no deprimits.[30] La precisió atribucional dels participants també pot estar més relacionada en el seu estil d'atribució global que en la presència i gravetat dels seus síntomes depressius.[31]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

  1. ↑ Hussain, Dilwar. «Depressive Realism Hypothesis: Reflections and Critical Analysis» (en anglés). International Journal of Psychosocial Rehabilitation. Vol 17(1) 59-64. Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2015. Consultat el 14 de giner de 2015.
  2. ↑ Alloy, L. B., and Abramson, L. Y. (1988). Depressive realism: four theoretical perspectives.
  3. ↑ Beck,A.T. (1967). Depression: Clinical, experimental, and theoretical aspects, Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
  4. ↑ Beck,A.T. (ed.). Cognitive therapy of depression, Guilford Press.
  5. ↑ Beck, A.T., Brown, G., Steer, R.A., Eidelson, J.I., Riskind, J.H.(1987).Journal of abnormal psychology.96(3)
    179.doi:10.1037/0021-843x.96.3.179.
  6. ↑ Alloy,L.B., Abramson,L.Y. (1988). Depressive realism: four theoretical perspectives.
  7. ↑ «Realisme depressiu». Antroporama.net. Consultat el 13 de giner de 2015.
  8. ↑ 8,0 8,1 Michael Thomas Moore, David Fresc(2012).Clinical Psychology Review.32(1)
    496–509.doi:10.1016/j.cpr.2012.05.004.
  9. ↑ Alloy, L.B., Abramson, L.Y.(1979).Journal of Experimental Psychology: General.108
    441–485.doi:10.1037/0096-3445.108.4.441.
  10. ↑ Alloy, L.B., Abramson, L.Y., Kossman, D.A.(1985).«Affect, conditioning, and cognition: Essays on the determinants of behavior».Erlbaum.Hillsdale,NJ:
    229–246.
  11. ↑ Alloy, L.B., Abramson, L.Y., Viscusi, D.(1981).Journal of Personality and Social Psychology.41(6)
    1129–1140.doi:10.1037/0022-3514.41.6.1129.
  12. ↑ Musson,R.F.,Alloy, L.B.(1989).unpublished.
  13. ↑ Vasquez, C.V.(1987).Journal of Personality and Social Psychology.52
    419–431.doi:10.1037/0022-3514.52.2.419.
  14. ↑ 14,0 14,1 DeMonbreun, B.G., Craighead, W.E.(1977).Cognitive Therapy and Research.1
    311–329.doi:10.1007/bf01663996.
  15. ↑ Dennard, D.O., Hokanson, J.E.(1986).Cognitive Therapy and Research.10
    377–386.doi:10.1007/bf01173473.
  16. ↑ Gotlib, I.H.(1983).Cognitive Therapy and Research.7
    399–412.doi:10.1007/bf01187168.
  17. ↑ Lobitz, W.C., Post, R.D.(1979).Journal of Abnormal Psychology.88
    33–41.doi:10.1037/0021-843x.88.1.33.
  18. ↑ 18,0 18,1 Nelson, R.E., Craighead, W.E.(1977).Journal of Abnormal Psychology.86
    379–388.doi:10.1037/0021-843x.86.4.379. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «Nelson_1» está definido varias veces con contenidos diferentes
  19. ↑ Rozensky, R.H., Rehm, L.P., Pry, G., Roth,D.(1977).Journal of Behavior Therapy and Experimental Psychiatry.8
    35–38.doi:10.1016/0005-7916(77)90102-1.
  20. ↑ Wenzlaff, R.M., Berman, J. S.
  21. ↑ Seidel, E.M., Satterthwaite, T.D., Eickhoff, S.B., Schneider, F., Gur, R.C., Wolf, D.H., ... & Derntl, B.(2012).Journal of affective disorders.138
    268–376.doi:10.1016/j.jad.2012.01.041.
  22. ↑ Gotlib, I.H., Meltzer, S.J.(1987).Cognitive Therapy and Research.11
    41–54.doi:10.1007/bf01183131.
  23. ↑ Javna, C.D.(1981).«Depressed and nondepressed college students' interpretations of and memory for feedback about self and others».Unpublished doctoral dissertation.
  24. ↑ Pyszczynski, T., Holt, K., Greenberg, J.(1987).Journal of Personality and Social Psychology.52
    994–1001.doi:10.1037/0022-3514.52.5.994.
  25. ↑ Benassi, V.A., & Mahler, H.I.M.(1985).Journal of Personality and Social Psychology.49
    1323–1329.doi:10.1037/0022-3514.49.5.1323.
  26. ↑ Sacco, W.P., Hokanson, J.E.(1978).Journal of Abnormal Psychology.87
    122–130.doi:10.1037/0021-843x.87.1.122.
  27. ↑ Sacco, W. P., & Hokanson, J. E.(1982).Journal of Personality and Social Psychology.42
    377–385.doi:10.1037/0022-3514.42.2.377.
  28. ↑ Strack, S., Coyne, J.C.(1983).Journal of Personality and Social Psychology.44
    798–806.doi:10.1037/0022-3514.44.4.798.
  29. ↑ Dykman, B.M., Abramson, L.Y., Alloy, L.B., Hartlage, S.(1989).Journal of Personality and Social Psychology.56(3)
    431–445.doi:10.1037/0022-3514.56.3.431.
  30. ↑ Dunning D, Story AL.(1991).Journal of personality and social psychology.61(4)
    521–532.doi:10.1037/0022-3514.61.4.521.
  31. ↑ Michael Thomas Moore, David Fresc(2007).Behavior Therapy.38(2)
    144–154.doi:10.1016/j.beth.2006.06.003.

Una atra bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Rachel AdelsonAPA Monitor.36(4)
  • [enllaç trencat]
  • Taylor, S.E., Armor, D.A.(1996).Journal of Personality.64(4)
873–898.doi:10.1111/j.1467-6494.1996.tb00947.x.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Realisme_depressiu&oldid=827403»