Realisme estructural
Realisme estructural és una posició en la filosofia de la ciència segons la qual l'èxit de les teories científiques madures s'explica millor si s'accepta que capten, a lo manco aproximadament, l'estructura del món (encara que no necessàriament la naturalea intrínseca de les entitats no observables postulades per tals teories).[1] En la seua formulació contemporànea, el realisme estructural pretén ocupar una posició intermija entre el realisme científic sui generis i diverses formes d'antirrealismo científic, por cuanto conserva el compromís realiste en l'èxit explicatiu i predictiu de la ciència, pero restringix tal compromís a les estructures matemàtiques que sobreviuen als canvis teòrics.[2]
Antecedents històrics
[editar | editar còdic]Encara que el realisme estructural contemporàneu va ser reintroducido per John Worrall, els seus antecedents solen localisar-se en autors de fins del sigle XIX i començos del sigle XX, especialment en discussions sobre la matematisació de la física, la geometria, la termodinàmica, l'electromagnetisme i la relativitat.[1] Entre els precursors més citats es troben Henri Poincaré, Pierre Duhem, Bertrand Russell, Rudolf Carnap, Ernst Cassirer, Arthur Eddington, Hermann Weyl i Grover Maxwell.[3][4]
Poincaré
[editar | editar còdic]Henri Poincaré és un dels antecedents més importants del realisme estructural (especialment en lo que es coneixerà com la variant epistémica). En La valeur de la science va sostindre que l'objectivitat científica no consistix en captar directament la naturalea última de les coses, sino en identificar allò que pot ser comuna a múltiples subjectes racionals, en particular l'harmonia expressada per mig de lleis matemàtiques.[5] Poincaré defendria l'idea de que les teories científiques superades poden haver captat relacions verdaderes entre objectes la naturalea dels quals permaneix amagada.[6]
Russell, Carnap i les oracions de Ramsey
[editar | editar còdic]Una atra llínea històrica del realisme estructural prové de Bertrand Russell, especialment de The Analysis of Matter (1927), i de la tradició llògic-empirista associada en Rudolf Carnap.[7][8] En esta tradició, les teories científiques poden ser reconstruïdes per mig d'oracions de Ramsey. Una oració de Ramsey reemplaça els térmens teòrics d'una teoria per variables quantificades existencialment, preservant la seua estructura inferencial i les seues conseqüències observacionals.[9]
Grover Maxwell va usar este enfocament per a defendre que el coneiximent d'entitats inobservables és un coneiximent per descripció estructural. No coneixem la seua naturalea intrínseca, sino el lloc que ocupen en la ret teòrica de propietats, relacions i lleis científicament rellevants.[10]
Motivació filosòfica
[editar | editar còdic]El realisme estructural respon a una tensió central en la filosofia de la ciència contemporànea. Per un costat, l'argument del no milacre, associat a Hilary Putnam, sosté que l'èxit predictiu i explicatiu de la ciència seria difícil d'explicar si les teories científiques madures no foren aproximadament verdaderes.[11] Per un atre costat, l'argument de la metainducción pessimista, formulada influyentemente per Larry Laudan, subralla que moltes teories empíricamente exitoses del passat varen ser abandonades i contenien térmens teòrics que hui es consideren no referencials, com flogisto, calòric o éter.[12]
La proposta estructuralista intenta preservar l'intuïció realista sense comprometre's en tota l'ontologia d'una teoria científica. Les teories passades, encara en la seua falsetat, sino que podien haver captat estructures, relacions o dependències que varen ser retingudes per teories posteriors. En este sentit, el realisme estructural desplaça el foc des de la referència exitosa d'entitats individuals cap a la continuïtat estructural entre teories successives.[1][2]
Vore també
[editar | editar còdic]- Realisme científic
- Antirrealismo científic
- Empirisme constructiu
- Estructuralisme
- Filosofia de la ciència
- Filosofia de la física
- Teoria quàntica de camps
- Filosofia de les matemàtiques
- James Ladyman
- Don Ross
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 2,0 2,1 (1989).Dialectica.43(1-2)
- 99-124.doi:10.1111/j.1746-8361.1989.tb00933.x.
- ↑ (2000).British Journal for the History of Philosophy.8(1)
- 71-106.doi:10.1080/096087800360238.
- ↑ (2003).Studies in History and Philosophy of Science Part B: Studies in History and Philosophy of Modern Physics.34(2)
- 227-259.doi:10.1016/S1355-2198(03)00006-6.
- ↑ Poincaré, Henri (1905). La valeur de la science, París: E. Flammarion. Trad. ingl.: Poincaré, Henri (1907). The Value of Science, Nova York: The Science Press, p. 14.
- ↑ Poincaré, Henri (1905). La valeur de la science, París: E. Flammarion. Trad. ingl.: Poincaré, Henri (1907). The Value of Science, Nova York: The Science Press, p. 162.
- ↑ Russell (1927). The Analysis of Matter, Londres: Kegan Paul, Trench, Trubner.
- ↑ Carnap, Rudolf (1928). Der Logische Aufbau der Welt, Berlín: Weltkreis. Trad. ingl.: Carnap, Rudolf (1967). The Logical Structure of the World: Pseudoproblems in Philosophy, Berkeley: University of Califòrnia Press.
- ↑ Ramsey, Frank Plumpton (1931). «Theories», R. B. Braithwaite (ed.). The Foundations of Mathematics and Other Logical Essays, Nova York: Harcourt, Brace and Company, pp. 212-236. L'ensaig va ser escrit originalment en 1929.
- ↑ Maxwell, Grover, 1962, “The Ontological Status of Theoretical Entities”, in Scientific Explanation, Space, and Clave, Herbert Feigl and Grover Maxwell (eds.), (Minnesota Studies in the Philosophy of Science 3), Minneapolis, MN: University of Minnesota Press, 181–192.
- ↑ Putnam, Hilary (1975). Mathematics, Matter, and Method, Londres i Nova York: Cambridge University Press, p. 73. doi:10.1017/CBO9780511625268.
- ↑ (1981).Philosophy of Science.48(1)
- 19-49.doi:10.1086/288975.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- (2011).European Journal for Philosophy of Science.1(2)
- 227-276.doi:10.1007/s13194-011-0025-7.
- French, Steven (2014). The Structure of the World: Metaphysics and Representation, Oxford: Oxford University Press. doi:10.1093/acprof:orso/9780199684847.001.0001.
- Landry, Elaine M.; Rickles, {{{nom2}}} (2012). Structural Realism: Structure, Object, and Causality, Dordrecht: Springer. doi:10.1007/978-94-007-2579-9.
- Ladyman, James (2007). Every Thing Must Go: Metaphysics Naturalized, Oxford i Nova York: Oxford University Press. doi:10.1093/acprof:orso/9780199276196.001.0001.
- (2003).Philosophy of Science.70(5)
- 879-890.doi:10.1086/377374.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Realismo estructural» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.