Rebelió en la granja

Archiu:Animal Farm - 1st edition.jpg

Rebelió en la granja

Rebelió en la granja (en anglés Animal Farm; també titulada en espanyol com La granja dels animals) és una novela curta satírica de l'escritor britànic George Orwell. Publicada en 1945, segons Orwell l'obra és una faula que reflectix els successos ocorreguts durant la Revolució Russa de 1917 i la posterior transformació de l'Unió Soviètica baixe l'estalinismo.

En la ficció de la novela un grup d'animals d'una granja expulsa als humans tirans i creen un sistema de govern propi que acaba convertint-se en una atra tirania brutal. Orwell, un socialiste democràtic i durant molts anys membre del Partit Laborista Independent, es va posicionar en obres com a Rebelió en la granja i 1984 contra el totalitarisme tant nazi com a soviètic. En Rebelió en la granja mostra una visió crítica sobre el desenroll que va tindre en 1917 la revolució russa. Ademés, l'obra constituïx un anàlisis de la corrupció que pot sorgir despuix de tota adquisició de poder, en qualsevol àmbit. Aixina, el text posseïx un possible doble nivell d'interpretació, per lo que el seu mensage pot transcendir el cas particular del règim soviètic i ser captat inclús per chiquets que ni tan sols coneixen el història de l'Unió Soviètica. Per esta raó el llibre ha segut utilisat a sovint com a ferramenta educativa inclús en els primers anys de l'escolaritat d'alguns països.

La novela va ser escrita durant la Segona Guerra Mundial i, encara que publicada en 1945, no va començar a ser coneguda pel públic fins a finals de la década de 1950.

Argument

Els animals de la Granja Manor, encorajats un dia pel Vell Major, un porc que abans de morir els va explicar a tots els seus ideals, porten a terme una revolució en la que conseguixen expulsar al granger Howard Jones i crear les seues pròpies regles somiades pel Vell Major (els Sèt Manaments) que escriuen en una paret:

1. Tot lo que camina sobre dos peus és un enemic.
2. Tot lo que camina sobre quatre pates, nade, o tinga ales, és amic.
3. Cap animal usarà roba.
4. Cap animal dormirà en un llit.
5. Cap animal beurà alcohol.
6. Cap animal matarà a un atre animal.
7. Tots els animals són iguals.

Al principi, la granja, (que passa a cridar-se Granja Animal) és més pròspera inclús que quan el senyor Jones l'administrava. Els porcs s'elegixen com a líders per la seua inteligència. Dos d'ells, Snowball i Napoleón, els màxims dirigents, escomencen a tindre discrepàncies, ya que Snowball busca la prosperitat mentres que Napoleón busca aumentar el seu poder sobre el restant dels animals. Açò acaba quan Napoleón llança als gossos contra Snowball i est fuig de la granja.

A partir d'eixe moment Napoleón s'erigix com a únic líder. Els porcs es constituïxen en una èlit dins de la granja i els demés animals es mantenen baix la dictadura de Napoleón, amenaçats pels seus gossos. Poc a poc els porcs adopten els defectes propis dels humans, que en el seu dia varen sustentar la revolució. A lo llarc de la novela s'efectuen certs canvis en els Sèt Manaments que llegitimen les accions de Napoleón i els porcs:

• Cap animal dormirà en un llit en llançols.
• Cap animal beurà alcohol en excés.
• Cap animal matarà a un atre animal sense motiu.

Successivament, tots els Sèt Manaments van desapareixent per orde de Napoleón i en la complicitat dels demés porcs.

Finalment, els porcs modifiquen també les seues conductes, escomencen a usar les robes abandonades pel senyor Jones i deprenen a caminar solament sobre les seues pates atrasseres (modificant per a això el primer dels Sèt Manaments). En acabant de que un atac portat a terme pels humans fora repelit pels goss, els grangers dels camps veïns decidixen mantindre relacions amistoses en els animals de la Granja Animal, felicitant a Napoleón per l'èxit econòmic de la granja: els animals, dirigits per Napoleón, treballen en larguísimas jornades, alcancen elevats nivells de productivitat, s'acontenten en racions minúscules de menjar i jamai es queixen davant els porcs. Afalagat, Napoleón i els porcs inviten als humans a almorzar en la Granja Animal; els animals d'allí, sorpresos, advertixen que els seus companyers porcs han copiat totalment la conducta i aspecte dels humans.

Al final de la novela, la dictadura de Napoleón i els seus seguidors es consagra de modo absolut quan els animals pregunten al ruc Rebuig (un dels pocs que sap llegir) sobre quin és l'únic manament que queda escrit. Est és el sèptim, convenientment modificat pels porcs:

• Tots els animals són iguals, pero alguns animals són més iguals que uns atres.

Personages

Els personages de Rebelió en la granja són un conjunt d'animals les vivències dels quals es troben relacionades en fets històrics de el XX, segons molts crítics de la novela. Orwell ilustra el règim zarista, en el senyor Jones i la monarquia assimilats en els humans i posteriorment descriu la Revolució russa fins al periodo del estalinismo. D'esta manera l'escenari en el que es desenrolla l'acció, la Granja Manor, correspondria en la Rússia de principis de el XX i els personages són un reflex d'algunes figures o colectius reals del món rus d'eixa época. A continuació es presenten les correspondències dels personages de l'obra en els reals, segons alguns investigadors del tema:

Personage en l'obra	Personage real	Descripció
El Vell Major	Marx i Lenin	El caràcter del Vell Major, el porc més vell en el història, és un dels aspectes d'este personage que permeten relacionar-ho en Marx i Lenin. Les idees del porc també són un reflex d'estos. De la mateixa manera que Marx, lluitava per un sistema que no fora impost: el personage real (Marx) contra el capitalisme i el fictici (Vell Major) contra el sistema establit pels humans. Ademés, també trobem esta idea de Marx en els sèt manaments que establix el Vell Major en el seu discurs abans de morir. Sobre Lenin, la relació radica que abdós són els que inicien la revolució encara que cap sap segur en quin moment es produirà.
El senyor Jones	El sar Nicolás II	El senyor Jones es tracta de l'amo de la granja que es deixa dur per vicis humans com la beguda. Ell i la seua actitut fan que al final es produïxca la rebelió dels animals tal i com va ocórrer en 1917 en la Revolució Russa en contra del sar Nicolás II.
El porc Napoleón	Iósif Stalin	El porc Napoleón és un porc de gran tamany que té una apariència i un caràcter braus. Est seguix les idees del Vell Major, pero al final acaba sucumbint davant l'ànsia de poder. El començ d'este canvi es pot observar en les disputes que va tindre en el porc Snowball. Al final, açò s'agrava i es convertix en el dictador tal i com va ocórrer en Stalin despuix de la Revolució Russa.
El porc Snowball	León Trotski	El porc Snowball forma partix de l'èlit constituïda pels porcs que en la realitat seria el Politburó. Junt en Napoleón, és un dels líders d'este grup i, per tant, del restant d'animals. Ademés, va ser un dels que va fomentar les idees que el Vell Major va deixar abans de morir. Igual que Snowball va ser expulsat de la granja animal per Napoleón, Trotski va tindre que exiliar-se fòra de Rússia per les órdens de Stalin. També es relacionen ya que, com Snowball, establix un pla d'idees i estratègies militars en la Granja Animal, Trotski també ho va fer per a Rússia abans de ser expulsat. Despuix d'este succés, Snowball va ser considerat com un traïdor, de la mateixa manera que lo ocorregut en Trotski.
El porc Squealer	Propaganda de la URSS: periòdic Pravda	El porc Squealer és un dels porcs que constituïxen l'èlit en la Granja Animal. És el que comunica les decisions d'este grup, més concretament, de Napoleón al restant d'animals. Ho fa de forma demagògica ya que els diu cóm pensar per mig del recurs de la por fins a aplegar a convéncer-los. Açò és lo mateix que ocorria en els mijos de propaganda de l'Unió Soviètica com el periòdic oficial cridat Pravda.
El cavall Bóxer	Dos interpretacions: Miner Alekséi Stajánov Treballadors del camp i de les fàbriques de l'Unió Soviètica	Bóxer és el cavall més fort de tots els que hi ha en la Granja Animal i, aixina, de tots els animals. És el que més treballa i sempre intenta donar tot lo que pugues per a realisar les tasques que se li assignen, inclús treballant més hores de les que li corresponen. Per a poder fer-ho, es autoconvence en frases motivadoras com, per eixemple, "Vaig a treballar més dur". És per això que se li relaciona en un miner soviètic molt treballador cridat Alekséi Stajánov o en els treballadors de fàbriques o del camp de l'Unió Soviètica que es basen en un ideal igualitario. Pero quan cau malalt, és traïcionat per Napoleón i enviat al matador.
El ruc Rebuig	Intelectuals que especulen. Escèptics. Vells.	És menys senzill que la majoria dels personages de la novela i no està clar si representa a una classe social. Per edat, és el més vell, Benjamin representa a les persones majors; aixina com la seua inteligència, cinisme i la seua falta d'iniciativa podria representar als intelectuals i teòrics.
L'egua Mollie	"Russos blancs"	L'egua Mollie es troba distant des del principi sobre la revolució. És per això que al final acaba marchant-se de la Granja Animal. Aixina, autors com Rosa González, afirmen que representa als que varen ser denominats "russos blancs" que sí recolzaven al règim del Sar Nicolás II i que finalment es varen anar de Rússia en oposició a la revolució.
El senyor Frederick	Adolf Hitler	El senyor Frederick és un atre granger propenc a la Granja Animal que destaca pel maltracte que els dona als seus animals i per invadir i fer-se en les terres dels demés grangers. Este es troba relacionat directament en Hitler per fets que es produïxen en l'obra com el seu pacte en Napoleón, que seria l'establit entre Stalin i Hitler en 1939, o el moment en el que es produïx un conflicte entre ells que correspondria en l'invasió de Rússia en 1941 per part de l'Alemània nazi, la cridada Operació Barbarroja.
El senyor Pilkington	Winston Churchil	Es tracta d'un atre dels grangers propencs a la Granja Animal i representa a Winston Churchill.
El cuervo Moses (Moisés)	L'Iglésia ortodoxa russa	El cuervo Moses és el que els relata al restant d'animals el història sobre el Mont de Sucre, que seria com el cel per als humans cristians, és dir, el lloc al que anirien els animals quan moren. És per això que representa a l'Iglésia ortodoxa, a la que alguns crítics també consideren oportuniste.
Els gossos	La policia secreta de l'Unió Soviètica: la NKVD	Els gossos, criats des de menuts per Napoleón, són els que defenen al seu líder i el règim que est establix tal i com ho feya la policia secreta de Stalin, la NKVD. Seguixen l'órdens de Napoleón inclús fins a tirar de la granja a Snowball. Est és un dels factors pels que Napoleón es fa en tot el poder.
Les ovelles	Individus en massa sense criteri que repetixen els eslògans més comuns i fàcils	Les ovelles, els animals que repetixen tot el temps certes frases que establixen els porcs, es corresponen en les masses de persones que no tenien criteri en l'Unió Soviètica i que repetien contínuament els eslògans propagandístics més comuns de la dictadura estalinista. Estes ho feyen sense pensar ni en les causes, ni en les conseqüències de les seues paraules per al restant d'animals i per a elles mateixes, és dir, no tenien opinió pròpia, de la mateixa manera que les masses soviètiques.

Rebelió en la granja com a alegoria

El terme alegoria es referix a una ficció que representa una atra situació, una idea o conjunt d'idees abstractes que apareixen a través d'una atra forma o un atre sentit. Este terme es troba íntimament lligat al concepte de metàfora. D'esta forma, Rebelió en la granja es mostra com una alegoria a partir de personages animals que van canviant la seua forma de ser, i que representen als humans i els seus canvis sobre el poder. Al voltant del tema del poder (poderosos i oprimits) van canviant els seus ideals comuns i purs per idees individualistes i tiràniques. Una alusió clara del poder i la seua influència en els sers humans.

Censura de l'obra

George Orwell va trobar numeroses dificultats per a publicar ___protected_title_0___. Va passar per un total de quatre editorials que varen acabar per rebujar-ho fins que al final, en agost de 1945, l'editorial Secker & Warburg va decidir publicar-ho. Açò ho afirma ell mateixa en un ensaig que va escriure i que deuria haver segut el seu pròlec encara que no es va aplegar a incloure en 1945. El tema principal d'este text, ___protected_title_1___, és la censura que es produïa a mitan de el XX en el Regne Unit. No obstant, l'autor no solament tracta este aspecte de forma general, sino que també comprén els motius per lo que es va donar esta situació en el país.

El pròlec i la censura

L'ensaig mencionat és un text que va ser trobat manuscrit en 1971. Fins a llavors no s'havia tingut en conte la seua existència i la seua importància tal i com establix en el seu anàlisis Bernard Crick. Despuix de la troballa es va procedir a la comparació d'estil entre atres texts de Orwell i el trobat. D'esta manera, es va aplegar a dos conclusions: que es tractava d'un escrit de Orwell i que era, ademés, el pròlec de Rebelió en la granja. Tot el círcul de l'editorial que havia tractat en Orwell, aixina com el dels seus amics, afirmen que no coneixien l'existència de tal ensaig fins al punt de que ni Sonia Orwell ni Ian Angus, dos persones que coneixen la vida i l'obra de Orwell, no varen poder incloure-ho en l'edició de The Collected Essays. Journalism and Letters of George Orwell (1958). No obstant, sí hi havia una persona que coneixia de la seua existència: Paul Potts, poeta i amic de George Orwell. Este es va oferir al principi a editar i publicar Rebelió en la granja en la seua pròpia editorial (Whitman Press) i va anar ací quan George Orwell li va comentar que volia escriure un pròlec sobre la llibertat de prensa. Al final, este proyecte entre els dos amics no es va portar a terme i l'obra va ser editada per Secker & Warburg. Potts afirma que despuix d'este acort en l'editorial en l'estiu de 1944, Orwell no va tornar a comentar res sobre el pròlec.

El tema de la censura ho tracta Orwell directament perque és lo que a ell mateixa li va ocórrer en Rebelió en la granja. Aixina, l'autor expressa el seu desacort sobre la censura que s'estava produint en Anglaterra en l'época en la que ell va intentar publicar la seua obra, en els anys 1943 i 1944. Sobre la situació que l'autor va tindre que viure quan no li varen publicar la seua obra en quatre ocasions, Orwell afig en el seu pròlec la següent justificació d'una de les editorials que la varen rebujar:

«Em referixc a la reacció que he observat en un important funcionari del Ministeri d'Informació sobre Rebelió en la granja. Tinc que confessar que la seua opinió m'ha donat molt que pensar... Ara em done conte de cuán perillós pot ser el publicar-ho en estos moments perque, si la faula estava dedicada a tots els dictadors i a totes les dictadures en general, la seua publicació no estaria mal vista, pero la trama seguix tan fidelment el curs històric de la Rússia dels soviets i dels seus dos dictadors que només pot aplicar-se a aquell país, con exclusión de qualsevol atre règim dictatorial. I una atra cosa: seria menys ofensiva si la casta dominant que apareix en la faula no fora la dels porcs.' Crec que l'elecció d'estos animals pot ser ofensiva i de modo especial per a els qui siguen una miqueta susceptibles, com és el cas dels russos».

George Orwell, Llibertat de prensa

La Societat John Birch de Wisconsin va qüestionar la llectura de «Rebelió en la granja» en 1965 per la seua referència al tumult de les masses. Entre atres censura, s'inclou:

• El Comité de Defensa contra la Censura del Consell d'Inglés de l'Estat de Nova York va determinar que, en 1968, «La granja dels animals» havia segut àmpliament considerat un «llibre problemàtic».
• Una enquesta sobre censura realisada en el comtat de DeKalb, Geòrgia, entre 1979 i 1982, va revelar que moltes escoles havien intentat llimitar l'accés a «La granja dels animals» per les seues «teories polítiques».
• Un superintendente del comtat de Bay, Florida, va prohibir «La granja dels animals» en les escoles secundàries i preparatòries en 1987. No obstant, la Junta ràpidament va restituir el llibre despuix de rebre queixes de que la prohibició era "inconstitucional".
• "La granja dels animals" va ser retirada del pla d'estudis del districte escolar de Stonington, Connecticut, en 2017.

«La granja dels animals» també ha enfrontat formes similars de resistència en atres països. L'Associació Americana de Biblioteques (ALA) menciona que es va impedir que el llibre es presentara en la Fira Internacional del Llibre de Moscou en 1977 i es va prohibir en les escoles dels Emirats Àraps Units per referències a pràctiques o accions que desafien les creències àraps o islàmiques, com la crío de porcs o el consum d'alcohol.

Les películes

La película de dibuixos animats Rebelió en la granja, dirigida per Joy Batchelor i John Halas (1954), encara que fidel al relat original del llibre, canvia el final. La película termina en una rebelió en contra dels porcs —i principalment en contra de Napoleón— per part de tots els demés animals. A pesar d'això, en una image particularment especial es veu la rebelió comandada pel ruc Rebuig, per lo que es pot deduir que lo mateix que va ocórrer en els porcs ocorrerà en qualsevol atre animal mentres alguna raça en particular governe.

l'una atra película en el mateix títul, de 1999, dirigida per John Stephenson va utilisar animals reals. En esta, el final també és diferent al del llibre i evidentment està influït pel solsida de la URSS. Es pot vore la decadència del règim porcí i la tornada del home a la granja.

En agost de 2018 la plataforma Netflix anuncia que produirà una película exclusiva per a la seua plataforma, de la mà d'Andy Serkis, utilisant la tècnica captura de moviment (motion capture) en la que actors interpretaran als animals per mig de CGI.