Recint Amurallado de Catí

El Recint Amurallado o Muralles de Catí ho constituïxen actualment els restants de l'antiga muralla de la localitat, ubicada en la comarca del Alt Maestrazgo, en la província de Castelló, Espanya. Està catalogat, per declaració genèrica, com Be d'Interés Cultural, presentant anotació ministerial número R-I-51-0011328, en data d'anotació 22 de març de 2005, dins del Conjunt Històric catalogat a la seua volta com BIC.

Descripció històric-artística

La població de Catí estava pràcticament en la seua totalitat amurallada. La partix sur de la localitat, per les seues característiques orogràfiques, proporcionava una protecció natural que feya prescindible l'existència en la mateixa de mur de defensa.

No es tractava d'una gran muralla, sino que el mur era una ampara i protecció de la població. Pese a això era necessari contar en una série de portals per a poder entrar o eixir del recint amurallado. Pese a que pràcticament tots estos portals es conservaven en peu en els primers anys d'el XX, la construcció de la carretera de Catí a la “Venda de l'Aire” i de Catí a “L’Hostalet de Vilardecanes” va fer que es derribaren part d'ells. Més vesprada, en 1922 es va derribar el portal de la “Font Nova” o de “Sant Vicente” (els quals tenien una capella sobre els portals que tenien estructura de torre cúbica, en quatre pilars que en unir-se en lo alt en forma d'arc de mig punt donaven lloc a la porta d'accés), construint-se una nova capella per al sant damunt del depòsit d'aigua de la font. Per últim, en 1932 es va procedir a la destrucció dels restants portals: el del carrer de Sant Roque (el qual posseïa un gros mur de defensa en casi dos metros d'esgambi), el del Cementeri antic i el de Sant Joan. La construcció d'estos portals era molt similar, d'estructura molt senzilla de la mateixa manera que els materials i tècniques constructives amprats per a la mateixa; es trobaven adossats als llenços de la muralla, que en alguns casos s'havien convertit en part de vivendes, reduint-se a una simple porta a la que s'accedia travessant un arc de mig punt.

En 1462, i pel conflicte bèlic que s'estava produint en la cridada Guerra dels Dos Pedros, Catí es va vore en la necessitat de reforçar la seua protecció, per lo que va renovar les portes d'accés al recint amurallado aixina com els seus sistemes de tancament i va restaurar els llenços dels murs que s'havien destruït.

Existix documentació acreditativa del empedrado del portal cridat de la “Font Vella”, aproximadament en 1528, en motiu de tindre que passar per ell el rei Carlos I d'Espanya per a acodir a les Corts de Monsó.