Anar al contingut

Reconeiximent molecular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estructura cristalina d'un péptido curt L-Lys-D-Ala-D-Ala (precursor de parets celulars bacterianes) unit a l'antibiòtic vancomicina a través de ponts d'hidrogen.[1]
Estructura cristalina de dos àcit isoftálicos units a una molècula hoste a través de ponts d'hidrogen.[2]

El terme reconeiximent molecular es referix a l'interacció específica entre dos o més molècules a través d'una interacció no covalente com els ponts d'hidrogen, coordinació en un metal, interaccions hidrofòbiques,[3][4] forces de Van der Waals, interaccions de apilamiento, ponts de halógeno o interaccions de resonància.[5] Ademés d'estes interaccions directes, els dissolvents també poden jugar un rol dominant indirecte en el reconeiximent molecular en dissolució.[6][7] El hoste i l'amfitrió involucrats en el reconeiximent molecular exhibixen complementarietat molecular. Algunes excepcions són contenidors moleculars[8][9] com els nanotubos, en els que els portals són els que controlen la selectivitat.[10][11][12][13]

Sistemes biològics

[editar | editar còdic]

El reconeiximent molecular juga un paper important en els sistemes biològics, observant-se en les relaciones receptor-lligant,[14][15] antígeno-anticòs, ADN-proteïna, sucre-lectina, ARN-ribosoma, etc. Un eixemple important de reconeiximent molecular és l'antibiòtic vancomicina, que s'unix selectivament a través de cinc ponts d'hidrogen en els péptidos que posseïxen un extrem terminal D-alanil-D-alanina en cèlules bacterianes. La vancomicina és letal per a la bactèria degut a que una volta unida als péptidos, estos ya no poden ser utilisats per a construir la paret celular de la bactèria.

Reconeiximent molecular sintètic

[editar | editar còdic]
Un ribosoma és una maquinària biològica que utilisa la dinàmica de proteïnes a nanoescala para traduir ARN a proteïnes.

Treballs recents sugerixen que els elements per al reconeiximent molecular poden ser produïts sintéticamente a nano escala[16] donant-li el regrés a la necessitat d'obtindre elements de reconeiximent molecular produïts naturalment per al seu us en el desenroll de ferramentes sensibles a chicotetes molècules. Polímero biomiméticos com els peptoides poden ser usats per a reconéixer objectius biològics grans com a proteïnes[17] i la conjugació d'polímero a nanomateriales fluorescents sintètics poden generar estructures macromoleculares que poden servir com a anticossos sintètics per al reconeiximent i detecció òptica de proteïnes.[18]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Antimicrobial Agents and Chemotherapy.34(7)
    1342–1347.ISSN 0066-4804.doi:10.1128/AAC.34.7.1342.Consultat el 2020-10-13.
  2. ↑ Chemical Communications.(12)
    1313–1314.ISSN 1364-548X.doi:10.1039/A707262G.Consultat el 2020-10-13.
  3. ↑ Journal of the American Chemical Society.135(41)
    15579–15584.ISSN 0002-7863.doi:10.1021/ja4075776.Consultat el 2020-10-05.
  4. ↑ Angewandte Chemie International Edition.52(30)
    7714–7717.ISSN 1521-3773.doi:10.1002/anie.201301813.Consultat el 2020-10-05.
  5. ↑ IEEE Transactions on Biomedical Engineering.41(12)
    1101–1114.ISSN 1558-2531.doi:10.1109/10.335859.Consultat el 2020-10-05.
  6. ↑ Journal of the American Chemical Society.132(34)
    12091–12097.ISSN 0002-7863.doi:10.1021/ja1050082.Consultat el 2020-10-05.
  7. ↑ Annual Review of Physical Chemistry.64(1)
    151–175.ISSN 0066-426X.doi:10.1146/annurev-physchem-040412-110047.Consultat el 2020-10-05.
  8. ↑ Cram, Donald J.; Royal Society of Chemistry (Great Britain), {{{nom2}}} (1994). Container molecules and their guests, Royal Society of Chemistry. OCLC 30915993. ISBN 0-85186-972-6.
  9. ↑ Chemical Reviews.109(1)
    88–130.ISSN 0009-2665.doi:10.1021/cr0680437.Consultat el 2020-10-05.
  10. ↑ Lehn, J.-M. (Jean-Marie) (1995). [https://www.worldcat.org/oclc/32350056 Supramolecular chemistry : concepts and perspectives : a personal account built upon the George Fisher Baker lectures in chemistry at Cornell University [and] Lezioni Lincee, Accademia nazionale dei Lincei, Roma], VCH. OCLC 32350056. ISBN 3-527-29312-4.
  11. ↑ Chemical Reviews.97(5)
    1231–1232.ISSN 0009-2665.doi:10.1021/cr970328j.Consultat el 2020-10-05.
  12. ↑ Chatterji, Dipankar,. Basics of Molecular Recognition. OCLC 963668113. ISBN 978-1-4822-1969-2.
  13. ↑ Rotello, Vincent M.; Thayumanavan, S. (Sankaran), {{{nom2}}} (2008). Molecular recognition and polymers : control of polymer structure and self-assembly, Wiley. OCLC 264621138. ISBN 978-0-470-38405-3.
  14. ↑ Angewandte Chemie International Edition.52(30)
    7714–7717.ISSN 1521-3773.doi:10.1002/anie.201301813.Consultat el 2020-10-13.
  15. ↑ Journal of the American Chemical Society.135(41)
    15579–15584.ISSN 0002-7863.doi:10.1021/ja4075776.Consultat el 2020-10-13.
  16. ↑ Nature Nanotechnology.8(12)
    959–968.ISSN 1748-3395.doi:10.1038/nnano.2013.236.Consultat el 2020-10-13.
  17. ↑ Nature.526(7573)
    415–420.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature15363.Consultat el 2020-10-13.
  18. ↑ Current Protocols in Chemical Biology.8(3)
    197–223.ISSN 2160-4762.doi:10.1002/cpch.10.Consultat el 2020-10-13.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Reconeiximent_molecular&oldid=792800»