Recurs energètic
S'identifica recurs energètic a aquelles substàncies que es poden utilisar com a font d'energia. Sent esta obtinguda a través de diversos processos. Este ampli grup de substàncies pot ser agrupat en dos categories generals, les quals són: en funció del seu procés de formació i de la seua disponibilitat energètica. Hi ha renovable i no renovable
Recursos no renovables
[editar | editar còdic]Els recursos no renovables són aquells recursos que solament es troben en una cantitat llimitada, i que en el temps terminarien desapareixent, degut a que conformen un sistema en el que solament hi ha eixides per despesa i cap entrada. Açò es deu a que la majoria d'estos recursos s'originen per l'acció dels agents geològics interns i per tant la seua síntesis és extremadament llenta, lo que origina que la seua taxa de consum siga molt superior a la seua taxa de síntesis, convertint-los en alguna cosa llimitat.
Combustibles fòssils
[editar | editar còdic]Dins d'este grup de recursos podem trobar al petròleu, diésel el carbó i el gas natural; tots ells depenen dels processos geològics interns per a la seua formació, i per lo tant la seua síntesis és molt llenta, despreciable en l'escala de temps humana. Estos recursos varen iniciar la seua formació fa millons d'anys a partir de matèria orgànica, tant animal com a vegetal que va quedar confinada en condicions anóxicas, iniciant a la seua volta processos de fermentació. -
- En el cas del petròleu, este es va formar per la mort massiva i precipitació del plàncton marí sobre el llit de l'oceà, compost este per arenes i argila, que en el pas del temps, es varen convertir en roques sedimentarias i la matèria orgànica, a la seua volta, es va convertir en petròleu despuix de sofrir un procés de fermentació; Ya que els hidrocarburs del que es compon el petròleu són molt més llaugers que l'aigua, estos varen començar a ascendir separant-se de la roca original que ho contenia. La major part d'estos hidrocarburs es varen evaporar en alcançar la superfície de l'oceà difonent-se en l'atmòsfera. No obstant, en alguns casos esta massa d'hidrocarburs en ascens es troba en una massa de roca impermeable que deté el seu ascens, obligant al petròleu a acumular-se en les roques porosas adjacents denominades roques almagasén, quedant esta massa de petròleu llimitada en la part inferior per una bossa d'aigua de mar i en la superior per una bossa de gas (gas natural) formada en la seua major part per metà i originada per la lliberació de gasos durant la fermentació de la matèria orgànica.
- El carbó es forma a partir de la matèria orgànica d'orige vegetal acumulada en el fondo de llac o deltes, a on esta queda somesa a condicions anóxicas la qual cosa impedix la seua destrucció per microorganismes aerobios. En el temps esta matèria es recobrix de sediment que cada volta i a mida que s'acumulen més materials, es van fent més grossos i pesats, sometent a la matèria orgànica a una pressió cada volta major, per la qual cosa provoca una série de canvis en la seua estructura molecular originant-se aixina, el carbó. En funció de la pressió a la que ha segut somés i de la seua concentració en carbono, es diferencien tres tipos de carbó; lignit, hulla i antracita. A partir d'estos recursos es poden obtindre grans cantitats d'energia lliberada en trencar-se els enllaços que componen les seues molècules durant reaccions de combustió, en les quals a partir de la combinació de la matèria orgànica en l'oxigen atmosfèric es llibera diòxit de carbono, aigua i una gran cantitat d'energia calorífica.
Els combustibles fòssils són un dels principals recursos energètics empleats pel ser humà lloc que lliberen per combustió una gran cantitat d'energia, que pot ser amprada per a calfar llars, cuinar, etc. De la mateixa manera esta energia pot aprofitar-se per a moure barcos, avions i atres vehículs que gràcies a mecanismes com el motor de vapor el d'explosió o les turbinas, són capaces de transformar esta energia lliberada en la combustió, en moviment, energia mecànica. Per últim, l'energia lliberada en la combustió també pot ser transformada en energia elèctrica, procés que es realisa en les centrals elèctriques.
Un dels principals inconvenients d'estos combustibles és la seua elevadíssima emissió de gasos d'efecte hivernàcul i contaminants com el diòxit de carbono, els òxits de nitrogen, i els òxits de sofre que solen formar-se en els processos de combustió d'estos combustibles, provocant estes emissions auments en la temperatura global, alteracions del clima, pluja àcida, entre atres efectes perniciosos que justifiquen els esforços portats a terme per a llimitar el seu us.
Combustibles nuclears
[editar | editar còdic]Es consideren combustibles nuclears a determinats elements com l'urani o el plutoni que es caracterisen per la seua elevada massa atòmica i per tindre un núcleu atòmic molt més gran que el del restant dels elements la qual cosa els fa especialment inestables i susceptibles de sofrir desintegració radiactiva,donant lloc a un parell d'àtoms de menor massa molecular (elements fills) i lliberant en el procés una gran cantitat d'energia que en les centrals nuclears s'ampra per a formar vapor d'aigua que acciona les turbines i l'alternador produint grans cantitats d'energia elèctrica. Pese al gran rendiment energètic d'estos combustibles la qual cosa és una de les seues principals ventages es troben en cantitat prou llimitada en la superfície terrestre, la seua purificació és costosa i els residus generats són perillosos per la seua alta radiactivitat la qual es perpètua.
Recursos potencialment renovables
[editar | editar còdic]Els recursos potencialment renovables fan referència a tots aquells recursos que s'originen de forma lo suficientment ràpida com per a que puguen ser considerats com a renovables, sempre que la velocitat a la que es consumixen no siga superior a la velocitat a la que es formen posat a que açò provocaria l'extinció d'estos recursos, un recurs potencialment renovable és la matèria vegetal i animal (biomassa), ya que tant els vegetals com els animals poden desenrollar-se a una velocitat lo suficientment ràpida com per a que el consum d'estos pel ser humà siga sostenible. No obstant pel ritme actual de desenroll de la societat en poc temps i si no s'apliquen certes mides de sostenibilitat en la seua explotació la taxa de consum serà massa elevada com per a permetre la regeneració d'estos recursos. +++ sol aprofitar-se per a fer menció a diverses classes de recursos o energies, d'acort a les chances de restauració o renovació per mig d'un procediment natural.
A raïl d'esta definició es deduïx que un recurs renovable és un element o ferramenta que el mig ambient pot repondre o regenerar a una velocitat pareguda o inclús més ràpida a la que supon el seu consum o us per part de l'home. Prengam l'eixemple de la soja. Este recurs és explotat per els sers humans en diversos fins (alimentació, creació de combustible, etc.), pero pot tornar a obtindre's a través de noves plantacions. Es tracta, per lo tant, d'un recurs renovable.
El petròleu, en canvi, és un recurs no renovable ya que, una volta que s'agoten les reserves disponibles en la Terra, no hi haurà forma de restaurar-les. No es pot crear petròleu baix cap procés o mecanisme, a diferència de la soja.
La possibilitat de restaurar els recursos renovables, de totes formes, sol dependre de la gestió dels mateixos. La fusta és un recurs renovable (procedix d'arbres que poden plantar-se) pero, si es consumix a un ritme major de la seua producció, pot desaparéixer.
La energia renovable, per la seua banda, és aquella que s'obté de fonts naturals que, virtualment, són inagotables (per la seua capacitat de regenerar-se de manera natural o per la gran cantitat d'energia que posseïxen). La energia solar, la energia eòlica i la energia hidroelèctrica són eixemples d'energies renovables.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Recurso energético» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.