Redonda empetrus

La palometa paramera de la Culata (Redona empetrus) és una espècie de palometa, de la família Nymphalidae, que va ser descrita pel entomólogo alemà Theodor Otto Thieme a principis de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

Taxonomia

La descripció original es va basar en eixemplars provinents de les 'montanyes nevades' de l'estat Mèrida, Veneçola. Aparentment pocs eixemplars d'esta espècie varen aplegar a coleccions europees i ell o els eixemplars en els que es va basar la descripció original es varen perdre despuix de la mort del seu descriptor.

Durant molts anys el nom es va aplicar a diverses poblacions que habitaven en els páramo de Mèrida i Trujillo, pero la comparació de diferents caràcters morfològics ha permés distinguir a lo manco sis espècies diferents a Redona empetrus: Redona bolivari Adams & Bernard, 1977, Redona castellana Viloria and Camacho, 2015, Redona centenària Viloria and Camacho, 2015, Redona chiquinquirana Ferrer-Paris, 2015, Redona frailejona Ferrer-Paris and Costa, 2015 i Redona lossadana Ferrer-Paris, 2015.

Distribució

R. empetrus és una espècie endèmica de Veneçola. Encara que inicialment se li considerava àmpliament distribuïda en gran part dels páramo de la Cordillera de Mèrida, estos estimats deuen ser corregits per a prendre en conte la diversitat de tàxons actualment reconeguda. En estudis previs es va estimar que l'àrea de distribució de R. empetrus era d'al voltant de 2000 km², pero actualment es considera que este tàxon està restringit a les valls del riu Albarregas i el riu Mucujún en la Serra de la Culata mentres que les poblacions de la Serra Nevada de Mèrida es corresponen en R. bolivari, les poblacions de la serranía de Sant Dumenge es corresponen en R. chiquinquirana i R. frailejona i les poblacions de l'estat Trujillo es corresponen en R. centenària, R. castellana i R. lossadana.

Conservació

Les poblacions de R. empetrus es consideren vulnerables pel seu alt grau d'especialisació al mig ambient páramo. A pesar de que se sospita que les seues larves s'alimenten de plantes altament abundants en el seu hàbitat natural, la transformació dels páramo pel sobrepastoreo i l'agricultura poden canviar les condicions locals i extinguir poblacions sanceres. Els ecosistema d'alta montanya veneçolans es consideren igualment amenaçats segons els criteris de llistes roges d'ecosistemes.

Els conflictes en l'us de la terra dins del P.N. Serra de la Culata poden afectar la subsistència de poblacions d'esta espècie. Fins a la data s'ha detectat la presència i permanència de pastoreig i agricultura en zones reservades per a la preservació de la flora i fauna selvada i dels ambients naturals, encara que els percentages d'àrea afectada són baixos.

R. empetrus va ser incloses en la primera llesta roja d'insectes amenaçats a nivell global per considerar-se entre un grup d'espècies rares o escasses.

R. empetrus va ser considerada com espècie baix preocupació menor en l'edició del 2008 del llibre roig de la fauna Veneçolana, pero actualment es considera En Perill (EN), encara que els recents canvis taxonómicos fan necessària una revisió d'esta evaluació.