Refractómetro

Refractómetro manual

Un refractómetro és un aparat destinat a medir l'índex de refracció d'un mig material. Es basen en la mida del cridat àngul crític o àngul llímit o en la mida del desplaçament d'una image.

Es denomina àngul crític, o àngul llímit, a l'àngul de refracció en un determinat mig material quan l'àngul d'incidència de la radiació és de 90° respecte de la recta perpendicular a l'interfaç de separació entre un mig material d'índex de refracció conegut, generalment l'aire, i el mig material d'índex de refracció desconegut.

Existixen varis tipos de refractómetros:

• Refractómetro de Abbe.
• Refractómetro de Pulfrich.
• Refractómetro d'immersió.

Parts fonamentals d'un refractómetro

1. Llàntia: La font de radiació més comuna és la llum d'un filament de wolframio que emet llum blanca.
2. Prisma: És un chicotet bloc de material de vidre en dos superfícies planes i pulcras, dissenyat per a controlar ànguls en gran precisió. El prisma més comú és el prisma Amici (Giovanni Battista Amici), que actua com monocromador i selecciona la llongitut d'ona de 589 nm (llínea d'emissió del sodi).
3. escales:

• escala d'índex de refracció: Proporciona directament els valors d'índex de refracció, l'interval és de n = 1,3 an = 1,7. Pot ser analògica o digital.
• escala de fracció (concentració) en massa de sacarosa: Significa el % en pes de sacarosa continguda en 100 g de solució de sacarosa. Proporciona directament els valors de concentració de sacarosa en % (l'interval és de 0% a 95%). Pot ser analògica o digital.

Figura 1

Figura 2

Figura 3

Com amprar un refractómetro manual

A continuació es presenten instruccions detallades per a utilisar un refractómetro manual com el que es mostra en l'image:

1. El refractómetro (Figura 1) és un instrument òptic delicat. Es deu utilisar en esment, evitant que sofrixca colps. Protegixca l'instrument de calor excessiva i de canvis dràstics en humitat. Guarde el refractómetro en el seu estuche quan no estiga en us.
2. Procedixca a retraure la coberta plàstica translúcida que cobrix la lent (àrea de vidre polit), en la part posterior del refractómetro. Si és necessari, netege en esment la superfície del lent en paper de lent, treen qualsevol taca o residu.
3. Prenga una alícuota de la seua mostra d'aigua, utilisant un contagotes (preferiblement de plàstic). Coloque una o dos gotes sobre la lent, evitant tocar la superfície de la mateixa en la punta del contagotes (Figura 2).
4. Torne suaument la coberta plàstica a la posició inicial, evitant la formació de bombetes o espais d'aire entre la lent i la coberta.
5. Coloque's front al sol o una font d'allumenament artificial si treballa en el laboratori i observe a través de l'ocular del refractómetro. Oriente el refractómetro a la font d'allumenament de manera que puga distinguir en claritat una escala numèrica en l'hemisferi de la lent. L'escala està calibrada per a llegir salinitat en parts per mil (‰). Aixina mateix notarà que el seu camp de visió està dividit en un hemisferi nort de color opac i un hemisferi sur translúcido. La llínea horisontal que separa abdós hemisferis serà el seu marcador de salinitat en l'escala numèrica. El punt a on esta llínea es interseca en l'escala numèrica indica la salinitat de la seua mostra (Figura 3).
6. Una volta ha realisat la mida de salinitat, alce la coberta plàstica. Llave la mostra d'aigua de la lent i de la cara interna de la coberta plàstica llavant en aigua destilada i despuix seque cuidadosadament en paper de lent. Torne a la coberta plàstica en la seua posició original. En terminar d'utilisar el refractómetro recorde netejar-ho, posar en el seu estuche i guardar-ho en un lloc apropiat.