Refugie glaciar
Un refugi glaciar és una regió geogràfica que va fer possible la supervivència de la flora i la fauna en temps de les glaciacions i va permetre la recolonización posglacial.[1][2] Es poden distinguir diferents tipos de refugis glaciars, a saber, nunatak, refugis perifèrics i de terres baixes.[3] S'ha sugerit que els refugis glaciars són una de les principals causes dels patrons de distribució de la flora i la fauna tant en latitut templades com tropicals.[4][5][6] Sobre les poblacions disyuntas de les distribucions d'espècies de hui en dia, especialment en les aus,[7][8] s'ha posat en dubte la validea de tals inferència, ya que gran part de la diferenciació entre les poblacions observades hui pot haver ocorregut abans o despuix de la seua restricció als refugis.[9][10] Pel contrari, els llocs geogràfics aïllats que alberguen una o més espècies en perill crític (considerades com paleoendémicas o relíquies glacials) generalment no es qüestionen com a refugis glaciars de bona fe.[11]
Identificació de refugis glaciars
[editar | editar còdic]Tradicionalment, l'identificació de refugis glaciars s'ha produït a través de l'evaluació de l'evidència paleoecológica, per a determinar els orígens dels tàxons moderns.[5] Per eixemple, els enfocaments paleoecológicos, que se centren en l'estudi d'organismes fòssils i els seus restants, s'han utilisat per a reconstruir les distribucions de polen en Europa durant els 13.000 anys transcorreguts des de la última glaciació. En este cas, els investigadors finalment varen establir l'expansió dels arbres forestals des de la franja montanyosa d'Europa meridional, lo que sugerix que eixa àrea va servir com refugie glaciar durant este temps.[12]
Tipos
[editar | editar còdic]En estudis que exploren l'extensió dels refugis glaciars en espècies de montanya, s'han identificat tres tipos distints de refugis glaciars.[3]
Nunatak
[editar | editar còdic]Un nunatak és un tipo de refugi glaciar que es troba en els picos de les montanyes exposts i lliures de neu, que es troben sobre la capa de gèl durant les glaciacions.[3] L'identificació de punts calents de biodiversitat en àrees que deurien haver segut regions de migració durant els principals episodis glacials, és evidència de refugis glaciars tipo nunatak.[13] Per eixemple, les cadenes montanyoses del Mont Rosa, Avers, Engadina i Bernina són regions nunatak propostes en riquea florística, indicatiu de supervivència glaciar en nunataks.[13]
Refugis glaciars perifèrics
[editar | editar còdic]Encara existixen refugis glaciars perifèrics dins del sistema montanyós pero, a diferència dels nunataks, que existixen en els picos, este tipo de refugi es troba a lo llarc de les vores dels sistemes montanyosos.[3] L'evidència d'este tipo de refugis de montanya es pot trobar a lo llarc de les fronteres de les montanyes dels Cárpatos, els Pirineus o els Alps europeus, tots els quals eren sistemes montanyosos formalment glaciars. Per eixemple, utilisant la tècnica de polimorfisme en la llongitut de fragments amplificats (AFLP), els investigadors han pogut inferir la supervivència de Phyteuma globulariifolium en refugis perifèrics en els Alps europeus.[14]
Refugis glaciars de terres baixes
[editar | editar còdic]Els refugis glaciars de terres baixes, a diferència dels nunataks i els refugis glaciars perifèrics, són un tipo de refugi que existix fòra del sistema montanyós, en terres baixes.[3] Situats més allà dels llímits dels escuts de gèl, s'han identificat refugis de terres baixes per a vàries espècies de plantes i animals. En Europa, per eixemple, a través de l'anàlisis de aloenzimas, els investigadors han pogut confirmar la distribució contínua de Zygaena exulans entre les estribaciones dels Pirineus i els Alps durant l'última edat de gèl.[15]
En l'est de Norteamérica, els refugis glaciars de les terres baixes a lo llarc de les costes de l'Atlàntic i del Golf alberguen plantes endèmiques, algunes de les quals són rares, inclús en perill d'extinció, i unes atres impliquen les poblacions de plantes disyuntas més al sur que comunament apareixen sol centenars de milles al nort. Els principals rius que drenan cap al sur des dels Apalaches estan associats en una gradació d'espècies d'arbres paleoendémicos. Estos van des de l'extinta picea de Critchfield prop de la desembocadura del riu Mississipi, fins a la Franklinia extinta en estat salvage a lo llarc del riu Altamaha, fins a la torreya de Florida de Florida i el teixixc de Florida en perill crític d'extinció en l'extrem aigües avall del sistema fluvial del riu Chattahoochee.[11][16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.524
- 13–24.doi:10.1016/j.palaeo.2019.03.028.Consultat el 2022-11-14.
- ↑ The encyclopedia of earth, http://www.eoearth.org/view/article/155685/
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Holderegger, R., Thiel-Egenter, C. (2009): A discussion of different types of glacial refugia used in mountain biogeography and phytogeography. Journal of Biogeography 36, 476-480.
- ↑ Science.300(5625)
- 1563–1565.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.1083264.
- ↑ 5,0 5,1 Trends in Ecology & Evolution.23(10)
- 564–571.ISSN 0169-5347.doi:10.1016/j.tree.2008.06.010.
- ↑ Trends in Ecology & Evolution.26(10)
- 508–513.ISSN 0169-5347.doi:10.1016/j.tree.2011.05.011.
- ↑ The Auk.129(3)
- 367–376.ISSN 0004-8038.doi:10.1525/auk.2012.129.3.367.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences.89(14)
- 6624–6628.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.89.14.6624.
- ↑ Science.277(5332)
- 1666–1669.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.277.5332.1666.
- ↑ Quaternary Science Reviews.19(1–5)
- 141–169.doi:10.1016/S0277-3791(99)00059-1.
- ↑ 11,0 11,1 American Midland Naturalist.94(2)
- 385–400.doi:10.2307/2424434.
- ↑ Review of Palaeobotany and Palynology.47(3–4)
- 411–412.ISSN 0034-6667.doi:10.1016/0034-6667(86)90044-8.
- ↑ 13,0 13,1 Stehlik, Ivana (2000-06-01). Nunataks and peripheral refugia for alpine plants during quaternary glaciation in the middle part of the Alps, Birkhäuser. OCLC 753524599.
- ↑ Molecular Ecology.11(12)
- 2637–2647.ISSN 0962-1083.doi:10.1046/j.1365-294x.2002.01651.x.
- ↑ Journal of Biogeography.31(6)
- 885–893.ISSN 0305-0270.doi:10.1111/j.1365-2699.2004.01079.x.
- ↑ Barlow. «Paleoecology and the Assisted Migration Debat: Why a Deep-Clave Perspective Is Vital (Torreya taxifolia as exemplar)». Torreya Guardians. Consultat el 2022-06-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Refugio glaciar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.