Regió Amazónica (Equador)
La regió Amazónica del Equador, coneguda també com Amazonía o Orient, és una regió geogràfica del país suramericà conformada per un àrea aproximada de 120 000 km2 de l'Amazònia. Comprén les províncies de Sucumbiu-vos, Orellana, Napo, Pastaza, Morona Santiago i Zamora Chinchipe. S'estén sobre un àrea de exuberante vegetació, pròpia dels boscs humit-tropicals, representa el 43% del territori equatorià. Els seus llímits estan marcats per la cordillera dels Vages en la part occidental d'esta regió, mentres que llimita en Perú i Colòmbia en el llímit meridional i oriental, respectivament.
Geografia
[editar | editar còdic]
El relleu de la Amazonía està conformat per una série de tossals que s'originen en forma de serra en els Vages orientals i descendixen fins a la planura de l'Amazones. Existixen dos regions geogràfiques: l'Alta Amazonía i la Planura Amazónica. En la primera regió es poden trobar les cordilleres de Napo Galeras, Cutucú, Còndor i Sireno. Els relleus més importants de la Amazonía es troben en la partix nort de la regió, prop del volcà Sumaco, i els més baixos cap a l'Est de la regió.
Conques hidrogràfiques de l'Amazones
[editar | editar còdic]
La conca de la Amazonía està formada per l'afluència de numerosos rius que naixen en els Vages i al surest del país en la Cordillera del Cutucú, tercer ramal andino. Estos rius es caracterisen per ser caudalosos i navegables en la majoria del seu curs, sent els més importants :
- Riu Napo: este riu es forma pels alvertents que provenen de les províncies de Tungurahua i Cotopaxi. En el seu recorregut rep aigües dels rius Coca, Aguarico i Curaray. Quan s'unix en el riu Marañón es forma l'Amazones.
- Riu Pastaza: naix en el nom de riu Cutuchi i Patate, desemboca en el riu Marañón.
- Riu Santiago: és el resultat de l'unió dels rius Namangoza i Zamora, també desemboca en el riu Marañón.
Clima de l'Amazònia
[editar | editar còdic]La temperatura anual promig oscila entre els 15 i els 40 °C. La tercera cordillera, en esta regió, s'ubica al este i en sentit paralel a la Cordillera Real, en separació d'uns 40 km. L'ecosistema amazónico, en especial el seu bosc tropical plujós, conté els hàbitat vegetals i animals més ric i complexos del món.cita requerida
L'existència d'una prolífica flora i fauna junt a variacions de macro i microhábitat radica la característica més important d'esta regió.
Economia
[editar | editar còdic]La Amazonía és una de les regions que proveïx a l'estat equatorià del petròleu que s'exporta. Les activitats principals de la regió són l'extracció petrolera, el comerç, el turisme, la ganaderia i l'agricultura. La prestació de servicis (funcionaris, empleats públics, treballadors de la menuda indústria i manufactura) seguixen en importància.
- Recursos Naturals: Canya, banana, banano, naranjilla, yuca, tabac, té.
Petròleu
[editar | editar còdic]En 1964, Pilco Company (SYPSA) va començar l'exploració en el noroest d'Equador. A l'any següent varen començar les operacions prop de lo que hui seria Nova Loja, per un consorci de Texaco i Gulf Oil. El consorci troba un pou petroler i en 1972 comença la producció a gran escala. El Govern d'Equador crea la primera companyia estatal CEPE, ara Petroecuador, i obté un 25% dels interessos del consorci en 1974.[1]Passats 20 anys Llac Agre va produir 1,7 billons de barrils[2] per $25 billons. En 1977 Gulf ven els seus interessos a CEPE i Texaco transferix el maneig a Petroecuador en 1990, i termina la concessió en 1993, deixant a Petroecuador com a únic amo.
El jaciment més gran en producció del país estaria ubicat en la localitat de Les Trobades, en la província oriental de Zamora Chinchipe. A pesar de que el descobriment es va fer durant el 2007, no va ser sino fins a març de 2008 quan es va fer públic. "Este és un incentiu per a seguir avant en el nostre treball i un alicient per a impulsar el desenroll miner de Fruta del Nort, i continuar en la busca de nous jaciments que permeten el creiximent de l'economia", va apuntar el geólogo Jorge Lema, citat pel comunicat de l'empresa minera estatal Petroleos de l'Equador.
Aparte d'açò, Equador, com a membre de l'OPEP, sempre s'ha vist beneficiat de preus estables en les seues exportacions petroleres, aünades en el seu ingent potencial de jaciments de Gas Natural en la frontera nort en Colòmbia, que en el futur li seguiran garantisant la seua independència en matèria energètica, sense dependre de l'exterior, i possibilitant-li un major potencial de creiximent econòmic.
Mines d'or de Nambija
[editar | editar còdic]El jaciment de Nambija és una mina aurífera en el caseriu del mateix nom, en Equador. És el jaciment més gran de la província de Zamora. Es troba a 36 km de la ciutat de Zamora, a 2600 metros sobre el nivell de l'mar. Per a aplegar a les mines de Nambija existix servici de rancheras des del barri Namírez, passant per la parròquia Sant Carlos.
Les montanyes que es troben allí estan solcades per numeroses galeries i cavernes, a on mils de cateadores varen amprar métodos tradicionals d'extracció, que varen causar greus accidents en els que varen morir centenars de persones. Per la codícia de l'or en la regió es va viure un clima d'impunitat alimentat per l'auge de la criminalitat i la delinqüència.
En les afores es practica també la ganaderia i es destaca la presència d'àrees boscoses disperses. Tots els rebujos d'esta explotació han segut abocats al riu Nambija, acabant en la possibilitat de que les seues aigües siguen utilisades en balnearis i provocant una greu contaminació del caixer i destrucció de fauna i flora locals.
Turisme
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Turisme en Equador.
En l'Amazònia, 20 espècies de plantes proporcionen el 90 % de la demanda mundial. Existixen huit mil espècies de plantes medicinals, 85 espècies de peixos, 47 amfibis i reptils, 95 aus i 80 espècies de mamífers en perill d'extinció, a on viu el 70 per cent de les 25 mil espècies de plantes vasculars que existixen en el planeta. Els microclima auxilien al desenroll de belles espècies vegetals i animals, moltes endèmiques i que perillen per l'exagerada i inadequada colonisació, per la destrucció de l'hàbitat, l'explotació del petròleu que contamina la terra, els boscs, les aigües i als seus habitants.
El negoci de les plantes medicinals deurà ser controlat, aixina com les empreses madereras. Per l'ambició econòmica estan en perill la biosfera i les selves, salvar-les és la nostra responsabilitat perque la biodiversitat és essencial per a l'equilibri natural i humà.[3]
Parc Nacional Yasuní
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parc nacional Yasuní.
El Parc nacional Yasuní és un parc nacional equatorià que s'estén sobre un àrea de 9820 quilómetros quadrats en les províncies d'Orellana i Pastaza, entre el riu Napo i el riu Curaray en plena conca amazónica a uns 250 quilómetros al surest de Quito.[4] El parc, fonamentalment selvático, va ser designat per l'Unesco en 1989 com una reserva de la biosfera i és part del territori a on es troba ubicat el poble Huaorani. Dos faccions huao, els tagaeri i taromenane, són grups no contactats.
Està situat en àrees de les subcuencas dels rius Tiputini, Yasuní, Nashiño, Cononaco i Curaray, tributaris del riu Napo, qui al mateix temps desemboca en l'Amazones. El Parc té forma de ferradura i comprén des de la zona sur del riu Napo i nort del riu Curaray, estenent-se per la conca mija del riu Tivacuno.[5] Segons un recent estudi[6] el parc nacional Yasuní i la zona ampliada subjacent es consideren la zona més biodiversa del planeta per la seua riquea en amfibis, aus, mamífers i plantes. Este parc conta en més espècies d'animals per hectàrea que tota Europa junta.cita requerida
cal resaltar que la zona amazónica equatoriana és rica en jaciments de petròleu i que l'economia petrolera és el pilar sobre el que se sosté l'economia de l'Estat equatorià des de la década de 1970. Davant açò, en l'any 1998 el govern de Jamil Mahuad va declarar la zona sur de PNY zona intangible, per a protegir als pobles no contactats i preservar la reserva de la biósfera llunt dels camps petrolers. Des de l'any 2007 al voltant de el PNY s'ha formulat una proposta denominada Iniciativa ITT per a mantindre el cru baix terra aplicant un tipo de compensació econòmica internacional, la que no ha pogut concretar-se.
Yasuní és una de les zones de la Terra més biodiversas,[6] els estudis parlen de 150 espècies d'amfibis, 121 de reptils, 598 espècies d'aus, entre 169 (confirmades) i 204 (estimades) de mamífers, i en flora s'han identificat 2113 espècies i s'estima que existirien al voltant de 3100.[6]
El terme Yasuní, sense conéixer el seu orige llingüístic, significa "terra sagrada" com és interpretat de manera general per comunitats de la zona.cita requerida
Reserva de Producció Faunística Cuyabeno
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Reserva de Producció Faunística Cuyabeno.
La Reserva de Producció Faunística Cuyabeno es troba situada en la Província de Sucumbiu-vos, en el noreste de la Regió Amazónica d'Equador. Es tracta d'un lloc en una gran biodiversitat, llar d'una de les més grans concentracions de vida salvage, tant en flora com en fauna. Un complex sistema de formacions plujoses, 13 estanys, rius i un bosc tropical que fan de les 603.000 hectàrees un récort sobre els més alts nivells de biodiversitat en el món.[7]
El Cuyabeno té més de 550 espècies diferents d'aus: 60 espècies d'orquídeas; més de 350 espècies de peixos; una gran varietat de reptils com les anacondas, caimanés i tortugues de riu. S'estimen en 12.000 les espècies de plantes trobades dins de la reserva. I moltes espècies de mamífers, incloent l'increible Tapir (Tapirus terrestris). La Reserva també és llar d'espècies rares, com el mític delfí rosat de riu, el Hoatzin o àguila de la regió, en la seua obertura d'ales de 8 peus.
Ya que la Reserva del Cuyabeno pertany al Sistema Nacional d'Àrees Protegides, molt pocs Operadors de Turisme estan calificats per a treballar en esta zona. Esta és una raó per la que no es troben molts turistes visitant l'àrea, aixina que es pot gojar la naturalea i els seus magnífics sons.
És un bosc tropical, en precipitacions entre 3.000 i 4.000 mm³ per any, i humitat entre 85 i 95%. De decembre a març té una marcada temporada seca; la temporada plujosa va des d'abril fins a juliol, i des d'agost a novembre la pluja és moderada. La temperatura anual oscila al voltant dels 25 °C.
Moltes comunitats ètniques viuen en les vores de dos rius molt importants, el riu Aguarico i el riu Cuyabeno, en particular, els Cofanes i els Siona-Secoya, abdós llegendaris en esta àrea. La comunitat Siona habita la partix nort de la Reserva del Cuyabeno, en Port Bolívar i el riu Tarapuy.
Parc nacional Podocarpus
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parc nacional Podocarpus.
El Parc nacional Podocarpus és un parc nacional ubicat en les províncies de Loja i Zamora, en el sur oriente del Equador. Va ser instaurat el 15 de decembre de 1982. El Parc és una zona de megadiversidad i una zona d'alt grau d'endemisme per la seua ubicació entre sistemes biològics diversos.[8]
S'estén sobre 146.280 km²; en les dos estribaciones de la Cordillera Oriental dels Vages fins a les conques dels rius Nangaritza, Numbala i Loyola. Prop del 85 % del parc està en la província de Zamora i prop del 15 % en la província de Loja.
El parc nacional es va establir en la finalitat de protegir al bosc més gran de romerillos en el país, compost per tres espècies del gènero Podocarpus, l'única conífera nativa de l'Equador.
Dins del parc s'ha desenrollat un mig biològic únic, representant especialment per la avifauna única en l'àrea. El parc nacional Podocarpus alberga un complex de més de 100 estanys, una de les més conegudes són les Estanys del Compadre. També hi ha cascades, canons i vàries classes de mamífers i plantes.
Per a accedir al parc existixen dos entrades principals corresponents a les seues zones biogeográficas, l'una està en el Sector Cajanuma en la zona biogeográfica alta. L'atra està en el Sector Bombuscaro, corresponent al riu Bombuscaro en la zona biogeográfica baixa. Ademés existixen dos accessos alternatius en la zona biogeográfica alta de la província de Zamora, l'un està en el Sector Romerillos, corresponent al riu Jamboé i un atre menys conegut ingressant pel Cerro Toledo des de la via Yangana-Valladolit.
El parc posseïx una flora excepcional, ha segut considerat el Jardí Botànic d'Amèrica, puix està situat en el territori a on se sobreponen els centres d'endemisme dels Vages del Nort i Tombes.
En els seus ecosistemes de boscs humit montano i montano baix, localisats en el Nuc de Sabanilla, aixina com dels boscs molt humit montano i premontano en la conca del riu Numbala, hi ha més de 4.000 espècies de plantes entre les que es destaquen arbres que poden medir fins a 40 metros com el romerillo, del com du el nom el parc, i moltes atres valioses com la cascarilla, denominat l'arbre nacional de l'Equador, i una varietat infinita d'orquídees.
Existixen diferències puntuals entre la vegetació dels páramo de la zona i del nort del país, bàsicament perque es troben més baixos, en les crestes de les montanyes i en la zona de transició d'un verdader páramo que no es desenrolla a plenitut, per la poca elevació del terreny. Entre les principals espècies trobades en la regió estan la chilca, llorer, aguacolla, uvilla, sauco negre, pumamaqui, sapan, arrayán, cashoco, aliso, acacia, sàlvia, guato blanc, cedre, higuerilla, nogal, yumbingue i canelón.
Hi ha més que 560 espècies d'aus que es registren en el parc. Est representa 40% de les aus d'Equador i 6% d'aus mundials. Per això, està notat com un àrea important per a conservació d'aus.[8] També hi ha 46 espècies de mamífers[9] incloent orso de anteojos (Tremarctos ornatus), tapir andino (Tapirus pinchaque), rata marsupial comú (Caenolestes fuliginosus), rabosot hediondo (Conepatus semistriatus), cérvol nano (Pudu mephistophiles)[8] Israel
Per a visitar este lloc existixen quatre senderes: Orso de Anteojos de 400 m en una pendent moderada i de fàcil accés; el bosc nuvolat, de 750 m; El Mirador en 1,5 km són de nivell mig. Adicionalment per a excursions d'un dia, es pot continuar el circuit per la sendera El Mirador en un recorregut de 3,5 km. Per a retornar fins al refugi, pero algunes parts d'esta sendera són difícils per lo que es deu extremar la seguritat en el camí. Ademés, hi ha senderes llargues a on es necessita fer campin.
Loja és la ciutat més prop en aeroport, pero Zamora també es queda prop. De Loja es tarda 25-40 minuts per a aplegar a 3 de les 4 entrades, i 2 hores per a aplegar a l'entrada Vilcabamba.[10]
Puyo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Puyo.
El turisme en una de les indústries més vitals de Puyo i, en els últims anys, està en constant canvi. La ciutat es troba en una creixent reputació com destí turístic per la seua ubicació en plena selva amazónica, una de les sèt maravelles naturals del món. A través dels anys, Puyo ha incrementat la seua oferta turística; actualment, l'índex turístic va créixer gràcies a la campanya turística mampresa pel govern nacional, "All you need is Equador" (Tot lo que necessites és Equador). El turisme de la ciutat se centra en la seua bellea natural, interculturalidad, gastronomia i deports d'aventura. Sobre el turisme ecològic, l'urbs conta en espaciosas àrees verdes, i la majoria dels boscs i atractius propencs estan baix la seua jurisdicció. Els destins turístics més destacats són:
- Passejada turística dels rius Pambay i Puyo: és un dels atractius més importants de la ciutat; considerat un balneari popular, a on s'existix una gran cantitat de persones nadant, delectant del paisage i sobretot del clima humit i calorós que oferix; també és un excelent lloc para prens fotogràfiques del lloc i ademés es fan presents varis remansos en pozas profundes per a realisar activitats deportives. El recorregut complet de la passejada turística dura casi una hora, ací es té l'oportunitat de creuar dos ponts colgantes i alguns ponts fets en fusta. És una sendera de 2,5 km. en el que es recorre les riberes dels dos rius, a on existix gran diversitat d'espècies vegetals entre les que es destaquen les plantes herbáceas aixina com acacias, bromelias, orquídees, palmes, etc. També exten guatines, tusas, armadillos, lagartijas, granotes, sapos i serps com la chonta caspi, coral, culebra cega, etc.[11]
- Parc Botànic "Les Orquídees": és el producte d'una idea originada 1980. Es troba en la via Macas, desviació a Sant Jacint en el barri "Los Àngeles". Té 6.75 hactáreas, en les que habiten: 300 espècies d'orquídees, 30 espècies introduïdes, 38 varietats de heliconias, 70 varietats de bromelias, etc.; des de 1980 el bosc s'ha regenerat i ha donat lloc al creiximent d'espècies com: llorer, ahuano, caoba blanc, sandi, canelo, jatuncholo, boya, achotillo, bassa, cedre, canelo, café, ceibo, cotó, tucuta, caucho, arrayán, moral fi, roure roig, roure rosat, etc. Existix una varietat d'insectes com: chinches, cigarras, grills, saltamontes, coleòpters i palometes; ademés existixen tortugues i caragols de terra, i peixos com: les tilapias, cachamas i carpes.[12]
- Parc Aquàtic Morete Puyu: va ser construït en 2004, pel municipi, en l'objectiu promoure el turisme. S'ubica en la Calle Tinent Hugo Ortiz darrere del Terminal Terrestre. Té capacitat per a 3.000 persones i els seus atractius són la piscina d'ones, i els toboganes més alts del país, el sauna, Turc, hidromasaje, la piscina semiolimpica, piscina de clavats, canches de tenis, basketbol, fútbol, vóley i àrees verdes. Ademés té un centre de recepcions en capacitat per a 300 persones.[13]
- Parc Real d'Aus Exòtiques: es troba el km. 1 de la via Puyo - Macas, en el Barri l'Unió, darrere de l'Iglésia. S'assenta en una hectàrea de terreny i alberga casi 500 aus de tot lo món, com els faisanés d'Àsia, esturços, pavos reals, l'au unicorn, 25 tipos de gallines, 20 de colomes, ànets i pericos. Ademés posseïxen aus locals com: loros, guacamayos, tucanés, etc.[14]
- L'Iglésia catedral i el parc central "12 de maig": tenen un indubtable valor històric, ya que des d'ací la ciutat s'ha anat expandint, ademés en el parc se situa el Monument als Héroes de la Guerra del Cenepa.[15]
- Malecón Boayacu Puyu: està ubicat a l'est de la ciutat en les riberes del riu Puyo; recorrent gran part del trayecte del riu en el seu pas per la ciutat. Escomença al noreste en un mirador, que posseïx una vista esplèndida de la ciutat i les seues afores aplegant-se a vore inclús, en els dies rebujats, els volcans Sangay i Altar. A l'atre costat del mirador es pot observar al riu Puyo. Al peu del mirador es troba l'entrada a la Passejada turística dels rius Pambay i Puyo, i també existixen restaurants en el lloc en el qual s'oferix el plat típic de la ciutat: el ceviche volquetero. Seguint el malecón es troba el monument a les dònes de les 7 nacionalitats.[16]
- Centre Indígena Ñucanchi Allpa: és una associació conformada per persones de diferents nacionalitats (quichua, shuar, huaorani, zápara, achuar, shiwiar i andoa). L'atractiu turístic consta d'una barraca a on s'oferix numeroses artesania i menjars típics, també es realisen balls autòctons i curació shamánicas al públic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cite court
- ↑ «Pursuing the polluters». Los Angeles Claves. Consultat el 23 de febrer de 2009.
- ↑ Visita Equador Regió Amazónica Senyes Generals
- ↑ «Yasuní, la joya de la biodiversitat» (en en). www.eloriente.com. Consultat el 2021-05-05.
- ↑ «Parc Nacional Yasuní – (#32)». Visitaecuador.com. Consultat el 6 de juliol de 2011.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Margot S. Bass; Matt Finer; Clinton N. Jenkins; Holger Kreft; Diego F. Cisneros-Heredia; Shawn F. McCracken; Nigel C. A. Pitman; Peter H. English; Kelly Swing; Gorky Vila; Anthony Vaig donar Fiore; Christian C. Voigt; Thomas H. KunzPublic Library of Science.5(1)doi:10.1371/journal.posa.0008767.Consultat el 6 de juliol de 2011.
- ↑ «Reserva de producció de Fauna Cuyabeno, el mant de biodiversitat» (en en). www.eloriente.com. Consultat el 2021-05-05.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 [enllaç trencat] Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «ambient_1» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ Podocarpus Informació des del Ministeri de l'Ambient
- ↑ Informació Turistica de Loja
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2012. Consultat el 22 de setembre de 2012.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2012. Consultat el 22 de setembre de 2012.
- ↑ http://www.pastaza.com/atractivos/parque-acuatico/
- ↑ http://www.pastaza.com/atractivos/parque-real/
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2012. Consultat el 2 d'agost de 2012.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2015. Consultat el 12 de giner de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Región Amazónica (Ecuador)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.