Regió del Llitoral (Argentina)

Províncies que conformen el Llitoral argentí. En tons clars s'observen les províncies de la mesopotamia argentina: Missions, Corrents i Entre Rius. En tons obscurs, Chaco, Formosa i Santa Fe.

La Regió del Llitoral comprén la zona del territori argentí formada per les províncies de Missions, Corrents i Entre Rius (que, a la seua volta, formen la Mesopotamia argentina), i la zona de les províncies de Formosa, Chaco i Santa Fe, que estan prop dels rius Paraná i Paraguay. Esta regió històrica i cultural està compresa per les costes i zones propenques als rius Paraná, Paraguay i Uruguay, i les illes del Delta del Paraná, ubicades en Entre Rius i el més extrem nort de la Província de Buenos Aires. El seu gentilici és litoraleño. Fitogeográficamente, correspon a les selves de la província fitogeográfica Paranaense, que es transformen en sabanes i boscs xerófilos cap a la regió central i sur.

Toponímia

La paraula Llitoral sugerix a un territori en costes en una mar o en l'oceà, no obstant en el cas de l'actual Llitoral Argentí cap de les províncies litoraleñas té directa eixida a la mar o a l'oceà. La denominació geogràfica adviene des de temps del domini espanyol, époques en les quals (com succeïa durant el Virreinato del Riu de l'Argent) l'extrem oriental de l'Argentina tenia directa eixida a la mar per El Vaig tapar, la Banda Oriental i inclús per la Guayrá.
Després d'inicis de el XIX, ya ocupades les eixides directes del país en el noreste cap a l'oceà pels lusità-brasilers, la paraula "Llitoral" va quedar restringida a les províncies que tenien la possibilitat de transports ultramarinos en posseir costes en els principals rius de la Conca de l'Argent. Esta zona que aplegava fins a l'extrem noreste de la província de Buenos Aires, va posseir traces culturals característiques, principalment pels seus substrats charrúas i guaraníes. L'identitat del Llitoral es va reforçar inclús en les immigracions de fins de XIX.

Població

Primers pobladors

En anterioritat al 13 000 a. C., els primers grups humans, caçadors dels grans animals del pleistoceno, varen ocupar les regions del Sur actualment brasiler i el nort de la Província de Missions. Des d'allí, es varen dirigir al sur per les màrgens del Paraná i l'Uruguay, alcançant, fa 7000 anys, la regió meridional d'Entre Rius. Atres grups varen ocupar distints ambients del llitoral i varen desenrollar una economia en recursos més variats.

"Nous" pobladors

Cap al 5000 a. C., varen aplegar més grups de caçadors-peixcadors que varen establir els seus campaments en els terrenys sobreelevados de les màrgens del riu Uruguay i, en Bot Gran varen deixar pintures rupestres de certa complexitat, en dibuixos geomètrics. Atres caçadors, des del 5000 a. C., pertanyents a l'indústria altoparanaense, en orige en Paraguay i en Riu Gran del Sur, es varen adaptar a la selva misionero i varen permanéixer allí fins a l'arribada dels guaraníes en el 1000 d. C. En ossos i banyes d'animals varen elaborar utensilis i adorns corporals.

Caçadors pampeanos

En el 1500 a. C., es varen fer presents en la planura mesopotámica els caçadors d'asno que es varen adaptar al mig ric en fauna terrestre i fluvial. Varen conseguir una major diversificació de les seues possibilitats i un gran equilibri en l'obtenció de recursos. D'estos, varen sorgir els etnohistóricos charrúas, els qui en l'época de la conquista, ocupaven la Banda Oriental.

Pobles canoeros

A partir del 500 d. C., va aumentar el caixer dels rius, varen aparéixer els pobles canoeros, els qui els varen usar com a via de comunicació i aprofitament de la planura ribereña. Varen navegar els cursos del Paraná i del Paraguay i varen mantindre vinculació en l'ambient isleño i en les costes. Peixcadors i caçadors, li'ls coneix com a cultura de Goya Malabrigo o ribereños plàstics, es varen assentar sobre les elevació naturals de la regió, tallaven valvas de moluscs, elaboraven ceràmica i practicaven cerimònies funeràries complexes. Eren de físic corpulento, semisedentarios, caçadors, recolectors i bàsicament peixcadors. Varen ser antecessors dels chaná-timbúes, que fitaven el Paraná des de Missions fins a Entre Rius, quan varen aplegar els espanyols.

Agricultors

Cap al 1000 d. C., també en antecedents en territoris que actualment estan en poder del Brasil, es varen establir dos tradicions d'agricultors: eldoradense i després des del 1400 els "avá" o guaraníes. Els portadors de la tradició eldoradense varen habitar en cases semisubterráneas i circulares, construïdes sobre terraplens naturals aptes per al cultiu. Per una atra part els amazónicos guaraníes, es varen establir a lo llarc del Paraná i cultivaven mandioca, batata, dacsa i yerba mat; caçaven, peixcaven i recolectaven. Vivien en llogarets, en grans cases comunals, cercades per empalizadas. Excelents canoeros, manufacturaban cistelles i urnes funeràries. Es varen assentar en Missions i sobre el Delta del Paraná. Estaven regits per jefatures, cacicazgos secundaris i consells de vells. Varen realisar pràctiques chamánicas, i antropofagia ritual. Els guaraníes dins del seu panteón politeiste creïen en 'Tupá' o Ñamandú, deu creador i civilizador.

A l'arribada dels europeus casi tots els pobles originaris estaven en guerra entre ells, destacant-se els pámpidos (qom) o tobas, mocovíes, avipones, nivakles, pilagás en la zona chaqueña, també els wichis i wenkayek, mentres que en les riveras dels rius Paraná-Paraguay i riu Uruguay merodeaban els avá (guaraníes), en freqüent conflicte en els cridats pels guaraníes "mocoretás", "timbúes", "chanás", yaros, minuanés, querandíés i charrúas.

Conquista europea

El Llitoral va ser un dels primers territoris de l'Argentina en els que es varen establir els europeus en l'emblema d'Espanya destacant-se les expedicions de Sebastián Caboto la qual va ser fundadora de Sancti Spiritu, primer assentament europeu en el territori argentí. A estes expedicions espanyoles els varen seguir moltes unes atres entre les que es destaquen les de Juan de Ayolas, Irala, Hernandarias, Juan de Garay etc. Aixina és que despuix de la frustrada primera fundació de Buenos Aires es va crear la casa-forta d'Asunción i a partir d'esta no solament es va fundar definitivament la ciutat de Buenos Aires, sino que es varen fundar les més antigues ciutats del Llitoral: Sant Joan de la Vora de les Sèt Corrents, Santa Fe de la Vora Cruz, La nostra Senyora de la Concepció del Bermejo (estos entre els sigles XVI i XVII), aixina com els caserius que donarien orige a més noves ciutats: La Baixada del Paraná, Riera de la China (després Concepció de l'Uruguay). A fins d'este periodo els jesuïtas varen establir les seues províncies misionales creant Sant Ignacio Miní, Loreto, Yapeyú, Apòstols, Corpus i ciutats en la vora esquerra del riu Uruguay com San Francisco de Borja, Itaquí etc., que serien la base de les actuals Pas dels Lliures, La Creu, Mont Casers, etc.