Anar al contingut

Regla de Eötvös

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tensió superficial del benceno en funció de la temperatura

La regla de Eötvös, cridada aixina pel físic hongarés Loránd Eötvös (1848-1919) permet determinar la tensió superficial de qualsevol líquit pur en tots els rancs de temperatura. El càlcul es fa a partir de la densitat, la massa molar i la temperatura crítica del líquit analisat. En el punt crític, la tensió superficial és zero.

La regla Eötvös establix:

  • La tensió superficial és una funció llineal de la temperatura. Esta suposició es complix aproximadament per a la majoria dels líquits coneguts. Quan la llei de la tensió superficial front a la temperatura és una llínea aproximadament recta, es pot observar que la tensió superficial és zero a la temperatura crítica.
  • La dependència de la temperatura de la tensió superficial es pot traçar per a tots els líquits de manera que les senyes es condensan en una única curva mestra. Per a això, deu conéixer-se la massa molar, la densitat o el volum molar del líquit corresponent.

La regla de Eötvös

[editar | editar còdic]

Si V és el volum molar i Tc la temperatura crítica d'un líquit, la tensió superficial γ ve donada per:[1]

γ=k(TcT)V2/3

a on la constant de Eötvös té un valor de k=2,1107Julio/(Kmol2/3), i és vàlida per a tots els líquits. T és la temperatura del líquit en kelvin (K).

Valors més precisos es poden obtindre si es considera que la llínea normalment creua l'eix de temperatures a uns 6 K del punt crític:

γ=k(Tc6 KT)V2/3

El volum molar V ve dau per la massa molar M i per la densitat ρ:

V=M/ρ

El terme γV2/3 també es coneix com "tensió superficial molar" γmol:

γmol=γV2/3

Una representació útil que evita l'us de l'unitat mol-2/3 ve donada per la constant de Avogadro N A:

γ=k(MρNA)2/3(Tc6 KT)=k(NAV)2/3(Tc6 KT)

Com John Lennard-Jones i Corner varen mostrar en 1940 per mig de la mecànica estadística, la constant k′ és casi igual a la constant de Boltzmann.

Per a l'aigua, la següent equació és vàlida entre 0 i 100 °C :

γ=0.07275 N/m(10.002(T291 K))

Desenroll històric

[editar | editar còdic]

Eötvös va començar en l'investigació de la tensió superficial quan era estudiant, desenrollant un nou método per a la seua determinació. La regla de Eötvös va ser descoberta empíricament, publicant-se en 1886.[2] En 1893 William Ramsay i Shields varen publicar una versió millorada tenint en conte que la llínea passa normalment l'eix de temperatura a 6 K abans del punt crític. John Lennard-Jones i Corner varen publicar en (1940) una demostració de l'equació per mig de mecànica estadística. En 1945 E. A. Guggenheim va donar adicionalment una variant de l'equació millorada.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. PHYWE (ed.): «"Surface Tension by the Ring Method (Du Nouy Method)" (Tensió superficial pel método de l'anell (Método Du Nouy)» (pdf). Consultat el 8 de setembre de 2007.
  2. (1886).Annalen der Physik.27 Citat en: (1956).Nature.177doi:10.1038/1771180a0.