Anar al contingut

Regla de la Bendició

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:MS 1909.jpg
Regla de la Bendició

La Regla de la Bendició (1QSb) és un text molt fragmentario que en el seu dia es va pensar que formava part del text del manuscrit de la Regla de la Comunitat descobert en 1947 en la Cova 1 de Qumrán com a part dels Manuscrits de la Mar Morta.[1] S'afig com un dels dos apèndixs —incloent l'igualment escatológica Regla de la Congregació— que seguixen al llibre de la Regla de la Comunitat, en un dels primers sèt rolls descoberts en el lloc de Qumrán.

La Regla de la Bendició inclou tres bendicions per al seu us durant el eschaton: una per a l'assamblea general de l'escatológica Tribus d'Israel, que descriu una espècie de «aigua viva» que els du a un nou pacte en Deu, una atra relativa als cohen (sacerdots) Fills de Sadoc, elegits per Deu que actuaran «com a àngels» i guiaran a Israel despuix de la Guerra. La tercera oració és la del menjar mesiánica,Plantilla:Bíblia per a beneir al «Príncip», o Mesías davídico, que ha vingut a lliberar a Israel. «Paraules de bendició, pròpies de l'Instructor, en les que beneir al Príncip de la Congregació que (Deu va elegir...)» [1] Oracions similars es troben en atres parts dels pergamins, i alguns creuen que este manuscrit en particular pot ser una colecció d'oracions d'us general i quotidià.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Schiffman, 2002, p. 3, Part One Qumran.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Phillip R. Davies, George J. Brooke and Phillip R. Callaway. "The Complete World of the Dead Siga Scrolls," London: Thames and Hudson, 2002. Michael O. Wise, Martin G. Abegg Jr., and Edward M. Cook. "The Dead Siga Scrolls: A New Translation," Sant Francisco: HaperSanFrancisco, 2005. Lawrence H. Schiffman, The Eschatological Community of the Dead Siga Scrolls. Atlanta: Scholar's Press, 1989. Lawrence H. Schiffman, “Rule of the Congregation.” The Encyclopedia of the Dead Siga Scrolls. Ed. Lawrence H. Schiffman and James C. Vanderkam. Oxford: Oxford University Press, 2000. 797–798.