Regla de li Bel-van't Hoff
La regla de li Bel-van't Hoff sentència que el número d'estereoisómeros d'un compost orgànic que no conté plans interns de simetria és de 2n, a on n representa el número de carbono asimètrics.
Història
[editar | editar còdic]Esta hipòtesis va ser anunciada simultàneament per Joseph Achille Li Bel i Jacobus Henricus van 't Hoff en 1874 i prenia conte de totes les asimetria moleculars conegudes fins a eixa data.[1]
Eixemple
[editar | editar còdic]
Existixen 4 carbono asimètrics en la glucosa
A modo d'eixemple, quatre dels àtoms de carbono de les aldohexosas són asimètrics. Utilisant la regla de li Bel-van't Hoff es poden calcular 24=16 estereoisómeros.
Estos composts químics són els dos enantiómeros —isòmers òptics especulares R o S—, de cada u dels huit diferents diastereoisómeros no especulares: alosa, altrosa, glucosa, manosa, gulosa, idosa, galactosa, i talosa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Li Bel-van't Hoff rule». TheFreeDictionary's Medical dictionary.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Regla de Le Bel-van't Hoff» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.