Regles de càlcul Genaille–Lucas
Les regles de càlcul Genaille-Lucas són una ferramenta aritmètica inventada en 1891 per l'ingenier ferroviari francés Henri Genaille. L'invent es considera una variant del àbac neperiano, a diferència d'este últim, l'invent de Genaille va eliminar la necessitat de dur dígits d'una columna a la següent en llegir productes parcials.
En 1885, el matemàtic francés Édouard Lucas va plantejar un problema aritmètic en l'Associació Francesa per a l'Alvanç de la Ciència (AFAS) que va cridar l'atenció de l'inventor Henri Genaille, d'allí el nom que se li dona a l'invent.[1]
Apariència
[editar | editar còdic]El estuche complet de les regles de càlcul Genaille-Lucas conté 11 tires de fusta o metal. En cada una d'elles es troba imprés una columna de triànguls i una columna de números:
Multiplicació
[editar | editar còdic]Ordenant les regles de forma adequada es poden resoldre problemes de multiplicació. Per eixemple multiplicar 52749 per 4, per a això cal alinear les regles que seguixen a el INDEX fins a conseguir el número 52749:
Ara busquem en el INDEX el multiplicador 4:
Comencem a llegir el primer número ubicat en la part superior de la cela de l'últim número del multiplicant (52749) és dir la columna número 9:
A un costat del número 6 s'observarà un triàngul que apunta al següent número a llegir:
Continuem en este procediment fins a completar totes les columnes del multiplicant, en lo que trobarem que el producte de multiplicar 52749 per 4 és de 210996.
Divisió
[editar | editar còdic]Temps despuix que Genaille va desenrollar el seu invent, les regles es varen adaptar en un conjunt de varetes per a poder realisar divisions. Les barres estan alineades de forma similar als triànguls de multiplicació, en les barres de l'índex colocada a l'esquerra i que indica el divisor i a continuació les columnes que deletrean els dígits del divident. A continuació es coloca a la dreta una barra especial anomenada "restant". El cocient es llig d'esquerra a dreta, seguint les llínees creades d'una barra a la següent. El camí termina en un número en la barra de restant, que és el restant donat per la divisió.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Williams, Michael R. (1990). «Chapter 1: Early Calculation», Computing Before Computers, Ames: Iowa State University Press, pp. 20–23. ISBN 0-8138-0047-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reglas de cálculo Genaille–Lucas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.