Anar al contingut

Regularisació de Tíjonov

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Andrey Nikolayevich Tychonoff en 1975

La regularisació de Tíjonov és el método de regularisació usat més comunament. En alguns camps, també es coneix com a regressió d'aresta.

En la seua forma més simple, un sistema d'equacions llineals mal determinat:

a on A és una matriu de dimensions m×n, x és un vector vertical en n celes i b és un atre vector vertical en m celes, és reemplaçat pel problema de trobar un x que minimise

donat un factor de Tíjonov α>0 elegit apropiadament. L'expressió representa la norma euclídea. El seu us millora el condicionamiento del problema, possibilitant la seua solució per métodos numèrics. Una solució explícita, denotada x^, és la següent:

a on I és la matriu identitat n×n. Per a α = 0, açò es reduïx al método de mínims quadrats, sempre que (ATA)-1 existixca.

Interpretació bayesiana

[editar | editar còdic]

Encara que en principi la solució proposta puga semblar artificial, i de fet el paràmetro α té un caràcter alguna cosa arbitrari, el procés es pot justificar des d'un punt de vista bayesiano. Note's que per a resoldre qualsevol problema indeterminat es deuen introduir certes restriccions adicionals per a establir una solució estable. Estadísticament es pot assumir que a priori sabem que x és una variable aleatòria en una distribució normal multidimensional. Sense pèrdua de generalitat, prengam la mija com 0 i assumim que cada component és independent, en una desviació estàndar σx. Les senyes de b poden tindre soroll, que assumim també independent en mija 0 i desviació estàndar σb. Baixe estes condicions, la regularisació de Tíjonov és la solució més provable donats les senyes conegudes i la distribució a priori de x, d'acort en el teorema de Bayes. Llavors, el paràmetro de Tíjonov ve dau per α=σbσx...

Regularisació de Tíjonov generalisada

[editar | editar còdic]

Per a distribucions normals multivariadas de x i el seu error, es pot aplicar una transformació a les variables que reduïx el problema al cas anterior. Equivalentement, es pot minimisar

AxbP2+α2xx0Q2

a on xP és la norma en pes xTPx. En l'interpretació bayesiana, P és la matriu d'covarianza invertida b, x0 és el valor esperat de x, i αQ és la matriu d'covarianza invertida de x.

Esta expressió es pot resoldre explícitament per mig de la fòrmula

x0+(ATPA+α2Q)1ATP(bAx0).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Tikhonov AN, 1943, On the stability of inverse problems, Dokl. Akad. Nauk SSSR, 39, No. 5, 195-198
  • Tikhonov AN, 1963, Solution of incorrectly formulated problems and the regularization method, Soviet Math Dokl 4, 1035-1038 English translation of Dokl Akad Nauk SSSR 151, 1963, 501-504
  • Tikhonov AN and Arsenin VA, 1977, Solution of Ill-posed Problems, Winston & Sons, Washington, ISBN 0-470-99124-0.
  • Hansen, P.C., Rank-deficient and Discrete ill-posed problems, SIAM
  • Hoerl AE, 1962, Application of ridge analysis to regression problems, Chemical Engineering Progress, 58, 54-59.
  • Foster M, 1961, An application of the Wiener-Kolmogorov smoothing theory to matrix inversion, J. SIAM, 9, 387-392
  • Phillips DL, 1962, A technique for the numerical solution of certain integral equations of the first kind, J Assoc Comput Mach, 9, 84-97
  • Tarantola A, 2005, Inverse Problem Theory (free PDF version), Society for Industrial and Applied Mathematics, ISBN 0-89871-572-5
  • Wahba, G, 1990, spline Models for Observational Data, SIAM