Anar al contingut

Reina de Guyana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Rei de Guyana o Reina de Guyana va ser el títul oficial que se li va otorgar a l'eixecutiu en Guyana de 1966 a 1970, quan el país suramericà era formalment un Estat sobirà i independent baix una monarquia constitucional, similar al restant dels Estats monàrquics en la Mancomunidad de Nacions.

La colónia britànica de Guayana britànica havia deixat d'existir en 1966, pero el nou país va elegir seguir tenint a la monarquia britànica com a garant del poder eixecutiu, Isabel II va ser l'única monarca que va rebre dit títul en tota l'existència del mateix. Les funcions constitucionals estaven delegades al governador general de la Guyana independent.

Història

[editar | editar còdic]

La colónia de la Corona de la Guayana britànica es va convertir en un país independent cridat Guayana el 26 de maig de 1966, en la Reina Isabel II com cap d'Estat i Reina de Guayana.[1] El duc i la duquesa de Kent varen representar a la reina de Guyana en les celebracions de l'independència. El Duc va inaugurar la primera sessió del llavors Parlament de Guyana, en nom de la Reina, i va pronunciar el discurs des del tro.[2]

Les funcions constitucionals de la Reina es varen delegar principalment en el Governador General de Guyana, el seu representant en Guyana, qui va ser designat per la Reina per consell del seu Primer ministre de Guyana. El Governador General va actuar seguint el consell dels ministres guyaneses.[3] Tres governadors generals varen ocupar el càrrec: Sir Richard Luyt (1966), Sir David Rose (1966-1969) i Sir Edward Luckhoo (1969-1970). Tots els poders eixecutius de Guyana recaïen en la monarca, pero la majoria els eixercia el governador general en el seu nom.[3]

La nova constitució de Guyana prevea que el país es convertira en una república despuix de 45 mesos per majoria de vots en l'Assamblea Nacional.[4] Exactament 45 mesos despuix de l'independència, Guyana es va convertir en una república dins de la Mancomunidad de Nacions, en el president de Guyana com cap d'Estat.


La Reina va visitar Guyana del 4 al 5 de febrer de 1966, a on va inaugurar el parc nacional Reina Isabel II (ara parc nacional de Guyana).[5][6]

Va realisar una gira per Guyana com Cap de la Mancomunidad de Nacions del 19 al 22 de febrer de 1994.[7]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ralph Premdas. «Guyana», The South America Handbook, Fitzroy Dearborn, p. 161. ISBN 1-57958-333-4.
  2. INDEPENDENCE GRANTED TO GUYANA
  3. 3,0 3,1 Page 2
  4. Philip Murphy. Monarchy and the End of Empire: The House of Windsor, the British Government, and the Postwar Commonwealth, Oxford University Press, pp. 84–85. ISBN 978-0-19-921423-5.
  5. A royal visit to welcome Guyana’s independence, Guyana Claves. "If Friday’s schedule was considered tight, Saturday’s [Feb. 5, 1966] was even tighter. [...] Later that afternoon, she was again bound for another engagement, this clave to open the Queen Elizabeth National Park on Thomas Lands." [Errata: The article wrote "Friday, February" Plantilla:Sic, but that Friday was Feb. 4, the day before she visited the park.]
  6. «Historic Thomaslands». «The National Park, located in Thomas Lands, Georgetown, was formerly occupied by the Demerara (Georgetown) Gòlf Club since 1923. It was renamed the Queen Elizabeth II National Park in 1965 in honour of the Queen’s visit to the country. On May 25, 1966, moments to midnight, the park was the scene for one of the most historic events in Guyana’s history; the Union Jack was lowered and the Golden Arrow Head was hoisted marking the birth of an independent nation. The park occupies approximately 0.23 kilometres (57 acres) and is home to several monuments. It is utilized for cultural, educational and recreational activities and is managed by the National Parks Commission.»
  7. «Commonwealth visits since 1952».


Referències

[editar | editar còdic]