Relacions de Manley-Rowe

Les relacions Manley-Rowe són expressions matemàtiquess desenrollades originalment per a l'ingenieria elèctrica en la finalitat de predir la cantitat d'energia en una ona que té múltiples freqüències.

Els documents originals, escrits per dos investigadors en els Laboratoris Bell, J. M. Manley i H. E. Rowe entre 1956 i 1960^[1]^[2]^[3]^[4] varen ser confeccionats per a un circuit que contenia un sistema no llineal format per un condensador i una bobina. Un o més osciladors, que produïxen freqüències específiques, estan conectats a l'entrada d'este circuit. Les relacions de Manley-Rowe prediuen l'energia present en les ones a vàries freqüències, incloses les noves freqüències (com harmònic i sideband) que sorgixen en el circuit pel sistema no llineal. La teoria es basa en part en el principi de conservació de l'energia. Requerix que almagasenament d'energia en el circuit siga un procés estacionario que varia en el temps sol per les oscilacions i no per algun aument o disminució constant en el temps.

Degut a que les relacions de Manley-Rowe es basen en conceptes generals com onas no llineals i conservació de l'energia, el seu us no es llimita a l'aplicació original en ingenieria d'radiofrecuencia. També han trobat us en atres camps científics, com per eixemple l'òptica no llineal. En el circuit elèctric per a la deducció original de les relacions de Manley-Rowe, els condensadores i inductores almagasenen energia d'una ona i després la lliberen. Atres sistemes físics que impliquen l'almagasenament d'energia en forma d'ones, i la generació no llineal de noves ones, poden fer us de les mateixes relacions.

John Manley i Harrison Rowe varen ser discípuls de Ralph Hartley en els Laboratoris Bell (encara que esta informació no està relacionada en les relacions Manley-Rowe). El treball en reactàncies no llineals (inductores i condensadores) va ser iniciat en 1917 per John Burton i Eugene Peterson.^[5] Quan Hartley es va unir als Laboratoris Bell despuix de treballar en la Western Electric, va començar un grup d'investigació sobre oscilacions no llineals. A este grup es varen unir després Peterson, Manley i Rowe.

Referències

↑ Manley J. M and Rowe, H. E., "Some General Properties of Nonlinear Elements – Part I: General Energy Relations", Proceedings of the IRE, July 1956, p. 904 – 913.
↑ Rowe H.E., “Some General Properties of Nonlinear Elements – Part II: Small Signal Theory”, Proceedings of the IRE, Volume 46, May 1958, pp 850 – 860
↑ Manley J.M., Rowe H.E., “General Energy Relations in Nonlinear Reactances”, Proceedings of the IRE, Volume 47, December 1959, pp 2115–2116
↑ Manley J.M., “Some Properties of Clave Varying Networks”, IRE Transactions on Circuit Theory, CT-7, August 1960, pp 69–78
↑ Peterson E., “Atomic Physics and Circuit Theory”; Bell Laboratories Record, Volume 7, February 1929, pp 231–233

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Relaciones de Manley-Rowe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Manley J. M and Rowe, H. E., "Some General Properties of Nonlinear Elements – Part I: General Energy Relations", Proceedings of the IRE, July 1956, p. 904 – 913.

[2] Rowe H.E., “Some General Properties of Nonlinear Elements – Part II: Small Signal Theory”, Proceedings of the IRE, Volume 46, May 1958, pp 850 – 860

[3] Manley J.M., Rowe H.E., “General Energy Relations in Nonlinear Reactances”, Proceedings of the IRE, Volume 47, December 1959, pp 2115–2116

[4] Manley J.M., “Some Properties of Clave Varying Networks”, IRE Transactions on Circuit Theory, CT-7, August 1960, pp 69–78

[5] Peterson E., “Atomic Physics and Circuit Theory”; Bell Laboratories Record, Volume 7, February 1929, pp 231–233

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]