Renalia

Archiu:Renalia reconstruction.jpg

Renalia

Renalia és un gènero de plantes extintes aparegudes durant el periodo Devónico en, fins al moment tres espècies conegudes. Formen part de grup de les primeres plantes vasculars aparegudes sobre la Terra. Les característiques d'estos vegetals, particularment la presència d'elements conductors en els tallos, el desenroll del creiximent monopodial i els esporangis reniformes fa supondre que Renalia o un grup derivat d'estes ocupava un pas evolutiu intermig entre les Rhyniophyta i les Zosterophyllopsida, encara que alguns autors atribuïxen este lloc a Cooksonia.

Morfologia

Descrites a partir d'uns restants fòssils comprimits i mal conservats trobats en 1976 en Quebec, Canadà per Patricia Gensel poc se sap sobre la seua anatomia. Per lo poc que s'ha pogut deduir dels eixemplars millor conservats les espècies del gènero Renalia posseïen un talle erecto fotosintético sense fulls ni estructures similars de més de 30 cm d'altura. Este eix mantenia un creiximent pseudomonopodial, açò és, en un eix principal i diverses ramificacions laterals a diferència de la major part de les Rhyniophyta conegudes fins al moment llevat Cooksonia. Els eixos secundaris es ramificaban dicótomamente i en els seus extrems se situaven uns esporangis reniformes similars als observats en Zosterophyllopsida.

Estos esporangis produïen esporas triletas, d'uns 15 a 20 μm conegudes en el registre palinológico com Apiculiretusispora sp. i associades normalment a Horneophyton lignieri.

La dehiscencia dels esporangis es feya pels màrgens laterals de la mateixa manera que ocorria en Cooksonia i Zosterophyllopsida.

El sistema conductor de Renalia és parcialment desconegut per l'escassa cantitat de restants localisats i al deficient estat de conservació d'estos. Poc se sap de la seua estructura i de la seua estela encara que es deduïx que va deure ser similar al del restant de Rhyniophyta per menuts fragments dels teixits interns que mostren un patró de engrosamientos en les traqueidas similar al d'estes. Les traqueidas identificades posseïen engrosamientos en les seues parets a intervals regulars (Tipo S) que s'interpreten com a patrons anular o helicoidals.