Anar al contingut

Cooksonia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Recreació en 3D de Cooksonia

Cooksonia és un gènero de plantes extintes pertanyents a la classe Rhyniopsida. Va ser una de les primeres plantes terrestres. Va aparéixer a mitan del periodo Silúrico comprenent des dels 428 millons d'anys (Wenlock tardà) fins als 423 millons d'anys (Ludlow recent) en jaciments de tot lo món. La primera Cooksonia va ser descoberta i nomenada en 1937 pel paleobotánico William Henry Lang, de l'Universitat de Mánchester, Anglaterra, que va nomenar l'espècie en honor a la seua companyera de treball, l'australiana Isabel Cookson. En l'actualitat es coneixen 7 espècies assignades al gènero i encara que encara no es tenen suficients senyes per a afirmar-ho, és possible que no totes estiguen relacionades entre sí.

Cladograma mostrant el grup Rhyniophyta.

Morfologia

[editar | editar còdic]
Cooksonia paranensis.

l'esporófito de les espècies descrites com a pertanyents al gènero Cooksonia es caracterisava per estar format per una série d'eixos aéreus fotosintéticos i nuets (sense fulls ni estructures anàlogues) en divisió dicótoma que portaven en el seu extrem les estructures productores d'espores.

Fòssil de Cooksonia barrandei en el Museu Nacional de Praga.

En els eixemplars més moderns coneguts estos brots aéreus estaven formats de dins cap a fòra per una epidermis en cutícula, un córtex de parènquima i un núcleu en traqueidas simples. En la cutícula apareixien estructures similars a estomas, molt manco evolucionats que en atres membres de Rhyniophyta. Les traqueidas del seu sistema conductor es desenrollaven tant en els eixos principals com en els forcalls portadores d'esporangis i característicamente presentaven engrosamientos en les seues parets seguint un patró helicoidal, potser anular que donaven resistència a l'estructura.

Archiu:Cooksonia sp. - caps block 0 .jpg
Reconstrucció com a planta independent.

En els fòssils més antics, no obstant, no apareixen la cutícula, les estomes ni els elements conductors. Estes característiques fan supondre que en estos primers Cooksonia realisaven l'intercanvi d'aigua i de gasés directament entre els seus cèlulas i el mig extern. Tampoc sembla que posseïren traqueidas conductores en les ramificacions terminals característica esta en la que varen ser descrits els primers eixemplars.

Els esporangis situats en l'extrem dels eixos laterals posseïen una elevada varietat sobre la seua forma, des de semiesfèrics a esfèrics aplegant inclús a posseir formes arriñonadas. Estos esporangis estaven formats per vàries capes de teixit estèril rodejant masses de teixit esporángeo. En molts eixemplars no s'ha trobat un patró de dehiscencia en estos esporangis encara que en eixemplars de Cooksonia caledonica s'ha pretés vore dehiscencia a lo llarc dels màrgens distales dels esporangis igual que ocorre en Renalia i Zosterophyllopsida.

Les esporas produïdes en estos esporangis eren triletas, profusamente decorades i molt variades sobre la seua morfologia. Els estudis paleopalinológicos han relacionats espècies de Cooksonia en les espores denominades Ambilisporites, Leiotriletes, Cyclogranisporites, Granulatisporites, Streelispora, Aneurospora, Synorisporites i Apiculiretusispora.

En la seua unió al substrat se supon que posseïen un rizoma horisontal similar al present en atres espècies del seu grup. Este rizoma mai ha segut trobat relacionat en brots aéreus per lo que s'ignora la seua morfologia ni si posseïen gots conductors o rizoides. És possible que esta falta de rizomes en el registre fòssil es dega a l'hàbitat que ocupaven estes plantes. Per lo que ha pogut deduir-se de les rocas en les que s'han trobat ocupaven màrgens de llacs, potser també de plajas, que es inundaven periòdicament. Els restants que han aplegat a l'actualitat es correspondrien en fragments de brots arrastrats per les aigües quedant els rizomes ancorats al sol en el seu lloc original.

S'ignora cóm era la fase gametófito d'estes espècies encara que molts autors han pretés vore en la varietat del tamany dels talos indicis de que esta poguera ser similar al esporófito. Segons estos autors els eixemplars de major i menor tamany pogueren representar cada una de les dos fases o ben abdós, en el esporófito creixent sobre el tale gametofítico.

Fòssil de Cooksonia sp. Trobat en les montanyes Holy Cross en la Regió de Kielce, Polònia. Colecció de Max Rouger. Tamany 13 mm.

Referències

[editar | editar còdic]