Rendzina
.jpg){kind=link}
La Rendzina és un tipo de sol reconegut en varis sistemes de classificació de sols, incloent els de Alemània[1] i Regne Unit[2] aixina com alguns sistemes obsolets. Són sols superficials rics en humus que generalment es formen a partir de material carbonat o en ocasions sulfat ric en material mare.[1] Els sols rendzina es troben a sovint en regions karst i montanyoses.
El terme rendzina es va originar a través del rus a partir del polac rędzina (la paraula "rędzina" prové de l'antiga paraula polaca "rzędzić" (parlar, parlar sense cessar).[3][4][5]
En la Base de Referència Mundial per als Recursos de Sol, els sols rendzina serien classificats com leptosoles, chernozems, kastanozems, o phaeozems, depenent de les seues característiques específiques.[1]
Desenroll i distribució
[editar | editar còdic]Els sols rendzina típicament es desenrollen a partir de material rocós sòlit o no consolidat que és ric en carbonat o sulfat.[1] La calcàrea és de llunt la més comuna, pero també inclouen dolomita, algeps, marbre, pedra calcàrea i marlstone. Junt en la meteorización física, que descompon l'estructura del material rocós, la meteorización química, en particular la dissolució del carbonat, contribuïx al desenroll de rendzina. Quan l'aigua en diòxit de carbono dissolt entra en contacte en els minerals carbonatados, el carbonat es dissol i es lixivia en l'aigua. La reacció general és la següent:
La pèrdua de minerals solubles deixa la part superior del sol enriquida en materials insolubles, particularment minerals d'argila. Al mateix temps, l'activitat biològica du a una acumulació de humus en la capa superficial del sol, que està protegida de la descomposició adicional per l'argila. L'horisó superior del sol rendzina, per lo tant, conté cantitats considerables de humus. També pot ser relativament ric en carbonat o algeps, encara que en nivells molt més baixos que en el material rocós original. La descomposició progressiva del material mare i la pèrdua de carbonat o algeps convertiran finalment un sol rendzina en un atre tipo de sol. Ya que estos processos ocorren relativament ràpit en comparació a la meteorización de la majoria dels materials sense carbonat o algeps, les rendzinas representen una etapa transitòria en el desenroll del sol. No obstant, poden persistir a llarc determini si la pèrdua de sol per erosió contrarresta el procés de desenroll del sol.
Les àrees típiques per als sols rendzina són en paisages càrstics i montanyosos, a on el material ric en carbonat ocorre en les pendents. Són comuns en terra de costeres, onsevullga que la calcàrea estiga exposta. Les rendzinas en Gales, per eixemple, constituïxen un perfil A-C simple, un sol calizo obscur just sobre la calcàrea trencada.
Propietats i us
[editar | editar còdic]Els efectes combinats del contingut d'argila i humus produïxen colors obscurs i una estructura en grums. El pH típic per als sols rendzina està entre 5 i 8, i la saturació de bases és alta. El calcio i el magnesi són abundants, pero el contingut de potassi sol ser baix, per lo que els desequilibris de nutrients són comuns.
Els sols rendzina solen ser poc adequats per a l'us agrícola. El laboreo mecànic es veu dificultat per la seua escassa profunditat, i el menut volum de sol llimita la seua capacitat per a almagasenar i suministrar aigua. Ademés, estos sols a sovint es troben en pendents, a on el risc d'erosió és alt. Com a resultat, es troba molta vegetació semi-natural en estes àrees.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Arbeitsgruppe Bodensystematik» (en alemà). Consultat el 2017-02-04.
- ↑ «Sistema de classificació de sols d'Anglaterra i Gales». Consultat el 2011-12-22.
- ↑ Lal, Rattan (2006). Encyclopedia of Soil Science (en en), CRC Press. ISBN 978-0-8493-5054-2.
- ↑ «Entrada en el Diccionari de l'Herència Americana: rendzina». ahdictionary.com. Consultat el 2023-09-04.
- ↑ «Definició de RENDZINA» (en en). www.merriam-webster.com. Consultat el 2023-09-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rendzina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.