Reserva nacional de Lachay

Archiu:Lomas de Lachay.jpg

Reserva nacional de Lachay

La Reserva Nacional de Lachay és un ambient natural protegit del Perú, situada en el districte de Huacho, província de Huaura, en el Departament de Lima. Va ser creada el 21 de juny de 1977 i comprén una superfície aproximada de 5.070 hectàreas, en altituts compreses entre els 100 i els 750 metros. En l'objectiu de restaurar i conservar la flora, fauna i paisages. Brindar servicis al públic per a l'investigació, educació, turisme i recreació en harmonia en la naturalea. Contribuir a elevar el nivell de les poblacions locals.

Preserva una rica flora i fauna en numeroses espècies endèmiques. També constituïx una important àrea d'espargiment per als habitants de Lima i de les localitats veïnes, que a sovint han posat en perill la seua conservació i bon desenroll.

Les lomas són ecosistemes propis de la costa altament estacional, la principal font de la qual d'humitat són les boires adventivas provinents de l'oceà. Generalment soporten rigoroses condicions de sequetat en estiu i gogen de la humitat de les boires terreres adventivas en hivern.

Clima

Archiu:Lomas de Lachay, Lima 01.jpg

Vista de les Lomas de Lachay en la humitat.

Archiu:Lomas de Lachay, Lima 02.jpg

Arbres de les Lomas de Lachay en época d'humitat.

El clima de les lomas és estacional, en una "época humida" el pico del qual va de fins de juliol a mitan de setembre, en una alta humitat relativa, temperatura mija inferior a 15 °C i purnejos freqüents, que favorixen el desenroll d'una vegetació particular. Pel contrari, en l'estiu la precipitació és escassa o casi nula, la humitat relativa és baixa (79 a 82%) i es presenten les majors temperatures miges mensuals (20 °C), originant una alta evapotranspiración, per lo que es coneix a este periodo com "época seca". L'época seca presenta un pico que va de decembre a abril (Saito, 1976; Ordóñez i Faustino, 1983; Torres, 1985).

Les Lomas es desenrollen en les ales andinas orientades cap a l'oceà, podent escomençar la vegetació casi a la vora de l'mar. Pero, aplegant sobre els 1000 metros d'altura, l'influència de les boires terreres és nula.

Els events "El Chiquet" canvien esta estacionalidad per les garúas d'estiu, les que favorixen el desenroll de vegetació en eixe periodo (Vaig punchar,1994).

La formació de les Lomas depén de la nuvolositat que està present en hivern i part de la primavera, i esta a la seua volta és conseqüència del sistema de corrents que influencia la mar peruana, les mateixes que tenen com a energia motora als vents

Flora

La flora està principalment composta en plantes en gran capacitat de captació de boira terrera com "tara" (Caesalpinia spinosa), "palillo" (Capparis prisca), "mit" (Carica candicans), "huarango" (Acacia macracantha), el "amancay" (Hymenocallis amancaes).

Fauna

Archiu:Hummingbird in Lachay National Reserve, Peru.jpg

Colibrí en la Reserva Nacional de Lachay.

Archiu:Puquial Lomas de Lachay. caps block 3

Abelles en el "Puquial" de Lomas de Lachay.

Hi ha aproximadament 66 espècies d'aus identificades, entre elles: aguileta gran (Geranoaetus melanoleucus), turtupilín (Pyrocephalus rubinus), cernícalo (Falco sparverius), aguileta comuna (Buteo polyosoma), canastero dels cactus (Asthenes cactorum), chorlo del camp (Oreopholus ruficollis); i espècies endèmiques de la zona com la perdiu serrana (Nothoprocta pentlandii), aixina com pampero pico gros (Geositta crassirostris) segons descriu D. López Mazzotti en els seus escrits. També hi ha picaflores, lechuzas dels arenals, tortolitas, pericos, chorlos, i atres aus

Entre els mamífers trobem el rabosot coster (Pseudalopex sechurae) i diverses espècies de rat penat, ademés rosegadors com les rates orejudos (Phyllotis spp). López menciona que ademés hi ha visitants ocasionals com el gat del pajonal (Oncifelis colocolo) Per part dels peixos en esta reserva es registren 15 espècies.

Fets històrics

Els arqueòlecs han determinat l'ocupació de les Lomas de Lachay, per lo manco en sèt oportunitats, que corresponen a poblacions inicialment caçadores i recolectores fins a aplegar als actuals pastors també cridats “chivateros”. Hi ha evidències de la presència de poblacions influenciades per la Cultura Chavín. Les lomas també varen sofrir l'influència d'atres grans cultures regionals com la Mochica, Chimú i Chancay, per a quedar someses finalment a l'Imperi Incaico. Durant la colónia, les lomas varen ser gradualment desocupadas per la degradació que varen sofrir com a conseqüència del sobrepastoreo produït pel ganado procedent d'Europa. En els periodos històrics posteriors, les lomas varen ser deteriorant-se encara més, per la tala d'arbres com a font generadora d'energia, de modo que la capacitat per a soportar el ganado va ser reduint-se i açò va donar com resultat la presència esporàdica de pobladors.

Turisme

Lachay és font de vida, tant en estiu com en hivern, és justament entre juliol i octubre, quan les lomas florixen en una vegetació, variada i tupida, que fan d'este lloc un paisage únic i màgic. És durant esta época quan Lachay rep la major càrrega de visitants, principalment de la capital, ya siga per a recórrer les seues senderes, observar la seua flora o fauna típica del lloc o quedar-se a acampar durant una fi de semana en la família o lo amics. Lachay és un destí ideal per a eixir de Lima i descobrir insólitamente un món que naix en mig de la boira terrera i que paradòxicament genera vida en mig del desert.

Hui en dia, la Reserva Nacional de Lachay s'ha convertit en un destí popular per als amants de la naturalea i els excursionistes que busquen un escape del renou de Lima.

Amenaces de la seua conservació

Els principals problemes de conservació de la Reserva Nacional de Lachay s'han originat fa molt, en la tala, l'introducció d'espècies invasoras, la disminució de la capacitat de captació d'aigua de l'ecosistema i la consegüent pèrdua de capacitat de recuperació de les lomas. Aixina mateix, l'aïllament de Lachay sobre atres formacions de lomas fa en l'actualitat més difícil l'intercanvi de material genètic entre les espècies que l'habiten i el manteniment d'animals que requerixen d'àrees àmplies per a la seua supervivència.

Les principals amenaces actuals són:

• Turisme desordenat.
• Ingrés de camionetes doble tracció.
• Pastoreig i extracció de llenya.
• Incendis.
• Activitats productives circumdants.
• Extracció de material de construcció.
• Fem.
• Espècies invasoras.
• Saqueig de restants arqueològics.
• Canvi climàtic.

Cóm aplegar

Des de Lima, es pot aplegar per la carretera Panamericana nort fins al quilómetro 105, a on es troba la desviació cap a l'interior de la reserva, que és un camí de terra afirmada d'uns 7 quilómetros que nos conecta fins a la sèu administrativa, el centre de visitants, l'estacionament de vehículs i la zona d'almorzar. Es conta en la pista d'accés cap a la localitat de Sayán, que voreja la partix sur de la reserva, tram que es troba asfaltat parcialment. En la partix nort, vorejant l'àrea protegida, hi ha un camí de terra que permet l'accés fins a la zona arqueològica de Teatino i els corrals de cabres dels comuneros de Sayán. En la reserva, dins de la zona d'us públic es conta en varis circuits peatonals de visita.

Es pot accedir en auto propi o en autobús interprovincial. En este cas, els autobusos deixen als passagers a l'altura del quilómetro 105 de la Carretera Panamericana Nort. D'ahí fins a la garita de control de la reserva es camina uns quatre quilómetros.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Reserva nacional de Lachay.

• Lachay - SERNANP