Anar al contingut

Reston ebolavirus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ebola Virus TEM PHIL 1832 lores.jpg
virus Reston (Reston ebolavirus)


El virus Reston (RESTV) és un dels sis virus coneguts del gènero Ebolavirus. El virus Reston causa la malaltia pel virus de l'Ébola en primats no humans; a diferència dels atres cinc ebolavirus, no se sap que cause malaltia en humans, pero ha causat infeccions asintomáticas.[1] [2][3] El virus Reston es va descriure per primera volta en 1990 com una nova "cep" del virus de l'Ébola (EBOV).[4] És l'únic membre de l'espècie Reston ebolavirus, que s'inclou en el gènero Ebolavirus, família Filoviridae, orde Mononegavirales.[5] El virus Reston deu el seu nom a Reston, #Virginia, EE. UU., a on es va descobrir per primera volta.

El RESTV va ser descobert en macacos cangrejeros pels Laboratoris Hazleton (ara Labcorp Drug Development) en 1989. Açò va atraure l'atenció dels mijos de comunicació per l'ubicació de Reston en l'àrea metropolitana de Washington D. C. i la letalidad d'un virus Ébola estretament relacionat. A pesar del seu estatus com a organisme de nivell 4, el virus Reston no és patógeno per als humans, encara que sí perillós per a les mones;[6][7] la percepció de la seua letalidad es va vore agravada per la coinfección de la mona en el virus de la febra hemorrágica de Simis (SHFV).[8] A pesar de les investigacions en curs, encara no s'han descobert els factors determinants de la falta de patogenicidad humana.[9]

Nomenclatura

[editar | editar còdic]

El virus de Reston es va introduir per primera volta com una nova "cep" del virus de l'Ébola en 1990.[4] En 2000, va rebre la designació de virus de l'Ébola de Reston[10][11] i, en 2002, es va canviar el nom a Ebolavirus Reston.[12][13] Les abreviatures anteriors del virus eren EBOV-R (per Ebola virus Reston) i, més recentment, REBOV (per Reston Ebola virus o Reston ebolavirus). El virus va rebre la seua designació actual en 2010, quan va passar a cridar-se virus Ebola-Reston (RESTV).[5]

Un virus de l'espècie Reston ebolavirus és un virus Reston (RESTV) si té les propietats dels ebolavirus Reston i si el seu genoma divergix del del virus Reston prototip. Per eixemple, existix la variant Pennsylvania del virus Reston (RESTV/Pen), que diferix en menys d'un 10% a nivell de nucleòtits.[5]

Història

[editar | editar còdic]

Descobriment

[editar | editar còdic]

Mentres investigava un brot de febra hemorrágica dels simis (SHFV) en novembre de 1989, un microscopista electrònic del USAMRIID cridat Thomas W. Geisbert va descobrir filovirus d'aspecte similar al virus de l'Ébola en mostres de teixit preses d'un macaco cangrejero importat de Filipines als laboratoris Hazleton de Reston, Virginia. El filovirus va ser aïllat posteriorment pel Dr. Peter Jahrling i, durant tres mesos, més d'un terç de les mones varen morir, a raó de dos o tres al dia.[14]

Durant l'incident es varen prendre mostres de sanc a 178 manipuladors d'animals,[15] dels quals sis varen acabar seroconvirtiendo i varen donar positiu en la prova ELISA. No obstant, varen permanéixer asintomáticos. En giner de 1990, un operari de Hazelton es va tallar mentres realisava la necropsia del fege d'un Cynomolgus infectat. Baixe la direcció dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), l'operari va ser posat baix vigilància durant el periodo d'incubació. Al no emmalaltir, es va concloure que el virus tenia una baixa patogenicidad en humans.[16]

Investigació

[editar | editar còdic]

Despuix del descobriment d'un filovirus en macacos cangrejeros, els CDC varen portar a terme una investigació per a rastrejar l'infecció. Les mones varen ser importades de Filipines, país que no tenia registres previs d'infeccions per SHFV o ebolavirus. Es va sospitar que les mones varen contraure abdós malalties durant el trànsit a bordo de l'aerollínia KLM abans d'aplegar a Reston. Es varen rastrejar enviaments a Nova York, Texas i Ciutat de Mèxic, en cap dels quals es varen produir casos d'infecció.[17]

En giner de 1990, els Laboratoris Hazelton es varen recuperar de les seues pèrdues anteriors i varen escomençar a importar mones de nou del mateix establiment de Manila que havia proporcionat els animals originals. Les mones importades es varen infectar i varen ser eutanasiados.[15] A principis de febrer, els CDC varen rebre informes de la malaltia en Alice, Texas. En març, la Divisió de Quarantena dels CDC va prohibir temporalment l'importació de mones a Estats Units des de qualsevol part del món.[18]

Despuix de l'anunci del brot de malaltia per filovirus en Reston, Virginia, es va realisar una enquesta serológica per a evaluar la prevalença de l'infecció. Dels varis centenars de sèrums rebuts pels CDC, aproximadament el dèu per cent varen mostrar alguna reacció al antígeno del ebolavirus, encara que normalment a nivells baixos. Curiosament, la majoria de les mones positives procedien d'Indonèsia.[19]

En maig de 1990, es va enviar a Indonèsia una investigació dirigida per Susan Fisher-Hoch, Steve Ostroff i Jerry Jennings. Durant l'investigació, es va plantejar la hipòtesis de que podria haver una infecció creuada, ya que les mones sospitoses de malaltia solien colocar-se en gàbies colectives que contenien fins a vint o trenta mones sospitosos de malaltia. A la seua arribada se'ls va informar de que la majoria de les mones eren importats de l'illa de Sumatra. L'equip d'investigació no va trobar rastre del virus en cap dels dos casos.[20]

Despuix de l'investigació en Indonèsia, es va realisar un experiment en el laboratori de nivell 4 del campus dels CDC en el comtat de DeKalb, Geòrgia, en treinta y dos mones: setze mones verdes (Cercopithecus aethiops) i setze macacos cangrejeros. La mitat de les setze mones verdes i macacos cangrejeros varen ser infectats en el virus Reston i l'atra mitat en el virus Ébola. L'infecció pel virus de l'Ébola va ser letal para casi totes les mones. No obstant, la majoria de les mones infectades en el virus Reston es varen recuperar en un més. Es va mantindre a les mones supervivents durant dos anys per a detectar qualsevol rastre del virus, pero no es va trobar cap. No obstant, les mones varen seguir posseint un alt nivell d'anticossos.[8]

Post-Reston

[editar | editar còdic]

Despuix de la prova en el campus dels CDC en el comtat de DeKalb, dos de les mones que havien sobrevixcut a l'infecció pel virus de Reston varen ser infectats en una dosis molt gran del virus de l'Ébola en un esforç per produir una vacuna contra l'Ébola. Un de les dos mones va permanéixer resistent; el segon va morir.[8]

L'edifici físic en el que es va produir el brot va ser demolit el 30 de maig de 1995 i en el seu lloc es va construir una guarderia.[21] La moderna simulació espacial per ordenador indica que l'agent patógeno podria haver aplegat als dos aeroports principals (l'Aeroport Internacional Dulles i l'Aeroport Nacional Ronald Reagan de Washington) en menys de 45 minuts, suponent que les vies de transmissió anaren directes.[22]

Brots i casos

[editar | editar còdic]
  • 1989 -1990 Filipines - Elevada mortalitat de macacos cangrejeros en una instalació de primats encarregada d'exportar animals a Estats Units.[23] Tres treballadors de l'instalació varen desenrollar anticossos pero no varen emmalaltir.[24]
  • 1989 Reston, Virginia, Estats Units - El RESTV va ser introduït en instalacions de quarantena de #Virginia i Pennsilvània per mones importades de Filipines.[14]
  • 1989-1990 - El RESTV va ser introduït en instalacions de quarantena de Texas per mones importades de Filipines. Quatre humans varen desenrollar anticossos pero no varen emmalaltir.[9][25]
  • 1996 Alice, Texas, Estats Units - Es produïx un brot en el Centre de Primats de Texas, que importava mones de Filipines.[26]
  • 2008 Manila, Filipines - L'11 de decembre de 2008, porcs de granges situades llaugerament al nort de Manila, Filipines, varen donar positiu en les proves del virus. Els CDC i l'Organisació Mundial de la Salut estan investigant el cas.[27] El 23 de giner de 2009, les autoritats sanitàries filipines varen anunciar que un treballador d'una granja porcina s'havia infectat en el virus. Encara que l'home era asintomático i la font de l'infecció és incerta, açò podria representar el primer cas de transmissió de porc a humà del virus Reston - un fet que podria causar preocupació, ya que els porcs poden ser capaços de transmetre malalties més mortals als sers humans. Es va investigar la situació[28] i es va descobrir que sis treballadors havien dau positiu en les proves d'anticossos contra el ebolavirus de Reston. Cap va desenrollar síntomes apreciables de malaltia.[29]
  • 2015 Manila (Filipines) - El 6 de setembre, el departament de sanitat va informar d'un brot del virus de l'ébola de Reston en un centre d'crío de primats en fins d'investigació. Es varen realisar proves del virus a 25 treballadors. Tots els treballadors varen donar negatiu en les proves de detecció de la malaltia.[30]
[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Ebolavirus and Marburgvirus Infections».
  2. ↑ «What is Ebola Disease? | Ebola (Ebola Virus Disease) | CDC» (en en-us). www.cdc.gov. Consultat el 2024-01-12.
  3. ↑ «History of Ebola Disease Outbreaks | History | Ebola (Ebola Virus Disease) | CDC» (en en-us). www.cdc.gov. Consultat el 2024-01-12.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Use of immunoelectron microscopy to show Ebola virus during the 1989 United States epizootic».Journal of Clinical Pathology.
    813–816.doi:10.1136/jcp.43.10.813.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Proposal for a revised taxonomy of the family Filoviridae: Classification, names of taxa and viruses, and virus abbreviations».Archives of Virology..doi:10.1007/s00705-010-0814-x.
  6. ↑ «Known Cases and Outbreaks of Ebola Hemorrhagic Fever, in Chronological Order | CDC Special Pathogens Branch». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2008. Consultat el 2024-01-12.
  7. ↑ McCormick, Joseph B.; Fisher-Hoch, Susan; Horvitz, Leslie Alan (1999). [1] (en en), Barnes & Nobles Books. ISBN 978-0-7607-1211-5.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Level 4: Virus Hunters of the CDC».Horvitz, Leslie Alan ("Updated edition" 3rd ed.). Barnes & Noble.
    307-209.Consultat el 2024-01-12.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Risks Posed by Reston, the Forgotten Ebolavirus».mSphere..doi:10.1128/mSphere.00322-16.
  10. ↑ Netesov, S. V.; Feldmann, H.; Jahrling, P. B.; Klenk, H. D.; Sanchez, A. (2000). , Virus Taxonomy—Seventh Report of the International Committee on Taxonomy of Viruses. In van Regenmortel, M. H. V.; Fauquet, C. M.; Bishop, D. H. L.; Carstens, I. B.; Estes, M. K.; Lemon, S. M.; Maniloff, J.; Maig, M. A.; McGeoch, D. J.; Pringle, C. R.; Wickner, R. B. (eds.). Sant Diego, USA: Academic Press. ISBN 978-0-12-370200-5..
  11. ↑ Pringle, C. R. (1998). , Archives of Virology, pp. 1449–59. doi:10.1007/s007050050389.
  12. ↑ Feldmann, H.; Geisbert, T. W.; Jahrling, P. B.; Klenk, H.-D.; Netesov, S. V.; Peters, C. J.; Sanchez, A.; Swanepoel, R.; Volchkov, V. I. (2005). , Virus Taxonomy—Eighth Report of the International Committee on Taxonomy of Viruses. Sant Diego, USA: Elsevier/Academic Press., pp. 645–653. ISBN 978-0-12-370200-5.
  13. ↑ «"ICTV at the Paris ICV: results of the plenary session and the binomial ballot"».Archives of Virology.
    2254–60.doi:10.1007/s007050200052.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Level 4: Virus Hunters of the CDC».Horvitz, Leslie Alan ("Updated edition" 3rd ed.). Barnes & Noble.
    277–279.Consultat el 2024-01-12.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Ebola Reston Outbreaks». web.stanford.edu. Consultat el 2024-01-12.
  16. ↑ «Level 4: Virus Hunters of the CDC».Horvitz, Leslie Alan ("Updated edition" 3rd ed.). Barnes & Noble..
    298–299.
  17. ↑ «Level 4: Virus Hunters of the CDC».Horvitz, Leslie Alan ("Updated edition" 3rd ed.). Barnes & Noble.
    286–289.Consultat el 2024-01-12.
  18. ↑ «Level 4: Virus Hunters of the CDC».Horvitz, Leslie Alan ("Updated edition" 3rd ed.). Barnes & Noble.
    294–295.
  19. ↑ McCormick, Joseph B.; Fisher-Hoch, Susan; Horvitz, Leslie Alan (1999). [2] (en en), Barnes & Nobles Books, pp. 302–303. ISBN 978-0-7607-1211-5.
  20. ↑ McCormick, Joseph B.; Fisher-Hoch, Susan; Horvitz, Leslie Alan (1999). [3] (en en), Barnes & Nobles Books, pp. 304–305. ISBN 978-0-7607-1211-5.
  21. ↑ «Closed Center». www.kindercare.com. Consultat el 2024-01-13.
  22. ↑ von Csefalvay, Chris (2023-01-01). [4], Academic Press, pp. 257–303. ISBN 978-0-323-95389-4.
  23. ↑ Hayes, C. G.; Burans, J. P.; Ksiazek, T. G.; Del Rosario, R. A.; Miranda, M. I.; Manaloto, C. R.; Barrientos, A. B.; Roures, C. G.; Dayrit, M. M.; Peters, C. J. (1992). , The American Journal of Tropical Medicine and Hygiene, pp. 664–671. doi:10.4269/ajtmh.1992.46.664.
  24. ↑ «Seroepidemiological study of filovirus related to Ebola in the Philippines».doi:10.1016/0140-6736(91)91199-5.Consultat el 2024-01-13.
  25. ↑ «Epidemiologic Notes and Reports Update: Filovirus Infection in Animal Handlers». www.cdc.gov. Consultat el 2024-01-13.
  26. ↑ «MEDICINE : Texas Ebola Scare Is Over, but Coast Isn't Completely Clear» (en en-us). Los Angeles Claves. Consultat el 2024-01-13.
  27. ↑ «Bloomberg Politics - Bloomberg» (en en). Bloomberg.com. Consultat el 2024-01-13.
  28. ↑ «Pig-to-Human Ebola Case Suspected in Philippines». Consultat el 2024-01-13 (en en-US).
  29. ↑ «Discovery of Swine as a Host for the Reston ebolavirus».Science.
    204–206.doi:10.1126/science.1172705.
  30. ↑ «Philippine monkeys infected with Ebola not lethal to humans» (en en-us). News24. Consultat el 2024-01-13.
  31. ↑ «The Hot Zone, A Terrifying True Story».Anchor Books.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Reston_ebolavirus&oldid=744237»