Reticulum
Reticulum o el Retícul és una de les constelacions menors australs. Va ser presentada per Nicolas Louis de Lacaille per a commemorar el retícul, que va anar un instrument científic usat per a medir la posició de les estrelas.
Història
[editar | editar còdic]Esta constelació va ser introduïda pel professor en astronomia i matemàtiques Isaac Habrecht II en el seu globo celestial (mapa d'estreles en forma de globo terráqueo) en l'any 1621, donant-l'el nom de Rhombus. És renombrada més vesprada per l'astrònom francés Nicolas Louis de Lacaille en el XVIII; durant el seu estadía en el veta de Bona Esperança nomena a la constelació com li Réticule Rhomboide per a commemorar el retícul de l'ocular del seu telescopi. La mateixa va ser latinizada a Reticulum en el seu catàlec estelar Coelum Australe Stelliferum. En 1810, les estreles de Reticulum varen ser utilisades per William Croswell per a produir la constelació de Marmor Sculptile, la qual representa el bust de Cristóbal Colón, pero açò no va alcançar gran popularitat entre els astrònoms.
La constelació de Reticulum va ser reconeguda oficialment durant la Primera Assamblea General de la Unió Astronòmica Internacional en 1922. El llímit per a esta i atres constelacions va ser elaborat per l'astrònom belga Eugène Joseph Delporte a lo llarc d'arcs d'ascensió recta i declinació per a l'época 1875. Varen ser publicats en 1930 en la Delimination Scientifique dones Constellations a instàncies de la UAI.
Ya que va ser introduïda en el XVIII, no existix mitologia primerenca associada a Reticulum.
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
Solament dos de les estreles en esta constelació —α i β Reticuli— posseïxen una lluentor inferior a magnitut aparent +4. La més lluenta, α Reticuli (Rhombus),[1] és una jaganta groga de tipo espectral G8IIIa[2] en una temperatura superficial de 5196 K i una massa 3,1 voltes major que la massa solar.[3] Per la seua banda, β Reticuli és una subgigante de tipo K0IV llaugerament més freda —4580 K—[4] i una binaria espectroscópica en un periodo orbital de 1912 dies.[5] La component secundària provablement és una nana roja.[4]
La tercera estrela més lluenta és ε Reticuli, una subgigante —de tipo K2III-IV— en continguts molt elevats d'alguns metals, com per eixemple vanadi ([V/H] = +1,03);[6] té com a companyera estelar una nana blanca el periodo de la qual orbital és de 2700 anys com a mínim.[7]
Al voltant de la subgigante taronja s'ha descobert un jagant gaseós en una massa a lo manco un 56 % major que la de Júpiter.[8]Distant 39,5 anys llum de la Terra, ζ Reticuli és una binaria àmplia que pot ser resolta a simple vista. Les dos components del sistema tenen una lluentor similar i són anàlecs solars de tipo espectral G2V i G1V.[9]
Per la seua banda, κ Reticuli, estrela blanc-groga de tipo F3IV/V en una temperatura superficial de 6662 K i una lluminositat 4,9 voltes major que la del Sol.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Tupi, nom oficial de HD 23079,[1] és una nana groga de tipo F9.5V en dos planetes; el major és a lo manco 2,66 voltes més massiu que Júpiter.[10]
Aixina mateix, HD 27894 —nana taronja de tipo K2V— alberga un sistema planetari en, a lo manco, tres planetes.[11][12]
Entre les variables de la constelació, R Reticuli és una variable Mira la lluentor de la qual oscila entre magnitut +6,5 i +14,2 en un periodo de 278,46 dies. La seua variabilitat va ser descoberta per Chinthamani Ragoonatha Chary en l'Observatori de Madrás, Índia.[13]
Entre els objectes de cel profunt està NGC 1313, una galàxia de camp —no pertany a un grup de galàxies i per tant està gravitacionalmente aïllada— distant 13,9 millons d'anys llum.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Conté a lo manco 84 estreles de Wolf-Rayet, incloent la primera estrela de tipo WO descoberta fòra del Grup Local.[14]
Una atra galàxia en Reticulum és NGC 1559, en a on en 2005 es va observar la supernova SN2005df.
També en esta constelació es localisa la galàxia nana del Grup Local Reticulum II, que es troba aproximadament a 100 000 anys llum de la Terra.[15]
Estreles
[editar | editar còdic]Estreles principals
[editar | editar còdic]α Reticuli (Rhombus), la estrela més lluenta de la constelació, una jaganta lluminosa groga de magnitut 3,33. β Reticuli, subgigante de magnitut 3,84. ε Reticuli, subgigante taronja de magnitut 4,44 a que el seu entorn orbita un planeta extrasolar. ζ Reticuli, sistema binario format per dos nanes grogues; la separació visual entre abdós és de 310 segons d'arc. Es troben a 39,5 anys llum del sistema solar.
κ Reticuli, estrela blanc-groga de magnitut 4,71.
Atres estreles en denominació de Bayer
[editar | editar còdic]γ Ret 4,48; δ Ret 4,56; θ Ret 5,88; η Ret 5,24; ι Ret 4,97
Atres estreles notables
[editar | editar còdic]R Reticuli, variable Mira la lluentor de la qual oscila entre 6,5 i 14,2 en un periodo de 278,5 dies. HD 23079 (Tupi), nana groga distant 110 anys llum que té un planeta extrasolar. HD 23127, també una nana groga en a on s'ha descobert un planeta. HD 26491, binaria espectroscópica la component primària del qual és una estrela semblant al Sol distant 77 anys llum. HD 27894, nana taronja a 142 anys llum en tres planetes.
Objectes de cel profunt
[editar | editar còdic]NGC 1313, galàxia espiral barrada. NGC 1559, galàxia espiral i galàxia Seyfert.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «IAU Catalog of Star Names».
- ↑ alf Ret -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ «Basic physical parameters of a selected sample of evolved stars».Astronomy and Astrophysics.458(2)
- 609–623.doi:10.1051/0004-6361:20065105.
- ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaRamm - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaNinthCatalogue - ↑ “Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets” (2015). Astronomy and Astrophysics 574: A50. doi:. Bibcode: 2015A&A...574A..50J.
- ↑ “Evolutionary constraints on the planet-hosting subgiant ε Reticulum from its white dwarf companion” . Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 417 (3): 1735–1741. doi:.
- ↑ «HD 27442 b». NASA Exoplanet Catalog. Consultat el 2 d'abril de 2021.
- ↑ (2021).Astronomy and Astrophysics.645(L6)
- 5 pp..Consultat el 3 d'abril de 2024.>
- ↑ “Architecture of planetary systems with and without outer giant planets I. Inner planet detections around HD 23079, HD 196067, and HD 86226” . Astronomy and Astrophysics.
- ↑ “Three planets around HD 27894. A close-in pair with a 2:1 period ràtio and an eccentric Jovian planet at 5.4 AU” (2017). Astronomy and Astrophysics 602. doi:. Bibcode: 2017A&A...602L...8T.
- ↑ Tomasz Nowakowski. Two new massive planets detected around the star HD 27894. Recuperate le 12 de juny de 2017.
- ↑ (2009).arXiv i-prints.arXiv:0908.3081Consultat el 2 d'abril de 2021.
- ↑ “A survey of the Wolf-Rayet population of the agraneu, spiral galaxy NGC 1313” . Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 381 (1): 418–432. doi:. ISSN 0035-8711. Bibcode: 2007MNRAS.381..418H.
- ↑ “Beasts of the Southern Wild. Discovery of a large number of Ultra Faint satellites in the vicinity of the Magellanic Clouds” (8 de agost 2015). The Astrophysical Journal 805: 130. doi:. Bibcode: 2015ApJ...805..130K.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Reticulum.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reticulum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.