Veta de Bona Esperança
.JPG)
La veta de Bona Esperança (en portugués, Veta dona Boa Esperança; en afrikáans, Kaap die Goeie Hoop; en anglés, Cape of Good Hope) és un veta localisat en l'extrem sur d'Àfrica. El primer europeu en avistar va ser el navegant portugués Bartolomeu Dias en 1488.[1]
Se sol considerar, erròneament, que en este punt s'unixen l'oceà Atlàntic i l'Índic, la qual cosa no ocorre sino en el veta Agulles, que es troba més al sur.
El 6 d'abril de 1652, el marí neerlandés Jan van Riebeeck va instalar un campament prop de la veta, que va acabar convertint-se en lo que hui és Ciutat de la Veta, Suràfrica.[2]
Orige etimològic
[editar | editar còdic]
Bartolomé Díaz ho va cridar veta de les Tormentes. Més vesprada, Juan II de Portugal li va donar el seu nom actual. Els portuguesos, i en concret el popular Vasc de Gama, varen descobrir que passant esta veta, un dels extrems més meridionals del continent africà, es podia seguir navegant cap a l'est, cap a l'Índia. Durant molts anys, els navegants varen témer no trobar una possible ruta marítima que aplegara fins a dit lloc, per lo que varen denominar a esta veta de Bona Esperança (en portugués: Veta dona Boa Esperança).
Clima
[editar | editar còdic]Archiu:Clima de la Veta de Bona Esperança.gif
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Arrowsmith, John (1842). Veta de Bona Esperança (Cape of Good Hope).
- ↑ «History of slavery and early colonisation in South Africa | South African History Online» (en anglés). www.sahistory.org.za. Consultat el 2021-11-03.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabo de Buena Esperanza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.