Retor
.svg){kind=link}
Retor o pàrroc (del llatí parŏchus, i este del grec antic πάροχος, que deriva del verp παρέχω, "yo subministre") és, en la Iglésia catòlica i en l'àmbit eclesiàstic, el sacerdot que té la responsabilitat de la cura pastoral d'una parròquia determinada que li ha segut encomanada pel bisbe diocesà.[1]
Originàriament, en l'àmbit civil romà, el terme feia referència a un funcionari encarregat de proporcionar allotjament i subministraments als viagers oficials o embaixadors de la República i de l'Imperi romà.
Funcions i deures
[editar | editar còdic]D'acord en el Codi de Dret Canònic, el retor és el pastor propi de la parròquia que se li confia, i eixercix la cura pastoral de la comunitat que li ha segut encomanada baix l'autoritat del bisbe diocesà, en cooperació en els demés presbíters o vicaris parroquials i en l'ajuda dels diaques i fidels segulars.
Entre les seues funcions principals destaquen:
- La celebració de la Eucaristia dominical i diària per a la comunitat parroquial.
- L'administració dels sagraments (com el bateig, la penitència, el matrimoni i la unció dels malalts).
- L'evangelisació, catequesis i formació cristiana dels fidels.
- La direcció espiritual i l'atenció als necessitats i malalts de la demarcació parroquial.
- L'administració dels béns temporals de la parròquia segons les normes canòniques.
Distinció de termes
[editar | editar còdic]En la llengua valenciana tradicional i segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la RACV, la veu retor és la forma genuïna i usual per a designar al capellà encarregat d'una parròquia (o capellà rector), sent pàrroc un sinònim culte d'orige canònic.