Retranqueo
.png)
El retranqueo és l'ubicació d'un edifici o part d'ell per darrere d'una llínea traçada a una certa distància d'un carrer o atres parts de l'edifici.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
Un retranqueo pot ser una recessió escalonada en una paret d'un edifici. Els retranqueo es varen usar inicialment per raons estructurals, pero actualment se solen usar per imposició de les ordenances de construcció o per motius estètics. En zones en molta densitat de construccions, els retranqueo permeten que aplegue més llum i aire fresc al nivell del carrer.[1]
Història
[editar | editar còdic]En l'antiguetat, els constructors varen usar retranqueo per a aumentar l'altura dels edificis d'albañilería distribuint les càrregues gravitatorias produïdes per materials com a argila, pedra o rajola. Açò es va conseguir reduint progressivament la superfície de cada planta respecte a l'anterior. Els retranqueo també permetien que es produïra l'erosió natural sense comprometre l'integritat estructural de l'edifici. L'eixemple més gràfic d'esta tècnica són les piràmides escalonades de Mesopotamia i l'Antic Egipte, com el zigurat de Tappeh Sialk o la piràmide escalonada de Zoser.[2]
Durant sigles, els retranqueo varen ser una necessitat estructural en pràcticament tots els edificis i estructures de albañilería de vàries plantes. A mida que els arquitectes varen deprendre a transformar els retranqueo en un element arquitectònic, la majoria dels retranqueo es varen fer menys pronunciats que en les piràmides escalonades i a voltes eren emmaixquerats hábilmente per la rica ornamentació.[2]
L'introducció del sistema estructural de steel framing a finals de el XIX va eliminar la necessitat de retranqueo. L'us d'esta tecnologia, combinat en alvanços com els ascensors i les bombes hidràuliques, varen influir en el creiximent del tamany i densitat dels edificis en les grans ciutats. Impulsats pel desig de maximizar la superfície utilisable, alguns promotors varen evitar l'us de retranqueo, a costa de crear una série de riscs per a la seguritat i les condicions de vida. Per eixemple, l'Equitable Building, construït en Nova York en 1915, que té 38 plantes, produïa una enorme ombra. Es dia que "al migdia, proyectava una ombra de quatre pomes de llongitut," que impedia que aplegara la llum del sol als edificis propencs.[3][4]
Regulacions
[editar | editar còdic]Actualment numeroses jurisdiccions tenen regulacions urbanístiques, com a ordenances de zonificación, que imponen retranqueo per a assegurar que els carrers i espais públics tinguen més espai obert, aixina com la cantitat adequada de llum i aire. Per eixemple, en barris d'alta densitat, com Manhattan, se solen llimitar les fronteres dels edificis en la llínea del carrer a una altura o número de plantes determinat. Per damunt d'eixa altura, s'exigix que els edificis es retranqueen per darrere d'un pla inclinat teòric cridat "pla d'exposició solar", que no pot ser penetrat per la frontera exterior de l'edifici. Per la mateixa raó, es poden usar retranqueo en barris de baixa densitat per a llimitar l'altura dels murs perimetrals, per damunt dels quals l'edifici té que tindre un sostre inclinat o retranquearse abans d'elevar-se fins a la seua altura màxima.[5]
En moltes ciutats, els retranqueo dels edificis afigen valor a les estàncies de l'edifici adjacents a el retranqueo creant espais exteriors utilisables. Estes terrats en els retranqueo són molt apreciades perque proporcionen aire fresc, vistes del skyline i permeten usos d'oci, com a jardins o menjar a l'aire lliure.
En els Estats Units, els requisits de retranqueo varien entre els municipis. Per eixemple, l'absència de disposicions sobre el retranqueo en les lleis de zonificación de Chicago fa que la seua skyline siga molt diferent del de Nova York, a on des de 1916 la construcció de rascacels s'ha guiat per la Llei de Zonificación de 1916. Esta llei també va dictar un atre tipo de directrius de retranqueo, que pretenien aumentar la cantitat d'espai públic de la ciutat. Açò es va conseguir afegint un retranqueo mínim al nivell del sol, que crea un espai obert front a l'edifici, a voltes denominat plaça.[4]
Urbanisme
[editar | editar còdic]En urbanisme i usos del sol, un retranqueo també pot designar la distància que un edifici o una atra estructura es retranquea respecte a una carrer, carretera, riu, la costa, un terreny inundable, o qualsevol atre lloc que es considera que necessita protecció. Segons la jurisdicció, pot regular atres aspectes com alambradas, paisagisme, fosses sèptiques i varis riscs possibles contra la seguritat. Els retranqueo es regulen habitualment en ordenances locals o en les normatives de zonificación municipals. També es poden establir retranqueo respecte a carreteres en lleis provincials o nacionals.[6][7]
Habitualment, les vivendes unifamiliars tenen un retranqueo respecte al llímit de la parcela, de manera que no es puguen situar una al costat d'una atra. Els retranqueo també permeten que accedixquen als edificis els servicis públics i els contadors de llum, aigua, gas... En alguns municipis, els retranqueo es medixen des dels llímits del carrer, i no des del llímit de la propietat. No obstant, moltes ciutats del món, com les construïdes en Estats Units abans de 1916 i l'inici de la zonificación, no usen retranqueo. Recentment, alguns urbanistes, com Jane Jacobs, han criticat l'us de retranqueo en la zonificación i les lleis relatives a construcció, pel paper que han tingut en produir dispersió urbana i ciutats de baixa densitat depenents de l'automòvil.[8]
Les cases més antigues tenen retranqueo més menuts, degut a que el modo de transport més usat era caminar i la distància que caminaven les persones als seus destins i, posteriorment, les parades del tramvia tenien que ser curtes per necessitat. En els barris construïts en Estats Units abans de 1890, quan es va fer popular el primer coche elèctric, són comunes distàncies de menys de dos metros. Molts suburbis construïts abans de 1920 tenen parceles estretes i retranqueo de dos a cinc metros entre les cases. Quan es va generalisar l'us de l'automòvil els retranqueo varen aumentar encara més degut a que les lleis de zonificación exigien als promotors deixar grans espais entre la casa i el carrer. Recentment, en algunes zones d'Estats Units, s'han disminuït els requisits de retranqueo per a permetre que els nous edificis estiguen més prop del carrer, dins del moviment urbanístic conegut com Desenroll de Baix Impacte. Açò permet que el pati atrasser siga més utilisable i llimita noves zones de superfície impermeable per a favorir l'infiltració de l'aigua de pluja.[9]
Per un atre costat, els buçons tenen a sovint un retranqueo màxim en lloc d'un mínim. l'administració postal o el mestre de postes poden ordenar que si un buçó d'un carrer està massa llunt del rastell per a que el carter introduïxca el correu sense tindre que eixir del vehícul, el correu no s'entregue a eixa direcció fins que se solucione la situació.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Setback» (en en). ENCYCLOPAEDIA BRITANNICA. Consultat el 26 de febrer de 2016.
- ↑ 2,0 2,1 Paul Beyer. «RELAXED / FLEXIBLE BUILDING SET-BACK REQUIREMENTS» (en en). Livable New York Resource Manual. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 26 de febrer de 2016.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 4,0 4,1 Michelle Young. «How Zoning Shaped the New York Skyline» (en en). untapped cities. Consultat el 26 de febrer de 2016.
- ↑ «Illustrating the Zoning Ordinance» (en en). American Planning Association. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2015. Consultat el 26 de febrer de 2016.
- ↑ «Building and Land Use Policy» (en en). Ministeri de Transport de Ontario. Consultat el 26 de febrer de 2016.
- ↑ «Retranqueo». Construpedia. Consultat el 26 de febrer de 2016.
- ↑ Charles Siegel. «Unplanning:Livable Cities and Political Choices» (en en). Preservation Institute. Consultat el 26 de febrer de 2016.
- ↑ PGDER (1997). Landover, MD. Low Impact Development Design Manual.
- ↑ «Mailbox Guidelines» (en en). USPS. Consultat el 26 de febrer de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Retranqueo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.