Rito de fertilitat
Els ritos de fertilitat són un tipo de ritual màgic o religiós que representa, real o simbòlicament, actes sexuals o atres elements del procés reproductiu: «La sexualitat orgiástica és un component típic dels ritos dedicats als varis deus funcionals que controlen la reproducció, ya siga la dels hòmens, els animals salvages, el ganado o el gra».[1]
També poden implicar el sacrifici de «un animal primari, que deu ser sacrificat per a assegurar la fertilitat o inclús la creació».[2] Aixina mateix, hi ha proves que apunten a que «el cult prehistòric a la deesa mare, en forma de ritos de fertilitat, està lligat als sacrificis humans».[3]
Característiques
[editar | editar còdic]
«Els ritos de fertilitat poden donar-se en cicles calendáricos, com ritos de pas del cicle vital [humà], o com a rituals ad hoc (...) Comunament, els ritos de fertilitat s'inscriuen en el context d'una religió d'orde major o atres institucions socials».[4]
Igual que en les pintures rupestres que «representen animals en el moment de la còpula, i que varen servir com a ritos màgics de fertilitat», estos rituals són una forma de màgia simpàtica,[5] per la que es pretén influir sobre les forces naturals per mig de l'eixemple representat en el ritual. A voltes, «les cerimònies per a assegurar la fecunditat de la terra o d'un grup de dònes inclouen algun tipo de simbolisme fàlic».[6]
Variants geogràfiques
[editar | editar còdic]Antiga Grècia
[editar | editar còdic]Una figura central en els ritos de fertilitat en la Grècia clàssica era Deméter, deesa de fertilitat: «Els seus ritos celebraven la successió de les estacions, el misteri del cicle anual de renaixença i mort de les plantes i els fruts».[7] La major part de les festivitats femenines «estaven relacionats d'una forma o una atra en la funció primària de la dòna com ser eminentment fèrtil (lo que la feya també capaç d'afectar a la fertilitat de les collites, per simpatia)».[8]
Per la seua relació en la collita del raïm, no obstant, «no és rar vore a Dioniso associat en Deméter i Perséfone (o Kore) en els misteris eleusinos, puix ell també representava una gran força dadora de vida».[9]
Fenicia
[editar | editar còdic]En l'antiga Fenicia se celebrava «un sacrifici especial en l'estació de la collita per a resucitar l'esperit de la vinya». Els ritos de fertilitat hivernals per a reviure l'esperit de les vinyes incloïen «el sacrifici d'una crío cuita en la llet de la seua pròpia mare», una tradició cananea que la llei mosaica va prohibir i va condenar formalment com a crueltat.[10]
La mort d'Adonis, entés com «un esperit de la vegetació manifestat en les llavors del blat», es commemorava en «el més bell dels festivals fenicios, celebrat immediatament despuix de la collita».[11]
Austràlia
[editar | editar còdic]Durkheim va investigar les cerimònies dels aborigen australians dedicades a «assegurar la prosperitat de l'animal o l'espècie vegetal que servien com tòtem del clan».[12] Tals cerimònies consistien tant en oblacions (sacrificis cruents i no cruents) com en «moviments i càntics l'objecte dels quals era imitar els diferents aspectes i actituts de l'animal la reproducció del qual es volia assegurar».[13]
Durkheim va concloure que «ya que estos ritos, especialment aquells que són periòdics [cíclicos], no demanden res de la naturalea llevat que seguixca el seu curs ordinari, no és sorprenent que, per lo general, semblaren funcionar».[14]
Aràbia
[editar | editar còdic]
Segons Ibn Ishaq, un dels primers biógrafs de Mahoma, la pròpia Kaaba era anteriorment considerada com una deidad femenina.[15] La circumvalació al voltant de la Kaaba es realisava a sovint en desnudez, sobretot pels pelegrins varons, i en menor mida també algunes peregrines, i el seu cult estava associat a deeses de la fertilitat.[16][17] Alguns investigadors han apuntat a la similitut entre el marc d'argent de la Pedra Negra i la vulva.[18][19]
Jean Louis Burckhardt va escriure sobre l'hajj a raïl del seu viage a La Meca en 1813 o 1814, quan estava baix domini otomà: «A lo llarc de tots els meus viages per Orient, mai em vaig sentir tan perfectament a gust com en La Meca».[20] No obstant, també va escriure que «la Kaaba és també escenari de tals indecencias i actes criminals que no podrien passar desapercebuts per a ningú. No solament són practicats en impunitat, sino, podria dir-se, casi en publicitat, i a sovint he sentit gran indignació en ser testic d'aberracions que no movien als viandants que les presenciaven més que a la rialla o a una lleu reprimenda».[21] En la plaça de la mesquita, segons Burckhardt, «es podia vore a dònes del carrer exhibir-se i regatejar en els peregrins baix el pretext de vendre'ls dacsa per a les colomes sagrades.»[22] Burckhardt conclou que, en La Meca d'aquell temps, «la conspicua protecció que el govern proporciona tant a hòmens com a dònes del més libertino caràcter no fa sino animar a transgredir cotidianamente els principis de la llei islàmica. Mentir i trencar un jurament han deixat de ser crims per a ells. Són perfectament conscients de lo escandalós d'estos vicis: tot delyl pontifica sobre la corrupció de les costums, pero cap fa lo prou per a ser un eixemple moral, i al mateix temps que actuen contínuament segons principis contraris als que diuen professar, declaren unànimement que "aixina és la nostra época", com per a justificar el dit que resa "In el Haram fi belad el Harameyn": "Que les ciutats prohibides als infels estan caramullades de coses prohibides"».[23]
Egipte
[editar | editar còdic]Edward William Lane va descriure una curiosa mescla entre l'adoració dirigida a la Kaaba i els ritos matrimonials en l'Egipte de la seua época: «El nóvio li lleva a la nóvia tota la roba llevat la part de dalt, la senta sobre un matalaf o un llit orientat a la Meca, situant-la de modo que l'esquena de la nóvia també quede en dita direcció, i agarra la part inferior de la seua camisa o camisón per a estendre-la sobre el llit. Despuix se situa a una distància d'alguna cosa menys de tres metros davant ella i resa dos rek'ahs, colocant les seues mans i el seu cap, en postrar-se, sobre la porció de la camisa estesa sobre el regazo de la nóvia. Despuix d'açò, el nóvio permaneix en ella uns minuts més: havent satisfet la seua curiositat respecte als encants íntims de la seua futura esposa, flama a les atres dònes, que generalment esperen ansiosamente a la porta, i elles proferixen crits d'alegria, o zaghreet, el penetrant sò de la qual informa a tot el veïnat de que el nóvio està satisfet en la seua dòna».[24]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Max Weber, The Sociology of Religion (London 1965) p. 236
- ↑ Aniela Jaffé, in C. G. Jung, Man and his Symbols (1978) p. 264
- ↑ Benjamin Beit-Hallahmi, Psychoanalytic Studies of Religion (1996) p. 163
- ↑ Thomas Barfield, The Dictionary of Anthropology (1997) p. 184
- ↑ Jaffé, p. 261
- ↑ Willard Bohn, Apollinaire and the Faceless Man (1991) p. 66
- ↑ M. I. Finley, The World of Odysseus (Penguin 1967) p. 158
- ↑ J. Boardman et al, eds., The Oxford History of the Classical World (Oxford 1991) p. 269-70
- ↑ F. Guirand ed., The New Larousse Encyclopedia of Mythology (1968) p. 160
- ↑ Guirand, p. 77-9
- ↑ Guirand, p. 81-2
- ↑ Emile Durkheim, The Elementary Forms of the Religious Life (Londres 1971) p. 327
- ↑ Durkheim, p. 351
- ↑ Durkheim, p. 361
- ↑ (1955) Ibn Ishaq's Sirat Rasul Allah - The Life of Muhammad Translated by A. Guillaume, Oxford: Oxford University Press, p. 85, nota al peu 2. ISBN 9780196360331.
- ↑ (1955) Ibn Ishaq's Sirat Rasul Allah - The Life of Muhammad Translated by A. Guillaume, Oxford: Oxford University Press, pp. 88–9. ISBN 9780196360331.
- ↑ (1978) Eastern Definitions: A Short Encyclopedia of Religions of the Orient, Nova York: Doubleday, p. 433. ISBN 9780385085632.
- ↑ (2006) Sacred Plaus of Goddess: 108 Destinations, Sant Francisco: Consortium of Collective Consciousness Publishing, p. 165. ISBN 9781888729115.
- ↑ (1996) The Yoni, Sacred Symbol of Female Creative Power, Vermont: Inner Traditions. Bear & Company, p. 134. ISBN 9780892815623.
- ↑ Burckhardt, Jean Louis. Travels in Aràbia: Comprehending an Account of Those Territories in Hadjaz which the Mohammedans Regard as Sacred. Cambridge. Cambridge University Press. ISBN 9781108022859. Pág. 101.
- ↑ Burckhardt, Jean Louis. Travels in Aràbia: Comprehending an Account of Those Territories in Hadjaz which the Mohammedans Regard as Sacred. Cambridge. Cambridge University Press. ISBN 9781108022859. Pág. 150.
- ↑ Burckhardt, Jean Louis. Travels in Aràbia: Comprehending an Account of Those Territories in Hadjaz which the Mohammedans Regard as Sacred. Cambridge. Cambridge University Press. ISBN 9781108022859. Pág. 152.
- ↑ Burckhardt, Jean Louis. Travels in Aràbia: Comprehending an Account of Those Territories in Hadjaz which the Mohammedans Regard as Sacred. Cambridge. Cambridge University Press. ISBN 9781108022859. Pág. 205.
- ↑ (1908) An Account of the Manners and Customs of the Modern Egyptians, Nova York: J.M Dent & Co., p. 177. ISBN 9789774247842.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rito de fertilidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.