Riu Ebrón

Riu Ebrón

El riu Ebrón és un curs d'aigua de l'est de la península ibèrica, afluent del Turia, que discorre per les províncies espanyoles de Terol i Valéncia, respectivament Comunitat d'Aragó i Comunitat Valenciana (Espanya).

En la zona se li coneix com Ebrón o «riu de Castiel», i aixina ho descriu Madoz (1847) en el seu célebre Diccionari.

Trayecte

El riu Ebrón seguix un trayecte de noroest (ponent) a surest (alce), provinent de la Serranía de Albarracín.

Naix en el terme municipal de Tormón, introduint-se en la comarca valenciana del Racó de Ademuz, allí travessa els térmens municipals de Castielfabib i Torrebaja, per a desembocar en el Turia pel seu marge dreta, en el parage denominat «Les Ajuntas» de Torrebaja.

Posseïx una llongitut de caixer que alcança els 21 km, en una extensió de conca de 244,9 km² i una pendent total de 715 m, sent la seua principal característica la regularitat del seu caixer i abundant cabal, propiciat per les aportacions del gran aqüífers de Albarracín, les abundants precipitacions miges en la seua conca, el seu pas per terrenys calcáreos no àrits i el poc us que es fa de les seues aigües en Aragó. Com diu el geógrafo Carles Rodrígo Alfonso, «l'abundància i regularitat del cabal han permés un intens aprofitament de les seues aigües per a us agrícola inclús pels regadius de la pròpia vall del Turia».

Constituïx, junt en el riu Bohílgues, el principal afluent del Turia en la comarca del Racó de Ademuz.

Història

Històricament, el curs del riu Ebrón va contar en un bon número molins harineros (un en Tormón, dos en El Cuervo, tres en Castielfabib, dos en Els Sants i dos en Torrebaja), alguns dels establiments dels quals es remonten a el XIII, com el molí de la vila de Castielfabib. Entre atres instalacions industrials, va haver també en Castielfabib un batán i una fàbrica de paper.

En les seues vores també es va instalar el convent de Sant Guillén de Castielfabib, els flares del qual franciscanos varen habitar des de el XVI fins a el XIX. El seu curs, flanquejat de cultius de regadiu escalonats en bancales, és molt profunt. Ya a finals de el XVIII (1797) el botànic Cavanilles dona notícia del problema a l'hora dels recs. Aixina mateix, es va sorprendre del tamany dels nogales i dels almeces que creixien en les seues vores. Respecte del riu Ebrón, escriu:

«[Els de Castielfabib] procuren millorar els seus camps, i aumentar els seus fruts. Consíguenlo sense dificultat en els de seca; pero en els que depenen del rec troben un gran obstàcul en les mateixes aigües, que semblen fugir i amagar-se a la seua vista. En un atre temps quando es va fundar el Convent de Sant Guillermo, que està á l'esquerra del rio en frente de la vila, se sap per tradició que les aigües passaven casi á nivell en la superfície del sol, de modo que sense baxar grades ni costera es prenien les necessàries; pero actualment corren 20 vares mes profundes, i cada dia s'aumenta la profunditat del caixer, el qual és tot de pedra tosca des de que el rio entra en el reyno de Valéncia fins a les rodalies de Torre baxa, i s'estén llarc trecho per abdós riberes sense mudar de naturalea».

Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia, Antonio Josef Cavanilles

Més recentment, es va instalar una de les centrals elèctriques pioneres en la comarca del Racó de Ademuz, la denominada Central hidroelèctrica de Castielfabib i que va abastir també a Terol, els orígens de la qual es remonten al començament de el XX, i de la primera fàbrica de la qual queden encara alguns vestigis.

Les obres de La Central varen començar durant l'estiu de 1913, inicialment es va construir «un canal, en part cobert, utilisant la pedra de cantería del convent de Sant Guillermo».-