Riu Guarnón
El Guarnón és un riu que discorre per la cara nort de Serra Nevada, íntegrament pel terme municipal de Güéjar Serra, en la província de Granada, comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya; partit judicial de Granada. Pertany en tot el seu recorregut al Parc nacional de Serra Nevada.
Geografia física
[editar | editar còdic]Naix en les Trancadas del Guarnón, baix l'antic glaciar cridat Corral del Penell,[1] a on existixen dos estanys de clar orige morrénico -la major de les quals és ademés la més alta de Serra Nevada, en les seues 3.086 m d'altitut-, pero cap d'elles té emissari o desaiguador visible, i encara que les primeres aigües del riu Guarnón afloren de manantiales existents uns 500 m més avall, no està comprovat que estos procedixquen de dites estanys; pero el fet de que no es produïxca l'rebosar superficial de les mateixes en cap moment de l'any evoca que la procedència d'este riu puga estar en filtracions subterrànees en orige en elles, ya que l'escassa incidència dels rajos solars en estes làmines d'aigua, pels alts tajos que les resguarden, exclou l'evaporament com a causa exclusiva de la seua absència de desborde superficial. No obstant, la procedència dels mencionats afloraments, orige d'este riu, també ha segut atribuïda a atres causes, com pot ser la llenta fusió del gèl fòssil o permafrost detectat en el subsol del Corral.[2]
El seu recorregut és d'uns cinc quilómetros, seguint una direcció NNE casi rectilínea, en els que descendix més d'1.400 metros de desnivell fins a unir-se al riu Real, en els voltants de les antigues Mines de l'Estrela (de pirita de coure), a partir de la confluència del qual conformen abdós corrents fluvials el riu Genil.
El seu marge dreta està constituïda per l'empinada Loma del Lanchar, també cridada Loma del Guarnón -la part superior del qual és denominada Veta Gran i acaba presidida pel Cerro dels Machos (3.324 m d'altitut)-, la qual separa al Guarnón del riu Valdeinfierno; mentres que el seu marge esquerra la constituïx la Loma de Sant Joan, que a la seua volta ho separa del barranc d'este mateix nom i que està coronada pels Tajos del Campanar, a on en la cota de 3100 m d'altitut aproximadament, molt prop dels antics parapetos relictos de l'última lluita civil denominats Posicions del Penell, arranca el Veredón, porta del Corral del Penell practicable únicament en periodo estival, puix en hivern l'accés només pot realisar-se utilisant tècniques d'escalada en gèl. La capçalera del Guarnón la tanca l'emblemàtic Pico del Penell i els seus enormes tajos. És tan empinat este barranc que des de la seua pròpia desembocadura es divisa el pico que li servix de capçalera.
Té un sol afluent significatiu, el Barranc de Chorreras Negres, que se li unix per la marge esquerra relativament poc abans de finalisar el seu recorregut. I és important tindre açò present, perque en la penosíssima ascensió del Guarnón des de la seua desembocadura, que requerix de múltiples vadeos, és fàcil confondre's sobre quin dels dos caixers és verdaderament el Guarnón, resultant a la postre encara més curt i empinat el de Chorreras Negres.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom Guarnón o Guadarnón, com ho escriu Madoz[3] en arreplegar la veu Genil i aludir al mateix com a font d'este, dient: «GENIL: El r. d'este nom té el seu naiximent en una umbría de Serra Nevada cridada el Corral del Penell, i als voltants del l. de Güejar corresponent a la prov. de Granada; corre pel barranc de Guadarnón...», té una clara accepció àrap, encara que no es coneix exactament el seu significat, possiblement perque el topònim és resultat d'una hibridació.
És conegut que els àraps freqüentment mantenien el nom preexistente dels llocs que varen ocupar en la península, encara que arabizándolo. En este cas, ben varen poder amprar la paraula Wād, 'riu',[4] d'a on hauria evolucionat la primera part del topònim 'Guar' o 'Guadar', mentres que la segona part del mateix faria referència al nom pròpiament dit del lloc, possiblement d'orige íbero i de significat desconegut. No obstant, també és possible que el seu significat anara el de «Riu de la N» o «Ric N»; la raó d'açò estreba que en l'alfabet àrap la lletra 'n' es llig 'senar' i s'escriu ﻥ, i aixina no només la pronunciació fonètica evoca esta possibilitat sino també la forma d'escriure's esta consonante, que és molt semblada a la configuració física que presenta el Corral del Penell, orige d'este riu, vist des de la montanya d'enfront, la Loma de Maitena (observe's açò en la foto adjunta).
No obstant, el mege Fidel Fernández, pioner del montanyisme penibetista i verdadera autoritat en les qüestions relatives a este massiç montanyós, senyala que el significat d'este vocablo és: «riu que naix d'una planicie inclinada», si ben no aclarix suficientment les raons en les que recolza la seua asseveració.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://waste.ideal.es/hielofosil.htm
- ↑ Cfr. Estanys de Serra Nevada. Tots els estanys, vall a vall, d'Antonio Castell Martín; Editorial Universitat de Granada, 2009. ISBN 978-84-338-5020-1.
- ↑ Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit 1845-1850. Edició en facsímil efectuada per Àmbit Edicions S.A., 1987, ISBN 84-86047-85-4 corresponent a la part de l'obra dedicada a la província de Granada.
- ↑ Cfr. El llenguage del sol (Toponímia), de Juan Martínez Ruiz, Universitat de Jaén, 2002, ISBN 84-8439-111-6; pág. 31.
- ↑ Serra Nevada, de Fidel Fernández Martínez, Editorial Urania, Granada 1931; reedició facsímil corresponent al nº 3 de la Colecció Serra Nevada i la Alpujarra, favorida per la Caixa General d'Aforros de Granada, 1992, ISBN 84-87901-21-2. Pág. 118.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Guarnón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.