Serra Nevada (Espanya)

Serra Nevada (Espanya)

Serra Nevada és un massiç montanyós d'Espanya pertanyent al conjunt de les cordilleres Bètiques, concretament al sistema Penibético. Està situada entre les províncies de Granada i Almeria. És el massiç montanyós de major altitut de tota Europa occidental, despuix dels Alps. La seua altitut màxima s'alcança en el pico Mulhacén, de 3479 m sobre el nivell de l'mar. En 1986 va ser declarada reserva de la biosfera per l'Unesco, en 1989 una amplísima àrea d'este massiç montanyós va ser declarada parc natural i en 1999 una gran part del mateix va passar a ser considerat parc nacional pels seus valors botànics, paisagístics i naturals.

Serra Nevada, junt en el restant de serres Bètiques, es va formar durant l'Orogénesis Alpina en l'Era Terciaria. A causa del seu aïllament i altitut, des del fi de la glaciació de Würm el massiç ha quedat com a refugi d'innumerables plantes i endemismes impropis de les latitut mediterrànees en les que se situa, contant-se, segons fonts del Ministeri de Mig ambient d'Espanya, 66 espècies vegetals vasculars endèmiques i atres 80 espècies animals pròpies del lloc.

En les seues faldes es troba l'estació d'esquí de Serra Nevada, la més meridional d'Europa i de major altitut de la península ibèrica.

El parc natural conta en numerosos estanys, entre elles, la d'Aigües Verdes, de les Egües i de la Mosca, l'última cridada aixina per la seua exigua dimensió.

Situació i característiques

Situació de Serra Nevada en la península ibèrica.

És una cadena montanyosa, situada en la cordillera penibética, que està delimitada pel Valle de Lecrín a l'oest, la vall del riu Guadalfeo al sur, per la depressió Bètica al nort, pel ric Naiximent a l'est, i per la vall del Andarax al surest. Les coordenades geogràfiques entre les que es troba són aproximadament: de 36° 55′ a 37° 15′ de latitut nort, i de 2° 56′ a 3° 38′ de llongitut oest. Té una llongitut de casi 80 km, el seu esgambi varia entre els 15 i els 30 km, i la seua superfície és de més de 2000 km².

Dins de Serra Nevada es troba el Mulhacén, el pico més alt de la península ibèrica, en 3479 m sobre el nivell de la mar d'altitut, aixina com el Pique Penell, en 3396 m (Vore picos més importants en quadro adjunt).

La cara septentrional del massiç és el lloc de naiximent de multitut de rius, situats casi tots en la conca del Guadalquivir: ací naixen rius com el Naiximent (afluent del Andarax), el Fardes, i el riu Genil, el més important de tots; en les cares occidental i meridional naixen rius pertanyents a l'alvertent mediterràneu, com el riu Dúrcal o Ízbor, el Trevélez, el Poqueira, tributaris del Guadalfeo, que també naix en la serra, i els rius Adra i Andarax, en els seus respectius afluents. En este mateix alvertent es troben la major part de les casi cinquanta estanys d'alta montanya existents en Serra Nevada, moltes de les quals donen lloc al naiximent de rius i rieres.

Gran part de l'entorn, sobretot per damunt dels 2400 m sobre el nivell de la mar (corresponent en el llímit de les neus perpètues fins a l'arribada del periodo Holoceno) ha segut modelat per l'antiga presència de glaciars, donant lloc a innumerables estanys d'alta montanya, especialment en la vertent sur del massiç, i valls en forma de U.

Vespradeta en Serra Nevada vist des de Font Vaquers

La major part de la seua extensió està dins del parc nacional Serra Nevada, ocupant un total de 86 210 ha; atres 86 000 ha corresponen al parc natural circumdant aplegant a un total de 169 239 ha protegides. Dins d'este parc es troba l'Observatori de Serra Nevada, i l'estació d'esquí situada més al sur d'Europa, coneguda per les seues suaus temperatures i abundant número d'hores de sol.

En 1935 es va obrir una carretera que conduïa al cim del pique Penell. Fins a 1999, any en el que el tram des de la Hoya de la Mora fins al cim va ser tancat al tràfic, era considerada la carretera més alta d'Espanya i Europa.

No obstant, els parcs natural i nacional de Serra Nevada, entre els mesos de juny i octubre de cada any solen posar a disposició del públic (si la neu ho permet) un Servici d'Interpretació dels Alts Cims, compost de microbuses i guies, que realisa varis viages al dia, el qual transporta als usuaris des de l'alberc universitari (2500 m s. n. m.) fins a les Posicions del Penell (3100 m s. n. m.) i regrés. Este mateix servici és oferit, en l'alvertent meridional del massiç montanyós, entre la localitat alpujarreña de Capileira i l'Alt del Chorrillo (2740 m s. n. m.), en les estribaciones del Mulhacén.

Ademés, dits organismes poden autorisar excepcionalment l'us de l'antiga carretera quan la solicitut estiga amparada per algun dels casos prevists en la regulació d'este espai protegit, com, per eixemple, la realisació d'investigacions científiques o l'organisació d'events deportius. Lo que sí ha segut definitivament clausurat, per mig del tall físic de la carretera, per a vehículs a motor, és la prolongació que esta tenia cap a l'Alpujarra, concretament entre el port de la Carihuela del Penell i el mencionat Alt del Chorrillo. No obstant, este tram clausurat de l'antiga carretera, encara que seguix sent possible el seu us per cavalleries i bicicletes de montanya, per les dures condicions climàtiques que soporta inclús en periodo estival i la seua falta de manteniment, està actualment molt degradat, ademés d'estar travessat per gelera perennes de neu que fan difícil el seu trànsit si no és a peu i en l'equip adequat.

Biòtop

El biòtop es referix als factors físic-químics o geològics, que caracterisen a una zona determinada i concreta (en este cas Serra Nevada). És el lloc o mig físic ocupat per una comunitat.

Les traces més característiques del clima de l'ecosistema de Serra Nevada, són els següents:

• Aridez, a causa de la seua orientació oest-este, i els vents predominants de l'oest i la forta insolación de la zona mediterrànea en que es troba. Les condicions que determinen l'enorme diversitat climàtica en Serra Nevada són la seua amplitut altitudinal, latitut, i complexa topografia del terreny.

• La temperatura es determina a mida que aumenta l'altitut de la zona en la que estiga: per baix de 1500 m sobre el nivell de la mar d'altitut, la temperatura oscila entre els 16 °C i els 12 °C. Entre els 1500 metros i els 2000 metros sobre el nivell de la mar, la temperatura oscila entre els 12 °C i els 8 °C. Entre els 2000 i els 2500 m sobre el nivell de la mar, oscila entre 8 °C i 4 °C. A partir dels 3000 m sobre el nivell de la mar la temperatura és menor que 0 °C. Durant les nits d'hivern, les temperatures són molt baixes, al voltant d'uns -10 °C.

• Precipitacions difícils de caracterisar, per la zona d'alta montanya en la que les precipitacions es produïxen en forma de neu i a on són freqüents les ventisques i les tormentes de neu. La seua posició meridional la fa prou seca. En estiu, (maig a octubre) la pluviosidad és escassa. I en hivern les precipitacions solen ser en forma de neu, sobretot a partir dels 2000 m aproximadament.

• El relleu de Serra Nevada, és de formes suaus i cims alomadas, encara que en sectors localisats del massiç poden aplegar a ser abrupte i escarpado. El seu relleu té ademés un extraordinari interés geomorfològic per les formes de modelació glacial i peri glacial existents i a la, encara activa, dinàmica periglacial que seguix actuant a partir dels 2500-2600 m sobre el nivell de l'mar. Tota la zona de cims mostra les chafades de l'erosió glaciar, en valls en forma d'O, circs coronats per serres abruptes i estanys que ocupen les depressió. Les formes glaciars que apareixen en Serra Nevada són molt variades. Els circs glaciars són relativament abundants, trobant-se els més evolucionats en les zones d'alts cims i els incipients en zones més baixes. El núcleu central de Serra Nevada, a on emergixen els cims més elevats del massiç, està format per roques metamòrfiques (esquistos, pissarres). Esta zona és coneguda com La Llastra.

Història i orige del nom

Archiu:La Alhambra con Sierra Nevada de fondo. caps block 7

Vista de Serra Nevada, en la Alhambra en primer terme, des del mirador de Sant Nicolás, Granada.

Existixen referències a Serra Nevada des de l'antiguetat. Plinio el Vell ya va mencionar en el I l'existència del mont Solarius en la zona fronteriça entre les províncies romanes d'Hispania de la Bètica i la Tarraconense. Durant l'época visigoda, Isidoro de Sevilla va parlar del mont Solorio, derivat de mont Oriens, «mont en el que lluïx el sol abans d'eixir». Posteriorment, diversos autors islàmics la mencionen, denominant-la uns Yabal Sulayr (mont del Sol o de l'Aire), Yabal-al-Tay (mont de la Neu), i uns atres simplement monte Sulayr. Atres denominacions posteriors han segut mont del Sol, del Aire i del Sol, de la Neu i també Serra de la Gelada, sent a partir de el XVIII batejada de la forma en que és coneguda hui en dia: Serra Nevada.

Durant el XVI va ser escenari de la Rebelió de les Alpujarras. Posteriorment, el XVIII marca l'inici de diverses expedicions, en les que, influïts per l'esperit de l'Ilustració, es va començar a explorar sistemàticament la serra. Aixina, descollen la dirigida pel marqués de la Ensenar, a la que varen seguir atres protagonisades per importants científics, especialment botànics, biòlecs i geólogos. Estos varen escomençar a descriure en les seues obres l'importantíssima riquea natural de la serra. Autors com Washington Irving es varen establir en els seus voltants en el XIX; a finals d'eixe sigle, Ángel Ganivet, a l'adop cònsul d'Espanya en Finlàndia, va comentar en algun dels seus escrits que la serra podria convertir-se en la «Finlàndia andalusa», per l'existència de neu més de sis mesos a l'any. Ya en el XX, l'escritor i hispanista britànic Gerald Brenan es va establir també en els seus voltants, dedicant la seua obra Al sur de Granada a immortalisar la més significativa de les comarques de la serra, l'Alpujarra. Posteriorment, en 1925 va ser construït un tramvia-ferrocarril des de Granada cap a la propenca localitat de Güéjar Serra, que encara que va ser clausurat en els anys 1970 va marcar en Granada un abans i un despuix en el coneiximent de la serra.

l'estació d'esquí de Serra Nevada va començar a desenrollar-se a partir dels primers anys de la década de 1960, quan en 1962 l'Ajuntament de Granada, presidit pel seu alcalde Manuel Sola Rodríguez Bolívar, va adquirir els terrenys en els que despuix es construirien les seues instalacions i pistes. Va obtindre l'informe favorable d'una Comissió Interministerial formada a l'efecte i, en maig de 1964, va ser adjudicada a Cetursa (Centres Turístics S.A.) la concessió per a l'eixecució del Pla municipal. En 1966 es va inaugurar el Parador Nacional de Turisme pel ministre d'Informació i Turisme Manuel Fraga Iribarne (encara que este edifici, que duya varis anys tancat, va quedar destruït per un incendi en juliol de 2006). Esta estació va rebre el nom de "Solynieve" durant les primeres décades del seu funcionament.

Ha albergat numeroses proves de la Copa del Món d'Esquí Alpí, sent sèu de les finals de 1977. En les seues pistes es va celebrar el XXIV Campeonat Mundial d'Esquí Alpí en 1996 i ha segut presentada la seua candidatura a organisar els Jocs Olímpics d'Hivern. En 2015 es va celebrar de l'Universiada d'hivern.

En el punt de la divisòria de mars a on es troben les províncies de Granada i Almeria està ubicada l'estació del Port de la Ragua, dedicada a la pràctica del esquí de fondo.

Protecció migambiental

En 1966 es va crear la Reserva nacional de Caça de Serra Nevada, vigent fins a la creació del parc nacional.

En 1986, Serra Nevada va ser declarada per l'Unesco «Reserva de la Biosfera».

En 1989 el Parlament d'Andalusia va crear el parc natural de Serra Nevada, per les singularitats de flora, fauna, geomorfología i paisage. Posteriorment, el propi parlament autonòmic va propondre la seua declaració com parc nacional i les Corts Generals varen aprovar la seua llei reguladora, que és de data 3 de giner de 1999.

Geografia humana i econòmica

Les activitats econòmiques tradicionals de les gents que viuen en les afores de Serra Nevada han segut històricament l'agricultura i la ganaderia. L'abundància d'aigua, sobretot en la part occidental del massiç, ha donat facilitats a l'agricultura tradicional, la qual ha aplegat inclús a establir-se en zones per damunt dels 2000 m d'altura en la cara sur (gràcies a la benévola climatologia del lloc), si be la mecanisació era totalment impossible a causa de la complicada orografia. En estiu, històricament els pastors han utilisat els "borreguiles" com a zona de pastoreig.

En els últims anys, l'activitat agrícola i ganadera ha remés en favor del turisme; en Granada, l'estació d'esquí de Serra Nevada ha guanyat gran popularitat i prestigi. L'elevat número d'hores de sol i les bones temperatures, inclús en época hivernal, han atret als aficionats als deports d'hivern.

L'ala meridional de la serra, junt en la vall del Guadalfeo i la serra de la Contraviesa, conformen la comarca de l'Alpujarra, una zona en assentaments humans dispersos i abundants i característiques patrimonials pròpies, actualment protegida com Patrimoni històric (Lloc Històric de la Alpujarra), i en un important desenroll turístic.

Clima

Image de satèlit de Serra Nevada. La cadena montanyosa és visible en el centre; baixe esta són visibles núvols causats per vent de direcció surest.

Segons el catàlec de parcs nacionals del Ministeri de Mig ambient d'Espanya, Serra Nevada és l'eixemple més representatiu dels ecosistemes mediterràneus d'alta montanya. Per això, com a traces més característiques del clima de la serra es poden identificar: la seua relativa aridez (a causa de la seua orientació oest-este, i els vents predominants de l'oest) i la forta insolación de la zona mediterrànea en que es troba. Les condicions que determinen l'enorme diversitat climàtica en Serra Nevada són la seua amplitut altitudinal, latitut, i complexa topografia del terreny.

L'amplitut altitudinal determina l'aument de la insolación conforme s'ascendix i provoca oscilacions tèrmiques de gran importància: Per baix de Trevélez (1510 m d'altitut), la temperatura mija anual oscila entre els 16 i 12 °C; des dels 1500 m fins al port de la Ragua (2000 m), entre 12 i 8 °C; entre els 2000 m i l'alberc jovenil de Pradollano (2500 m), entre 8 i 4 °C, i a partir dels 3000 m és inferior a 0 °C. L'alvertent septentrional és més freda que la vertent sur pel seu menor insolación i major exposició als vents del nort.

La seua posició meridional i la seua presència en la zona d'influència mediterrànea provoca la seua relativa sequetat; en estiu (de maig a octubre) la pluviosidad és mínima, mentres que en hivern les precipitacions són casi exclusivament en forma de neu a partir de certa altitut (2000 m aproximadament). Els vents ajuden a determinar un màxim d'autumne en l'alvertent meridional (vents del suroest) i un atre màxim de primavera en l'alvertent septentrional, de major influència noratlántica (en vents de direcció nort i noroest).

Ademés es deu resaltar les peculiars condicions microclimáticas que es creen en cada u de les valls, rius i barrancs. En això la ya mencionada insolación complix un important rol.

Segons la classificació climàtica de Koppen, Serra Nevada posseïx un clima de tipo Dsc.

Clima de Pradollano, Alberc Jovenil (2507 m)
(Senyes: Phytosociological Research Center)

1975-1989	ene	feb	mar	abr	may	jun	jul	ago	sep	oct	nov	dic	mija anual
Temp. màxima (°C)	0,3	-0,9	0,6	3,2	4,6	14,2	21,6	19,8	14,2	10,4	3,5	2,6	7,8
Temp. mínima (°C)	-6,1	-7,9	-7,5	-4,3	-2,9	5,6	11,9	10,6	5,7	2,2	-3,3	-4,0	0,0
Temp. mija (°C)	-2,9	-4,4	-3,4	-0,6	0,9	9,9	16,6	15,2	9,9	6,3	0,1	-0,7	3,9
Precipitacions (mm)	86,7	91,2	78,8	53,8	53,6	29,7	6,1	11,7	33,7	69,0	85,2	93,1	692

Vore també: Clima de montanya

Flora de Serra Nevada

Artícul principal → Flora de Serra Nevada.

Archiu:Puerto de la Ragua. caps block 22

Carretera A-337 al seu pas pel port de la Ragua (2000 m) en Serra Nevada, Almeria.

Despuix del final de l'última glaciació, la peculiar situació de Serra Nevada va permetre que esta es convertira en refugi d'una gran cantitat d'endemismes i espècies nòrdiques impròpies de latitut miges. Es coneixen, segons fonts del Ministeri de Mig ambient d'Espanya, 66 espècies vegetals vasculars endèmiques, la qual cosa representa la major biodiversitat de tota la península ibèrica i d'Europa. En total el número de plantes superiors és d'al voltant de 2100, lo que representa la quarta part de totes les espècies conegudes en Espanya i la quinta part d'Europa.

En les faldes del mont Trevenque, se situa el jardí botànic de la Cortijuela, a uns 1600 m d'altitut. Té com a funcions la protecció, conservació, generació i investigació de la flora d'esta serra especialment les de les seues casi 100 espècies vulnerables, amenaçades o en perill crític, com el Pinus sylvestris nevadensis.

En el 2007 es varen començar les plantacions del Centre Botànic Hoya de Pedraza situat a uns 1980 mde altitut, i a uns 4 km de Pradollano, com un centre de conservació de la flora d'altura de la serra. En la «Hoya de la Mora» a uns 2500 m d'altitut, des de 1965, es troba el Jardí Botànic Universitari de Serra Nevada, especialisat en tots els endemismes de Serra Nevada.

Causes de la diversitat biològica

Pi selvat de Serra Nevada espècie endèmica de les serres subbéticas i present en Serra Nevada.

L'orige de l'insòlit número d'espècies endèmiques presents en el massiç ha de situar-se en el fi de l'Era Terciaria, fa ara casi dos millons d'anys. En la finalitat d'esta era i l'arribada del periodo cuaternario, el clima de tota Europa va sofrir un progressiu refredat que va permetre a espècies vegetals de latitut septentrionals i àrtiques alvançar progressivament cap al sur d'Europa i ocupar gran part de l'interior i zones altes de la península ibèrica. El fi de la glaciació de Würm i l'arribada del periodo Holoceno va marcar el començ d'un progressiu aument de temperatures, i estes espècies nòrdiques varen trobar refugi en les altures de Serra Nevada, acantonant-se en el massiç i adaptant-se progressivament a les característiques pròpies del clima de la zona, com la seua sequia estival. Aixina, moltes espècies han desenrollat característiques pròpies o inclús s'han anat desenrollant de forma independent a causa del seu aïllament, contant-se per això un número major d'endemismes en el massiç que els existents en països com Bèlgica, Alemània, Àustria, Regne Unit, Suècia, Dinamarca, República Checa, Eslovàquia i Polònia en conjunt.

Eixemples d'endemismes serien: la camamirla real (Artemisa granatensis), narciso de Serra Nevada (Narcissus nevadensis) o l'estrela de les neus (Plantago nivalis), sent esta última un dels grans símbols del massiç, equivalent al edelweiss dels Pirineus o els Alps. Ademés, en Serra Nevada també estan presents espècies que són endèmiques del sistema Bètic o estan presents en la cordillera del Atles marroquí.

La vegetació de Serra Nevada es pot dividir en diferents pisos bioclimàtics:

Vegetació de zones baixes

Per baix dels 700 m d'altitut, únicament en la cara meridional del massiç, es desenrolla el cridat pis termomediterráneo. En este pis els estius són molt calorosos i les gelades són casi inexistents en hivern. Poques parts d'esta franja de territoris no han segut cultivats, pero els estudis afirmen que a esta zona correspondria a un encinar combinat en una xara de lentisco (Pistacia lentiscus), ginebreras, candiles (Aristolochia baetica), zarzaparrilla (Smilax aspera). En sols empobrits per fenomens com, per eixemple, els incendis forestals, també apareixen romerales (Sàlvia rosmarinus), aulagares de Ulex parviflorus i jarales.

Vegetació de baixa montanya

En esta franja d'altures es desenrolla el pis mesomediterráneo, entre els 700 i els 1300 m aproximadament. En este pis els estius seguixen sent calorosos, pero en hivern es produïxen gelades. En esta zona són freqüents el lentisco (Pistacia lentiscus), acebuche i zarzaparrilla (Smilax aspera). El encinar sobre sols silíceos és pobre en espècies; junt a la carrasca, ginebreras , torvisco (Daphne gnidium) i madreselva (Lonicera etrusca).

Vegetació de mija montanya

Entre 1300 i 1900 m aproximadament es desenrolla el pis supramediterráneo. En este pis els estius són templats i els hiverns són llaugerament frets, en freqüents gelades i nevades. Les espècies predominants, que se situen generalment entre els 1300 i els 1750 m tendixen a desenrollar-se tant sobre sols carbonatados com sobre roques àcides. Els encinares són dominats per la carrasca i, segons el tipo de sol i l'altitut, arbustos com a ginebreres (Juniperus oxycedrus), agracejo (Berberis hispanica), torvisco (Daphne gnidium), rusco (Ruscus aculeatus) i majuelo (Crataegus monogyna) sobre sols bàsics.

Cims de Serra Nevada
Pique	Altitut
Mulhacén	3479 m
Penell	3396 m
Alcazaba	3369 m
Cerro els Machos	3327 m
Puntal de Sèt Estanys	3316 m
Puntal de la Caldera	3222 m
Pique de Elorrieta	3206 m
Crestones Riu Sec	3198 m
Loma Pelada	3187 m
Cerro Pelat	3179 m
Tajos de la Verge	3160 m
Cartujo	3152 m
L'Atalaya	3148 m
Puntal de Vacares	3143 m
Cerro Rasadora	3139 m
Tajos del Nevero	3120 m
Raspones Riu Sec	3120 m
Tajos Alts	3111 m
Picón de Jeres	3088 m
Tajo dels Machos	3088 m
Cerrillo Redó	3058 m
Jugue de Birles	3021 m
Cavall	3013 m
Mont Chullo	2612 m

Vegetació d'alta montanya

A partir dels 1900 m, fins als 2700 m aproximadament, es desenrolla el pis oromediterráneo. És a partir d'esta franja d'altures a on apareixen la majoria de les espècies que convertixen a Serra Nevada en un paraís botànic.

En este pis bioclimàtic es desenrollen pinades i sabinares. La vegetació està formada per espècies de porte arbòreu i arbustivo (Pi selvat, sabina rastrera, Juniperus communis subsp. hemisphaerica, Prunus ramburii) i una xara pulvinular (Vella spinosa, Erinacea anthyllis, Bupleurum spinosum).

Vegetació dels cims

Archiu:Plantago nivalis. caps block 24

Estrela de les neus (Plantago nivalis).

El pis crioromediterráneo es desenrolla a partir dels 2600 o 2800 m. Les condicions climàtiques de forta insolación, temperatures extremes, forts vents, la sequia estival pròpia de les latitut mediterrànees i la presència de neu més de huit mesos a l'any impedixen el desenroll d'espècies leñosas. En este entorn es desenrollen els borreguiles (nom que reben en Granada els pasturages nevadenses d'alta montanya o pasturages de montanya). Este tipo de vegetació (que també en part es desenrolla en els estadis alts del pis oromediterráneo) presenta certes similituts en la tundra àrtica, en el cervuno (Nardus stricta) com a planta més representativa, i un elevadíssim número d'endemismes.

Vegetació riparia

Depenent de la zona, en àrees de roques carbonatadas (calcàrees, per eixemple), la vegetació de riu està formada principalment per olmedas (Ulmus minor), choperas (Populus alba) i saucedones (Salix spp.). Sobre sols àcits s'instalen alisedas (Alnus glutinosa), saucedones (Salix atrocinerea) i fresnedas (Fraxinus angustifolia). Pero per desgràcia, la degradació de la vegetació riparia (de riu) en Serra Nevada és molt notable, sent prou difícil trobar boscs de ribera en un raonable estat de conservació hui en dia.

Vore també: Flora d'Espanya

Fauna de Serra Nevada

Artícul principal → Fauna de Serra Nevada.

Rabera de cabres montesas en els cims de Serra Nevada.

La fauna de Serra Nevada sempre ha segut de difícil estudi, existint un número prou baix de referències zoológicas. La reina indiscutible de la fauna en Serra Nevada és la cabra montés, Capra pyrenaica, que sol pastar en els pasturages d'alta montanya. El Ministeri de Mig ambient d'Espanya ha classificat 80 espècies animals endèmiques. Ademés es troben diverses espècies d'animals invertebrats singulars, entre els que es troben més de 20 espècies de palometes i numeroses espècies de chicotetes aus i un important número de rapaces.

Es pot establir la següent classificació per Biòtops:

Fauna nival

Existixen poques espècies que vixquen en les altituts; esta és una característica típica de la fauna de Serra Nevada, en comparació a atres cadenes montanyoses europees. Les principals són el talp nival o neverón (Chionomys nivalis) entre els mamífers, i el acentor alpí (Prunella collaris) entre les aus.

Roquedos i cantiles

Biòtop utilisat majorment com a zona de nidificación per aus:

• Avifauna: Paloma bravía (Columba livia), coloma zurita (C. oenas), roquero roig (Monticola saxatilis), roquero solitari (M. solitarius), avió roquero (Ptyonoprogne rupestris), falcia real (Apus melba), collalba negra (Oenanthe leucura), cheu chillón (Petronia petronia), escribano montesino (Emberiza cia). Rapaces: Cernícalo comú (Falco tinnunculus), mochuelo (Athene noctua) i escasses parelles d'àguiles perdiceras (Hieraaetus fasciatus), àguiles reals (Aquila chrysaetos) i muçols reals (Bubo bubo).
• Mamífers: Cabra montés (C. pyrenaica), comadreja (Mustela nivalis), garduña (Dimarts foina), lirón careto (Eliomys quercinus), rabosots (Vulpes vulpes) i algunes espècies de rat penat.
• Reptils: Escurçó hocicuda (Vipera latasti), culebra d'escala (Elaphe scalaris), culebra bastarda (M. monspessulanus), fardacho ocelado de Serra Nevada (L. lepida spp. nevadensis), lagartija ibèrica (Podarcis hispanica).
• Amfibis: Sapo partero (Alytes obstetricans), sapillo motejat (Pelodytes punctatus)

Fauna de xara i pasturage

• Mamífers: Talp nival (Chionomys nivalis), lirón careto (Eliomys quercinus), llebre comuna (Lepus europaeus), conill comú (Oryctolagus cuniculus), rata de camp (Apodemus sylvaticus), rabosot (Vulpes vulpes) i comadreja (Mustela nivalis).

• Avifauna: Pardillo comú (Linaria cannabina), jilguero (Carduelis carduelis), verderol comú (C. spinus), verdecillo (Serinus serinus), triguero (Emberiza calandra), escribano hortelano (E. hortulana), cheu moruno (Passer hispaniolensis), zorzal comú (Turdus philomelos), zorzal real (T. pilaris), zorzal charre (T. viscivorus), perdiu (Alectoris rufa), guala (Coturnix coturnix), tarabilla comuna (Saxicola torquata), curruca rabilarga (Sylvia undata), curruca zarcera (S. communis), curruca tomillera (S. conspieiata), curruca carrasqueña (S. cantillans), bisbita campestre (Anthus campestris), palput (Upupa epops), merla comuna (T. merula), abejaruco (Merops apiaster), chotacabras pardo (Caprimulgus ruficollis), collalba negra (Oenanthe leucura, molt típica de la xara almohadillado), collalba grisa (O. oenanthe), collalba rossa (O. hispanica), alzacola (Cercotrichas galactotes), aláudidos com la totovía (Lullula arborea) o la cogujada comuna (Galerida cristata) i el mochuelo (Athene noctua).
• Reptils: Escurçó hocicuda (Vipera latasti), culebra bastarda (M. monspessulanus), culebra plana (Coronella girondica), culebra de ferradura (Coluber hippocrepis), coronela meridional (Coronella girondica), fardacho ocelado (L. lepida spp. nevadensis), lagartija colirroja (Acanthodactylus erythurus), lagartija ibèrica (Podarcis hispanica), lagartija colilarga (Psammodromus algirus), lagartija cenicienta (Psammodromus hispanicus), eslizón tridáctilo (Chalcides chalcides), eslizón ibèric (C. bedriagai).
• Amfibis: Sapo corredor (Bufo calamita), sapo de espuelas (Pelobates cultripes) o sapillo motejat (Pelodytes punctatus).
• Aràcnits: Escorpión comú (Buthus occitanus).

Animals d'àrees boscoses

Si be en teoria existixen en l'àrea tres tipos de formacions boscoses, per diversos motius, com a degradació o escassa extensió en superfície dels boscs, no sol aparéixer una fauna pròpia en cada u d'ells: normalment les espècies són comunes entre elles.

• Avifauna: Chiulet real (Picus viridis), agateador comú (Certhia brachydactyla), mit (Aegithalos caudatus), reyezuelo llistat (Regulus ignicapillus), pinzón vulgar (Fringilla coelebs), escribano montesino (Emberiza cia), curruca capirotada (Sylvia atricapilla), curruca zarcera (S. communis), curruca mosquitera (S. borin), tórtola (Streptopelia turtur), coloma torcaz (Columba palumbus), oropéndola (Oriolus oriolus), cuco (Cuculus canorus), cria-ho (Clamator glandarius), palput (Upupa epops), chotacabras grisa (Caprimulgus europaeus), torcecuello (Jynx torquilla) i un gran número de páridos com el carbonero garrapinos (Parus ater), carbonero comú (P. major), herrerillo comú (P. caeruleus), lúgano (Carduelis spinus), verderol serrà (Carduelis citrinella), merla comuna (Turdus merula), pinzón vulgar (Fringilla montifringilla), piquituerto (Loxia curvirostra), cheu molinero (Passer montanus).
• Rapaces forestals: Azor (Accipiter gentilis), gavilà (A. nisus), àguila calçada (Hieraaetus pennatus), ratonero comuna (Buteo buteo), muçol real (Bubo bubo), autillo (Otus scops).

• Mamífers: Javalí (Els seus scrofa), gat montés (Felis silvestris), rabosot (Vulpes vulpes), comadreja (Mustela nivalis), garduña (Dimarts foina), jineta (Genetta genetta), i el freqüent turón comú (Putorius putorius). Atres mamífers són: erizo comú (Erinaceus europaeus), talp comú (Talpa europaea), Musaraña (Crocidura russula), musarañita (Suncus etruscus), teixó (Meles taxus), farda comuna (Sciurus vulgaris) i vàries espècies de rat penat.
• Reptils: Lagartija cenicienta (Psammodromus hispanicus), fardacho ocelado de Serra Nevada (L. lepida ssp. nevadensis), culebra d'escala (Elaphe scalaris), culebra de cogulla (Macroprotodon cucullatus).
• Amfibis: Salamandra (Salamandra salamandra), sapo comú (Bufo bufo), sapo corredor (B. calamita).

Rius i sotos fluvials

• Vertebrats aquàtics: Trucha comú (Salm trutta) i trucha arcoíris (S. iridaeus)
• Invertebrats aquàtics: Planarias, sanguisolas, caragolés, bivalvats i crustacis, sobretot el carranc de riu (Austropotamobius pallipes).
• Amfibis: Gallipato (Pleurodeles waltl), granota comuna (Granota perezzi), la ranita de Sant Antonio (Hyla arborea) i el sapillo pintojo (Discoglossus pictus)
• Reptils: Galápago leproso (Mauremys leprosa), galápago europeu (Emys orbicularis), culebra de collar (Natrix natrix) i la culebra viperina (N. maura)
• Mamífers de mijos aquàtics: Rata d'aigua (Arvicola sapidus), musgaño de cabrera (Neomys anomalus), musaraña (Crocidura russula) i la musarañita (Suncus etruscus), i diferents espècies de rat penat. Encara està per confirmar si la llúdria comuna (Lutra lutra) s'ha extinguit.
• Avifauna de riu: Blauet (Alcedo atthis), merla aquàtica (Cinclus cinclus), lavandera blanca (Motacilla alba), lavandera cascadeña (M. cinerea) i lavandera boyera (M. flava). Entre els de paseriformes més comuns poden observar-se: bisbita ribereña (Anthus spinoletta), petirrojo (Erithacus rubecula), papamoscas cerrojillo (Ficedula hypoleuca), papamoscas gris (Muscicapa striata), mosquitero comú (Phylloscopus collybita), mosquitero papialbo (P. bonelli), mosquitero silvador (P. sibilatrix), zarcero comú (Hippolais polyglotta), zarcero pàlit (H. pallida), avió comú (Delichon urbica), avió roquero (Ptyonoprogne rupestris), roquero solitari (Monticola solitarius), entre uns atres. Com rapaz nocturna: autillo (Otus scops).

Palometes

El massiç de Serra Nevada, presenta un important número de comunitats entomológicas, i varen ser una de les principals raons de la seua declaració com a parc nacional, en 1999. La diversitat es puteada entorn a les 120 espècies, que inclouen algunes de caràcter clarament boreal o alpí nort-europeu (un 40,8 % d'elles són paleárticas), junt a atres pròpies de terrenys àrits i orige magrebí. De fet, el primer artícul que es va publicar sobre fauna de Serra Nevada, correspon a Hübner, en 1811, i descrivia un licénido, Polyommatus golgus.

De les espècies presents en Serra Nevada, un 7,5 % són endèmiques de la península ibèrica, i tres d'elles són exclusives del massiç montanyós andalús: Polyommatus golgus, Agriades zullichi i Erebia hispania; una més, Arethusana boabdil, és exclusiva de les cordilleres Bètiques. S'han descrit també varietats singularizadas d'espècies, com Plebejus anades nevadensis o Satyrus actaea navadensis, encara que el seu verdader valor està en discussió científica.

Ademés de les citades, entre les distintes espècies que es donen en la serra, agrupades per famílies, es troben:

Família Hesperiidae Carcharodus baeticus Hesperia comma 'Ochlodes sylvanus Pyrgus onopordi Thymelicus acteon Thymelicus lineola Thymelicus sylvestris. Família Lycaenidae Callophrys avis Cupido lorquinii Favonius quercus Lacosopis roboris.

Família Nymphalidae Aglais urticae Melitaea deione Nymphalis plychloros Pyronia cecilia Pyronia bathseba Satyrus actaea Família Papilionidae Papilio machaon Zerynthia rumina Iphiclides feisthamelii

Família Pieridae Colias alfacariensis Colias croceus Colotis evagore Gonepteryx rhamni Gonepteryx cleopatra Euchloe crameri Euchloe belemia Euchloe tagis

Geologia

Estanys de Serra Nevada
Estany	Altitut
Estany del Cavall	2820 m
Estany del Moltó	2674 m
Estany de la Mula	2546 m
Lagunillo Misteriós	2684 m
Embasse de les Egües	2882 m
Estany Llarc	2794 m
Estany de la Mosca	2895 m
Estany Najera	2731 m
Estany Quadrat	2830 m
Estany de Bolaños	2900 m
Estany de Lanjarón	2980 m
Estany d'Aigües Verdes	3050 m
Estany de Riu Sec	3126 m
Estany de la Caldera	3030 m
Estany de Peñón Negre	2835 m
Estany Hondera	2850 m
Estany Altera	3079 m
Estany del Goterón	2917 m
Estany de les Calderetas	2873 m
Estany de Vacares	2895 m
Estany de Juntillas	2931 m

Formació

Serra Nevada, conjuntament en les Bètiques i totes les cordilleres a la vora de la mar Mediterrànea, es va formar durant l'orogénesis Alpina del Terciario en el sur d'Europa, en sediment de l'era Primària i Secundària: grans de cuarzo, argila i òxits de ferro, fonamentalment. L'acumulació d'una grossa capa de materials en el fondo d'un sinclinal, cobert per les aigües marines del mar de Tetis fa més de 200 millons d'anys, d'entre 3000 i 4000 m, i somesos a les enormes pressions de les profunditats, varen transformar les roques sedimentarias i les metamorfizaron.

Posteriorment, en la segona mitat de l'Era Terciaria, en el Plioceno, comença l'alçament dels materials ya plegats en antigues orogénesis i va emergint poc a poco de les aigües, com tota la formació alpina que, iniciant la seua pressió en el sur, va ser desplaçant-se cap al nort, en direcció al replanell castellà, que va actuar parant el seu alvanç.

Posteriorment, es va aplegar a un punt en el que l'alçament i abombamiento va aplegar al seu llímit i els materials es varen trencar, esgolant-se uns damunt d'uns atres, i formant-se una série de fallas molt característiques del lloc.

Geologia actual

El núcleu de Serra Nevada està format per materials de l'era paleozoica, principalment pissarres micáaceas, de poca durea.

Existixen quatre franja o zona, geològicament parlant:

• La part central, la zona de les principals altures de Serra Nevada, en els típics esquistos o pissarres metamòrfiques.

• Al voltant de la part central, es presenta una atra zona de roques variades: pissarres, anfibolitas, serpentina, gneis, marbreés, una miqueta de roques volcàniques prou metamorfizadas i formacions de filitas vinosas del Triásico, compost de fragments de poca consistència constituents de la «launa», roca utilisada com impermeabilizante en molts dels sostres típics de la zona.
• La zona «exterior» és formada per un cinturó de dolomías i calcàreas triásicas, i com a eixemple més característic tenim el pico del Trevenque (2079 m) i els Alayos de Dílar (1982 m).
• Per últim, en l'entorn s'estenen terrenys terciarios: extensions arcillosas i conglomerats.

Archiu:Alpujarras-pueblos. caps block 59

Cara meridional de Serra Nevada, en les localitats alpujarreñas de Capileira i Bubión. Es pot observar la relativa suavitat de la pendent de la zona, a pesar d'alcançar-se els 3000 metros en pocs quilómetros.

En la formació geològica de Serra Nevada es varen produir contrasts d'entitat, com el dels suaus «plans inclinats» (cridats «lomas») de l'ala sur, contra els escarpados i profunts tajos de la vertent nort, en la que va quedar més marcada l'erosió glaciar del periodo Cuaternario, especialment en llocs com els circs (o «corrals», nom que reben en Granada als circs glaciars) El Penell i Valdeinfierno, de l'Estany de les Egües, de Riu Sec, de la Hoya de la Mora o de Lanjarón, naiximent esta última del riu del mateix nom, i la conca del qual conserva perfectament definida la forma d'O típica en caixers glaciars.

Actualment i segons s'ha comprovat, esta serra seguix elevant-se a un ritme milimétrico cada any.

Glaciarismo

Gelera de Serra Nevada.

S'estima que durant la glaciació de Würm el llímit de les neus perpètues de Serra Nevada se situava al voltant dels 2400 m. Això ha conduït a la modelació del relleu i és la causa de la presència d'innumerables estanys d'alta montanya, i valls en forma de U. Conten algunes cròniques de el XIX que per aquella época encara era possible vore els restants d'un glaciar en la zona anomenada Els Corrals del Penell, just a l'ombra de pico del mateix nom, i recentment es va descobrir que encara hui en dia existixen zones de permafrost en diversos punts de la cadena montanyosa, tals com en la mencionada zona. En estes investigacions es va estimar l'edat del gele fòssil present en el subsol en un interval entre els 100 i els 9000 anys. Estes zones de permafrost restants són considerades reminiscència dels antics glaciars presents en el massiç.

Amenaces ambientals

El notable desenroll de l'estació turística ha provocat que durant els últims anys hagen aparegut plans per a la seua ampliació tant al barranc de Sant Joan com a la cara occidental del massiç, en el cerro del Cavall. Esta possibilitat en el seu dia va ser rebujada, i ha quedat descartada despuix de la declaració com a parc nacional, si be existixen pressions de sectors polítics i empresarials granadins per l'enorme èxit de l'estació i la falta d'espai i massificació de l'àrea de l'estació en l'actualitat. Ya des dels anys huitanta, década en que l'estació d'esquí rep el seu més important impuls, Serra Nevada es va colocar en l'ull de l'huracà. Grups ecologistes varen acusar d'agressions a la part més fràgil d'un ecosistema que atesora una biodiversitat casi sense equivalents en Europa.

Per una atra part, existixen multitut d'espècies, tant de flora com de fauna, greument amenaçades, com la palometa chiqueta de Serra Nevada (Polyommatus golgus), un saltamontes exclusiu de Serra Nevada (Baetica ustulata) i una mantis endèmica (Apteromantis aptera).

Entre les espècies vegetals, existixen estudis destinats a la recuperació d'espècies com la camamirla real o el teixixc (Osyris alba). Els incendis forestals, com el que va ocórrer en setembre de 2005, i en el que es varen cremar al voltant de 2500 ha, fonamentalment de pinada de repoblament, suponen un atre perill afegit a la llarga llista.

Campos front a Serra Nevada.

Mits i llegendes

Archiu:Sierra Nevada 20090216 1508. caps block 73

Vista aérea de la Vega i la Serra.

Existixen innumerables històries sobre Serra Nevada i personages mítics que la varen morar o varen recórrer, en molts casos transmesos de boca a boca pels habitants d'estos llocs; les següents són un eixemple:

La Granera del Diable.

Es conta que en una época remota va existir un castell en la Alpujarra, en el qual habitaven un ric senyor i la seua filla, a la qual guardava com si d'un preciós tesor es tractara. Quan esta va complir vint anys, va ser promesa en matrimoni a un senyor de la comarca, de tanta riquea i poder com ell, pero igualment tan déspota i brutal, sense haver-se donat conte de que ella s'havia enamorat d'un pastor de la terra, sent corresposta. Quan es va saber la notícia i encara que pensaven que no hi havia cap esperança, els amants varen prendre la decisió d'escapar i, si era necessari, morir, abans inclús que separar-se. Va caure la nit i el pastor es va dirigir en busca de la seua amada. En el camí, un home, que va afirmar ser el diable i que volia oferir-li la seua ajuda, li va proporcionar una granera capaç d'agranar la neu per sí sola. Granera en mà, els jóvens varen fugir fins a aplegar a les rodalies del pico Alcazaba, lloc en el que la granera va començar a agranar per sí sola i va provocar una llau, sepultant a els qui els seguien. La granera va quedar allí oblidada, per lo que hui en dia seguix encara agranant neu i provocant llaus.

Estany de Vacares.

A on hui en dia es troba el Estany de Vacares, en un temps lluntà va existir un jardí molt bell, al que freqüentment acodia una bella princesa a la trobada en el seu amant. Un influent príncip more també l'amava pero sense ser correspost. Un dia, cansat de ser rebujat i cegat de celosies es va voler venjar i va decidir assessinar al seu rival. Una nit, mentres els amants es trobaven reunits, va consumar la seua venjança tallant-li el cap al jove, qui, seguidament, es va convertir en una pedra negra encara hui visible sobre un dels màrgens de l'estany. Davant esta visió, la princesa va pujar a una penya, va començar a plorar fins a cobrir el jardí en estes i inundant-ho per complet. Despuix d'això es va convertir ella també en una roca. Es diu també que en ocasions s'escolten crits i terribles gemec, procedents del fondo de l'estany, proferits pel moro.

Deportes

Senderisme

Ademés de la coneguda estació d'esquí de Serra Nevada, existixen moltes possibilitats d'oci en estos llocs. Existix una estació d'esquí de fondo, molt manco coneguda, en el port de la Ragua, i innumerables rutes de senderisme. Algunes de les rutes més conegudes són les següents:

Vereda de l'Estrela.

La Vereda de l'Estrela és una sendera que discorre junt a les vores de les rieres que fan de capçalera del riu Genil i oferix unes interessants vistes del nort del massiç montanyós.

Integral dels 3000 metros de Serra Nevada.

L'Integral de Serra Nevada, com és més coneguda, és una ruta que comença en Jérez del Marquesado, en la zona nort del massiç, i acaba o en Nigüelas, en l'oest, o Lanjarón, al suroest del massiç. El seu nom es deu a que pansa per casi tots els picos de més de 3000 metros d'altura. Si ben no requerix una gran capacitat tècnica, no és recomanable para montañistas sense experiència, a causa de les exigències físiques de la ruta. Es recomana precaució en la zona que comprén des de la cara septentrional de la Alcazaba fins a l'Estany de la mosca, en la cara nort del Mulhacén, per la presència de neveros fins a en ple estiu.

Ruta Sulayr

La ruta Sulayr és una sendera de 340 km de llongitut que circunda Serra Nevada, dissenyat i promocionat per algunes institucions públiques, i per al qual s'han recuperat vàries vereda tradicionals i vies pecuàries.

Refugis i vivacs

Serra Nevada des del refugi del Hornillo

Existixen tres refugis atesos:

• Refugi Poqueira: a 2500 m d'altitut, situat en la confluència dels rius Mulhacén i riu Sec, en la Hoya del Peñón Negre sobre el barranc del Poqueira. Té una capacitat de 87 places. Les poblacions més propenques són Trevélez i Capileira.

• Refugi Postero Alt: a 1880 m d'altitut, situat en la Loma de Enmedio, prop del municipi de Jérez del Marquesado. Té una capacitat de 68 places.

• Albergue Port de la Ragua: a 2000 m d'altitut, situat en la carretera A-337 que comunica la comarca del Marquesado del Zenete en la Alpujarra. Té capacitat de 32 places.

Ademés existixen varis refugis-vivacs, encara que alguns es troben en mal estat: La Carihuela, La Caldera, Rosers, Elorrieta, Penya Partida, La panderola, El Vadillo, Barranc del Aceral, El Cavall i El Chullo. Ademés existixen alguns refugis naturals o coves: Cova Secreta, Sèt Estanys i Túnel del Penell.

Esquí

Artícul principal → Estació d'Esquí de Serra Nevada.

Pradollano

Serra Nevada és l'estació d'esquí més meridional d'Europa i la de major altitut d'Espanya. Per estes característiques sol ser ideal per a la pràctica de l'esquí, pel bon clima i a l'excelent calitat de la seua neu. Dista 27 km de la ciutat de Granada per la carretera A-395, i es troba a menys de 100 km de Motril, en la Costa Granadina, podent-se gojar aixina de la montanya i la mar en el mateix dia, ya que el recorregut en automòvil pot realisar-se en poc més d'una hora.

Junt a l'estació d'esquí hi ha una urbanisació, Pradollano, que en les seues 2100 m s. n. m. de cota més baixa, és el núcleu urbà més alt d'Andalusia i solament comparable a les estacions d'esquí dels Pirineus.

Pero ademés, en el llímit provincial de Granada i Almeria, en el port de la Ragua, es troba una atra estació recreativa que té pistes habilitades per a la pràctica del esquí de fondo.

Ciclisme

La pujada a Serra Nevada és un port de montanya molt popular entre els cicloturistas. Es pot pujar per varis alvertents diferents, sent les més reconegudes ciclísticamente parlant les de Monachil i la de Güéjar Serra (que enllacen en la pujada principal -A-395- en diferents trams), sent la primera d'elles la més dura pels seus desnivells més grans. Es pot finalisar en Pradollano o continuar fins al pique Penell.

L'ascensió per Güéjar Serra comença en la carretera de l'Hotel Duc, en un recorregut de 44,3 km fins al Penell, un desnivell de 2557 m i un percentage mig del 5,77 %. S'aplega una altitut de 3367 m. L'opció més curta en meta en l'estació d'esquí en Pradollano té una distància total de 33 km i un desnivell positiu acumulat de 1600 m.

La pujada per Monachil i El Purche fins al Penell (3367 m) té una llongitut de 45,3 km, un desnivell de 2627 m i una pendent mija del 5,8 %, en màximes del 15 %.

Ademés, hi ha atres opcions intermiges sense aplegar fins al pico Penell com pot ser anar fins a Hoya de la Mora a on es troba el Jardí Botànic Universitari de Serra Nevada, entorn als 2500 m s. n. m., o anar fins al Observatori IRAM Pique Penell de 2850 m s. n. m.

Situada al noreste de Serra Nevada es troba la serra dels Filabres, i el seu cim Calar Alt es troba a uns 2168 m s. n. m. L'accés més comú al cim des d'Almeria és des de la localitat de Gérgal fins a aplegar al Observatori de Calar Alt de 2168 m s. n. m. L'atre accés és des del riu Almanzora per les carreteres de Serón i des de Bacares.

Regrés a Espanya

En la Regrés a Espanya tradicionalment s'ha pujat per l'alvertent principal que és la més blana. Esta comença en Sopes de la Vega o Pins Genil i transcorre per la carretera A-395.

En 2013 es va inaugurar un nou alvertent en el ciclisme professional des de Güéjar Serra, acurtant considerablement la distància d'eixe alvertent en 5 km a l'11 % de mija en eixe nou tram, en el nom de Hazallanas o Hazas Planes; finalisant esta volta en creuament dels diferents trams, cridat El Dornajo, pero sense pujar fins a Pradollano com solia ser habitual.

En 2014 l'etapa va finalisar en l'alt de Cims Verts, d'1.ª categoria, a una altitut de 1220 m s. n. m. Es tracta d'una exigent pujada de poc més de 5 km de llongitut que partix de la localitat de La Zubia; té una pendent mija del 10 %, si be en varis trams alcança el 13 i fins al 14 %. En 2015 es va estrenar la vertent sur fins a Capileira d'1.ª categoria (cota 1565 m s. n. m.).

Estes són les 15 ocasions en les que el Regrés a Espanya ha tingut final en Serra Nevada (13 fins a l'estació d'esquí de Serra Nevada -Pradollano, carretera A-395, Hoya de la Mora o El Dornajo-, 1 fins a Cims Verts i 1 fins a Capileira):

Any	Etapa	Començ de l'etapa	Distància (km)	Alvertent (lloc final de l'etapa)	Cota d'arribada	Categoria	Guanyador de l'etapa	Líder de la general
1979	3.ª	Còrdova	190	Sopes de la Vega i A-395 (fins a Pradollano)	2100	1.ª	ESP Felipe Yáñez	NED Joop Zoetemelk
1981	8.ªb	Granada	30,5 (CRI)	Sopes de la Vega i A-395 (fins a Pradollano)	2100	1.ª	Giovanni Battaglin	Giovanni Battaglin
1986	17.ª	Còrdova	172	Sopes de la Vega i A-395	2320	Especial	ESP Felipe Yáñez	ESP Álvaro Pi
1994	5.ª	Granada	151,7	Sopes de la Vega i A-395 (fins a Hoya de la Mora)	2510	Especial	SUI Tony Rominger	SUI Tony Rominger
1995	12.ª	Marbella	238	Sopes de la Vega i A-395	2320	Especial	DEU Bert Dietz	FRA Laurent Jalabert
1997	7.ª	Guadix	219	Sopes de la Vega i A-395 (fins a Hoya de la Mora)	2520	Especial	FRA Yvon Ledanois	SUI Laurent Dufaux
2002	5.ª	El Ejido	198	Sopes de la Vega i A-395 (fins a Hoya de la Mora)	2510	Especial	Guido Trentin	ESP Mikel Zarrabeitia
2003	16.ª	Jaén	162	Sopes de la Vega i A-395 (fins a Hoya de la Mora)	2510	Especial	COL Félix Cárdenas	ESP Isidro Nozal
2004	15.ª	Granada	29,6 (CRI)	Monachil i A-395 (fins a Pradollano)	2100	Especial	ESP Santiago Pérez	ESP Roberto Heras
2009	13.ª	Berja	172,4	Monachil, Les Sabinas i carretera de el C.A.R.D (fins al C.A.R.D de Pradollano)	2380	Especial	FRA David Moncoutié	ESP Alejandro Valverde
2011	4.ª	Basa	170,2	Pins Genil i A-395 (fins a Pradollano)	2112	Especial	ESP Daniel Moreno	FRA Sylvain Chavanel
2013	10.ª	Torredelcampo	186,8	Güéjar Serra i Hazas Planes (fins al Dornajo)	1615	Especial	[[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Chris Horner	[[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Chris Horner
2014	6.ª	Benalmàdena	167,1	Cims Verts	1220	1.ª	ESP Alejandro Valverde	ESP Alejandro Valverde
2015	7.ª	Jódar	191,1	Capileira	1565	1.ª	NED Bert-Jan Lindeman	COL Esteban Chaves
2017	7.ª	Alcalà la Real	129,4	Monachil, i A-395 (fins a Hoya de la Mora)	2510	Especial	COL Miguel Ángel López	GBR Chris Froome

Ademés, l'alvertent de Monachil (Alt d'El Purche) sense finalisar en Serra Nevada s'ha ascendit en atres quatre ocasions: 2004, 2006 i 2007 en final en Granada i en 2013 com a port previ a la pujada final en Hazallanas. En les voltes que es va pujar des d'ahí a Serra Nevada en 2004 no va ser puntuable mentres que en el 2009 si es va considerar port independent. Sempre que s'ha puntuat ha segut considerat d'1.ª categoria.

Una atra ascensió a Serra Nevada, encara que de forma testimonial, ha segut el port de la Ragua ascendit en 1997 per la vertent nort i en 2009 per la vertent sur, abdós molt llunt de meta. Per això ha segut catalogat d'1.ª categoria a pesar de poder-se puntuar el seu vertent sur com d'Especial: 1508 metros de desnivell en 25,1 km (mija del 6,01 % en pendents màximes de l'11 %).

Vore també

• Parc nacional de Serra Nevada
• Parc natural de Serra Nevada
• Estació d'esquí de Serra Nevada
• Jardí Botànic de la Cortijuela
• La Alpujarra
• Sulayr
• Cordillera Penibética
• Sistema Bètic
• Relleu d'Espanya
• Geografia d'Espanya

Bibliografia

Botànica, zoologia i senderisme

• Francisco Pérez Raer, Joaquín Molero Taula, Francisco Entanque Tender, 1992: "Parc Natural de Serra Nevada. Paisage, fauna, flora, itineraris". Ed. Roda. Madrit. ISBN 84-7207-067-0
• "Flora de la Tundra de Serra Nevada". Pablo Prieto Fernández, Ed. Universitat de Granada. ISBN 84-600-1810-5
• "Serra Nevada: Guia de Montanya". Aurelio del Castell i Antonio del Castell. Ed. Penibética, 2003. ISBN 84-932022-3-1

Cartografia recomanada

• Serra Nevada, 1:50.000. Centre Nacional d'Informació Geogràfica.
• Serra Nevada-Les Alpujarras, 1:100.000. Centre Nacional d'Informació Geogràfica.
• Serra Nevada. L'integral dels 3000. Andalusia. Ascensions clàssiques d'alta montanya 1:25.000 2a ed. Editorial Piolet

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Serra Nevada (Espanya).

Informació

• «Ret de Parcs Nacionals. Parc Nacional de Serra Nevada». Ministeri de Mig ambient. Consultat el 4 de març de 2015.
• «Web turística de Serra Nevada realisada pel Patronat de Turisme de Granada». Patronat de Turisme de Granada. Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2007. Consultat el 4 de març de 2015.
• «Parc Natural de Serra Nevada». Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2006. Consultat el 4 de març de 2015.
• «Serra Nevada». Revista Consumer. Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2015. Consultat el 4 de març de 2015.
• «Mapa de Serra Nevada». Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2005. Consultat el 4 de març de 2015.

Flora, fauna i geologia

• «Els Alts Cims. Parc Nacional i Parc Natural de Serra Nevada». Consultat el 6 de març de 2015.
• «Series de Vegetació en Serra Nevada». revista Waste sobre naturalea i ecologia. Ideal. Consultat el 6 de març de 2015.

• «Llistat d'endemismes de Serra Nevada». revista Waste sobre naturalea i ecologia. Ideal. Consultat el 6 de març de 2015.
• «Fauna d'alta montanya». revista Waste sobre naturalea i ecologia. Ideal. Consultat el 6 de març de 2015.
• «Introducció a la fauna de Serra Nevada». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 6 de març de 2015.
• «Formació i senyes geològiques». Consultat el 6 de març de 2015.

Uns atres

• Sitie web oficial de l'estació d'esquí de Serra Nevada
• Port de la Ragua, estació d'esquí de fondo
• Integral dels 3000 m de Serra Nevada
• Observatori de Serra Nevada