Sinclinal
.JPG)
Un sinclinal és un plegue de la corfa terrestre que presenta els estrats més recents en el seu núcleu.[1][2] Es formen pels efectes tectónicos de la dinàmica terrestre.
Es denomina «sinforma» o «plec sinforme» al plec cóncau (forma d'O o V); normalment s'usa en lloc del terme sinclinal quan no se sap l'orde cronològic de la successió sedimentaria. Aixina mateix, es denomina «fals sinclinal» o «anticlinal sinforme» quan un anticlinal (plec en els estrats més antics en el núcleu) ha segut invertit per la tectónica, mostrant llavors la convexidad cap a dalt (sinforma).[1][2]
Es denomina «sinclinorio» a l'estructura sinformal regional composta per una successió d'anticlinals i sinclinals més menuts.[2]
Els noms de les seues parts són similars als de l'anticlinal: flancs i charnela o conca sinclinal. per les forces de compressió d'un moviment orogénico. I de la mateixa manera que en l'anticlinal podem destacar: el pla axial, l'eix i el buzamiento o inclinament dels estrats. Pel seu pla axial pot ser també: recte o simètric, o inclinat -tombat- o asimètric. I per la seua forma: en conca, pinzado, de V, de cubeta o braquisinclinal..
De la mateixa manera que l'anticlinal, al que va unit, pot haver segut fallat, pinzado, tombat, desplaçat del seu lloc d'orige.. i erosionat. Un sinclinal pot estar conforme en la topografia del terreny, és dir més baix que l'o els anticlinals dels costats -en el Jura se li crida val- o, per l'erosió, a més altura (relleu invertit o invers), i llavors rep el nom de sinclinal penjat, lora o mambla i, quan ha segut molt aplanat, en lagunos llocs parlen d'páramo o paramera, encara que no convendria confondre, i en l'us geomorfològic es tendix a usar estos últims térmens per a plataforamas estructurals horisontals.[3]
En geomorfología es denomina sinclinal penjat, a una estructura sinclinal que queda més elevada que els anticlinalres contigus, per haver segut estos somesos a una erosió que els rebaixa.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mattauer, Maurice (1976 [1973]). Les deformacions de la corfa terrestre. Edicions Omega, S.A. Métodos. 524 págs. Barcelona, 1976 ISBN 84-282-0440-3 Pág. 94 [Els deformations dones materiaux de l'ecorce terrestre. Hermann. Methodes. 493 págs. ISBN 2-7056-5721-5]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 RACEFN Glossari de Geologia.
- ↑ Tejada Àlber (1994). Vocabulari geomorfològic, Madrit:Akal. ISBN 84-460-0285-X.
- ↑ «Sinclinal penjat (Geografia General)» (en és). glosariosservidor-alicante.com. Consultat el 2022-12-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sinclinal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.