Smilax aspera

Per a la fruta també coneguda com "grosella" vore Ribes.

Smilax aspera (comunament cridada zarzaparrilla o albarzer morisca, entre atres noms) és un arbust de la família de les esmilacáceas (antigament li l'ubicava en una definició àmplia de les liliáceas). És originària d'Àsia, Àfrica i Europa

Descripció

És un arbust en els tallos prims, volubles, d'un a dos metros de llarc i espinoses. Fulls pecioladas, alternes, asproses, en molts nervis, acorazonadas i persistents. Les flors, en un perfum dolç, són de color groc-crema i s'agrupen en arracades axilars. Els fruts tenen forma de bayas globulars roges com el pésol i raïls fibrosas, casi cilíndriques, utilisades en preparats i medicaments sudoríficos i depurativos.^[1] És comú en Espanya i el continent americà.

El frut conté d'una a tres llavors. En la base del pecíol de cada full, hi ha dos zarcillos. El frut no s'utilisa, lo que s'utilisa és el seu raïl i full.

No deu confondre's en la pareguda nueza negra (Tamus communis), els fruts de la qual són venenosos: Es enrosca en el sentit de les agulles del rellonge, el seu frut conté sis llavors, i no té zarcillos. Tampoc deu confondre's en el candil (Arisarum simorrhinum), ya que els seus fulls tenen una forma pareguda.

Distribució i hàbitat

El seu orige és d'Àfrica, Àsia i Europa.^[2] Es localisa sempre en les terres baixes en molts tipos de boscs, orles de bosc, xaraés i zarzales.

El croniste espanyol Pedro Cieza de Leon descriu, en el seu Llibre "La Crònica del Peru", en el mateix nom una atra espècie americana del gènero Smilax i menciona la seua existència i utilitat donada pels Incas en l'illa de Puna front a la ciutat de Tombes. Igualment es troba de la regió de la ciutat de Guayaquil. El naix émfasis en l'existència de la planta en tota l'Índia.

Usos

A partir de la raïl d'esta planta es prepara una cervesa del mateix nom que la planta, també cridada cervesa de raïl.

Propietats

En Medicina tradicional, a esta planta se li reconeixia la virtut de "rebaixar la sanc viciosa". El cocimiento dels seus fulls o raïls s'ampra per a tractar dolències del aparat circulatori com tensió alta i problemes de circulació. És depurativa de la sanc, per lo que és un bon diaforético (induïx sudoració) i diurético (elimina líquits). Ademés, preparant un cataplasma o decocció dels seus fulls, es tracten diverses malalties de la pell (dermatitis, eczema, psoriasis, alèrgies, úlceres gangrenosas) i, aixina mateix, alivia el reumatisme i la gota. També en els casos d'anorèxia, ya que estimula la gana. Ajuda a la digestió.

La planta també s'utilisa com a tònic i per les seues propietats afrodisíaques en Mèxic i en la Amazonía per a aumentar la erecció i el tractament dels trastorns de la menopausa. S'utilisa en el tractament de les malalties respiratòries i la #sífilis. Inclús s'ha aplegat a realisar una investigació en Austràlia que destaca el seu contingut en furostanol, substància que possiblement té una poderosa activitat antiproliferativa contra les cèlules canceroses.^[3]

Taxonomia

Smilax aspera va ser descrit per Carolus Linnaeus i publicat en Species Plantarum 2: 1028–1029. 1753.^[4]

Etimologia

Smilax: nom genèric que rep el seu nom del mit grec de Crocus i la nimfa Smilax. Encara que este mit té numeroses formes, sempre gira entorn a l'amor frustrat i tràgic d'un home mortal que és convertit en una flor, i una nimfa del bosc que es transforma en una parra.

aspera: epítet llatío que significa "rugosa".^[5]

Sinònims: ^[6]^{[n. 1]}

Smilax tetragona L.f., Suppl. Pl.: 427 (1782).
Smilax mauritanica Poir., Vaig. Barbàrie 2: 263 (1789).
Smilax rigida Sol. ex Sm. in A.Russell, Nat. Hist. Aleppo, ed. 2, 2: 271 (1794).
Smilax mauritanica Desf., Fl. Atlant. 2: 367 (1799), nom. illeg.
Smilax excelsa Duhamel, Traité Arbr. Arbust., nouv. ed., 1: 236 (1803), nom. inval.
Smilax catalonica Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl. 6: 467 (1805).
Smilax nigra Willd., Sp. Pl. 4: 773 (1806).
Smilax variabilis Pers., Syn. Pl. 2: 618 (1807).
Smilax capitata Buch.-Ham. ex D.Dò, Prodr. Fl. Nepal.: 49 (1825), pro syn.
Smilax maculata Roxb. ex D.Dò, Prodr. Fl. Nepal.: 49 (1825).
Smilax sagittata Desv. in W.Hamilton, Prodr. Pl. Ind. Occid.: 58 (1825).
Smilax sagittifolia Lodd., Bot. Cab. 18: t. 1799 (1832).
Smilax pendulina Lowe, Trans. Cambridge Philos. Soc. 4(2): 12 (1833).
Smilax mauritanica var. vespertilionis Boiss., Vaig. Bot. Espagne: 609 (1842).

Smilax mauritanica Webb & Berthel., Hist. Nat. Iles Canaries 2(3): 322 (1846), nom. illeg.
Smilax picta K.Koch, Dendrologie 2(2): 337 (1873).
Smilax nilagirensis Steud. ex A.DC. in A.L.P.P.de Candolle & A.C.P.de Candolle, Monogr. Phan. 1: 167 (1878), pro syn.
Smilax balearica (Willk. ex A.DC.) Burnat & Barbey, Not. Vaig. Bot. Balear.: 12 (1882).
Smilax longipes Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 28 (1883).
Smilax saxicola Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 28 (1883).
Smilax mauritanica subsp. vespertilionis (Boiss.) K.Richt., Pl. Eur. 1: 234 (1890).
Smilax goetzeana Engl., Bot. Jahrb. Syst. 30: 275 (1901).
Smilax willkommii Gand., Bull. Soc. Bot. France 47: 124 (1901).
Smilax brevipes Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 42 (1903), nom. illeg.
Smilax conferta Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
Smilax inermis Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903), nom. illeg.
Smilax intricatissima Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 44 (1903).
Smilax oxycarpa Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
Smilax peduncularis Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 42 (1903), nom. illeg.
Smilax platyphylla Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
Smilax rettiana Willis ex Livera, Ann. Roy. Bot. Gard. (Peradeniya) 11: 103 (1928).

Noms comuns

alegra-camp, bigorda, cerrajuda, salparrilla, salsa barbacoa, salsaparrilla, sarza d'Espanya, raïm de gos, mermasangre, yedra, zaparrilla, zarzamorisca, albarzer morisca, zarzaparilla d'Espanya, zarzaparilla del país, zarzaparrilla, zarzaparrilla blanca, zarzaparrilla comuna, zarzaparrilla falsa, zarzaparrilla montaraz, zarzaparrilla morisca.^[7]

Notes

↑ «zarzaparrilla». RAER.
↑ «Smilax aspera information from NPGS/GRIN». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 13 de giner de 2008.
↑ «Cocolmeca: Propietats medicinals i usos de la raïl d'està planta». Consultat el 28 de març de 2024.
↑ Smilax aspera en Tròpics
↑ En Epítets Botànics
↑ «Smilax aspera». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 1 d'octubre de 2009.
↑ «Smilax aspera». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 7 d'octubre de 2009.

Referències

Enllaços externs

Smilax aspera en el lloc Botanical.
Este artícul conté una traducció derivada de «Smilax aspera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>

[1] «zarzaparrilla». RAER.

[2] «Smilax aspera information from NPGS/GRIN». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 13 de giner de 2008.

[3] «Cocolmeca: Propietats medicinals i usos de la raïl d'està planta». Consultat el 28 de març de 2024.

[Tro-4] Smilax aspera en Tròpics

[5] En Epítets Botànics

[Kew-6] «Smilax aspera». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 1 d'octubre de 2009.

[RJB-8] «Smilax aspera». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 7 d'octubre de 2009.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[n. 1]

[7]