Aparat circulatori

Erro al crear miniatura:

Aparat circulatori

El aparat circulatori o cardiovascular és un sistema de transport intern que utilisen els animals per a moure dins del seu organisme elements nutritius com l'oxigen, diòxit de carbono, hormones, metabòlits i atres substàncies. Existix tant en els vertebrats com en la majoria dels invertebrats encara que la seua estructura i funció té considerables variacions depenent del tipo d'animal.

En el ser humà el sistema circulatori està constituït per: un decorregut cridat sanc, un conjunt de conductes (artèries, venes, capilars) i una bomba impulsora que és el cor. El cor és una estructura muscular que es contrau regularment i manté la sanc en constant moviment dins dels gots sanguíneus. La sanc conté glòbuls rojos rics en hemoglobina que transporten l'oxigen fins a totes les cèlules del cos. El sistema limfàtic format pels gots limfàtics que conduïxen un líquit cridat limfa des de l'espai intersticial fins al sistema venoso també forma part del sistema circulatori.

Les persones i tots els mamífers disponen d'un sistema circulatori doble, la part dreta del cor impulsa la sanc pobra en oxigen a través de l'artèria pulmonar cap als pulmons per a que es oxigene (circulació pulmonar), mentres la part esquerra del cor distribuïx la sanc oxigenada fins als teixits a través de l'artèria aorta i les seues múltiples ramificacions (circulació sistémica).

Sistema cardiovascular humà

Erro al crear miniatura:

Sistema circulatori humà, vàlit per a tots els mamífers:
Circuit sistémico: Artèries sistémiques (en roig), venes sistémiques (en blava)
Circuit pulmonar: Artèries pulmonars (en roig), venes pulmonars (en blava).

Erro al crear miniatura:

Els components principals del sistema cardiovascular humà són el cor, la sanc, i els gots sanguíneus. El cor té quatre cambres, la sanc seguix dos circuits diferents: la circulació pulmonar que du la sanc del ventrícul dret als pulmons per a que es oxigene i la circulació sistémica que du la sanc oxigenada del ventrícul esquerre a tots els òrguens i teixits de l'organisme. Un adult promig conté aproximadament cinc litros de sanc, lo que representa aproximadament el 7 % del seu pes corporal total. La sanc es compon de plasma, glòbuls rojos, glòbuls blancs i plaquetes. La sanc en circulació recorre el circuit complet una mija d'una volta per minut en repòs, i unes sis voltes per minut durant una activitat intensa.

Funcions del sistema circulatori

El sistema circulatori és sobretot un sistema de transport que facilita el desplaçament per l'organisme de diferents substàncies, principalment l'oxigen i els nutrients. No obstant, la llista de funcions és molt àmplia i inclou les següents:

• Transportar oxigen des dels pulmons als teixits i diòxit de carbono des dels teixits als pulmons per a la seua eliminació a través de l'aire espirado.

• Distribuir els nutrients a tots els teixits i cèlules de l'organisme.
• Transportar productes de rebuig que són produïts per les cèlules fins al renyó per a que siguen eliminats a través de l'orina.
• Transportar substàncies fins al fege per a que siguen metabolizadas per este orgue.
• Distribuir les hormones que es produïxen en les glándulas de secreció interna. Gràcies al sistema circulatori les substàncies hormonals poden actuar en llocs molt alluntats al lloc en el que han segut produïdes.
• Protegir a l'organisme front a les agressions externes de bactèries i virus fent circular per la sanc leucocits i anticòss.

Gots sanguíneus

Erro al crear miniatura:

En l'esquema un got arterial es ramifica per a donar orige als gots capilars que s'agrupen per a formar un got venoso.

Erro al crear miniatura:

Secció travessera d'una artèria humana.

La sanc aplega a tots els òrguens i teixits gràcies a una complexa ret de conductes que es diuen gots sanguíneus. Poden distinguir-se les artèries que transporten la sanc que ix del cor i les venes que fan el recorregut invers i transporten la sanc que entra en el cor.

Les artèries es ramifican en arterioles que són de calibre més chicotet. Les arteriolas donen orige als capilars que són gots molt fins sense capa muscular i és en ells a on es produïx l'intercanvi de substàncies en els teixits. En el camí de regrés al cor la sanc passa dels capilars a chicotetes vénulas que es reunixen per a formar les venes.

Sanc i limfa

La sanc és un tipo de teixit conjuntiu decorregut especialisat, en una matriu coloidal líquida, una constitució complexa i un color roig característic. Té una fase sòlida (elements formes), que inclou als leucocits (glòbuls blancs), els eritrocits (glòbuls rojos), els trombòcits (plaquetes) i una fase líquida, representada pel plasma sanguíneu.

La limfa és un líquit transparent que recorre els gots limfàtics i generalment carix de pigments. Es produïx despuix de l'excés de líquit que ix dels capilars sanguíneus al espai intersticial o intercelular, i és arreplegada pels capilars limfàtics, que drenan a gots limfàtics més grossos fins a convergir en conductes que es buiden en les venes subclavias.

Cor humà

Erro al crear miniatura:

Fluix vascular a través de les cambres cardíaques d'un cor humà.

Erro al crear miniatura:

El cor humà té el tamany aproximat d'un puny tancat i pesa al voltant de 200-350 grams, dispon de quatre cavitats, dos aurícules i dos ventrículs. l'aurícula dreta es conecta en el ventrícul dret a través de la vàlvula tricúspide, mentres que l'aurícula esquerra es conecta en el ventrícul esquerre per mig de la vàlvula mitral. El cor se situa en el centre del tórax, per damunt del diafragma, entre el pulmó dret i l'esquerre, està desviat cap al costat esquerre, per lo que al voltant de les dos terceres parts de l'orgue es localisen en el hemitórax esquerre i solament un terç està ubicat en el hemitórax dret.

El cor es contrau automàticament a una freqüència mija en repòs d'entre 60 i 80 clapits per minut. Els clapits cardíacs normals són controlats pel propi cor.

Per a que el cor funcione es necessita el nòdul sinoauricular que es troba en l'aurícula dreta. Este nòdul dispara aproximadament cada segon, un impuls nerviós en forma d'ona de contracció que fa que les aurícules es contraguen, posteriorment este impuls nerviós aplega a un atre nòdul que es troba entre els dos atris cridat nòdul auriculoventricular, immediatament damunt dels ventrículs, este últim nodo té com a funció dur l'impuls nerviós a través del sistema de conducció cardíac fins als ventrículs per a provocar la seua contracció.

El cor d'una persona en repòs impulsa aproximadament cinc litros de sanc per minut, és dir 75 ml per clapit. Durant els 70 anys de vida promig d'un individu, el seu cor clapix unes 2600 millons de voltes. Cada clapit cardíac consta d'una contracció o sístole, seguida de relaixació o diàstole. Entre cada clapit el cor descansa aproximadament 0.4 segons.

Cicle cardíac

La vena cava superior que torna la sanc del cap i els braços i la vena cava inferior que procedix de la part inferior del cos, desemboquen en l'aurícula dreta. Des de l'aurícula dreta, la sanc passa a través de la vàlvula tricúspide fins al ventrícul dret que l'impulsa cap a l'artèria pulmonar, la qual es dividix en dos branques que duen la sanc cap als gots capilars de cada pulmó, a on l'oxigen entra en la sanc i el diòxit de carbono ix d'ella. Despuix, la sanc retorna per les venes pulmonars fins a l'aurícula esquerra i d'allí, passant per la vàlvula mitral, aplega al ventrícul esquerre. El ventrícul esquerre espenta la sanc oxigenada a través de la vàlvula aòrtica cap a l'artèria aorta que la distribuïx a través de les diferents artèries cada volta més chicotetes fins als capilars a on es completa el cicle.

Circulació pulmonar

La circulació pulmonar és la part del sistema cardiovascular en la que la sanc pobra en oxigen es bombeja des del cor dret als pulmons a través de l'artèria pulmonar, i torna oxigenada al cor esquerre a través de la vena pulmonar. La sanc pobra en oxigen partix des del ventrícul dret del cor per l'artèria pulmonar que es bifurca en dos troncs per a cada u dels pulmons. En els capilars situats en els alveolos pulmonars la sanc es oxigena a través d'un procés conegut com hematosis i es reconduïx per les quatre venes pulmonars que dirigixen la sanc rica en oxigen fins a l'aurícula esquerra del cor. Va ser descoberta pel mege i teòlec espanyol Miguel Servet en el seu llibre Christianismi restitutio/El cristianisme restituït I, 5 (1553).

Circulació sistémica

És la part del sistema cardiovascular que transporta la sanc oxigenada des del ventrícul esquerre al restant del cos a través de l'artèria aorta i les seues branques. La circulació sistémica és, en térmens de distància, molt més llarga que la circulació pulmonar. El recorregut de la sanc comença en el ventrícul esquerre del cor, continua per l'artèria aorta i les seues branques fins al sistema capilar. A partir dels capilars la sanc pobra en oxigen és conduïda per diferents venes que convergixen en la vena cava superior i la vena cava inferior que desemboquen en l'aurícula dreta del cor.

Circulació pulmonar i sistémica.

Circulació cerebral

Artícul principal → Circulació cerebral.

Erro al crear miniatura:

El polígon de Willis assegura el suministrament constant de sanc al cervell.

El volum del cervell humà representa únicament al voltant del 2 % del total del cos, no obstant, rep el 16 % del fluix cardíac, és dir entre 750 i 1250 cm³ de sanc per minut. L'activitat metabòlica del cervell consumix gran cantitat d'oxigen i glucosa en 24 hores. La sanc aplega al cervell a través de les 2 artèries carótidas internes i les 2 artèries vertebrals que s'unixen per a formar l'artèria basilar. En conjunt formen en la base del cervell una estructura anomenada polígon de Willis gràcies a l'existència de les artèries comunicants anteriors i posteriors que unixen els diferents gots formant un anell vascular. La funció principal del polígon de Willis és igualar les pressions entre els diferents gots que duen sanc al cervell, garantisar el suministrament de sanc a totes les àrees i oferir una ruta alternativa en cas que es produïxca l'obstrucció d'una de les branques.

Circulació renal

L'aporte de fluix sanguíneu als renyons és molt alt, al voltant de 1200 ml/minut, que correspon al 20 % del volum cardíac. La circulació renal es caracterisa per tindre dos rets capilars. l'artèria renal és el got sanguíneu que du la sanc al renyó, es ramifica progressivament fins a donar lloc a les arteriolas aferentes de les que partixen els capilars glomerulares. Els capilars glomerulares confluïxen en les arteriolas eferentes de les que partixen una segona ret de capilars, els capilars peritubulares, a partir dels quals s'originen els gots venosos que confluïxen en la vena renal.

Sistema porta

El sistema porta és un subtipo de la circulació general originat de venes procedents d'un sistema capilar, que torna a formar capilars al final del seu trayecte. Existixen 3 sistemes porta en el cos humà:

1. Sistema porta hepàtic: Les venes originades en els capilars del tracto digestiu des del estòmec fins al recte que transporten els productes de la digestió, es transformen de nou en capilars en els sinusoide hepàtics del fege, per a formar de nou venes que desemboquen en la circulació sistémica a través de les venes suprahepáticas que desemboquen en la vena cava inferior.
2. Sistema porta hipofisario: L'artèria hipofisaria superior procedent de la carótida interna, es ramifica en una primera ret de capilars situats en l'eminència mija. D'estos capilars es formen les venes hipofisarias que descendixen pel brot hipofisario i originen una segona ret de capilars en l'adenohipófisis que drenan en la vena yugular interna.

1. Sistema porta renal: l'arteriola aferente, en el glomérulo, que després passa cap a l'arteriola eferente.

Malalties del sistema circulatori

Artícul principal → malalties cardiovasculars.

Erro al crear miniatura:

Image d'una artèria normal i una atra afectada d'arterioesclerosis lo que provoca disminució del fluix de sanc.

Les malalties cardiovasculars són totes aquelles que afecten al sistema cardiovascular, sobretot al cor i els gots sanguíneus. En el món occidental són la primera causa de mort, en Espanya a lo llarc de l'any 1999 varen ser causants del 36 % del total dels decesos. Les malalties que varen causar major número de morts varen ser la cardiopatia isquémica incloent l'infart agut de miocardi, l'insuficiència cardíaca i l'accident vascular cerebral. En moltes ocasions l'orige d'estos trastorns és l'arterioesclerosis en que la seua génesis té gran importància els hàbits de vida no saludable, incloent la falta d'eixercici físic, el tabaquisme, l'alimentació inadequada en excés de azucares, fructosa i carbohidrats que generen alta glucosa en sanc que conduïx a l'obesitat. També té gran importància el control mèdic dels factors de risc vascular entre els que s'inclouen l'hipertensió arterial, la diabetis mellitus i els nivells elevats de colesterol en sanc (hipercolesterolemia).

Tipos de sistemes circulatoris

Erro al crear miniatura:

Pseudoceros bifurcus és un platelminto que carix de sistema circulatori.

La missió principal del sistema circulatori és fer aplegar l'oxigen i els nutrients a totes les cèlules del cos. En els animals molt chicotets este procés es pot realisar per simple difusió, com ocorre en els poríferos i celenterats, per tant animals com les esponjas i medusas carixen de sistema circulatori. A mida que l'evolució ha generat organismes vius de major tamany, ha desenrollat sistemes per a distribuir l'oxigen i els nutrients per totes les cèlules, creant conductes especials destinats a tal fi, és necessari també un decorregut que realise el transport, hemolinfa en el cas dels insectes o sanc en els vertebrats. Aixina mateix cal un mecanisme que impulse la sanc, d'esta forma alguns gots hipertrofiaron la seua paret per a constituir un sistema de bombeig eficaç que finalment va donar lloc al cor.

Circulació tancada i oberta

• Sistema circulatori tancat: Este tipo de sistema circulatori és el més complex. La sanc viaja per l'interior d'una ret de gots sanguíneus, sense eixir d'ells. El material transportat per la sanc aplega als teixits a través de difusió.
• Sistema circulatori obert: Es diu també sistema lagunar i no funciona en sanc sino en un líquit denominat hemolinfa. Este tipo de sistema es dona en invertebrats, incloent els artròpodes, insectes i alguns moluscs com els caragols i pechines, pero no en cefalòpodes que disponen d'un sistema circulatori tancat. El decorregut nutritiu circula a través de chicotets gots que aboquen el seu contingut en estanys el volum dels quals ocupa al voltant del 30% del total de l'animal. D'esta forma, el líquit pot entrar en contacte en totes les cèlules i es realisa l'intercanvi de nutrients, posteriorment el circuit continua en atres gots que arrepleguen el líquit dels estanys iniciant-se de nou el procés.

Circulació simple i doble

En els animals en circulació tancada, existixen dos tipos de sistema circulatori: simple o doble.

• Sistema circulatori simple. En este cas la sanc passa una sola volta pel cor quan realisa un recorregut complet. Els peixos tenen circulació simple i el seu cor dispon solament d'una aurícula i un ventrícul. La sanc ix del cor, aplega a les brànquies a on es oxigena, continua cap als teixits per a transportar l'oxigen i una volta desoxigenada torna al cor per a iniciar un nou cicle. Per lo tant durant un cicle complet la sanc és impulsada pel cor en una ocasió, sistema que es coneix com a circulació simple.

• Sistema circulatori doble. Rep este nom perque la sanc passa dos voltes pel cor durant un cicle complet. Els amfibis, reptils, aus i mamífers tenen circulació doble. La sanc ix del cor dret i aplega al pulmó a on es oxigena, torna al cor esquerre i és impulsada cap als teixits de tot el cos a on cedix l'oxigen a les cèlules. Una volta desoxigenada, mamprén el camí de regrés cap al cor dret. Per lo tant la sanc en un cicle complet passa dos voltes pel cor i la circulació és doble. Existixen dos tipos de circulació doble: completa i incompleta.

• • Circulació doble incompleta. Es caracterisa perque es produïx una mescla entre sanc oxigenada i no oxigenada. Té lloc en els amfibis i reptils. Estos animals tenen un ventrícul únic o dos ventrículs conectats entre sí, per lo que es produïx una mescla de sanc oxigenada i no oxigenada en el ventrícul.

• • Circulació doble completa. Es caracterisa perque no es produïx una mescla de sanc oxigenada i no oxigenada. Té lloc en les aus i els mamífers, incloent el ser humà. Estos animals disponen d'un cor en quatre cavitats, dos aurícules i dos ventrículs. Els dos ventrículs estan separats per un tabic que impedix la comunicació, per lo que la sanc oxigenada del ventrícul esquerre no es mescla en la no oxigenada del ventrícul dret i la circulació és doble i completa.

Vore també

• Anex:Malalties del sistema circulatori
• Respiració i circulació sanguínea dels mamífers
• William Harvey