Vertebrata

Erro al crear miniatura:

Vertebrata

Els vertebrats (Vertebrata) són un subfilo molt divers de cordados que comprén als animalés en espina dorsal o columna vertebral, composta de vèrtebras. Inclou unes 72 327 espècies actuals.

Els vertebrats han conseguit adaptar-se a diferents ambients, inclosos els més difícils i inhòspits. Encara que procedixen inicialment del mig dulceacuícola, una gran diversitat de formes va evolucionar en la mar i més vesprada, en el mig terrestre. El terme «Vertebrata», usat en sentit ampli, és sinònim de "Craniata", i inclou als mixinos, que no posseïxen autèntiques vèrtebras, i a les lampreas, que posseïxen esbossos de vèrtebres denominats arcualia, junt als gnatostomados que per lo general posseïxen vèrtebres. Segons els estudis genètics, les lampreas i mixinos formen un clado cridat Cyclostomi dins de Vertebrata. Evidencies fòssils recents també recolzen l'inclusió dels mixinos en els vertebrats, açò sugerix que els mixinos són descendents de vertebrats sense mandíbula que durant la seua evolució varen perdre les vèrtebres. D'esta manera, el terme "Craniata" es convertix en sinònim de Vertebrata, reunint als ciclóstomos i els gnatostomados. Esta agrupació exigix excloure a les lampreas del clado Cephalaspidomorphi el qual inclou als peixos sense mandíbules més emparentats en els gnatostomados.

Característiques

Els vertebrats tenen simetria bilateral i estan proveïts d'un cràneu que protegix el cervell, i esquelet cartilaginoso o òsseu, que comprén una part axial metamerizada (columna vertebral). Segons els autors, es coneixen entre 50.000 i casi 62.000 espècies actuals.

Els vertebrats típics tenen el cos dividit en tres regions: cap, tronc i coa; en els mamífers, el tronc està a la seua volta subdividido en tórax i abdomen. En les formes aquàtiques, existixen aletes en posició mija, generalment diferenciades en aleta dorsal, cabal i anal; en els vertebrats en quijades, del tronc descollen les extremitats pares. Presenten notocordi en la fase d'embrió, que és substituït per la columna vertebral en estat adult; el cap està ben diferenciada, i en ella s'agrupen i centralisen la majoria d'òrguens sensorials i nerviosos. L'estructura esqueletaria dels vertebrats fosiliza en facilitat. la qual cosa ha segut fonamental per a conéixer la seua evolució. Durant el desenroll embrionari, les parets del cos dels vertebrats desenrollen uns orificis o clavills faríngeus, que donen lloc a les brànquies (en els peixos) i a diferents estructures. L'esquelet pot ser òsseu, cartilaginoso, i en ocasions presentar dermoesqueleto, consistent en unes formacions òssees d'orige cutàneu.^{cita requerida}

Anatomia

Tegumento

El tegumento adquirix notable importància en els vertebrats pels múltiples papers que eixercita, i pot presentar variades diferenciació còrnees. En el tegumento es distinguixen formacions d'estructures protectores i sensorials, glándulas en funcions excretoras, aïllament del mig, etc. Consta de tres capes: epidermis, dermis i hipodermis. Per la seua banda, la coloració del tegumento és deguda sobretot als cromatóforos o cèlas pigmentarias ramificades de la pell. La pell origina dos formacions importants, epidérmicas i dérmicas:

• Formacions epidérmicas: Són glándulas cridades faneras que depenent del tipo de substància elaborada pot ser venenosa, per eixemple, en molts peixos, amfibis i reptils; i sebáceas, sudoríparas i mamarias en els mamífers. Les faneras consistixen en teixits o apèndixs córneos de la pell, tals com les dels reptils, aus i mamífers; garras i ungles; plomes i picos de les aus; pèls, crinés i piteus de determinats mamífers, i també determinats banyes de mamífers, com els d'els antílops, etc.

• Formacions dérmicas: Eixemple de les escamas dels peixos; plaques òssees de les closques de determinats reptils (quelonios) i les duríssimes escamas de la pell dels cocodrils; les banyes dels remugants, etc.

Aparat locomotor

L'aparat locomotor dels vertebrats s'ha adaptat de la seua funció inicial (la natació), a atres accions múltiples que permeten moviments complexos segons les condicions registrades pels òrguens sensitius. Els peixos, habitants del mig primigeni, varen sofrir canvis evolutius importants a partir de l'aparició de les aletes pares, que posteriorment es varen convertir en quiridios o extremitats locomotores pentadáctilas (de cinc dits) quan varen començar la conquista del mig terrestre, i que sofririen posteriorment adaptacions específiques, tals com les mans prensoras dels primats, les mans desgarradoras dels felinos, o les ales de sustentació aérea de les aus.

Aparat circulatori

En els vertebrats l'aparat circulatori és tancat, per mig del qual es transporta oxigen i nutrients als distints teixits i cèles (presenten glòbuls rojos que transporten l'oxigen per mig de l'hemoglobina). Consta d'un sistema sanguíneu i sistema limfàtic. Està dotat d'un cor dividit en cambres, artèries, arteriolas, venes, vénulas i capilars. En els peixos hi ha un circuit sistémico i un atre branquial. En molts vertebrats terrestres el sistema sanguíneu és doble (circulació major o general, i circulació menor o pulmonar), és dir no es mesclen la sanc arterial i venosa. El cor dels peixos presenta dos cambres, una aurícula i un ventrícul (dos aurícules i un ventrícul en els amfibis i reptils). En les aus i mamífers és tetracameral (dos aurícules i dos ventrículs), i en una série de vàlvules cardíaques. En els vertebrats existix ademés un sistema limfàtic, encarregat d'arreplegar elíquit intersticial.

Aparat respiratori

L'aparat respiratori dels vertebrats és branquial en els animals aquàtics (ciclóstomos, peixos i larves d'amfibis), i pulmonar en els terrestres, part dels aquàtics i també els amfibis que tenen dos tipos de respiració: la pulmonar i a través de la pell. Les brànquies són un orgue o apèndix filiforme (en forma de laminillas vascularizades), externa o interna segons es disponga en el cos. Tenen una funció respiratòria, i estan especialisades per a l'intercanvi gaseós en el mig aquàtic. Totes les brànquies presenten en comuna una àmplia superfície de contacte en el mig, i en elles la irrigación sanguínea es troba molt més desenrollada que en atres parts del cos. En les aus, l'aparat respiratori és sumament eficaç; proporciona l'oxigen necessari per a generar l'energia que el cos demanda per l'esforç desenrollat durant el vol. Consta d'un sistema de bronquis que estan conectats a uns sacs aéreus; els pulmons estan dividits en alvéolos i lobels.

Sistema nerviós

El sistema nerviós dels vertebrats comprén el sistema nerviós central, que a la seua volta consta d'encéfal i mèdula espinal; i el sistema nerviós perifèric, que consta de numerosos ganglis i nervis (raquídeos o espinals); existix ademés un sistema nerviós autònom que inerva les vísceres (sistema simpàtic i parasimpático). Els òrguens sensitius, aixina com les funcions motores, són molt perfeccionats i desenrollats. Els nervis raquídeos es ramifican a diferents nivells de la mèdula, i inervan els distints músculs, glándulas i òrguens. En el cas dels tetrápodos, apareixen dos engrosamientos en la mèdula, les intumescencias cervicals i lumbar, com a conseqüència del desenroll de les pates. Els sentits inclouen:

• ulls, disposts en cambra de visió lateral, llevat en algunes aus i mamífers primats, que és binocular;
• tangorreceptores, que inclouen els òrguens tàctils dels mamífers i la llínea lateral (captadoras d'ones de pressió) dels ciclóstomos, peixos i alguns amfibis aquàtics;
• òrguens auditius, en els tetrápodos consta d'oït intern i oït mig, finestres oval i redona, membrana timpànica i huesecillos, els quals transmeten la vibració del tímpan a la cóclea o caragol. L'oït mig comunica en la faringe a través de la trompa d'Eustaquio; els mamífers disponen ademés d'un oït extern. En els peixos solament hi ha oït intern. Els ulls de tots els vertebrats compartixen un model de circuit retiniano comú: cinc classes de neurones, dispostes en tres capes nuclears que flanquegen dos capes sinápticas.

Sistema endocrino

El sistema endocrino dels vertebrats està molt perfeccionat; per mig de les hormones regula múltiples funcions de l'organisme. Està controlat pel hipotàlem i l'hipòfisis, que per mig de l'elaboració de mensages bioquímics eixercixen la seua acció sobre les gònades, pàncrees, glándulas suprarrenals, etc.

Aparat digestiu

L'aparat digestiu dels vertebrats va evolucionar a partir de les primeres formes que s'alimentaven per mig de sistemes filtradores, fins als vertebrats macrofágics, que va supondre una série d'adaptacions dels diferents elements intervinents: dentals, masticadores, musculars, i inclús de les pròpies cavitats internes, tals com els components enzimàtics necessaris per a realisar la digestió. L'aparat digestiu dels vertebrats consistix en una cavitat oral, faringe, esòfec, estòmec, intestí i ano. Estos òrguens estan associats a atres formacions glandulares anexes, tals com les salivals, fege i pàncrees. En els tetrápodos, la cavitat bucal és de complexitat creixent; en ella es desenrollen un conjunt d'estructures auxiliars, tals com a llavis, llengua, paladar i dents. L'estòmec està típicament dividit en tres regions; en el cas dels rumiants (per la seua adaptació a dietes herbívores) presenten un estòmec de quatre cavitats. En les aus es distinguix un proventrículo i una molleja capoladora; i en l'esòfec un divertícul o buche. L'intestí està compost d'una porció estreta (l'intestí prim), i atres més curta i ampla (l'intestí gros). En el primer s'aboquen la bilis del fege i el suc pancreàtic, que realisen una funció proteolítica (hidrólisis de les proteïnes), i s'absorbixen els nutrients a través de les microvellosidades. En l'intestí gros s'absorbix l'aigua i es formen els rebujos o heces. Inicialment, els vertebrats primitius s'alimentaven per mig de sistemes de filtració, els quals pronte varen ser reemplaçats per uns atres més evolucionats. El resultat va ser una reducció del tamany de la faringe i del número de clavills branquials. Llevat en els agnatos, que són els vertebrats més primitius, els dos primers arcs branquials del restant de vertebrats varen evolucionar fins a transformar-se en les mandíbules, que s'han especialisat en la "captura" de l'aliment. El seu aparat digestiu és complet.

Aparat excretor

L'aparat excretor dels vertebrats està format per l'aparat renal i les glándulas sudoríparas. Està molt perfeccionat en comparació als cordados inferiors. Per mig d'estructures especialisades es conseguix filtrar els líquits interns al marge del mig extern, al mateix temps que manté en equilibri el nivell de tots ells dins del cos.

Reproducció

La reproducció dels vertebrats és sexual llevat excepcions (eixemple d'alguns peixos en casos d'hermafroditisme), açò ocorre habitualment per mig de sexes separats, en fecundació interna o externa, i tant vivípars com a ovípars. Els mamífers presenten la major complexitat, en els quals l'embrió es desenrolla en l'interior de la mare rebent l'aliment a través de la placenta en els mamífers placentarios i del marsupi en els mamífers marsupials. Despuix de naixcudes les crío l'administració de l'aliment s'efectua per mig de la llet segregada per les glándulas mamàries.

Història evolutiva

Els vertebrats es varen originar durant l'explosió cámbrica, a principis del Paleozoico, junt en molts atres grups d'animals. Haikouichthys figura com un possible vertebrat ancestral en una antiguetat de 518 millons d'anys. S'assemblaven als mixinos actuals, ya que carien de mandíbulas (agnato), i tant la seua cràneu com el seu esquelet eren cartilaginosos. No obstant, atres estudis indiquen que es tracta d'un cordado basal. Un atre possible vertebrat del Cámbrico és Myllokunmingia. Abdós gèneros procedixen de Chengjiang (China). Els primers peixos en mandíbules (gnatóstomos) varen aparéixer en el Silúrico, i es varen fer abundants durant el Devónico, que per això es denomina a voltes la "edat dels peixos"; durant este periodo varen desaparéixer molts dels agnatos ancestrals i varen aparéixer els tetrapodomorfos, formes transicionals entre peixos i amfibis. Els primers amniotas varen fer la seua aparició en el següent periodo, el Carbonífero. Els saurópsidos pararreptiles i els amniotas sinápsidos varen abundar durant el Pérmico, en el tram final del Paleozoico, mentres que els diápsidos varen ser els vertebrats dominants durant el Mesozoico. Els dinosauris varen originar a les aus en el Jurásico. L'extinció dels dinosauris al final del Cretácico va propiciar l'expansió dels mamífers, que s'havien originat en el Triásico Superior a partir de sinápsidos, pero que havien permaneixcut en un segon pla durant el Mesozoico.

Número d'espècies existents

El número d'espècies de vertebrats descrites es dividix en tetrápodos i peixos. La següent taula enumera el número d'espècies existents descrites per a cada classe de vertebrats segons l'UICN.

Grups de vertebrats			Image	Classe	Número d'espècies estimades	Grup
Anamniota	Sense mandíbula	Peixos	Erro al crear miniatura:	Myxini (mixinos)	no hi ha senyes	33,000
			Erro al crear miniatura:	Hyperoartia (lampreas)	no hi ha senyes
	En mandíbula		Erro al crear miniatura:	Chondrichthyes (peixos cartilaginosos)	no hi ha senyes
			Erro al crear miniatura:	Actinopterygii (peixos en aletes radiades)	no hi ha senyes
			Erro al crear miniatura:	"Sarcopterygii"(peixos en aletes lobulades)	no hi ha senyes
		Tetrapódos	Erro al crear miniatura:	Amphibia (amfibis)	7,302	33,178
Amniota
			Erro al crear miniatura:	"Reptilia" (reptils)	10,711
			Erro al crear miniatura:	Aus (aus)	10,425
			Erro al crear miniatura:	Mammalia (mamífers)	5,518
Total d'espècies descrites						66,178

Classificació

Classificació Linneana tradicional

Els vertebrats s'han vingut classificant durant décades en dèu classes vivents, agrupades de la següent manera:

Subfilo Vertebrata

• Infrafilo Agnatha (sense mandíbulas)
  • Classe Conodonta
  • Classe Pteraspidomorphi
• Superclase Cephalaspidomorphi (†)
  • Classe Osteostraci
  • Classe Galeaspida
  • Classe Pituriaspida
  • Classe Anaspida
  • Classe Thelodonti
• Superclase Cyclostomi
  • Classe Hyperoartia (lampreas)
  • Classe Myxini (mixinos)
• Infrafilo Gnathostomata (en mandíbules)
  • Classe Placodermi (†)
  • Classe Chondrichthyes (taburons, ralles i atres peixos cartilaginosos)
  • Classe Acanthodii (†)
• Superclase Osteichthyes (peixos gose-vos)
  • Classe Sarcopterygii
  • Classe Actinopterygii
• Superclase Tetrapoda (en quatre extremitats)
  • Classe Amphibia (amfibis)
  • Classe Reptilia (reptils)
  • Classe Aus (aus)
  • Classe Synapsida
  • Classe Mammalia (mamífers)

Classificació cladística

Intensos estudis basats en métodos cladísticos, sobretot a partir de la década dels 80, han produït una revolució en la classificació dels vertebrats. El debat seguix obert i les classificacions que seguixquen no deuen considerar-se definitives. L'arbre ha anat canviant una miqueta des de les primeres classificacions en 1980. A continuació es mostra la filogenia dels vertebrats existents segons estudis genètics recents:

Note's que diversos tàxons de la classificació linneana tradicional són parafiléticos: Agnatha (Cyclostomi + Cephalaspidomorphi), Sarcopterygii (Actinistia + Dipnoi), Reptilia (Testudines + Lepidosauria + Crocodilia), i que les aus són un clado més dins dels "reptils"; si es tenen en conte les formes fòssilés, grups com els amfibis apareixen també com parafiléticos. Els "reptils", en sentit cladista, inclouen les aus i no inclou als "reptils" que varen conduir als mamífers (sinápsidos).

Vore també

• Invertebrats
• Pisces (peixos)
• Amphibia (amfibis)
• Reptilia (reptils)
• Aus (aus)
• Mammalia (mamífers)

Enllaços externs

Plantilla:RAER Erro al crear miniatura: Vertebrata en el Viccionari.

• Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Vertebrata.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vertebrata.
• org/tree? group=Amniota&contgroup=Terrestrial_vertebrates Tree of Life
• archive. org/web/20070929120638/http://reference. allrefer. com/encyclopedia/categories/vertz. html Vertebrate Zoology
• rmki. kfki. hu/~lukacs/AMPHIOX. htm Vertebrate: individual or colony rmki. kfki. hu/~lukacs/AMPHIOX. htm archivat en Wayback Machine.