Pinus sylvestris subsp. nevadensis

Archiu:Pinus sylvestris-subsp nevadensis - Sierra de la Alfaguara.jpg

Pinus sylvestris nevadensis (Pinus sylvestris subsp. nevadensis)

Pinus sylvestris nevadensis és un arbre endèmic de les serres subbéticas i Serra Nevada; és una subespecie de Pinus sylvestris, conegut en el nom vulgar de pi albar de Serra Nevada.

Etimologia

El seu nom deriva del llatí pinus (pi). En anglés, a través del francés, pin (pine); en el XVIII esta espècie era coneguda en Anglaterra com "Scots Fir" (del danés fyr), pero "fir" es restringix actualment a Abies i el (Douglas-fir) Pseudotsuga.

Atres denominacions:

• Alemà: Waldkiefer, Gemeine Kiefer, Rotföhre, Forche.
• Espanyol: pi selvat, pi albar, pi royo.
• Francés: Pin sylvestre, (sa)pin rouge du Nord, pin de Riga, pin d'Écosse.
• Italià: Pi selvat.
• Inglés: Scots Pine, Riga Pine, Norway Pine, Mongòlia Pine.
• Portugués: Pi selvat.

Localisació i hàbitat

El pi selvat de Serra Nevada és un arbre endèmic relíctico degut a que els arbres jóvens són consumits pel ganado, que es troba en les serres subbéticas de Serra de Basa, Serra de l'Alfaguara, Serra de Huétor i en Serra Nevada, es desenrolla en les montanyes en altituts de 1700 a 2400 m s. n. m. .

Descripció

El pi selvat de Serra Nevada pot aplegar a medir 30 metros d'altura per uns 5 m de circumferència, aplegant a créixer 6 m d'alt en 10 anys. La seua copa és de forma cònica de jove per a després d'adult passar a ser irregular, ampla i deprimida, de jove presenta un tronc vestit que d'adult passa a ser menys espés pero no tan nuet com en Pinus sylvestris, i la seua corfa no es desprén tant com en atres Pinus sylvestris.

Les fulls són simples, agrupades de dos, aciculares, rígides, punchants, curtes, de 3 a 7 cm de llongitut, de secció semicircular, redonejades en l'esquena, finalment dentadas.

Els fruts són cons de forma oblonga, de color castany, apófisis poc eixint, desprovisto de umbo espinós, de major tamany que en atres Pinus sylvestris, de 7 a 10 cm de llarc, reunits de 2 a 3, caedizos, ya que a penes maduren, cauen. Els piñones són diminuts, dotats d'una ala.

Est soporta ple sol i la fredor, no aixina la ombra; s'adapta a tot tipo de sol menys als anegados pero sí als humits, mentres més fèrtils i profunts major és el desenroll, resistix la sequia. No tolera la contaminació i no viu molt temps en competència en atres espècies que ho superen en altura.

Espècies i varietats

• Pinus sylvestris amurensis L.V.Orlova
• Pinus sylvestris nevadensis (Christ) Rivas Mart., A.Asensi, Molero Taula & F.Valle Serra Nevada Espanya.
• Pinus sylvestris catalaunica Gaussen Catalunya.
• Pinus sylvestris hamata península dels Balcans i nort de Turquia.
• Pinus sylvestris iberica Svoboda Serra de Guadarrama.
• Pinus sylvestris lapponica Finlàndia, Noruega, Suècia i nort de Rússia.
• Pinus sylvestris mongolica Mongòlia, noroest de China i sur de Siberia.
• Pinus sylvestris novo-caesariensis Castigl.
• Pinus sylvestris sylvestris Escòcia, este d'Espanya, a lo llarc del nort d'Àsia fins a la costa del Pacífic.
• Pinus sylvestris pyrenaica Svoboda Pirineus.

Enllaços externs

• Pàgina en fotos del pi selvat de Serra Nevada