Washington Irving

Washington Irving

Washington Irving (Manhattan, Nova York, 3 d'abril de 1783-Tarrytown, Westchester, Estat de Nova York, 28 de novembre de 1859) va ser un escritor nortamericà del Romanticisme.

Biografia

Primers anys

El seu pare va ser William Irving Sr., originari del poble de Quholm, en l'illa de Shapinsay de l'archipèlec de les Orcadas, Escòcia, Regne Unit. La seua mare va ser Sarah (naixcuda Saunders), originària de la ciutat de Falmouth, regió de Cornualles, Anglaterra. El pare va ser suboficial en la Marina Real britànica. Varen tindre onze fills, huit dels quals varen sobreviure fins a l'edat adulta. Els seus primers dos fills varen morir en l'infància, abdós cridats William, de la mateixa manera que el seu quart fill, John. Els seus fills que varen sobreviure varen ser William Jr. (1766), Ann (1770), Peter (1771), Catherine (1774), Ebenezer (1776), John Treat (1778), Sarah (1780) i Washington.

La família de Irving es va assentar en Manhattan, a on varen passar a pertànyer al grup dels comerciants. Washington va nàixer el 3 d'abril de 1783, la mateixa semana en la que els habitants de Nova York es varen enterar de l'alto el fuego britànic en el que va acabar la Revolució Nortamericana. La seua mare li va cridar aixina per George Washington. Irving li va conéixer als 6 anys, quan George Washington vivia en Nova York despuix del seu pren de possessió com a president en 1789. El president va beneir al jove Irving. Irving va commemorar aquella trobada en un quadro que continua en la seua casa.

Els Irving vivien en el número 131 del carrer William quan Washington va nàixer, pero es varen mudar després al número 128 del mateix carrer. Varis germans de Irving varen passar a ser mercaders en Nova York i varen encorajar les seues aspiracions lliteràries, a sovint recolzant-li financerament en la seua carrera d'escritor.

Irving era un estudiant desinteressat que preferia les històries d'aventures i el drama, i regularment s'aforava de classe per les vesprades per a assistir al teatre quan tenia 14 anys. Des de chiquet li agradava la llectura. Entre atres relats, va llegir la novela Robinson Crusoe i l'història de Simbad de Les mil i una nits.

Un brot de febra groga en Manhattan en 1798 va dur a la seua família a enviar-ho riu dalt, a on es va quedar en el seu amic James Kirke Paulding en Tarrytown, Estat de Nova York. Va ser en Tarrytown a on es familiarizó en el poble propenc de Sleepy Hollow, Estat de Nova York, en les seues costums holandeses i històries locals de fantasmes. Va fer varis viages pel riu Hudson quan era adolescent, incloent una visita prolongada a Johnstown, Estat de Nova York, a on va passar per la regió de les Montanyes de Catskill, escenari del seu conte Rip van Winkle. «De tots els paisages del Hudson», va escriure Irving, «les Montanyes de Catskill varen tindre el major efecte hechizador en la meua imaginació infantil».

Va treballar en els bufets d'Henry Masterton (1798), Henry Brockholst Livingston (1801) i Josiah Ogde Hoffman (1802).

Irving va escomençar escrivint cartes al periòdic Morning Chronicle de Nova York en 1802 quan tenia 19, presentant comentaris sobre l'escena social i teatral de la ciutat baix l'seudònim Jonathan Oldstyle. El nom evocava la seua simpatia per les ensenyances del Partit Federaliste i va anar el primer de molts seudònim que va amprar en la seua carrera. Les cartes li varen donar a Irving certa fama i una miqueta de notorietat. Aaron Burr, coeditor de Morning Chronicle, va quedar impressionat i va enviar retallades de les cartes de Oldstyle a la seua filla Theodosia. Charles Brockden Brown va viajar a Nova York per a contractar a Oldstyle per a una revista lliterària que estava editant en Filadèlfia.

Preocupats per la seua salut, els germans de Irving li varen pagar un viage per Europa de 1804 a 1806. Va passar per alt la majoria dels llocs i localitats considerats essencials per al desenroll social d'un jove, per a consternació del seu germà William, que li va escriure que li agradava que la seua salut haguera millorat pero que no li complaïa que passara per Itàlia deixant a Florencia a un costat i a Venècia a l'atre. En canvi, Irving va perfeccionar les seues habilitats socials i de conversació, lo que li va convertir en un invitat molt solicitat. «M'esforce per dur les coses com vénen en alegria», va escriure Irving, «i quan no puc tindre un sopar al meu gust, m'esforce per tindre gust per a adaptar el meu sopar».

El barco va salpar de Nova York i va passar per la costa nort d'Espanya, passant pel Veta de Penyes i recorrent el golf de Viscaya. Després va aplegar a França, a on Napoleón Bonaparte s'acabava de proclamar emperador. Va recórrer l'estuari de Gironda i va aplegar a Bordeus. Li va agradar molt el riu Garona. Va passar per Meze, Montpeller, Nimes, Aviñón, Marsella i Niça. Després va passar a Itàlia. En Gènova va prendre un barco a Mesina, Sicília. Pel camí va divisar les illes de Gorgona, Capraia i Elba. En Mesina va vore la flota de l'almirant britànic Horatio Nelson. Després va passar per Siracusa i Catania. En febrer de 1805 va ser a Palermo i en març a Nàpols. El 27 de març va aplegar a Roma, a on va estar també en abril, per a la Semana Santa. Durant la seua estància en Roma va viajar també a Frascati i a Grottaferrata. Mentres visitava Roma en 1805, va entaular una amistat en el pintor Washington Allston. Va estar persuadit de fer-se pintor, encara que finalment duria una vida distinta.

Després es va marchar a París. De camí es va trobar en un grup de soldats francesos que es dirigien a Castiglione per a celebrar la coronació de Napoleón Bonaparte com a rei de Lombardía. Va passar per Umbría, Bolonya, Mòdena, Parma, Plasencia, Lodi i Milà. En Suïssa va passar per Lucerna, Zuric i Basilea. Va passar per Alsàcia i va aplegar a París el 24 de maig. Després va aplegar a Róterdam, Països Baixos. Allí va embarcar a Gravesend. Des d'allí es va dirigir a Londres.

Els primers dels seus principals escrits

Irving va retornar d'Europa per a estudiar dret en el seu mentor llegal, el juge Josiah Ogden Hoffman, en Nova York. No va ser un estudiant molt bo i va aprovar per poc l'examen del colege d'advocats en 1806. Va començar a socialisar en un grup de jóvens lliterats als que cridava els «Chicons de Kilkenny» i va crear la revista de lliteratura Salmagundi en giner de 1807 en el seu germà William i el seu amic James Kirke Paulding. Va escriure en varis seudònim, com William Wizard i Launcelot Langstaff. Irving va ridiculisar la cultura i la política de Nova York de forma similar a com ho fa actualment la revista Mad. Salmagundi va tindre una miqueta d'èxit, difonent el nom de Irving i la seua reputació més allà de Nova York. Li va donar a Nova York el renom de «Gotham» en el número 17, de l'11 de novembre de 1807. És una paraula anglosaxona que significa «ciutat gòtica».

En 1809 es va fer membre de la Societat Històrica de Nova York.

Irving va escriure Una història de Nova York des del principi del món fins al final de la dinastia neerlandesa, per Diedrich Knickerbocker (1809). Llavors va sofrir la pèrdua de la seua promesa de 17 anys, Matilda Hoffman. Va ser el primer dels seus principals llibres. Era una sàtira sobre l'història local i la política contemporànea. Abans de la seua publicació, Irving va elaborar un engany en colocar una série d'anuncis en els periòdics de Nova York en busca d'informació sobre un tal Diedrich Knickerbocker, rudo historiador neerlandés que presuntament havia desaparegut del seu hotel en Nova York. Com a part de l'engany, va colocar un avís del propietari de l'hotel informant als llectors de que, si el senyor Knickerbocker no retornava a l'hotel per a pagar la seua factura, publicaria un manuscrit de Knickerbocker que s'havia deixat.

Els llectors desprevenidos varen seguir l'història de Knickerbocker i el seu manuscrit en interés, i alguns funcionaris de la ciutat de Nova York estaven lo suficientment preocupats per l'historiador desaparegut com per a oferir una recompensa per la seua tornada segura. Irving va publicar el 6 de decembre de 1809 este llibre, Una història de Nova York, baix l'seudònim de Knickerbocker, en èxit immediat de crítica i de públic.«Va conectar en el públic», va comentar Irving. , «i em va donar celebritat, ya que va ser una obra original va ser alguna cosa notable i poc comuna en Amèrica».

La paraula «knickerbocker» fa referència a un pantaló usat pels #colon neerlandesos. En l'actualitat, Knickerbocker ha passat a ser un renom per als neoyorkinos en general. Va ser adoptat per l'equip de béisbol New York Knickerbockers i per l'equip de bàsquet New York Knickerbockers, conegut per l'abreviatura New York Knicks.

Despuix de l'èxit de Una història de Nova York, Irving va passar a ser editor de Analectic Magazine, a on va escriure biografies d'héroes navals com James Lawrence i Oliver Perry. També va estar entre els primers editors de revistes que va tornar a publicar el poema Defensa del Fort McHenry de Francis Scott Key, que va ser immortalisat com l'himne La bandera adornada d'estreles (The Star-Spangled Bàner). Ivirgin es va opondre inicialment a la Guerra de 1812, de la mateixa manera que atres comerciants, pero l'atac britànic a Washington D. C. de 1814 li va convéncer per a allistar-se. Va servir en les tropes de Daniel Tompkins, governador de Nova York i comandant de la Milícia de l'Estat de Nova York, pero el seu grup no va aplegar a entrar en combat, encara que va participar en una missió de reconeiximent en la regió dels Grans Lagos.

El 13 de juliol de 1815, quan vivia en Filadèlfia, es va fer membre de la Societat de Anticuarios Nortamericana.

La guerra va ser desastrosa per a molts comerciants nortamericans, incloent la família de Irving, i es va anar a Anglaterra a mitan de 1815 per a ajudar a l'empresa comercial de la família. Permanenció en Europa els següents 17 anys.

Va aplegar a Liverpool, a on estava el seu germà Peter Irving. Durant esta etapa va estar en Londres, Birmingham, va fer una ruta per Gales i va estar en Buxton. En Regne Unit va conéixer als famosos escritors Thomas Campbell, sir Walter Scott i Thomas Moore.

Vida en Europa

Llibre de #bosqueig

Irving va passar els següents dos anys tractant de rescatar financerament a l'empresa familiar, pero finalment va tindre que declarar-se en bancarrota. Sense perspectives laborals, va continuar escrivint entre 1817 i 1818. En l'estiu de 1817, va visitar a Walter Scott, començant en ell una llarga relació professional i d'amistat.

Irving va escriure el conte Rip Van Winkle durant la nit, mentres estava en la seua germana Sarah i el marit d'esta, Henry van Wart, en Birmingham, Anglaterra, un lloc que li va inspirar també atres obres. En octubre de 1818, el seu germà William va conseguir per a Irving un càrrec com a secretari cap de la Marina dels Estats Units i li va dir que retornara. Irving va rebujar l'oferta, optant per quedar-se en Anglaterra per a continuar la seua carrera d'escritor.

En la primavera de 1819, Irving va enviar al seu germà Ebenezer en Nova York un conjunt de texts en prosa i li va demanar que anaren publicats com El llibre de #bosqueig de Geoffrey Crayon, Gent.. Varen ser publicats en Nova York entre 1819 i 1820 en sèt entregues i en Londres en dos volums. La primera entrega era Rip Van Winkle, que va tindre un enorme èxit inicial. Finalment, totes les històries varen ser igualment exitoses. La llegenda de Sleepy Hollow estava en la sexta entrega de l'edició neoyorkina i en el segon volum de l'edició londinenca.

Rip Van Winkle tracta d'un home que dorm durant 20 anys en les Montanyes de Catskill, gitant-se en l'época colonial de Jorge III i despertant-se despuix de la revolució nortamericana. Açò sembla estar inspirat en els sèt durmientes de Éfeso. La llegenda de Sleepy Hollow, també coneguda com La llegenda del ginet sense cap, va ser duta al cine per Tim Burton en 1999.

De la mateixa manera que molts autors de la seua época, Irving va lluitar contra els contrabandistas lliteraris. En Anglaterra, algunes de les seues obres eren reimpresas en periòdics sense el seu permís, una pràctica llegal, ya que no existien lleis de drets d'autor en aquell llavors. Per a previndre açò en Gran Bretanya, Irving va pagar per a que John Miller publicara les primeres quatre entregues nortamericanes en un sol volum en Londres.

Irving va demanar a Walter Scott que li ajudara a trobar a un editor de major reputació per al restant del llibre. Scott va recomanar a Irving al seu propi editor, el poderós editor John Murray, de Londres, que va acceptar publicar El llibre de #bosqueig. A partir de llavors, Irving publicaria simultàneament en els Estats Units i Gran Bretanya per a protegir els seus drets d'autor, en Murray com el seu editor en Anglaterra.

La reputació de Irving es va disparar i, durant els següents dos anys, va dur una vida social activa en París i Gran Bretanya, a on a sovint va ser agasajado com alguna cosa extraordinari de la lliteratura, per ser nortamericana i aportar tant a la lliteratura anglosaxona.

En Londres va conéixer també pintor David Wilkie, en el que va entaular una gran amistat. Entre els seus amics comuns estaven els pintors Andrew Wilson i Charles Robert Leslie.

En Londres va participar en la tertúlia de Lord Holland, en la que va conéixer a José María Blanco White.

Bracebridge Hall i Històries d'un viager

En Irving i l'editor John Murray ansiosos per continuar en un èxit com el de El llibre de #bosqueig, Irving va passar gran part de 1821 viajant per Europa en busca de nou material, llegint àmpliament en contes populars holandesos i alemans. Va passar una etapa bloquejat com a escritor i deprimit per la mort del seu germà William, en la qual Irving va treballar llentament. Finalment, va entregar un manuscrit complet a Murray en març de 1822. El llibre va ser Bracebridge Hall o Els humoristes, un popurrí, una interpretació lliure de l'ambient de la casa de Aston Hall, a on habitaven membres de la família Bracebridge, prop de la casa de la seua germana en Birmingham. Va ser publicat en juny de 1822.

L'estil de Bracebridge Hall era similar al de El llibre de #bosqueig, en Irving, com Crayon, narrant una série de més de cinquanta contes poc relacionats entre sí i ensajos. Encara que alguns que ho varen resenyar varen pensar que Bracebridge Hal era una imitació de El llibre de #bosqueig, el llibre va ser ben rebut pels llectors i els crítics. «Hem rebut tant plaure d'este llibre», va escriure el crític Francis Jeffrey en Edinbourh Review, «que creem obligats com agradecimiedimiento [...] a fer un reconeiximent públic d'això». Irving va estar satisfet per la recepció de l'obra, que va fer molt per a consolidar la seua reputació entre els llectors europeus.

Bregant contra el bloqueig com a escritor, Irving va viajar a Alemània i es va establir en Dresde en l'hivern de 1822. Ací va enlluernar a la família real i es va juntar en la senyora Amelia Foster, una nortamericana que vivia en Dresde en els seus cinc fills. Irving es va sentir particularment atret per la filla d'esta, Emily, de 18 anys, i li va demanar que es casara en ell. Emily finalment va refusar la seua oferta de matrimoni en la primavera de 1823.

Va retornar a París i va escomençar a colaborar en el dramaturc John Howard Payne en la traducció de llibres d'obres de teatre franceses a l'anglés, en escàs èxit. Gràcies a Payne, també va conéixer a la novelista Mary Wollstonecraft Shelley, que es va interessar en tindre una romançada en ell, encara que Irving la va rebujar.

En agost de 1824, Irving va publicar la colecció d'ensajos Històries d'un viager, incloent el conte El diable i Tom Walker, en l'seudònim de Geoffrey Crayon. Irving li va dir a la seua germana: «crec que ací hi ha algunes de les millors coses que he escrit». Encara que el llibre es va vendre be, tant el llibre com el seu autor varen rebre la desaprovació dels crítics. La United States Literary Gazette va escriure: «El públic estava acostumat a esperar millors coses», mentres que el New-York Mirror va dir que Irving estava «sobrevalorado». Ferit i deprimit per la recepció del llibre, Irving es va retirar a París, a on va passar el següent any preocupant-se per les finances i escrivint idees per a proyectes que mai es varen materialisar.

En París es va tornar a trobar en el pintor David Wilkie en el Museu del Louvre.

Llibres d'Espanya

En l'estiu de 1825 va conéixer en París a Alexander Hill Everett, de Boston, que posteriorment va ser nomenat pel president John Quincy Adams embaixador en Espanya.

Irving va rebre una carta d'Alexander Hill Everett del 30 de giner de 1826 invitant-li a reunir-se en ell en Madrit.

Va ser agregat en l'Embaixada d'Estats Units en Espanya, en la missió de traduir a l'anglés una colecció de documents sobre Cristóbal Colón que l'historiador i marí Martín Fernández de Navarrete havia escomençat a publicar.

Va realisar el viage en el seu germà Peter. El 10 de febrer varen passar per Bordeus i Roquefort. El dia 11 de febrer varen passar per Bayona, Sant Joan de Llum i varen aplegar a Irún. El 12 varen eixir d'Irún, varen passar per Vergara i varen aplegar a Vitòria. El 13 de febrer varen eixir de Vitòria i varen passar per Miranda d'Ebre, Pancorbo, la comarca de Montes de Oca, Burgos i varen aplegar a Lerma. El 14 de febrer varen eixir de Lerma i varen passar per Aranda de Duero, varen passar el port de montanya de Somosierra, Buitrago del Lozoya i varen aplegar a un hostage d'aquell entorn. Varen aplegar a Madrit el 15 de febrer de 1826.

En Madrit, Irving es va posar a treballar en aquell proyecte. Es va estajar en la casa d'Obadiah Rich, que tenia una gran biblioteca en molts llibres sobre Espanya i Amèrica. Washington Irving, George Ticknor, professor de l'Universitat d'Harvard, i William H. Prescott varen consultar la colecció de llibres de Obadiah Rich per a escriure les seues obres.

Va considerar el llibre de Navarrete un conjunt de documents que no interessarien als llectors i, despuix de dos mesos de treball, va decidir escriure una obra biogràfica sobre Colón. Per a això, es va basar en l'obra de Navarrete i en llibres de biblioteques de Madrit. Va terminar el llibre en l'estiu de 1827. Es va titular Una història de la vida i viages de Cristóbal Colón. L'editorial John Murray ho va publicar en Londres en quatre volums al començament de 1828. L'editorial G. & G. Carvill ho va publicar en Nova York en tres volums.

Entre 1833 i 1834 es va publicar una traducció a l'espanyol de José García de Villalta de Una història de la vida i viages de Cristóbal Colón en quatre volums en l'Imprenta de José Palaus de Madrit.

En Madrit es va trobar de nou en el pintor David Wilkie. Varen visitar el Museu del Prat i varen fer excursions a L'Escorial i a Toledo.

En el XIX era habitual que ciutadans anglosaxons i francesos recorregueren la Serranía de Ronda i Granada i escrigueren llibres sobre els seus viages i l'història d'aquells llocs.

En la seua obra Bracebridge Hall (1822) es menciona Granada en una història titulada L'estudiant de Salamanca.

En 1828, Washington Irving va realisar un viage a Andalusia en el cònsul general de Rússia, Alexandre Gessler, i en el secretari de l'embaixada russa, el baró Stroffrengen. Els viagers varen començar el seu viage en Madrit l'1 de març. En aplegar a Andalusia varen visitar Santa Elena, La Carolina, Andújar, El Carpio, Còrdova, Almodóvar del Riu, La Rábita, Alcalà la Real, Port Lope, Pins Pont, Granada, La Zubia, Lanjarón, Cádiar, Darrical, Berja, Adra, Màlaga, Ronda, Atajate i Gaucín. El viage va terminar el 7 d'abril en Gibraltar.

Es va instalar en Sevilla en abril. Allí es va reunir en el pintor anglés David Wilkie. Varen passar molt temps junts admirant obres d'art espanyol, visitant convents i iglésies. David Wilkie li va pintar un retrat el 23 d'abril de 1828 titulat Washington Irving en els Archius de Sevilla, que es troba en un museu de Leicester, Regne Unit. L'editor John Murray va comprar el retrat per a ilustrar un llibre de Irving. Ademés, Wilkie va fer un dibuix del bust de l'escritor, basat en com apareixia en el quadro original, i li'l va enviar a Irving en una carta del 30 de giner de 1829.

En Sevilla, Wilkie li va presentar al cònsul britànic Julian Williams (coleccioniste de pintures), a John Wetherell, als Wiseman (familiars de Nicholas Wiseman) i als Merry. En Sevilla també va tindre l'oportunitat de conéixer a Fernando Blanco White, germà de José María Blanco White.

Irving va ser en Wetherell a visitar el Monasteri de la Cartuja.

Irving es va instalar en la ciutat de Sevilla des d'abril fins a juliol de 1828. Es va estajar en la pensió de la senyora Stalker. El seu companyer en la pensió va ser Nalder Hall. En juliol es va traslladar en est a una casa de camp a les afores, en Tablada.

Vivint en Sevilla, va realisar excursions a Sant Joan de Aznalfarache i Alcalà de Guadaíra. El 27 d'abril de 1828 va visitar la fira de Mairena del Alcor.

Washington Irving va decidir fer una excursió des de Sevilla per a visitar els Llocs Colombinos. Va partir l'11 d'agost i el matí del dia 12 es trobava en Villarrasa. Després va passar per Boira i va aplegar a Moguer. En este municipi va ser a conéixer als descendents dels Pinzón. Juan Hernández-Pinzón li va invitar a hostajar-se en la seua casa, a on va passar aquells dies, i Luis Hernández-Pinzón li va prestar un llibre sobre la seua família. Va visitar el Convent de Santa Clara. El dia 13 d'agost va ser a Pals de la Frontera, a on va visitar l'Iglésia de Sant Jorge i el Monasteri de Santa María de la Rábida. Despuix d'açò va retornar a Moguer. El matí del 14 d'agost va tornar a visitar el Convent de Santa Clara, va estar en les ruïnes del castell i va anar a les cases de descendents dels Pinzón. Després, va passar per La Palma del Comtat i Villalba del Alcor. El matí del 15 d'agost va aplegar a Sanlúcar la Major, des d'a on va retornar a Sevilla.

Va escriure un llibre titulat Viages i descobriments dels companyers de Colón, en un anex titulat Una visita a Pals, a on descriu este viage. Este llibre va ser publicat en Londres en 1831 per John Murray i en Filadèlfia eixe mateix any per Carey i Lligga. Este llibre va ser publicat en espanyol per l'Imprenta de Gaspar i Roig de Madrit en 1854.

El seu diari de 1828 va ser publicat en 1937 en Nova York. En este diari es fa també referència a la seua visita als Llocs Colombinos.

En agost Irving i el seu companyer de pensió, Nalder Hall, es varen traslladar a una casa a les afores d'El Port de Santa María. Dies despuix es varen traslladar a una atra casa, més propenca al Port. Va retornar a Sevilla en novembre.

El 18 de novembre es va enterar, pel seu germà Peter, de que en Estats Units s'estava preparant un resum pirata de la seua biografia de Colón. Llavors es va posar a treballar sense descans en un compendio sobre Colón. En novembre i decembre de 1828 va consultar, en la seua corresponent autorisació, l'Archiu General d'Índies i la Biblioteca Colombina de Sevilla per a esta nova edició, corregida i abreviada. Va enviar el manuscrit a Nova York el 28 de decembre. Va ser publicat en Nova York per G. & G. Carvill en el títul La vida i viages de Cristóbal Colón per Washington Irving (abreviada pel mateix).

A finals de decembre de 1828 va conéixer a l'escritora Cecilia Böhl de Faber quan va acodir a una òpera i abdós varen establir una amistat.

El 3 de giner de 1829 va rebre una carta de Diego Clemencín, secretari de la Real Acadèmia de l'Història, en un diplomar, nomenant-li acadèmic honorari d'esta institució. En 1829 va estar en la Semana Santa. Al començament de maig de 1829 va fer un viage de Sevilla fins a Granada en el príncip rus Dimitri Ivanovich Dolgorukov. Es varen estajar en una posada de Gandul, un antic llogaret d'Alcalà de Guadaíra, i varen visitar el Palau dels Marquesos. Varen passar per Arahal, Osuna, Font de Pedra, Antequera Archidona, Loja i varen aplegar a Granada. Entre el 6 i el 12 de maig es varen estajar en una posada del carrer Alhóndiga. En la fortalea de la Alhambra varen conéixer a gent que vivia allí des de feya generacions. Varen conéixer a un chicon cridat Mateo Jiménez, la família del qual habitava en aquell lloc des de feya sigles. Els viagers varen ser a vore el governador. En este palau existien una residència en la que podia viure el governador, pero est vivia en la ciutat habitualment per preferència personal. Per això, els va oferir que vixqueren en esta residència durant la seua estància, en lloc d'en la pensió. Este lloc no tenia mobles. Per a amoblar-la i tindre víveres els va recomanar que es posaren en contacte en una senyora que treballava en la fortalea, en la qual vivia en tota la seua família. Esta senyora els va proveir de tot lo necessari.

En aquell llavors va aplegar a Gibraltar el seu nebot, el marí Edgar Irving, fill del seu germà Ebenezer Irving. Est va aprofitar la seua estància per a visitar al seu tio en Granada.

El 16 de maig Dimitri Ivanovich Dolgorukov es va marchar per a conéixer atres llocs d'Andalusia.

El 17 de maig Edgar Irving es va marchar, recorrent Andújar, Còrdova, Sevilla i retornant a Gibraltar.

Durant la seua estància en Granada, Washington Irving va entaular amistat en el duc de Gor, que tenia una casa en la ciutat. Est tenia una biblioteca que va jujar interessant i li va conseguir un permís per a consultar la biblioteca jesuïta de l'universitat.

Conscient de que tindria que abandonar Granada per a anar a atres llocs, el 15 de juny va escriure: «Cóm planyença no poder permanéixer ací més temps. En tots els èxtasis que produïx Granada, un a penes coneix els seus verdaders encants».

Washington Irving va ser nomenat secretari de l'Embaixada dels Estats Units en Londres, per lo que va tindre que deixar Granada. Va escriure: «Dins d'uns dies abandonaré la Alhambra, encara que m'aniré en gran pesar. Mai vaig tindre ni tindré una morada igual». El 28 de juliol va eixir acompanyat per un anglés cridat Ralph Sneyd. Este tenia que estar en Londres a finals d'agost i anava a seguir la mateixa ruta que ell. El 29 de juliol va escriure: «Mai trobaré una morada tan de la meua agrade, ni que s'adapte tant als meus gusts i costums».

En la província de Granada, va contar en facilitats en el viage gràcies al duc de Gor. Un administrador dels bens del duc en Guadix els va proporcionar estage en este municipi. Allí també varen rebre la visita dels canonges de la Catedral de l'Encarnació. El 30 de juliol varen ser a Gor, a on varen menjar en la família del duc en el castell. El 31 varen eixir de Basa, varen passar per Cúllar i varen aplegar a Chirivel. L'1 d'agost varen deixar Chiribel, varen passar per Vélez-Rubio i varen aplegar a Port Lumbreras, en la Regió de Múrcia. El 2 d'agost varen deixar Port Lumbreras, varen passar per Lorca i varen aplegar a Totana. El 3 d'agost varen passar per Librilla i varen aplegar a Múrcia. El dia 4 d'agost varen deixar Múrcia. Ya en la Comunitat Valenciana, varen passar per la Serra d'Oriola, la Serra de Crevillente i Elig. Els dies 5 i 6 d'agost varen estar en Alacant. El dia 7 varen passar per Elda, Vielar i varen aplegar a Villena. El 8 varen aplegar a Alzira. El 9 d'agost estaven en Valéncia, a on varen estar tres dies. El dia 11 d'agost varen passar per Castelló de la Plana i varen aplegar a Sagunt. El dia 12 d'agost varen passar per Alcalà de Chivert, Benicarló i Vinaròs. El 13 d'agost varen passar pel pas de montanya de Coll de Balaguer i varen recórrer Cambrils, Tarragona i Villafranca del Panadés. El dia 14 d'agost varen aplegar a Barcelona, a on varen estar fins al 22 d'agost. El 22 d'agost varen aplegar a Girona. El 23 d'agost varen passar per Figueres i després varen aplegar a França.

Quan estava escrivint sobre Colón es va trobar en la Reconquista de la Granada, ya que aquell havia seguit als Reis Catòlics en algunes de les seues campanyes i havia estat en la reconquista de la ciutat en 1492. Per açò, se li va ocórrer l'idea d'escriure un llibre sobre este assunt. Una crònica de la conquista de Granada d'un manuscrit de fra Antonio Agapida (A chronicle of the conquest of Granada from the Mss. of fra Antonio Agapida) va ser publicada en dos volums per John Murray en Londres en 1829. Esta obra va ser traduïda per Jorge W. Montgomery i va ser publicada en el títul Crònica de la conquista de Granada per Ignacio Sancha en Madrit en juny de 1831.

Washington Irving també va escriure una obra que va titular La Alhambra (The Alhambra) en 1829. Esta dedicada al seu amic, el pintor David Wilkie. Va ser publicada en dos volums en Londres en 1832 per Henry Colburn i Richard Bentley. Estos la varen titular La Alhambra, per Geoffrey Crayon, autor del Llibre de #bosqueig, Bracebridge Hall, Històries d'un viager, etc. (The Alhambra, by Geoffrey Crayon, Author of the Sketch Book, Bracebridge Hall, Tals of a Traveller, etc.). Carey & Lligga la varen editar en Filadèlfia en 1832 en el títul La Alhambra: una série d'històries i #bosqueig dels moros i els espanyols, per l'autor del Llibre de #bosqueig (The Alhambra: A Séries of Tals and Sketches of the Moors and the Spaniards, by the Author of the Sketch Book). Luis Lamarca va realisar una traducció de huit d'estes històries en Valéncia en 1833, que va ser impresa per J. Ferrer de Orga, per a la Llibreria de Mallén i Berard. Esta versió es va reeditar en París en 1833 per a la Llibreria Hispà-Americana.

En 1851, quan Putnam es va encarregar d'editar les seues obres en Nova York, Irving va fer una nova versió revisada d'esta obra, en el títul Contes de la Alhambra (Tals of the Alhambra). En esta, el text es va organisar en 41 relats i solament 10 es varen reproduir sense canvis. La primera edició completa en espanyol de Contes de la Alhambra és una traducció de José Ventura Traveset, de l'imprenta de la Viuda i Fills de P. V. Sabatel, en Granada, en 1893.

També va escriure Llegendes de la conquista d'Espanya (Legends of the Conquest of Spain). Va ser publicat en Filadèlfia per Carey, Lligga i Blanchard en 1835 i en Londres per John Murray en 1836. Este llibre va ser publicat en espanyol en el títul Llegendes de la conquista d'Espanya. Cròniques moriscas per l'editor Miguel Sánchez en Madrit en 1974.

Secretari de l'Embaixada dels Estats Units en Londres

Washington Irving i Ralph Sneyd varen passar per Perpinyà, Montpeller, el Ródano i Lió. Varen fer una excursió a Ginebra i després varen ser a París. En París Washington Irving va estar una quinzena en el seu germà Peter.

En Londres, Irving va passar a ser secretari entre el personal de l'embaixador nortamericà Louis McLane. Poc despuix, McLane va nomenar secretari a un atre i a Irving li va donar el càrrec d'ajudant de camp. Els dos varen treballar durant el següent any per a negociar un acort comercial entre els Estats Units i les Índies Occidentals Britàniques. Es va aplegar a este acort en agost de 1830. Eixe mateix any, la Real Societat de Lliteratura li va donar una medalla. En 1831 se li va otorgar un doctorat honoris causa en Dret Civil de l'Universitat d'Oxford.

En 1831 McLane va ser nomenat secretari del Departament del Tesor i es va traslladar als Estats Units. Irving va permanéixer en l'embaixada com a encarregat de negocis fins a l'arribada del següent embaixador, nomenat pel president Andrew Jackson, Martin Van Buren. En Martin Van Buren en el càrrec, Irving va renunciar al seu càrrec per a dedicar-se a escriure. En esta época terminaria d'escriure el seu llibre de la Alhambra, que seria publicat en els Estats Units i el Regne Unit en 1832.

Tornada als Estats Units

Irving va retornar a Nova York el 21 de maig de 1832, despuix de 17 anys. Eixe setembre, va acompanyar al Comissionat d'Assunts Indis Henry Leavitt Ellsworth en una missió d'inspecció, junt en Charres La Trobe i el comte d'orige suís Albert-Alexandre de Pourtales. Varen viajar a territori indi, en l'actual Estat d'Oklahoma. Despuix de realisar este recorregut, Irving va viajar a Washington D. C. i a Baltimore, a on es va fer amic del polític i noveliste John Pendleton Kennedy.

A Irving no li varen ser ben els negocis, per lo que va seguir escrivint per a tindre ingressos adicionals. Va escomençar en Un viage en les praderies, a on narrava aquell viage. El llibre també va ser un èxit entre el públic. Era el primer llibre escrit i publicat en els Estats Units per Irving des de Una història de Nova York de 1809. En 1834, conció al magnat John Jacob Astor, que li va convéncer per a escriure una història de l'antiga colónia comercial d'Astoria, Oregó, d'a on era. Irving va escriure el elogioso llibre Astoria en febrer de 1836.

En 1835, Irving, Astor i alguns atres varen fundar la Societat Sant Nicolás de la Ciutat de Nova York. Esta institució realisa reunions d'espargiment i activitats culturals relacionades en l'història de Nova York.

Durant un temps en que va residir en la casa de Astor, Irving va conéixer a l'explorador Benjamin Bonneville i es va interessar pels seus mapes i històries sobre els territoris més allà de les Montanyes Rocoses. Abdós es varen trobar en Washington D. C. varis mesos despuix i Bonneville va vendre els seus mapes i notes a Irving per 1 000 dólars. Irving va utilisar estos materials com la base del seu llibre de 1837 titulat Les aventures del capità Bonneville. Estos «llibres de l'oest» varen ser, en part, deguts a les crítiques que havia rebut de que, per les seues estàncies en el Regne Unit i Espanya, era un autor més europeu que nortamericà. Crítics com James Fenimore Cooper i Philip Freneau varen considerar que havia ignorat la seua herència nortamericana en favor de l'aristocràcia britànica. Els llibres de l'oest de Irving varen ser ben rebuts en els Estats Units, sobretot Un viage en les praderies, encara que els crítics britànics li varen acusar de «fabricació de llibres».

Va ser el que va falcar la frase satírica «el totpoderós dólar», en l'història La Vila Creole, publicada en 1836 en The Knickerbocker i en 1837 en The Magnolia.

En 1835 Irving va comprar una «cabanya descuidada» i els terrenys a on es trobava, en Tarryntown, Estat de Nova York. En 1841 li va posar de nom Sunnyside. Va requerir reparacions i renovacions durant els següents 20 anys, en costs que aumentaven contínuament, per lo que va acceptar a regañadientes convertir-se en colaborador habitual de la revista The Knickerbocker en 1839, escrivint nous ensajos i contes baix els seudònim de Knickerbocker i Crayon. Era consultat habitualment per jóvens escritors, que li demanaven la seua opinió o el seu consell. Entre estos va estar Edgar Allan Poe, que li va demanar la seua opinió a Irving sobre les seues obres William Wilson i La caiguda de la Casa Usher.

Irving també va recolzar a la lliteratura nortamericana advocant per lleis de drets d'autor més dures per a protegir als escritors de les còpies illegals, que havien tingut lloc quan va fer El llibre de #bosqueig. En l'edició de giner de 1840 de The Knickerbocker, ell va escriure recolzant obertament la llegislació de drets d'autor que havia realisat el Congrés. Va escriure: «Tenim una jove lliteratura [...] sorgint i desplegant-se diàriament en una maravellosa energia i lux, que [...] mereix tot el seu conte». Aquella llegislació, no obstant, no va ser aprovada.

En 1841 va ser elegit com a acadèmic honorari de l'Acadèmia Nacional de Dibuix d'Estats Units També va escomençar una correspondència en Charles Dickens i li va hostajar a ell i a la seua esposa en Sunnyside durant el viage que va fer Dickens a Estats Units en 1842.

El president John Tyler li va designar com a embaixador en Espanya en 1842, despuix de rebre el respal del secretari d'Estat Daniel Webster. Irving va escriure: «Serà una prova severa absentar-me per un temps de la meua volguda chicoteta Sunnyside, pero tornaré a ella millor capacitat per a dur-la cómodament».

Irlanda, Regne Unit i França

En abril va ser d'Estats Units a Cork, Irlanda. El dia 30 d'abril va aplegar a Bristol, Regne Unit. D'allí, va anar a Londres. A principis de maig es va reunir en l'embaixador Edward Everett, que va organisar una recepció en la que va ser presentat a la reina Victoria. Posteriorment, va anar a un sopar de gala de la Real Fundació Lliterària, presidida per Alberto, el consorte.

També va passar per Birmingham, a on estava la seua germana Sarah en el seu espós Van Wart i la seua família, en una finca anomenada The Shrubbery.

En juny es va dirigir a Madrit en Hector Ames, un neoyorkino destinat al personal de l'embaixada en aquella ciutat. Varen embarcar en Southampton i varen aplegar a El Havre, França. D'allí varen ser a Rouen i varen aplegar París.

En juny es va reunir en l'embaixador nortamericà, el general Lewis Cass. Este li va dur a Neuilly-sur-Seine a on li va presentar al rei francés de la monarquia restaurada, Luis Felipe I, a la seua esposa María Amelia de Borbón-Dos Sicilias i a la seua germana #Adelaida. Després es va reunir en l'embaixador britànic Henry Wellesley, germà del I duc de Wellington.

En juliol es varen dirigir a Madrit. Varen passar per Orleans, Tours, Poitiers, Angulema, Bordeus i Bayona.

Embaixador d'Estats Units en Espanya

Va aplegar a Madrit el 25 de juliol. El 30 de juliol es va trobar en el duc de Gor. L'1 d'agost es va reunir en el regente Baldomero Espartero en el Palau de Buenavista, per a que li entregara les seues credencials a la reina Isabel II, que llavors solament tenia 12 anys.

Es va reunir en el ministre d'Estat, Ildefons Díez de Rivera, per a ser rebut per la jove reina en el Palau Real. Va ser rebut per la reina a principis d'agost.

Va tornar a ser rebut per la reina Isabel II en novembre, el dia de santa Isabel d'Hongria, quan es va reunir en els senadors, els diputats i el cos diplomàtic.

Ell esperava que el seu lloc com a embaixador li deixara molt temps per a escriure, pero Espanya va tindre problemes polítics la major part del temps, en vàries faccions intentant controlar a Isabel II. Irving va mantindre bones relacions en varis generals i polítics.

El 3 de giner de 1843 el regente Espartero va dissoldre les Corts.

Els conflictes polítics eren agotadores i, en febrer de 1843, Irving va patir de melancolia i d'una malaltia cutànea que li va dur a guardar repòs una temporada. Els doctors li varen recomanar retirar-se a un balneari, pero ell va decidir seguir en el seu lloc.

Estic cansat i a voltes angustiat per la miserable política d'este país [...] Els últims dèu o dotze anys de la meua vida, passats entre sòrdits especuladors en els Estats Units i aventurers polítics en Espanya, m'han mostrat tant del costat obscur de la naturalea humana, que escomence a tindre dolorosos dubtes sobre el meu pròxim; i mire en pesar el periodo de confiança de la meua carrera lliterària, quan, pobra com una rata, pero ric en somis, vaig contemplar el món a través de la meua imaginació i era capaç de creure als hòmens tan bons com desijava que anaren.

En febrer de 1843, el partit polític al que pertanyia el regente Espartero va perdre les eleccions. Les noves Corts es varen constituir el 3 d'abril.

En maig va haver una rebelió de militars contra el regente Espartero, acusat de dictador. En Madrit es va decretar un estat de lloc. El general Francisco Javier Azpiroz es va sumar a la rebelió, des del seu quarter en Guadarrama. Narváez, que es trobava en França, i Manuel de la Closca, que es trobava en Itàlia, varen desembarcar en Valéncia per a sumar-se a l'alçament.

En juny de 1843 Irving es va reunir, junt en atres diplomàtics, en el regente Espartero. Este els va anunciar que la regència terminaria el 10 d'octubre i que Isabel II, en tretze anys, es faria responsable del tro. Ell va dir que seguiria com a militar, defenent el tro i la Constitució de 1837.

Les tropes de l'alçament, liderades per Narváez, varen derrotar a les esparteristas, liderades per Antonio Seoane, en la Batalla de Torrejón d'Ardoz del 22 de juliol de 1843. Entre el 23 de juliol i el 10 de novembre de 1843 Joaquín María López va presidir un govern contrari a Espartero, que va marchar d'Espanya a finals de juliol. Entre el 20 i el 29 de novembre el govern va estar presidit per Salustiano Olózaga. Entre decembre de 1843 i maig de 1844 va estar en el càrrec Luis González Bravo. El 3 de maig va passar a ser president Narváez, escomençant un periodo conegut com la década moderada.

Estos successos de el XIX espanyol varen ser narrats per Irving en les cartes que escrivia i en els seus informes per al secretari d'Estat.

En agost de 1843 va estar en un atre acte públic en Isabel II. Allí varen estar també els generals Narváez, Francisco Javier Azpiroz i Leopoldo O'Donnell.

Cap a setembre d'aquell any va patir una inflamació de turmells. Va decidir realisar un viage d'una temporada, per recomanació mèdica, per a millorar la seua salut. Va deixar a càrrec de l'embaixada al seu secretari, Alexander Hamilton Jr., i va deixar Madrit el 7 de setembre per a fer una excursió a França. Va viajar cap al nort per Castella i Lleó, va travessar les Vascongadas i va aplegar a Bordeus el 13 de setembre. El 15 de setembre va ser a Versalles, a on va estar dos semanes. Va ser a París el 28 de setembre, a on va estar varis dies. Va ser atés per un mege en París. Va passar la seua estància en París casi sense eixir del seu hostage, llevat quan agarrava algun carruage. A banda del seu problema en els turmells, el restant de la seua salut estava ben. El 22 de novembre es trobava de nou en Bordeus, a on va passar varis dies. Va retornar a Madrit cap a principis de decembre de 1843. En retornar a Madrit, el seu problema de salut en els turmells no havia millorat res.

En aplegar, es va trobar la ciutat decorada durant tres dies, en balcons en colgaduras, arcs del triumfo, processons i atres actes públics de celebració durant tres dies, pel començ del regnat d'Isabel II. En aplegar, va trobar que Alejander Hamilton Jr. havia dut l'embaixada de forma molt satisfactòria.

Llavors es trobaven en Madrit el diplomàtic Ángel Calderón de la Barca, que havia segut l'embaixador espanyol en els Estats Units, i la seua esposa, Francisca Calderón de la Barca, d'orige escocés, que s'havia convertit en estudiosa de l'història mexicana. Ella li va deixar a Irving una còpia del seu llibre sobre la Conquista de Mèxic per Hernán Cortés.

La seua malaltia en els turmells li duya a abstindre's a voltes d'escriure i de tindre vida social. També patia recurrents #depressió.

A finals de giner de 1844 va començar la Rebelió de Boné en Alacant en contra del govern. També va haver un alçament en Cartagena. En esta rebelió varen participar, entre uns atres, l'oficial Antonio Santa Cruz Blasco i el general Francisco de Paula Ruiz i Martínez Navarro, que va dirigir la junta en els sublevats. Este alçament va ser atallat entre febrer i març pel general Federico Roncali. Irving va escriure que, despuix de sorgir estes rebelions, tot el país es va posar baix llei marcial.

El 22 de març de 1844 María Cristina de Borbón-Dos Sicilias va ser rebuda en Espanya, procedent de París, a on havia estat des de 1840. La trobada entre María Cristina i la seua filla Isabel II va tindre lloc en el Palau d'Aranjuez. A l'acte va acodir Washington Irving, junt en atres personalitats del país.

El 27 d'abril de 1844 va estar en la celebració del natalici de la mare de la reina, María Cristina de Borbón-Dos Sicilias en el Palau Real. En l'event, Irving va tornar a trobar-se en Isabel II.

Alexander Hamilton Jr., que ademés de ser secretari de l'embaixada era el seu companyer de vivenda, es va marchar a mitan de maig de 1844 a un atre ofici diplomàtic. Irving es va sentir prou solament per això. No obstant, en estes dates ya estava completament curat de la seua malaltia dels turmells.

Al començament de juny va aplegar com a secretari Jasper H. Livingston.

En juny de 1844 Isabel II, la seua germana María Luisa i la seua mare María Cristina varen estar en el balneari de La Puda de Montserrat i en Caldas de Montbui, en la província de Barcelona, a on ya havien estat en 1840. El 26 de juny Washington Irving va ser a Barcelona a entregar a la reina dos cartes del president dels Estats Units: una de felicitació pel començ del seu regnat i una atra de condolences pel decés de la seua tia, Luisa Carlota de Borbón-Dos Sicilias. Irving va deixar a Livingston a càrrec de l'embaixada. Va ser acompanyat pel seu assistent, Lorenzo. Pel camí, va passar per Aragó. Va ser rebut en un antic palau de Barcelona. Va entregar les dos cartes a Isabel II i també va tindre una audiència en María Cristina. Després va estar, en atres diplomàtics, en un sopar en casa del cònsul de Brasil.

Va decidir fer una excursió a París. El 29 de juliol Irving i Lorenzo varen embarcar en Barcelona en el barco de vapor Vila de Madrit. Varen aplegar a Marsella el 30 de juliol. Varen ser a Aviñón, a on varen prendre un vapor en el riu Ródano, varen passar per Lió i varen seguir pel riu fins a aplegar a Chalon-sur-Saône, a on varen prendre una diligència a París. Després varen ser a Versalles, a on Irving va passar una semana en la seua neboda Storrow i la seua família. Despuix d'açò, Irving i Lorenzo varen ser a El Havre per a visitar a Beasley, amic de Irving i diplomàtic nortamericà. Del Havre, varen anar el 21 d'agost en un barco de vapor a Londres, i des d'allí varen ser a Birmingham, a on Irving va passar tres semanes en la seua germana i la seua família. A la seua tornada a Madrit, va passar de nou per França, a on va visitar al rei Luis Felipe en el Palau de Saint-Cloud. També estava en ell la seua esposa, María Amelia de Borbón-Dos Sicilias, i la seua germana, #Adelaida Va ser de París a Madrit, a a on va arribar el 8 de novembre. Eixe més va estar en un acte públic en el Palau Real pel sant d'Isabel II. En este acte públic també varen estar membres de la família real, atres diplomàtics, una atra gent de l'alta societat i el president Narváez.

A principis de 1845 va estar en dos concerts en el Palau Real, junt en atres diplomàtics, la reina Isabel II i la família real.

La Constitució de 1837 es considerava una obra del partit progressiste. Narváez i els moderats varen propondre una reforma constitucional. Esta es va realisar posant en comú la posició moderada de Narváez, Pedro José Pidal i Luis José Sartorius, la conservadora autoritària del marqués de Viluma, Pedro de Egaña i Juan Bravo Murillo, i la «puritana» (cridada aixina per l'oposició radical a les #arbitrarietat i la celosia per la llei en una monarquia constitucional) de Joaquín Francisco Pacheco i Antonio dels Rius Roses. La nova constitució es va aprovar el 23 de maig de 1845. Irving va atendre al desenroll i els debats de la reforma constitucional, coneixedor dels conflictes que hi havia hagut en Espanya entre lliberals, absolutistas i el clero.

En Madrit, Irving va entaular amistat en José Francisco Cavalcanti de Alburquerque, embaixador de Brasil, cavaller de l'Orde de Crist de Brasil, Gran Creu de la Real Orde Americana d'Isabel la Catòlica i membre de la Real Orde de Carlos III, i en la seua família.

El 23 de maig Isabel II va participar en la cerimònia de clausura de les Corts. Després Irving va acodir, en atres diplomàtics, a una recepció en el Palau Real. Eixe dia, Isabel II, la seua germana María Luisa i la seua mare, María Cristina, es varen marchar de nou a Barcelona. En estiu, molts diplomàtics en Madrit s'anaven de vacacions a atres llocs d'Espanya o a l'estranger. Irving va decidir fer un atre viage a París. Va passar per Tonneins i va aplegar a Bordeus, a on va prendre un barco a Nantes. Després es va dirigir a Orleans, a on va prendre un tren a París.

El president dels Estats Units es va interessar pel litigi de la frontera d'Oregó en els territoris britànics de Norteamérica. L'embaixador en el Regne Unit, Robert Milligan McLane, va escriure a Irving a París invitant-li per a ajudar en este assunt. Irving es va dirigir para açò a Londres, a on també va escriure un artícul sobre el tema per a fer valdre els drets dels Estats Units davant el públic britànic. Va aplegar a Regne Unit a principis de 1846 i va passar un més en eixe país. Irving també va aprofitar per a visitar a la seua germana i la seua família en Birmingham.

Irving va retornar a París, a on es va despedir de la seua neboda, Storrow, que anava a viajar als Estats Units. Després es va dirigir a Madrit, a on ya estava en març de 1846.

Narváez havia segut president del Consell de Ministres fins a febrer de 1846. Va ser succeït per Manuel Pando Fernández de Pinedo. El 16 de març Narváez va tornar a ser president. Irving va escriure que Narváez semblava eixercir el poder de forma absoluta. Les Corts s'havien dissolt i un decret havia deixat a la prensa baix control. Va ser succeït el 5 d'abril per Francisco Javier de Istúriz.

En abril va tindre lloc una sublevació contra Narváez en Galícia. Irving va escriure al secretari d'Estat, James Buchanan, el 18 d'abril de 1846 sobre esta rebelió.

Poc despuix, va ser informat de que el president James K. Polk havia designat a Romulus M. Saunders com a nou embaixador en Madrit.

El 27 d'abril Irving va ser a un acte públic en la família real, en motiu del natalici de María Cristina.

Irving es va disgustar al vore que en la Gasseta de Madrit reproduïen artículs anglesos a on es presentava l'assunt fronteriç d'Oregó i la guerra contra Mèxic de forma negativa per als Estats Units. Com la Gasseta de Madrit era del Govern d'Espanya, Irving va protestar davant el president Istúriz. Est va dir que no sabia res d'eixos artículs i que s'encarregaria de que això no tornara a ocórrer en el futur. Irving també va discutir en l'embaixador britànic en Madrit.

Saunders va aplegar en juliol. Irving va ser a una audiència en Isabel II en el Palau Real, per a comunicar-li que deixava el càrrec. Les seues paraules varen ser:

Isabel II li va donar les gràcies i li va dir que havia contribuït molt a les bones relacions entre els dos països. Francisco Javier de Istúriz i diplomàtics d'atres països varen tindre en ell també mostres d'afecte en la seua despedida.

Tornada a Estats Units

Irving va passar per França i va aplegar al Regne Unit a mitan d'agost de 1846. A principis de setembre va embarcar en el transatlàntic Cambria per a Boston, Estats Units, a a on va aplegar el 18 de setembre. Després va ser per terra a Nova York, a on va prendre un barco el 19 de setembre per a Tarrytown, a on es troba Sunnyside.

Va escomençar a treballar en una nova edició de les seues obres, que varen ser publicades per George Palmer Putnam. Per a la seua publicació, Irving va fer un tracte que indiciaba que rebria un 12% del preu pel que es venguera cada llibre al por menor. Este acort no tenia precedents en aquell llavors. Va continuar escrivint regularment. Va publicar la biografia de l'escritor Oliver Goldsmith en 1849.

Irving va publicar un llibre titulat Vides de Mahoma i els seus successors en dos volums en 1850. Irving havia trobat l'obra La vida i fets de Mahoma en la biblioteca la de Colegiata de Sant Isidro de Madrit, quan va estar en la ciutat en la década de 1820. Esta era una obra de l'autor àrap Ismael Abu-l-Fida de 1329, que va ser traduïda al llatí per Jean Gagnier, de l'Universitat d'Oxford, i publicada en eixa ciutat en 1723. Irving va escriure llavors una breu biografia, pero no la va aplegar a publicar. En 1831 la va corregir i va fer una versió més extensa, pero tampoc va aplegar a publicar-se. Va continuar en esta llabor quan va estar d'embaixador en Madrit. Llavors li va anar d'ajuda la biografia de Mahoma publicada en 1843 en Stuttgart, Alemània, per Gustav Weil, de l'Universitat de Heidelberg.

Va ser nomenat eixecutiu del emporio de John Jacob Astor en 1848. En 1849 va ser nomenat el primer president de la Biblioteca Astor, una institució precursora de l'actual Biblioteca Pública de Nova York.

En 1855 va editar Wolfert's Roost, una colecció d'històries i ensajos que havia escrit per a The Knickerbrocker, i atres publicacions. Va ser triat membre de l'Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Ciències en 1855.

També va publicar la biografia del president George Washington, pel qual tenia eixe nom. Ell esperava que esta anara la seua obra mestra. L'obra es va publicar en cinc volums entre 1855 i 1859.

Irving viajava regularment a Mount Vernon i a Washington D. C. per a documentar-se, i es va fer amic dels presidents Millard Fillmore i Franklin Pierce.

Irving va continuar socialisant i mantenint correspondència i la seua popularitat era cada volta major. El senador William C. Preston li va escriure: «No crec que algun home, en algun país, haja tingut més afecta admiració per ell que la que et donen a tu en Amèrica». En 1859, Oliver Wendell Holmes Sr. va escriure que Sunnyside s'havia convertit «en el següent Mount Vernon, la més coneguda i més apreciada de totes les vivendes en el nostre territori».

Entre les persones que va conéixer en Sunnyside varen estar els escritors: Henry T. Tuckerman, William Gilmore Simms, Oliver Wendell Holmes Sr., Fitz-Greene Halleck, Nathaniel Hawthorne, el hispanista Henry Wadsworth Longfellow, Nathaniel Parker Willis, William H. Prescott, James K. Paulding, Ralph Waldo Emerson, William Cullen Bryant, John P. Kennedy, James Fenimore Cooper i George Bancroft.

Va morir rodejat de la seua família en Tarrytown el 28 de novembre de 1859, en la seua mansió de Sunnyside, que ara és museu i casa històrica. La notícia de la mort de Irving es va difondre àmpliament. La companyia de ferrocarril Hudson River Rail Road va anunciar el 30 de novembre un tren especial per a dur a gent de Nova York a Tarrytown per a participar en el funeral al sendemà. L'1 de decembre totes les tendes de Tarrytown varen tancar a les 11 del matí. Cases de particulars varen posar escarapelas i estandarts negres en senyal de luto. Els coleges varen tancar eixe dia. La ciutat es va omplir de carruages i carros de grangers de llocs propencs. El tren de Nova York va aplegar a les 12:30. Es va juntar una multitut d'unes dos mil persones. Una multitut va contemplar el trasllat de l'ataüt obert de Irving, seguit per un corteig fúnebre a on al principi solament va haver carruages de familiars i amics propencs, i al que després es varen unir atres carruages que havien acodit per a això. Varen aplegar fins a l'Iglésia de Crist, que es va omplir de públic, i moltes de les persones varen tindre que quedar-se fora. Posteriorment, l'ataüt va ser traslladat, junt en el seu corteig fúnebre, per al sepeli en el Cementeri de Sleepy Hollow.

Llegat lliterari

Washington Irving és el primer escritor nortamericà que va aplegar a viure solament dels seus escrits. Henry Wadsworth Longfellow va escriure sobre el seu paper en la lliteratura nortamericana, en decembre de 1859: «Nos sentim orgullosos del seu renom com a autor, sense oblidar que, als seus atres reclams sobre la nostra gratitut, s'agrega també el d'haver segut el primer en guanyar per al nostre país un nom honorable i un lloc en l'Història de les Lletres».

Irving va perfeccionar el modo d'escriure contes en Estats Units i va anar el primer escritor nortamericà en llançar les seues històries en fermea en els Estats Units, inclús quan tenien influències de les històries tradicionals alemanes i neerlandeses. També és un dels primers que va escriure de forma comuna sense que foren històries en moralejas o didàctiques, sino simple entreteniment. També va donar ànims a jóvens escritors. George William Curtis va escriure: «no hi ha un jove aspirant a escritor en el país, que, havent conegut alguna volta a Irving en persona, no haja escoltat d'ell les paraules més agradables de simpatia, respecte i respal».

Edgar Allan Poe considerava que es deuria donar crèdit a Irving per haver segut un innovador, pero que els seus escrits en sí mateixos a sovint no eren sofisticats. «Està molt sobrevalorado», va escriure Poe en 1838, «i es podria establir una bona distinció entre la seua reputació justa i la seua reputació subrepticia i adventicia, entre lo que es deu únicament al pioner i a l'escritor». En una crítica per al New-York Mirror va escriure: «Cap home en la República de les Lletres ha estat més sobrevalorado que el Sr. Washington Irving». Alguns crítics varen afirmar que Irving atenia a les sensibilitats britàniques i un crític li va acusar d'escriure per a Anglaterra, en lloc de para el seu propi país.

Atres crítics varen recolzar l'estil de Irving. William Makepeace Thackeray va ser el primer en referir-se a Irving com a «embaixador de les Lletres que el Nou Món envia al Vell», lo que també va ser considerat aixina per atres crítics en els sigles XIX i XX. El crític H. R. Hawless va escriure en 1881: «és casi el primer dels escritors nortamericans» i «encara que pertany al Nou Món, hi ha una cantitat de Vell Món en ell». Els primers crítics tenien problemes per a separar a l'home de l'escritor. Un dels seus primers biógrafs, Richard Henry Stoddard, va escriure: «La vida de Washington Irving va ser una de les més lluentes jamai dutes per un autor». Crítics posteriors, no obstant, varen escomençar a revistar els seus escrits com si tingueren un estil carent de substància. El crític Barrett Wendell va escriure: «l'home no tenia mensage».

En la cultura popular

L'seudònim que va utilisar per a la seua obra sobre Nova York va ser Diedrich Knickerbocker. La paraula «knickerbocker» fa referència a un pantaló usat pels #colon neerlandesos. El renom Knickerbocker és generalment associat als neoyorkinos. Est ha segut el nom de l'equip de béisbol professional Knickerbockers i de l'equip de bàsquet professional New York Knickerbockers, abreviat com els New York Knicks.

Washington Irving va usar la paraula «Gotham» per a referir-se a Nova York en Salmagundi en febrer de 1807. En febrer de 1941 l'escritor Bill Finger li va posar este nom a la ciutat fictícia del superhéroe Batman. Bill Finger va dir que se li va ocórrer perque va trobar un negoci cridat Joyeria Gotham en una guia de teléfons de Nova York.

En una edició revisada de 1812 de Una història de Nova York, va escriure sobre un somi en el que sant Nicolás anava en un carro volador per damunt dels arbres. Esta escena es va aplicar a Santa Claus. En les seues cinc històries nadalenques de El llibre de #bosqueig, Irving mostrava una versió idealizada de les costums per a celebrar el Nadal en una pintoresca mansió anglesa, que ell havia vixcut quan estava en el Regne Unit, i que ya havien segut abandonades per molts. Ell va consultar el text La vindicación del Nadal (Londres, 1652) per a escriure sobre estes antigues tradicions nadalenques angleses. La seua obra va contribuir a la forma de celebrar la Nadal en els Estats Units.

El pintor nortamericà John Quidor va basar moltes de les seues pintures en #bosqueig de les obres de Irving sobre el Nova York neerlandés, incloent quadros com Ichabod Crane Flying del ginet sense cap (1828), La tornada de Rip Van Winkle (1849) i El ginet sense cap perseguint a Ichabod Crane (1858).

La esfericidad de la Terra va ser motiu de debat en l'Edat Antiga. En el seu biografia de Colón, que és novelada, Irving afirma que Colón, abans de realisar el seu viage, va tindre que defendre davant els acadèmics de Salamanca que la terra era redona. Açò ha segut ensenyat aixina en ocasions. El fet és que els acadèmics de Salamanca de el XV sabien que la terra era redona. No obstant, Colón dia que l'esfera terrestre media 30 000 km quan ya se sabia que rondava els 40 000 km. Este i atres errors en els plantejaments de Colón varen fer que els experts consideraren el viage inviable per la gran distància a recórrer per a aplegar a Àsia en els mijos de l'época. Trenta anys despuix, en el context de l'expansió marítima espanyola, Juan Sebastián Elcano va portar a terme la primera demostració empírica de la esfericidad de la terra quan va donar el primer regrés al món en 1522.

S'han realisat tres películes en Estats Units sobre la seua obra de Sleepy Hollow: El ginet sense cap (Edward D. Venturini, 1922); La llegenda de Sleepy Hollow (Clyde Geronimi i Jack Kinney, 1948), que és una película d'animació de Disney; i Sleepy Hollow (Tim Burton, 1999).

També es va realisar una película d'animació espanyola de Juan Bautista Berasategui sobre una història de Contes de la Alhambra, titulada Ahmed, príncip de la Alhambra (1998). El mateix director va realisar una atra película d'animació sobre Washington Irving i el rus Dolgoruki en la Alhambra, titulada El embrujo del sur (2002).

Homenages

El poble de Dearman, Nova York, va canviar el seu nom a Irvington en 1854 en honor a Washington Irving, que va viure en la propenca vila de Sunnyside, que es conserva com un museu.

En 1871 es va posar un monument a Washington Irving en el Parc Prospect de Brooklyn, Nova York.

La ciutat de Knickerbocker, Texas, va ser fundada per dos nebots de Irving, que la varen cridar aixina en honor de l'seudònim lliterari del seu tio.

La ciutat d'Irving de Texas i la ciutat d'Irvington de Nova Jersey duen este nom per Washington Irving.

El carrer Irving de Sant Francisco i el carrer Irving de Birmingham, Alabama, es diuen aixina per ell.

El Parc Irving de Chicago també es diu aixina per este escritor.

En Honesdale, Pennsilvània, hi ha un lloc cridat Irving Cliff per ell.

La ciutat de Bracebridge d'Ontario, Canadà, es diu aixina per la seua obra Bracebridge Hall.

En 1914 es va posar una placa dedicada a Washington Irving en l'Alhambra.

En 1925 es va inaugurar una placa commemorativa de bronze en el seu efigie, realisada per l'escultor Mariano Benlliure, en el Carreró de l'Aigua del barri Santa Creu de Sevilla.

En 1965 es va situar una atra placa en el cantó de la calle Palaus en Sant Bartolomé d'El Port de Santa María.

En 1860 es va inaugurar un hotel en Granada cridat Washington Irving. Va ser l'hotel més modern en el XIX en Granada. Entre 1999 i 2016 va estar tancat, reobrint com a hotel de 5 estreles en Eurostars Hotels Company. En 2021 pertanyia a la marca Áurea del Grup Hotusa.

En 2009 es va inaugurar una estàtua d'este escritor, realisada per Juliol López Hernández, en els Boscs de la Alhambra.

En 2020 es va inaugurar una atra estàtua d'este escritor en La Rábida.

Ruta de Washington Irving

Artícul principal → Ruta de Washington Irving.

En l'any 2000 la Junta d'Andalusia va elaborar una recorregut turístic en el nom de Ruta de Washington Irving. Era d'uns 250 km. inicialment, fent-se en les afores de l'autovia A-92

Ruta Sevilla-Granada:

• Sevilla, Alcalà de Guadaíra, Arahal, Carmona, Écija, Marchena, Osuna, Estepa, La Roda d'Andalusia, Font de Pedra, Humilladero, Mollina, Antequera, Archidona, Loja, Alhama de Granada, Huétor Tájar, Moraleda de Zafayona, Montefrío, Íllora, Chauchina, Font Vaquers, Santa Fe i Granada.

El 23 de març de 2016 el Parlament Andalús va aprovar l'inclusió en la ruta als Llocs Colombinos de la província de Huelva, llocs que va visitar Washington Irving en 1828, aixina com els municipis pels que es passa quan un es dirigix a estos enclavaments des de Sevilla.

Ruta Huelva-Sevilla:

• La Rábida, Pals de la Frontera, Moguer, Boira, Villarrasa, La Palma del Comtat, Villalba del Alcor, Sanlúcar la Major i Sevilla.

Obres

Títul	Data de publicació	Nom en el que la va firmar	Gènero lliterari
Cartes de Jonathan Oldstyle	1802	Jonathan Oldstyle	Epistolar
Salmagundi	1807–1808	Launcelot Langstaff, Will Wizard	Sàtira
Una història de Nova York	1809	Diedrich Knickerbocker	Sàtira
El llibre de #bosqueig de Geoffrey Crayon, Gent.	1819–1820	Geoffrey Crayon	Contes i ensajos
Bracebridge Hall	1822	Geoffrey Crayon	Contes i ensajos
Històries d'un viager	1824	Geoffrey Crayon	Contes i ensajos
Una història de la vida i viages de Cristóbal Colón	1828	Washington Irving	Biogràfic i històric
Crònica de la Conquista de Granada	1829	Fra Antonio Agapida	Història romàntica
Viages i descobriments dels companyers de Colón	1831	Washington Irving	Història romàntica
Contes de la Alhambra	1832	«L'autor de El llibre de #bosqueig»	Contes i relats de viages
La miscelànea de Crayon (compost per Un viage en les praderies, Abbotsford i l'Abadia de Newstead i Llegendes de la Conquista d'Espanya)	1835	Geoffrey Crayon	Relats de viages
Astoria	1836	Washington Irving	Biogràfic i històric
Les aventures del capità Bonneville	1837	Washington Irving	Biografia i història romàntica
La vida d'Oliver Goldsmith	1840 (revisada en 1849)	Washington Irving	Biografia
Biografia i retales poètics del difunt Margaret Miller Davidson	1841	Washington Irving	Biografia
Mahoma i els seus successors	1849	Washington Irving	Biografia i història
Wolfert's Roost	1855	Geoffrey Crayon Diedrich Knickerbocker Washington Irving	Biografia
La vida de George Washington (5 volums)	1855–1859	Washington Irving	Biografia

Entre 1860 i 1861 es varen editar les obres més importants de Irving en 21 volums.

Vore també

• Anex:Escritors nortamericans en Andalusia en el sigle XIX
• Extracte de les notes de la seua visita als Llocs Colombinos
• Llocs Colombinos

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBurstein2007">Burstein, Andrew (2007). The Original Knickerbocker: The Life of Washington Irving, Basic Books. ISBN 978-0-465-00853-7.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBowers1940">Bowers, Claude G. (1940). The Spanish Adventures of Washington Irving, Riverside Press.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHellman1925">Hellman, George S. (1925). Washington Irving, Esquire, Alfred A. Knopf.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJones2008">Jones, Brian Jay (2008). Washington Irving: An American Original, Arcade Publishing.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJones2011">Jones, Brian Jay (2011). Washington Irving: The Definitive Biography of America's First Bestselling Author, Arcade Publishing. ISBN 978-1-61145-354-6.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHilton1986">Hilton, Silvia L. (1986). Washington Irving, Consell Superior d'Investigacions Científiques. ISBN 84-00-06415-1.
• (1999) Gotham: A History of New York City to 1898, Oxford University Press. ISBN 0195116348.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFIrving1969">Irving, Washington (1969). Washington Irving and the House of Murray, University of Tennessee Press. ISBN 087049094X.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGarrido Domínguez2007">Garrido Domínguez, Antonio (2007). Viagers americans en l'Andalusia del sigle XIX, La Serranía. ISBN 978-84-96607-29-3.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMunroe Irving1873">Munroe Irving, Pierre (1873). The Life and Letters of Washington Irving, G. P. Putnam.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGarrido Domínguez2006">Garrido Domínguez, Antonio (2006). Viagers del XIX cavalquen per la Serranía de Ronda: el camí anglés, La Serranía. ISBN 84-96607-05-4.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRochfort Scott2008">Rochfort Scott, Charres (2008). Excursions per les montanyes de Ronda i Granada, La Serranía. ISBN 978-84-96607-46-0.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFIrving1831">Irving, Washington (1831). Voyages and Discoveries of the Companions of Columbus, John Murray.
• Méndez Rodríguez, Luis (Juny de 2008). L'image d'Andalusia en l'art del sigle XIX, Centre d'Estudis Andalusos. Junta d'Andalusia. ISBN 978-84-612-4817-9.
• Anguita Cantero, Ricardo (1 de giner de 1997). La ciutat construïda: control municipal i reglamentació edificatoria en la Granada del sigle XIX, Diputació Provincial de Granada. ISBN 9788478071883.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFIrving2014">Irving, Washington (2014). The Journals of Washington Irving. ISBN 9783849642235.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMunroe Irving1864">Munroe Irving, Pierre (1864). The Life and Letters of Washington Irving, G. P. Putnam.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPi i Arimon1854">Pi i Arimon, Andrés Avelino (1854). Barcelona antiga i moderna.
• Varis autors. David Thomas i John Chesworth (ed.). Christian-Muslim Relations. A Bibliographical History. Western Europe, Brill. ISBN 978-90-04-40282-9.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFIrving1850">Irving, Washington (1850). Lives of Mahomet and His Successors, John Murray.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFIrving1979">Irving, Washington (1979). Roberta Rosenberg (ed.). The Creole Village. The Complete Works of Washington Irving, Twayne Publications.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFKime1977">Kime, Wayne R. (1977). Pierre M. Irving and Washington Irving: A Collaboration in Life and Letters, Wilfrid Laurier University Press. ISBN 0-88920-056-4.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLongfellow2000">Longfellow, Henry Wadsworth (2000). J. D. McClatchy (ed.). Address on the Death of Washington Irving. Poems and Other Writings, Library of America.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPattee1935">Pattee, Fred Lewis (1935). The First Century of American Literature, 1770–1870, Cooper Square Publishers.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBrooker2005">Brooker, Will (2005). Batman Unmasked: Analyzing a Cultural Icon, Continuum. ISBN 0-82641343-9.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDickens2003">Dickens, Charres (2003). Richard Michael Kelly (ed.). A Christmas Carol, Broadview. ISBN 1-55111-476-3.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFResteu1996">Resteu, Penne L. (1996). Christmas in America: a History. ISBN 0-19-510980-5.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGrant2006">Grant, John (2006). Discarded Science, Artists and Photographers Press Ltd. ISBN 9781904332497.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFIrving1835">Irving, Washington (1835). A History of the Life and Voyages of Christopher Columbus, Carey, Lligga & Blanchard.
• (2009) Roger Panetta (ed.). Dutch New York: the roots of Hudson Valley culture, Hudson River Museum. ISBN 978-0-8232-3039-6.
• (1994) Kathleen Luhrs (ed.). American Paintings in the Metropolitan Museum of Art. Catalogue of Works by Artists Born By 1815.
• (2015) Reading Publics: New York City's Public Libraries, 1754-1911, Empire State Editions. ISBN 0823262642.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWarner1881">Warner, Charres Dudley (1881). Washington Irving, Riverside Press.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWilliam1935">William, Stanley T. (1935). The Life of Washington Irving (2 vols.), Oxford University Press. ISBN 0-7812-5291-1.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAderman1990">Aderman, Ralph M. (1990). Critical Essays on Washington Irving, G. K. Hall.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFIrving1851">Irving, Washington (1851). George P. Putnam (ed.). The Works of Washington Irving. The Alhambra.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWillis2004">Willis, Resa (2004). FDR and Lucy: Lovers and Friends, Routledge.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFComellas2008">Comellas, José Luis (2008). La Terra: un planeta diferent, Rialp.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGarnica Silva2004a">Garnica Silva, Antonio (2004a). Nicolás Wiseman, Fundació José Manuel Lara. ISBN 84-96152-14-6.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGarnica Silva2004b">Garnica Silva, Antonio (2004b). Washington Irving en Andalusia, Fundació José Manuel Lara. ISBN 84-96152-27-8.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Washington Irving.
• 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Washington Irving.

Washington Irving en Viquidites.

• Biobibliografía en El Poder de la Paraula
• El conte Rip Van Winkle (en castellà)
• Fragment de Les aventures de Bonneville (en espanyol)
• Edició digital de Contes de la Alhambra per la Biblioteca Virtual d'Andalusia
• seues_llegendes Washington Irving en la Alhambra de Granada
• Llibres de Washington Irving traduïts a l'espanyol en el Proyecte Gutenberg.
• IRVING, Washington: El diable i Tomás Walker (The Devil and Tom Walker, 1824).
  • Traducció a l'espanyol.
    • Traducció a l'espanyol i gravació.
  • Text anglés i gravació, en Wikisource.
  • Representació d'una adaptació teatral oferida per La 2 (TVE) en una emissió del 3 d'oct. de 1970, en guion de Carlos del Port, direcció i realisació de José Zamit i actuació de Vicente Haro, Pilar Puchol, Vicente Vega, Francisco Merino, Víctor Gabilondo, Guillermo Carmona, Cosme Cortázar, Lola Canals i Ramón Alpuente; la presentació, fins a 1 min.; la relació del repartiment, sobreposta, des d'1 min. i 28 seg.