Pals de la Frontera

   

Pals de la Frontera és una ciutat i municipi espanyol situat en la província d'Huelva (Andalusia). Conta en una població de Plantilla:Població-és wd i una densitat de població de 262,43 hab/km².

L'economia de la ciutat va dependre tradicionalment de les llabors de la mar, tant peixqueres com de comerç. Pero per l'emigració cap a les terres americanes i poblacions limítrofes, la flota peixquera i comercial va ser desapareixent casi per complet, en lo que el municipi va deixar de costat la mar i es va dedicar a les llabors agropecuarias. Des de l'últim terç de el XX el principal motor econòmic és el cultiu i recollida del fresón, sent exportat el producte a gran part de l'Unió Europea. Ademés en el terme municipal es troba implantada una important cantitat de fàbriques i indústries, dedicades a activitats com el refine de petròleu per a la producció de combustibles, o l'almagasenament i regasificación de gas natural licuado.

Si be existixen vestigis de poblament en la zona des del Paleolític superior, Pals de la Frontera naix, documentalmente parlant, al començament de el XIV, quan Alfonso XI de Castella la dona a Alonso Carro.

L'història d'esta ciutat està íntimament lligada a les llabors marítimes i als descobriments geogràfics. És per lo que Pals de la Frontera és coneguda com el breçol del descobriment d'Amèrica (com afirma en el seu escude), ya que en esta ciutat es va gestar i es va preparar el primer viage de Cristóbal Colón cap a les Índies. Varen salpar del port d'esta ciutat el 3 d'agost de 1492, aplegant el 12 d'octubre de dit any a una illa de l'actual continent americà, que per llavors era desconegut pels europeus.

Per això, Pals forma part de l'itinerari històric-artístic conegut com els Llocs Colombinos. En l'actualitat s'està culminant el procés per a la declaració dels Llocs Colombinos com Patrimoni de la Humanitat.

Símbols

l'escude municipal de Pals de la Frontera es basa, en part, en el concedit per l'emperador Carlos V, el 23 de setembre de 1519, als germans Pinzón i als marins de Pals de la Frontera que varen anar en ells a descobrir les Índies.

Descripció heràldica: «Escut espanyol. De azur, dos carabelas al centre i en punta una nao en els seus colors naturals, tot això en la mar sobre ones d'argent i movientes dels flancs dos mitats del món, també en el seu color natural. Bordura d'or en quatre cors de gules i quatre áncoras de sabre alternats. Es presenta carregat sobre un camp de pergamí d'argent, al peu del mateix cinta flotant en la llegenda: «Breçol del Descobriment», per timbre corona real oberta».

L'ajuntament ve usant este sagell per a validar la seua documentació des de 1968.

La bandera de Pals de la Frontera està composta de tres franges paraleles entre sí i perpendicular en l'asta, d'igual dimensió. La primera groga, la segona blanca i la tercera blava. Centrat i sobrepost l'escut d'armes local.

Geografia

Les seues coordenades geogràfiques són {{ |dms-lat=37°13′N |dms-long=6°53′O |dec-lat=37.217 |dec-long=-6.883 |param=37_13_N_6_53_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, i la seua altitut mija és d'aproximadament 25 metros sobre el nivell de la mar, a una distància d'uns 14 quilómetros de la capital de província, Huelva, a 9 quilómetros de la veïna ciutat de Moguer, i a pocs quilómetros de les plages de Mazagón, mancomunidad pertanyent a abdós municipis, Moguer i Pals de la Frontera, sent la seua extensió superficial de 49,3 km².

Pals de la Frontera es troba ubicada al suroest de la península ibèrica, en la denominada Terra Plana de la província d'Huelva, (la província més occidental de la comunitat andalusa fronteriça en el sur de Portugal), en la marge esquerra del riu Tinto, a quatre quilómetros de la seua desembocadura en l'Atlàntic, en unió en el riu Odiel, en la denominada Riga d'Huelva, les aigües de la qual constituïxen el llímit meridional de les 4873 hectàreas del seu terme municipal.

Relleu

La principal característica geològica de la zona, per lo general, és ser de terrenys de l'era terciaria, cuaternaria i recent. El paisage del terme municipal de Pals de la Frontera està constituït per tres zones característiques diferenciades: campiña, marismas i costa.

La composició del terreny de la campiña d'argilas arenenques i guijas, rojoses pel mant diluvial cuaternario, i que es troba situat sobre argila i calcàreas terrosas terciarias, fan d'esta zona la més adequada per a les activitats agrícoles, encara que desafortunadament no és molt extensa donat el reduït terme de Pals de la Frontera.

Les marismas i estanys ocupen una extensa franja de terreny en els llímits meridionals del terme municipal i en la ribera del riu Tinto, entre elles trobem el estany primer de Pals, la de les mares o el estero Dumenge Rubio. Una de les principals característiques de les marismas és la biodiversitat que es dona en elles, des d'ánades, cormoranes, calamones, fins a garcillas i garzas reals. Estes marismas/estanys són les que semblen confirmar l'hipòtesis de varis autors, de que el topònim Pals procedix del llatí palus, que significa 'estany' o 'pantà'.

Per últim nos trobem en la zona meridional en la zona de «la costa», que és baixa, arenenca i rectilínea. És de gran extensió i en ella trobem les plages de Julián, Morla i Mazagón. A lo llarc de l'extensió que va des de la Torre de Arenillas i la de l'Or, desaguan chicotetes rieres. És coneguda també com la Costa de Castella, ya que és la primera que varen dominar els reis castellans en Andalusia.

Demografia

Pals de la Frontera conta en una població de Plantilla:Població-és wd.

Història

Encara que existixen vestigis de poblament en la zona des del Paleolític Superior, aixina com numeroses llegendes que aludixen al seu passat tartésico, romà, visigótico i musulmà, la més antiga concessió de Pals de la Frontera és la que realisa Sancho IV en la que cedix la «casa o torre de Pals» a l'almirant Pay Árias Cherino (o, segons atres texts, Pay Gómez) al voltant de 1295, encara que si ben Fernando IV confirma esta mercé en la filla de Pay, Bereneguela Gómez, serà Alfonso XI qui done definitivament «la casa de Pals» a Berenguela i el seu marit Alonso Carro en 1322. D'esta forma se separa de lo que havia constituït el regne almohade de Boira, al que seguia pertanyent encara despuix de la seua conquista a mitan de el XIII. Pals de la Frontera era per estes dates, com presumiblement ho va anar en tota la seua anterior història, un menudíssim núcleu de població que subsistia de la peixca llitoral, aprofitant les qualitats que, com a port interior, a l'abric del vent i els atacs pirates, oferia el riu Tinto.

Edat Mija

Els orígens

Vore també: Señorío de Pals

Reis Catòlics, senyors de la vila de Pals

Álvar Pérez de Guzmán, verdader fundador de la vila de Pals, contava solament catorze anys quan el rei Juan I de Castella, en 1379, li va concedir les viles de Pals i Villalba com a compensació per haver-li arrebatat les localitats d'Huelva i Gibraleón per a cedir-les a la Comtesa de Medinaceli. Álvar Pérez va conseguir del monarca el privilegi d'eximir de qualsevol impost real a les 50 primeres famílies que s'instalaren en Pals acodint a la seua iniciativa de repoblament, va establir en la seua llegislació les bases de l'ordenament jurídic municipal i va dedicar les escasses i poc fèrtils terres del terme palermo al cultiu del olivera i la producció d'oli. Despuix de la prematura mort de Don Álvar, la seua viuda, Elvira d'Ayala, filla del canceller de Castella, va proseguir la seua llabor fins a la seua mort en 1434. Cada una de les filles de Álvar i Elvira, cridades Isabel i Juana, varen heretar una mitat de la vila de Pals, que pels seus respectius matrimonis varen passar a ser señoríos, una mitat del Comte de Miranda i l'atra del Comte de Cifuentes, que a la seua volta varen ser disgregándose entre varis hereus.

L'época dorada

La vila de Pals, des de mediats de el XV, travessava un periodo de desenroll demogràfic (uns 2700 habitants en 1478) i econòmic gràcies a les activitats marítimes dels seus hòmens, que varen establir unes pròsperes relacions comercials en l'Europa mediterrànea i noratlántica, basant-se en la peixca i atres productes que obtenien en la zona de Guinea.

L'época dorada de Pals de la Frontera va ser la década de 1470-1479, quan la discòrdia successòria entre Juana la Beltraneja i Isabel la Catòlica va desembocar en una guerra peninsular entre el regne de Castella i Portugal. Això va supondre per a Pals de la Frontera el respal real de les seues incursions a Guinea i, en definitiva, per a disputar-li als portuguesos, rivals en l'expansió oceànica, els seus territoris i negocis ultramarinos. Les principals expedicions navals castellanes, contra Portugal i els seus dominis, varen requerir sempre la presència de marins palermos, verdaders experts en les navegació atlàntiques que, gràcies a la seua perícia i ardits, varen conseguir fama internacional.

...perque només els de Pals coneixien d'antic la mar de Guinea, com acostumats [estaven] des del principi de la guerra a combatre en els portuguesos i a llevar-los els esclaus adquirits a canvi de vils mercaderies.

Alfonso de Palència, Crònica d'Enrique IV.

No obstant, la guerra naval es va saldar en una derrota per als Reis Catòlics, que en la Pau de Alcaçovas (1479) varen abandonar tots els drets sobre mars i terres atlàntic-africanes, llevat Canàries, a Portugal. Els dos regnes varen quedar reconciliats per mig del matrimoni de la princesa Isabel de Castella en l'hereu del tro portugués. Els marins palermos es varen vore desposseïts per este tractat d'unes zones peixqueres i comercials essencials per a la seua subsistència i sobre les que, en tants esforços, s'havien afiançat. En estes circumstàncies, els palermos varen desobedir, per qüestió de supervivència, lo pactat pels seus Reis i Portugal en moltes ocasions.

En 1479 el duc de Medina Sidonia, Enrique de Guzmán, li va comprar a un dels Miranda un doceavo de la vila per 2 200 000 maravedíés, a pesar de que dita part solament rentaba 40 000 maravedíes anuals. Poc despuix, en 1480, el comte de Cifuentes, Pedro de Silva, va començar a reunificar els sis doceavos dispersos entre els membres de la seua família per a, en juny de 1492, vendre la mitat de la vila als Reis Catòlics per 16 400 000 maravedíes. Per estes dates es preparava ya la partida de l'expedició colombina. Ya que Pedro de Silva era maestresala en la Cort i que el seu germà Juan desempañaba els importants càrrecs d'alferes major del rei i la reina i assistent de Sevilla, s'ha interpretat la reunificación de la mitat del señorío dels Cifuentes sobre Pals com una maniobra de la Corona per a evitar que el duc de Medina Sidonia anexionase la vila a les seues ya extensos señoríos en la regió, i assegurar-se aixina un port realengo des del que llançar l'expedició cap a les Índies.

Edat Moderna

Pals de la Frontera, breçol del descobriment d'Amèrica

Vore també: Descobriment d'Amèrica i Primer viage de Colón

Representació romàntica de Cristóbal Colón i els germans Pinzón a la seua arribada a Amèrica (Exposició Nacional (1862), Medalla de Primera classe) per Dióscoro Pobla

Estàtua dels Germans Pinzón, co-descobridors d'Amèrica, en Pals de la Frontera, al fondo s'observa la Fontanilla, lloc a on afirma la tradició que es varen abastir d'aigua les naus descobridores, i per últim, al fondo, l'Iglésia de Sant Jorge Màrtir, lloc a on es va donar llectura al real recapte dels reis catòlics que obligava, a certs veïns de Pals, a aportar dos carabelas per al primer viage de Cristóbal Colón

Pals de la Frontera és mundialment conegut com el breçol del Descobriment d'Amèrica. En esta ciutat -vila, en aquells temps- es va gestar, va preparar i va organisar l'empresa descobridora. Del seu port varen partir el 3 d'agost de 1492 les carabelas La Pinta i La Chiqueta i la nao Santa María, en l'almirant Cristóbal Colón, els germans Pinzón, els mariners de Pals de la Frontera i la comarca pròxima rumbo a lo desconegut i que de fet seria el descobriment del Nou Món, desconegut llavors per a Europa.

Les seues incursions a Guinea, anteriorment ben vistes pels monarques castellans en les seues lluites contra la corona de Portugal, s'havien convertit en delictives i objecte de castic pel Tractat de Alcáçovas. Possiblement per una d'estes incursions varen ser condenats certs palermos a servir a la Corona, durant dos mesos, en dos carabelas aparellades a la seua costa. El 30 d'abril de 1492, els Reis varen ordenar que eixes naus es posaren al servici de Cristóbal Colón i que ademés se'ls pagaren quatre mesos al preu habitual per a completar els sis mesos que es prevea duraria la travessia. La Corona reduïa aixina les despeses de l'expedició i vinculava a ella als experts marins de Pals de la Frontera.

El 23 de maig d'eixe mateix any dita real recapte va ser llegida en la plaça de l'Iglésia de Sant Jorge Màrtir de la localitat. No obstant Colón seguia tenint dificultats per a reclutar tripulants, entre atres raons perque les ordenances de Pals prohibien noliejar barcos a les persones que no tingueren participació en el señorío de la vila. Provablement per això, els Reis varen adquirir a fins de juny de 1492 la mitat de la vila de Pals pertanyent al comte de Cifuentes per 16 400 000 maravedíés. A partir d'este moment els Pinzón, prestigiosa família de navegants palermos, varen decidir prendre part en l'expedició colombina i gràcies a ells Colón va poder trobar els mariners que necessitava.

Finalment, i ultimats els preparatius, l'expedició descobridora part del port de Pals el 3 d'agost de 1492 en dos carabelas i una nao, aplegant a terres d'Amèrica el 12 d'octubre. La Santa María va naufragar en terres americanes, pero els atres dos navío varen retornar a Europa, aplegant a Pals de la Frontera per separat el 15 de març de 1493.

Els Pinzón, la seua participació decisiva en el viage descobridor

Vore també: Germans Pinzón

Esta destacada família, els Pinzón, gojaven de gran prestigi entre els marins de la localitat i la comarca, el major d'estos tres germans, Martín Alonso Pinzón va ser el capità de la carabela La Pinta i líder natural dels mariners de Pals de la Frontera, sense la seua intervenció Colón no hauria conseguit els barcos i la tripulació que necessitava; va rebujar les naus contractades per Colón, contracte les dos carabelas que devia aportar la Vila de Pals: la Pinta i la Chiqueta i va aportar mig milló de maravedíés de la seua fortuna personal. La seua gran experiència com a navegant va ser decisiva en el Descobriment d'Amèrica. Gràcies a la seua capacitat resolutiva i dot de mando, es va conseguir assossegar a la marinería en els conats de gresca que Colón no va ser capaç de solucionar. Aixina mateix va aconsellar a Colón variar el rumbo «a la quarta de l'Oest» (oesudoeste) lo que, a la postre, va contribuir a l'arribada de l'expedició a Guanahani. El seu germà Vicente Yáñez Pinzón en el viage descobridor va ser com a capità de la carabela La Chiqueta. Va realisar posteriorment, per conte propi o de la Corona, tres viages més al Nou Món. Va ser el primer marí europeu que va navegar per l'hemisferi Sur. Va descobrir Brasil, va ser explorador del ric Amazones i pioner en els viages pel Golf de Mèxic. Els reis ho varen nomenar pilot Real, assessor, cavaller, capità general i governador de Puerto Rico. Per últim Francisco Martín Pinzón era el maestre de la carabela La Pinta. Va acompanyar al seu germà Vicente al Brasil i va perir en el quart viage de Colón.

Pals de la Frontera, els franciscanos i la evangelización d'Amèrica

Archiu:Obispo Juan Izquierdo 01. caps block 210

Fra Juan Esquerre, natural de Pals de la Frontera, bisbe del Yucatán

Vore també: Bisbe Juan Esquerre i fra Juan de Pals

També va ser destacable durant este periodo el paper del Monasteri de la Rábida, propenc a Pals de la Frontera (i en el seu terme municipal), a on Colón va trobar hospitalitat i respal.

Quan es parla del paper que ha desenrollat el poble de Pals de la Frontera en l'Història d'Amèrica, sol pensar-se, casi exclusivament, en els acontenyiments relacionats en la preparació i eixecució del primer viage colombino. Pero, poc a poc, l'investigació i l'estudi nos van perfilant múltiples actuacions en les que els palermos es mostren com destacats protagonistes en la colonisació del Nou Món, entre els pioners que varen ajudar a construir els pilars d'una nova societat, d'una nova cultura, i participant activament en l'evangelización.

Mapa topogràfic de la zona en el XVIII

Des del fonamental respal que fra Antonio de Marchena i fra Juan Pérez varen prestar a Cristóbal Colón quan el seu ànim desfallecía davant l'adversitat, el Convent franciscano de Santa María de La Rábida va seguir atentament l'evolució dels acontenyiments, erigint-se en un dels primers focs de la evangelización americana. Com és llògic, l'influència del convent rabideño, va propiciar que destacaren especialment els franciscanos entre els primers evangelizadores d'Amèrica palermos, com el bisbe fra Juan Esquerre, fra Juan de Pals, fra Juan Tancat, fra Pedro Salvador, fra Alonso Vélez de Guevara, fra Juan Quintero, fra Thomás de Narváez i fra Francisco Camacho, que varen prendre en la seua majoria els hàbits en Mèxic i Llima.

Entre estos religiosos, evangelizadores d'Amèrica, destaquen fra Juan de Pals que va ser un dels misionero dels cridats Dotze apòstols de Mèxic. Va realisar una gran llabor de evangelización en terres mexicanes. Va resultar màrtir en la Florida. El bisbe fra Juan Esquerre, va anar un gran organisador de l'Iglésia i la Evangelización en Yucatán, a on va realisar també una important llabor educadora. Va concloure la catedral de Mèrida (Mèxic) en la que està enterrat.

El verdader nom de Pals de la Frontera

Vore també: Topònim de Pals de la Frontera

Etimológicamente la seua denominació toponímica procedix del vocablo romà Palus ('estany'), i de fet es va cridar únicament Pals fins a començos de el XVII, pero a mitan de el XVI els primers cronistes d'Índies, Gonzalo Fernández d'Oviedo i Francisco López de Gómara, creent que Pals i Moguer eren un sol poble, varen crear l'incorrecte i inexistent Pals de Moguer, que es va estendre en gran velocitat, passant a enciclopèdies i manuals d'estudi. Alguna cosa paregut va succeir en fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena, en els que varen crear un únic i inexistent personage: fra Juan Pérez de Marchena o fra Juan Antonio Pérez de Marchena.

Segons l'historiador Juliol Esquerre Llaurat, en maig de 1642, el Concejo municipal de Pals va adoptar el nom de Pals de la Frontera, aprofitant que el rebel marqués d'Ayamonte va fer passar les tropes portugueses del Guadiana al Tinto, i per a posar un «llinage» a Pals, que tapara el que ho feya desaparéixer com a poble, unint-ho, erròneament, a la ciutat veïna.

La decadència i la renaixença

Despuix de les expedicions colombinas els Reis Catòlics varen establir en Sevilla el monopoli del comerç en les «illes d'Índies», Terra Ferma, Canàries i Berbería, creant la Casa de Contractació en 1503. Això implicava el tancament al tràfic ultramarino dels ports de la costa andalusa, que aixina varen començar un ràpit decliu econòmic.

L'atracció de les Índies va ser tan important que va absorbir la reduïda població palerma. Els armadors i marins més capaços i intrèpits varen emigrar a Amèrica o a Sevilla. La vila també va tindre que fer front a la competència de les veïnes Moguer, que disponia d'uns terrenys agrícoles amplis, i Huelva, a on el duc de Medina Sidonia va fundar una alota. Aixina, en 1508 la població de Pals havia baixat a 400 veïns, uns 1800 habitants, i a mitan de sigle, la marinera vila es va trobar a penes sense naus. Els peixcadors, per a seguir eixercint el seu ofici, varen tindre que emigrar i contractar-se en els barcos de les viles veïnes. Per esta época una gran part de la població estava formada per esclaus, els amos dels quals varen escomençar a vendre a atres poblacions més pròsperes. La població havia descendit de forma important i, no obstant, la pressió fiscal es va mantindre, per lo que cada veí va haver de pagar més, originant-se un círcul viciós, emigració; pressió fiscal que va acabar despoblando la vila casi per complet.

Durant més de tres sigles la població va subsistir gràcies a una exigua producció agropecuaria. Pals de la Frontera a pesar d'haver tingut una destacada participació en els descobriments geogràfics, es va vore pràcticament abocat la desaparició, quedant a mitan de el XVIII en tan sol 125 habitants.

El Plus Ultra en el port de Pals de la Frontera, abans d'iniciar el vol

A finals d'eixa mateixa centuria, alguns inversors catalans, entre els que cal destacar a D. Antonio Bo, es varen dedicar a l'explotació vitivinícola de les seues terres, la qual cosa va originar un llent pero constant creiximent de la població, que no va alcançar les sifres precolombinas fins a mediats de el XX.

Edat Contemporànea

Pals de la Frontera, poble mariner, ha tingut una reculada des de finals de el XX en esta activitat, centrada en la captura de marisc, deixant pas a l'indústria, en part important dins del Pol Industrial de la província i a una nova agricultura que ha propiciat el renàixer de les potencialitats del municipi. És una agricultura basada en el regadiu i en el cultiu del fresón de Pals, que s'exporta a la major part de l'Unió Europea.

La refineria de la Rábida, situada en el terme municipal de Pals de la Frontera, va iniciar la seua operació en 1967 en una capacitat de destilació de dos millons de tonellades de cru. Despuix de successives ampliacions, en l'actualitat conta en una capacitat de 9,5 millons de tonellades i 840 empleats.

Archiu:Monumento al plus ultra. La rabida. Huelva. caps block 250

Monument al Plus Ultra, en el moll de la Reina, en la Rábida

Erro al crear miniatura:

N.ª S.ª dels Milacres, patrona de Pals

De Pals a l'Argent, el vol del Plus Ultra

Artícul principal → Vol del Plus Ultra.

El 22 de giner de 1926, despuix d'assistir a una missa davant de la Verge dels Milacres que es trobava circunstancialmente en la parròquia de Sant Jorge, a les 7:55 hores, eixia del moll de la Calzadilla, elevant-se sobre l'entorn de la Rábida, en Pals, el Plus Ultra, primer hidroavió que va creuar l'Oceà Atlàntic. En commemoració del primer viage colombino, novament Pals de la Frontera és elegida com a inici d'una aventura transoceànica, esta volta per via aérea.

La tripulació estava composta pel comandant d'infanteria Ramón Franco Bahamonde, comandant del Plus Ultra, de Ferrol (La Corunya), el capità d'artilleria Juliol Ruiz de Alda, d'Estella (Navarra), el alferes d'navío Juan Manuel Durán González, de Jerez de la Frontera (Càdis), el soldat mecànic Pablo Rada Ustárroz, de Caparroso (Navarra). Fins a Canàries varen dur al fotógraf de Quatre Vents, Leopoldo Alonso, per a que filmara l'inici del viage. L'avió que es va amprar va ser un Dornier Wal, hidroavió alemà, fabricat en Itàlia.

La travessia es va realisar en sèt etapes que varen culminar en Buenos Aires (Argentina). Alfonso XIII d'Espanya donó el Plus Ultra a l'Armada Argentina, a on va servir com a avió de correu fins a ser retirat del servici. A canvi el poble argentí donó una estàtua d'Ícaro que va ser situada junt al moll de la Reina en l'entorn de la Rábida.

En eixa ocasió, el famós cantor de tangos Carlos Gardel, va compondre en homenage al Plus Ultra, un tango titulat La glòria de l'àguila en la seua lletra diu:

«Des de Pals, l'àguila vola
i a Colón, en el seu gran carabela,
nos recorda en tal emoció
l'ardit que agita tot el cor».

Alfonso XIII va aprofitar la tornada de l'expedició per a concedir a Pals de la Frontera el títul de ciutat i a la seua Ajuntament el tractament de Excelentísimo, que ya havia firmat en juliol de l'any anterior, ademés li va otorgar a l'alcalde de la localitat el títul de Cavaller cobert, ya que va protagonisar l'anècdota d'oblidar llevar-se el capell davant el rei.

En 1985 Pals de la Frontera rep el premi de turisme Pomme d'or.

Juan Pablo II en Pals de la Frontera

El papa Juan Pablo II va visitar Pals de la Frontera el 14 de juny de 1993, dins del seu recorregut pels Llocs colombinos i el Rocío, en motiu del V Centenari del Descobriment i Evangelización d'Amèrica. En eixa primera i, fins al moment, única visita d'un sum pontífex a Pals de la Frontera, va ser coronada canónicamente la Verge dels Milacres, patrona de la ciutat, sent els padrins de la coronació els reis d'Espanya Juan Carlos I i Sofia, representats en la seua filla l'infanta Cristina. Es dona el fet de que esta és l'única image de la verge coronada per Juan Pablo II en Espanya.

El papa, despuix d'impartir la seua bendició, va afegir unes paraules improvisades:

Administració i política

Archiu:Ayuntamiento de Palos de la Frontera.jpg

Ajuntament de Pals

El Excelentísimo Ajuntament de Pals de la Frontera es troba situat en la plaça del Comandant Ramón Franco Bahamonde, a on es troben dos edificis municipals, encarregats de les gestions polítiques i assunts municipals.

L'ajuntament és el màxim organisme municipal i és l'encarregat de regular la vida diària dels ciutadans duent assunts com la planificació urbanística, la recaptació d'imposts municipals, la gestió de la seguritat vial, el manteniment de la via pública i jardins, organisació de les festes locals i diversos actes culturals.

En novembre de 1975 Pilar Polze Flare va ser designada pel governador civil d'Huelva, Matías Valdecantos García, alcaldesa de Pals de la Frontera i va prendre possessió del càrrec el 26 de novembre, quatre dies en acabant de que Juan Carlos I fora proclamat rei d'Espanya, convertint-se en la primera alcaldesa del regnat del nou monarca.

L'Ajuntament està regit per un equip de govern compost per la força o forces polítiques que han obtingut el major número de vots en les eleccions. Els regidorés de la corporació municipal són elegits cada quatre anys, per mig de sufragi universal, pels ciutadans majors de 18 anys. Està presidit per l'alcaldesa Milacres Romero Artero, del Partit Popular Andalús, des del 4 d'octubre de 2024, en que va succeir a Carmelo Romero Hernández, el seu pare, que va ser alcalde de la ciutat des de les eleccions municipals de 1995 i va renunciar a l'alcaldia en setembre de 2024.

La corporació municipal, des de l'any 2015, està formada per 17 regidors. En les eleccions municipals de 2023 es varen presentar cinc formacions polítiques obtenint representació en l'Ajuntament dos. La distribució actual de regidors en l'Ajuntament és de 13 regidors per a la candidatura presentada pel PP-A i 4 per a la que va presentar el PSOE-A. Actualment, l'alcaldesa de Pals de la Frontera és Milacres Romero Artero, filla del exalcalde Carmelo Romero Hernández, que va passar a ser el Primer Tinent d'alcalde.

Distribució històrica del Ple de l'Ajuntament

Partit polític		1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
		Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils
bgcolor="Plantilla:Color polític" |	Partit Popular (PP)-Aliança Popular (AP)	—	4	—	0	7	9	9	8	7	11	11	13
bgcolor="Plantilla:Color polític" |	Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE)	2	8	4	3	5	4	3	5	4	4	5	4
bgcolor="Plantilla:Color polític" |	Ciutadans (CS)	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	1	—
bgcolor="Plantilla:Color polític" |	Unió de Centre Democràtic (UCD)	0	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—
bgcolor="Plantilla:Color polític" |	Partit Comuniste d'Espanya (PCE)	0	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—
	Organisació Revolucionària de Treballadors (ORT)	0	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—
bgcolor="Plantilla:Color polític" |	Partit Andalucista (PA)	—	—	—	1	1	—	—	—	—	—	—	—
bgcolor="Plantilla:Color polític" |	Esquerra Unida (IU)	—	—	0	—	0	0	—	—	—	—	—	—
	Agrupació Electoral Independent	11	—	7	9	—	—	—	—	—	—	—	—
	Agrupació Electoral Palermos per Pals	—	—	2	—	—	—	—	—	—	—	—	—
	Candidatura Independent Popular (CIP)	0	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—
	Agrupació Independent de Mazagón (AVEMA)	—	—	—	—	0	0	0	0	0	0	0	0
	Partit Independent de Mazagón (PIM)	—	—	—	—	—	—	—	0	0	—	—	—
	CLI	—	1	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—
	Grup Independent d'Huelva (GIHU)	—	—	—	—	—	—	1	—	—	—	—	—
	Agrupació Palerma Independent (APIN)	—	—	—	—	—	—	—	—	2	2	—	—
Total de regidors		13	13	13	13	13	13	13	13	13	17	17	17

Economia

Archiu:Fresón de Palos.jpg

El Fresón de Pals és el motor econòmic del municipi

La superfície dels cultius herbáceos és de 879 hectàrees i la dels cultius leñosos 142, els principals cultius són la fraula i el fresón, l'olivar, el bresquillera i el Triticale.

Evolució del deute viu municipal

El concepte de deute viu contempla només els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial. Plantilla:Gràfica d'evolució

Cultura

Patrimoni

Vore també: Anex:Patrimoni Històric Andalús en la Comarca Metropolitana d'Huelva

Archiu:IglesiaSanJorge.jpg

Iglésia de Sant Jorge

Archiu:Fontanilla Palos.jpg

La Fontanilla

Entre els seus monuments destaquen:

• l'iglésia parroquial de Sant Jorge Màrtir, d'estil gòtic mudéjar, en una porta mudéjar cridada la dels Nóvios. En el seu interior es poden contemplar una image en alabastre de el XIII en la figura de Santa Ana, un retaule de ceràmica toscano de el XVII i unes fresca renaixentistes de el XVI. En esta iglésia es va donar llectura al Real Recapte, que ordenava a Diego Rodríguez Prieto i atres veïns de la vila de Pals, a que tingueren preparades dos carabelas per a partir en Cristóbal Colón.

• El Port de Pals, va anar el port del que va partir, el 3 d'agost de 1492, l'expedició descobridora, capitaneada per Cristóbal Colón al mando de la carabela o nao Santa María i les carabelas Pinta i Chiqueta.

• El castell. Junt a l'iglésia, en un cabezo, trobem els restants del castell de Pals, els quals han segut motiu d'intervencions arqueològiques en vàries ocasions.

• La Casa Museu de Martín Alonso Pinzón, en la que es poden admirar útils de navegació, pintures i mapes relacionats en la gesta colombina; les visites es realisen prèvia cita en l'Ajuntament.

• La Fontanilla. Eixint de Pals de la Frontera s'aplega a la Fontanilla. Des de la Porta dels Nóvios de l'Iglésia de Sant Jorge, s'accedia a la Fontanilla, junt a la qual es trobava l'històric Moll del que va partir l'expedició descobridora, i que era la font pública de Pals de la Frontera, protegida per un templete quadrangular de rajoles construït en el XIII i d'estil mudéjar, a on, segons afirma la tradició, es varen abastir d'aigua les naus Santa María, la Chiqueta i la Pinta.

Archiu:Rabida1.jpg

Monasteri de la Rábida

• Moll de la Calzadilla. Chicotet moll construït per a la commemoració de el IV Centenari del Descobriment d'Amèrica i que va ser restaurat a finals de el XX. Des d'este lloc va partir l'històrica expedició del Plus Ultra el 22 de giner de 1926, i que va fer el recorregut 'Pals de la Frontera-Buenos Aires. A la seua tornada el 5 d'abril de 1926 la tripulació va ser rebuda pel rei Alfonso XIII.

• L'estàtua de Martín Alonso Pinzón, capità i armador d'esta vila i protagonista de l'ardit del Descobriment.

• Monasteri de la Rábida i el seu entorn.

En la carretera cap a Huelva trobem el parage de la Rábida, un dels més bells racons del municipi i en ell trobem el monasteri franciscano de La Rábida. El monasteri és el lloc a on es va forjar el viage de Colón. Erigit en els sigles XIV-XV, descollen pel seu interés artístic l'iglésia gòtic-mudéjar en la que es poden admirar un crucificat i la Verge dels Milacres, de el XV, davant de la qual varen orar Colón i els marins que varen realisar l'empresa descobridora. Són de destacar també les estàncies decorades en fresca de Daniel Vázquez Díaz, el claustre i el museu, a on es conserven numerosos objectes commemoratius del Descobriment d'Amèrica. Té de 2000 m² d'extensió i és de planta irregular.

Archiu:EstatuaPinzónPalos1.jpg

Estàtua de Martín Alonso Pinzón

El monasteri a lo llarc dels més de 500 anys de la seua història ha sofrit modificacions, sobretot a raïl del terremot de Lisboa de 1755. En este monasteri es va hostajar Cristóbal Colón anys abans de partir cap al Nou Món.

El monasteri va ser declarat Monument Nacional en 1856. Va meréixer ademés la declaració de Primer Monument històric dels pobles Hispànics.

També es pot visitar en este entorn el Monument als Descobridors. A ell s'aplega per una avinguda en la que es mostren tots els escuts dels països iberoamericans, realisats en rajoletes. Prop trobem el parc botànic José Celestino Mutis, en espècies autòctones i americanes. També en este entorn es troba la Universitat Internacional d'Andalusia, Sèu Iberoamericana Santa María de la Rábida, el Fòrum Iberoamericà, construcció moderna i de multiusos com a palau de congressos, concerts i espectàculs, El Moll de la Carabelas, enfronte, lloc d'exposició permanent, a on podem reviure l'aventura americana i es poden visitar les rèpliques de les carabelas que es varen realisar per a la celebració del V Centenari. Riu avall trobem el Moll de la Reina, a on, a través d'Ícaro, es commemora el primer vol entre Espanya i Amèrica, el de l'hidroavió Plus Ultra.

• Mazagón. En la costa es pot visitar les plages de Mazagón, un Parador de Turisme i el Port Deportiu en modernes instalacions.

Archiu:Palos de la Frontera (Huelva) (Spain).jpg

Fira Medieval del Descobriment

Festes i tradicions

• Festes patronals de San Jorge Màrtir. El dia 23 d'abril, se celebra la festa del patró de la localitat. Este sant màrtir és el patró de la ciutat des de la fundació de la parròquia que du el seu mateix nom. Dit dia se celebra de matí una solemne funció religiosa i per la vesprada es realisa la processó en l'image del sant patró.
• El 15 d'agost, dia de l'Asunción de María, se celebra la festa a N.ª S.ª dels Milacres, a on despuix de la solemne Funció Eucarística en el matí de dit dia, es realisa la magna processó de la patrona pels principals carrers de la ciutat durant la tart-nit.
• Romeria de N.ª S.ª dels Milacres. L'última fi de semana d'agost se celebra la romeria de la patrona en el parage de La Rábida, en el típic colorit andalús d'este tipo de celebracions entorn a la figura de la verge María.
• Es commemoren les efemérides de l'eixida de les carabelas, el 3 d'agost, la tornada de les carabelas Pinta i Chiqueta, el 15 de març, el Descobriment d'Amèrica, el 12 d'octubre i l'eixida del Plus Ultra, el 22 de giner.

• Entorn al 15 de març (dia local de Martín Alonso Pinzón), se celebren la Fira medieval del Descobriment, «Festes Commemoratives de la Tornada de les Carabelas Pinta i Chiqueta al Port de Pals de la Frontera», convertint la localitat en una vila típica de el XV. Esta fira se sol celebrar la fi de semana posterior al 15 de març.Està declarada com Festa d'Interés Turístic d'Andalusia.
• Durant els mesos de juliol i agost, la Diputació Provincial programa activitats culturals en el Fòrum Iberoamericà.

Artesania i gastronomia

A lo llarc de la ciutat podrem trobar diferents mostres d'artesania, tant local com de la província. L'ubicació geogràfica de Pals de la Frontera li permet contar en productes d'alta calitat, tan diversos com el marisc (gambes blanques, llagostís o cigalas) i el cuixot ibèric, amén d'una excelent gama de vins del Comtat d'Huelva i va vindre most propi. Com a plats típics descollen els elaborats en peixos com bíssols en tomata o chocos en creïllas, ademés d'atres plats típics com les faves enzapatás. També és notable el seu rebosteria a on destaquen els hornazos d'armela i cidra.

Pero el producte d'especial rellevància és el fresón, que s'ha convertit durant les últimes décades en el motor econòmic de la localitat.

Deporte

• Fútbol: el Club Deportiu Pinzón, fundat en 1966, és el club de fútbol de la ciutat i juga en la primera divisió andalusa.

Ciutats hermanadas

Pals de la Frontera, de la mateixa manera que atres ciutats participa activament en l'agermanament de ciutats que promou l'intercanvi cultural, amistós i humà entre distintes zones del món. La localitat està hermanada en les següents ciutats:

Persones destacades

Artícul principal → .

Bibliografia

• ORTEGA, Ángel (1925). La Rábida. Història documental i crítica. 4 vols, Huelva: Diputació Provincial d'Huelva. Servici de Publicacions. ISBN 9788450038606.

• DE PALENCIA, Alfonso- Gesta Hispaniensia ex annalibus suorum diebus colligentis, Década III i Década IV Les tres primeres Décades varen ser editades com a Crònica del rei Enrique IV per Antonio Pau i Meliá en 1904 i la quarta, que l'autor va deixar incompleta, com a Quarta Década per José López de Bou en 1970).
• GÓMEZ, Dumenge. Vindicación del pilot de la carabela "Pinta", Martín Alonso Pinzón, in: Mundi hispànic. - Madrit, Any 21(1968), Nr. 241.
• GOULD, Alice B. (1984). Nova llista documentada dels tripulants de Colón en 1492, Real Acadèmia de l'Història. ISBN 9788460038290.
• FERNÁNDEZ JURADO, Jesús (1986). Huelva i la seua província. 4 vol, Sevilla: Edicions Tartessos. ISBN 9788476630006.
• IZQUIERDO LABRADO, Juliol (1987). Pals de la Frontera en l'Antic Règim (1380-1830), Huelva: Institut de Cooperació Iberoamericana / Excmo. Ajuntament de Pals de la Frontera.
• MANZANO I MANZANO, Juan; MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA, Ana María (1988). Els Pinzones i el Descobriment d'Amèrica. 3 vol, Madrit: Edicions de Cultura Hispànica. ISBN 9788472324428.
• ROPERO-REGIDOR, Diego (1992). Els llocs colombinos i el seu entorn, Madrit: Fundació Ramón Areces. ISBN 9788480040273.
• GARCÍA, Sebastián (1992). La Rábida, pòrtic del nou món, Monasteri de Santa María La Rábida (Pals de la Frontera). ISBN 9788460410324.
• IZQUIERDO LABRADO, Juliol. «Relaciones de Pals de la frontera en el Algarbe a finals del sigle XV». Consultat el 27 de febrer de 2017.
• (1996) Port històric i castell de Pals de la Frontera (Huelva): assentament humà i mig natural, Huelva: Universitat d'Huelva. Servici de Publicacions. ISBN 9788488751232.
• IZQUIERDO LABRADO, Juliol (2001). Breu història de Pals de la Frontera, Excmo. Ajuntament de Pals de la Frontera (Huelva).
• IZQUIERDO LABRADO, Juliol (2004). Palermos ilustres, Excmo. Ajuntament de Pals de la Frontera(Huelva). ISBN 9788460636120.
• NEWITT, Malyn (New York, 2005). A history of Portuguese overseas expansion, 1400-1668, Routledge. ISBN 978-0415239796.
• ROPERO REGIDOR, Diego (2011). Fra Juan Esquerre: Bisbe de Yucatán (1587 - 1602). Història i Documents, Huelva: Universitat Internacional d'Andalusia / Excmo. Ajuntament de Pals de la Frontera. ISBN 9788479932107.

• GONZÁLEZ CRUZ, David (coord.) (2012). Descobridors d'Amèrica, Colón, els marins i els ports, Sílex edicions. ISBN 9788477377399.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pals de la Frontera.
• Ajuntament de Pals de la Frontera
• Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia
• Parage Natural Estero de Dumenge Rubio
• Patrimoni Cultural de Pals de la Frontera en la Guia Digital del Patrimoni Cultural d'Andalusia (IAPH)