El Port de Santa María
El Port de Santa María —conegut com El Port— és una ciutat i municipi espanyol situat en la província de Càdis. És el quint municipi més poblat de la província i el 15.º d'Andalusia. Està situada al sur de la península ibèrica, en el llitoral de la baïa de Càdis en la ribera i desembocadura del riu Guadalete. Conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
La localitat pertany, junt a Càdis, Jerez de la Frontera, Sant Fernando, Chiclana de la Frontera, Port Real i Trencada, a la Mancomunidad de Municipis de la Baïa de Càdis.[1] Ademés, forma part del àrea metropolitana de la Baïa de Càdis-Jerez, sent la tercera d'Andalusia, darrere de les de Sevilla i de Màlaga, i la duodècima d'Espanya. Posseïx una superfície de 159 km² i una densitat de 561,28 hab./km². Es troba situat a una altitut de 6 m sobre el nivell de la mar i a 22 km[2] de la capital de província, Càdis. En el seu terme municipal es troben part de la Base Naval de Trencada[3] i tres centres de compliment penitenciari.[4] És l'únic municipi d'Espanya i d'Europa en el terme municipal del qual es troben tres presons.
Segons la llegenda, la ciutat va ser fundada per Menesteo, rei ateniense que va participar en la guerra de Troya. Quan va terminar la guerra i tornava a casa, li havien assaltat la seua tro i va tindre que emigrar. Navegant sense cap destí va ser a parar just a la desembocadura del riu Guadalete i va fundar la ciutat, Port de Menesteo. Este fet històric va tindre lloc en el 1184 o 1183 a. C., ya que la guerra de Troya va tindre lloc entre els anys 1194 i 1184 a. C., fa aproximadament 3200 anys.cita requerida
Segons alguns arqueòlecs la primera Gadir, com a primera aglomeració urbana o centre de negocis, es va construir en lo que hui és el castell de Donya Blanca,[5] deixant lo que hui és Càdis com a recint sagrat i la seua posterior utilisació com a caixco urbà als sigles VII-VI.
La ciutat va ser traslladada al seu emplaçament actual en época imperial romana, com a lloc del Portus Gaditanus. Coincidint en la construcció del nou canal de desembocadura del Guadalete, promogut pel Patricio Gadità Lucio Cornelio Balbo el Menor, cap a l'any 19 a. C.[6] Situant el penca o carrer principal (carrer llarc) paralela a la nova riga i perpendicular al decumano en el recorregut de la Via Augusta[7] que entrava en la ciutat pel pont construït sobre el Canal de Balbo del Guadalete (prop de la plaça de la Herrería).[8]
El Port de Santa María és conegut com La Ciutat dels Cent Palaus, encara que el pas del temps i la nocura han provocat que molts d'estos magnífics edificis hagen quedat pràcticament en la ruïna.[9] Producte de l'activitat comercial en l'Amèrica Espanyola o Índies en els sigles XVII i XVIII es varen alçar en la localitat autèntics palaus adaptats a les necessitats dels grans comerciants que també rebien el nom de carregadors a Índies.
Té com a patró a Sant Sebastià i a San Francisco Javier, com a patrona a Nostra Senyora dels Milacres.
Toponímia
[editar | editar còdic]
La llegenda atribuïx la fundació de la ciutat a un caudillo ateniense, Menesteo, que despuix de la guerra de Troya va fundar una ciutat que duria el seu nom, Port de Menesteo.
En l'any 711 els musulmans es varen enfrontar a l'eixèrcit visigodo en la batalla de Guadalete, que va supondre l'entrada dels àraps en la península. A partir d'eixe moment, la ciutat va passar a formar part del territori andalusí en el nou nom de al-Qanátir (القناطر), 'els ponts'.[10]
En 1260, Alfonso X conquista la ciutat als musulmans i li canvia el nom àrap pel de Santa María del Port. Més vesprada el nom de la ciutat es va canviar pel que la coneixem actualment, és dir, El Port de Santa María.
Símbols
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Escut del Port de Santa María.
L'escut de la ciutat posseïx la següent descripció heràldica: en azur, sobre ones de azur i argent, un castell d'or, aclarit de gules, sumat de l'image de la Verge María vestida d'argent, i resplandeciente de rajos del mateix metal. Corona real tancada. Representa al castell de Sant Marcos, i l'aparició de la Verge a Alfonso X l'Sabio, de que parlen antics relats. La corona, per ser antiga vila realenga.
La bandera està composta per dos colors, són el vert i el groc. Cada color està situat en dos llínees horisontals, en la part superior se situa el color vert i en la part inferior el groc. En la part central de la bandera es troba l'escut de la ciutat.
Geografia
[editar | editar còdic]El Port de Santa María s'ubica en la costa gaditana, en l'interior de la comarca de Baïa de Càdis, a 20 quilómetros de la capital provincial.
La campiña del Port de Santa María constituïx part de l'interfluvi Guadalquivir-Guadalete, distinguint-se en el territori dos zones diferenciades. La mitat nort presenta paisages característics de la campiña de Jerez, predominantment plana salve per les ondulacions de la serra de Sant Cristóbal (111 m), en el llímit en Jerez de la Frontera. Semiocultas en este àmbit, cal destacar els estanys que formen part de la reserva natural Complex Endorreico del Port de Santa María. La franja central del territori, entre la serra de Sant Cristóbal i el riu Guadalete, està molt més urbanisada i conte, com a elevació destacada, en el cerro dels Caps (74 m), ademés d'en les marismas de Sant Josep. Al sur del terme municipal s'estén el núcleu urbà, la baïa de Càdis i el parc natural de la Baïa de Càdis, en les rodalies de la desembocadura del riu Guadalete. Les plages tenen una llongitut superior als 15 quilómetros, totes d'arena fina.[11] El núcleu urbà s'alça a 11 m sobre el nivell de l'mar.
Clima
[editar | editar còdic]El clima de la ciutat es caracterisa per ser essencialment subtropical-mediterràneu, en hiverns molt suaus i estius càlits pero no massa calorosos com a conseqüència dels vents de l'oceà. En una mija anual de 18 °C. Destaquen els vents d'alce i ponent. Les precipitacions no són abundants (400–500 mm a l'any). És destacable l'elevada insolación que supera les 3000 hores de sol anuals (més de 125 dia) i que justifica la denominació de Costa de la Llum.
Fauna
[editar | editar còdic]Entre la fauna podem trobar espècimen de: camalleó comú, plana mojonera, panarria, salamanquesa, gavina argéntea, cormorán, garza real, focha, chorlitejo chic, cernícalo, merla, correlimos, avoceta, cigüeñuela, charrán, chorlitejo patinegro, ánade friso, archibebe, canastera, erizo, lechuza, palput, delfí mular.
Flora
[editar | editar còdic]Sobre flora abunden: pi piñonero, carrasco, sabina, retama, lentisco, acebuche, petorra de mar.
Els principals Espais Naturals Protegits en el terme municipal, inclosos en la Ret d'Espais Naturals Protegits d'Andalusia (RENPA), són: el parc natural de la Baïa de Càdis, el Complex endorreico del Port de Santa María (reserva natural) i els Pinades i Dunes de Sant Antón (parc periurbano).
Plages
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
El Port de Santa María dispon de varis quilómetros de plages. Són d'arena dorada i fina, en aigua cristalina. Junt a estes plages es troben passejades marítimes, bars i restaurants. D'est a oest són:
- Plaja de Llevant: és una plaja aïllada de núcleus urbans, en el parc natural de la Baïa de Càdis, en excelent estat ambiental. En ella bufa fort el vent i es pot practicar el deport de vela i windsurf.
- Plaja de Valdelagrana: molt coneguda i visitada pel turisme que freqüenta esta zona de Càdis, ya que dispon de tot tipo d'equipaments, servicis i infraestructures per a l'us del públic.
- Plaja de la Puntilla: està ubicada en la desembocadura del riu Guadalete i separada d'est per un espigón, a on pot gojar-se d'unes aigües serenes per al bany, encara que alguna cosa ventosa.
- Plaja del Aculadero: també cridada de la Colorá, es troba entre l'anterior i Port Sherry. És la més chicotetes de les plages de la ciutat.
- Plaja de la Muralla i plaja de la Calita: separades per les ruïnes del Castell de Santa Catalina, d'aspecte salvage, neta i ben cuidada, que presenten eixints rocosos en l'aigua, per lo que és ideal per a la pràctica de peixca en arpón i submarinisme.
- Plaja de Vistahermosa: conta en un excelent clima per a la pràctica del windsurf i el kitesurf, vistes directes a la ciutat de Càdis i ones procedents de mar oberta. És alguna cosa més freda que el restant de les plages de la Baïa de Càdis.
- Plaja de Fuentebravía: es troba ubicada en una zona residencial de la qual pren el seu nom i que presenta un alt grau d'ocupació. En ella pot practicar-se el submarinisme, la peixca i el windsurf.
- Plaja de l'Almirant: és una plaja d'accés prohibit dins de la Base Naval de Trencada.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria
[editar | editar còdic]Els primers vestigis d'assentament en El Port de Santa María són del Paleolític Inferior; el jaciment d'El Aculadero aixina ho atesta. En Les Arenes existix un atre jaciment del Mesolítico i, junt a la torre medieval de Donya Blanca, s'excava actualment un poblat fenicio la cronologia del qual se situa des de finals de el IX i començos de el VIII fins a finals de el II S'han trobat restants de muralles, necròpolis i vivendes i es considerava un dels punts clau en les rutes comercials.
La llegenda atribuïx la fundació de la ciutat a un caudillo ateniense —Menesteo— que, despuix de la guerra de Troya, va fundar una ciutat que duria el seu nom, el Port de Menestheo.[12][13]
Edat Antiga
[editar | editar còdic]La civilisació romana també va habitar en estes terres, es varen trobar restants d'esta cultura en realisar la remodelació de la plaça d'Isaac Peral, situada en el centre de la ciutat. En ella es varen trobar esquelets i alguns objectes com són anells, vasijas, etc.
Era el punt a on es trobava la Via Augusta en Ad Portus, a on el viari seguia en direcció d'Asta Regio.
Edat Mija
[editar | editar còdic]- Periodo andalusí
En l'any 711 els musulmans es varen enfrontar a l'eixèrcit visigodo en la batalla de Guadalete, que va supondre l'entrada dels àraps en la península. A partir d'eixe moment, la ciutat va passar a formar part del territori musulmà en el nou nom d'Amaria Alcanter, Alcanate o Alcanatif, que alguns investigadors traduïxen com a Port de les Salines, Arc o Pont. Per llavors solament era una alquería depenent de la veïna Šeriš,[14] l'actual Jerez de la Frontera.
- Conquista castellana
En 1260, Alfonso X l'Sabio va conquistar la ciutat als musulmans i li va canviar el nom àrap de Alcanatif pel de Santa María del Port. Este nom era l'original de Santoña (Cantàbria) i moltes de les famílies que varen repoblar esta ciutat provenien d'allí, per lo que varen adoptar esta nova denominació. Este fet és l'argument del text de la Cantiga de Santa María n.º 328, que forma part del Cançoner de Santa María del Port. Dit monarca va organisar el repartimiento de les terres[15] i va otorgar la Carta Pobla, passant a formar part des de llavors de la Corona de Castella, com a territori del Regne de Sevilla. En 1279 Alfonso X va otorgar a l'Orde de Santa María d'Espanya el señorío del Port de Santa María, encara que l'orde va desaparéixer en 1280. En 1281 el mateix rei Alfonso otorga Carta Pobla en el nom de Gran Port de Santa María.[16] Sancho IV li'l va vendre en 1284 a Benedetto Zaccaría, a qui Guzmán el Bo va comprar la mitat en 1295 o 1299, depenent de la font. En 1306 esta mitat va ser aportada com dote per Leonor de Guzmán, neta de Guzmán el Bo, al seu matrimoni en Luis de la Cerda. En 1357 es va unificar tot el municipi baix el mateix señorío i en 1369 Bernardo de Foix, marit d'Isabel de la Cerda, va rebre el comtat de Medinaceli, orige de la casa nobiliaria homònima. En 1479 els seus descendents varen rebre el títul de comtes del Port de Santa María.[17]
Edat Moderna
[editar | editar còdic]
Cristóbal Colón, entre 1483 i 1486 (encara que alguns investigadors apunten al periodo 1490-91), va ser hoste dels senyors del Port i va rebre aportació per a mamprendre el viage que li duria al descobriment del Nou Món. Colón també va estar en El Port en 1493, preparant el segon viage. Ací es va ormejar la Santa María, propietat del marí Juan de la Cosa, que va ser pilot de Colón en 1492, i que en 1500, en El Port de Santa María, data el primer mapa que inclou Amèrica.
En parlar del Descobriment d'Amèrica parlem d'un acontenyiment que engloba multitut d'aspectes. Per una part, el fet científic en el que es constata la teoria de la Terra com a esfera; per un atre costat, el canvi que a partir de llavors ocorre en l'orde econòmic i polític mundial. I per últim, la trobada de móns, nous entre sí, que fins a llavors no havien tingut contacte, o a lo manco d'un modo molt evident. Estos tres aspectes es fan més palpables en les ciutats que varen estar directament implicades en este acontenyiment, com és el cas del Port de Santa María.
Ya a principis de el XVI, els carrers de la ciutat es convertixen en una aglomeració de comerciants que vénen del Nou Món, sent el Port de Santa María un dels primers llocs en a on es pot vore i comprar els productes de l'atra part de l'oceà. La seua infraestructura en drassanes, institucions de comerç i formació de mariners i navegants, la va situar per davant de la majoria de ciutats portuàries.[18]
Sigles XVI i XVII
[editar | editar còdic]A mitan de el XVII, despuix de la Conspiració del Duc de Medina Sidonia, el Port reemplaça a Sanlúcar de Barrameda com a sèu de la Capitania General de la Mar Océana,[19] per la qual cosa els acontenyiments polítics i bèlics de l'Atlàntic passen a fer-se notar d'una forma molt directa en l'evolució de la ciutat.
La seua condició mercantilista la va configurar com a residència de comerciants (carregadors a Índies) que, en construir les seues luxoses vivendes, varen conformar un conjunt monumental fitat de cases-palau en una estructura de entreplanta adaptada a la seua administració[20] i diversos edificis civils i religiosos, dels que encara podem gojar en la seua majoria.
I per últim, i no per això menys important, el devindre d'esta ciutat, acostumada a rebre viagers procedents de tots els racons del món, i la varietat d'orígens dels seus pobladors, la va convertir en un lloc a on tots aquells que s'acosten troben una miqueta de la seua pròpia història.
Durant els sigles XVI i XVII, El Port és hivernàcul i base de les Galeras Reals i sèu de la Capitania General de la Mar Oceà, com ya hem comentat. Este fet determinaria el seu protagonisme en la preparació d'importants expedicions navals de caràcter militar. És d'interés visitar la plaça de les Galeras Reals, centre neuràlgic de la vida de la ciutat en el passat i del turisme en l'actualitat.
Proclamat rei Felipe V, la ciutat demana la seua incorporació a la Corona, lo que succeïx el 31 de maig de 1729, en que la Cort es trasllada a estiuar ací eixe any i el següent. El caràcter estiuenc es posa de moda en la ciutat quan, en 1729 i 1730, Felipe V, el primer dels Borbones, la tria com a residència oficial estiuenca.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]El sigle de les llums, en una important activitat mercantil i un gran número d'ilustrats magnats assentats en la ciutat, donaria pas en els primers anys de el XIX a una ciutat convertida en quarter general de l'eixèrcit francés durant la guerra de l'Independència, baix el regnat de José Bonaparte (1810-1812).
Durant el regnat de Fernando VII (1814-1833), en el periodo del trieni lliberal (1820-1823), El Port és novament ocupat i pres com a quarter general per tropes de la Santa Aliança, eixèrcit francés conegut pels Cent Mil Fills de Sant Luis, al mando del duc de Angulema, en la finalitat d'acabar en la resistència lliberal refugiada en Càdis i llibertar al rei Fernando VII. Lliberat el rei, est desembarca en El Port i deroga la Constitució de 1812, imponent d'esta forma el poder absolut de la corona.
A partir d'este moment, els avatars de l'història, les successives desamortisació religioses i civils, els canvis sociopolítics de cada moment, aixina com el desenroll de l'indústria bodeguera, provoquen l'expansió de l'economia local i l'espai urbà, marcant la vida i les gents d'esta ciutat.
XX
[editar | editar còdic]Despuix d'un fort periodo de recessió en la pèrdua de les últimes colónies d'ultramar del Imperi espanyol, en el XX es va optar per noves vies per a l'expansió econòmica i per a això es va explotar el comerç del vi en prestigiosos cellers instalats en la ciutat. Ademés es varen millorar les infraestructures per a potenciar el turisme que han segut la seua principal font d'ingressos de la ciutat fins als nostres dies.
Dictadura de Cosí de Rivera
[editar | editar còdic]Les últimes eleccions abans de 1923 redunden en un ajuntament format per persones de les classes més acomodades de la ciutat.
Clar eixemple del desajust en la política local és la formació del Somatén, de força paramilitar, que va contar principalment en un respal local de caràcter simbòlic i propagandístic. També cal destacar el funcionament de l'Unió Patriòtica, fundada en intenció de moderar el domini total de l'oligarquia en l'indústria vitivinícola. Va tindre un èxit molt discret.
Segona República
[editar | editar còdic]En esta época el Penal del Port cobra fama durant els anys de la II República i més vesprada en la dictadura militar franquista[21] en albergar entre els seus murs presos polítics de rellevància nacional.
Demografia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Demografia del Port de Santa María.
Les persones del municipi tenen el gentilici de portuenses. La denominació popular per a nomenar al tipo folklòric, natural del Port de Santa María, és coquinero/a. L'antic gentilici 'porteños' ha estat reconegut pel Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, a lo manco entre els diccionaris publicats entre 1884 i 1989. Entre eixa data i 1992, ni portuenses ni porteños. Des de 1992, portuenses. Qualsevol de les tres accepcions (coquinero, portuense o porteño) per a referir-se als naixcuts o residents en El Port de Santa María, és vàlida.
Economia
[editar | editar còdic]
La seua principal activitat econòmica ha segut tradicionalment la peixca i les indústries relacionades en dita activitat, com les conserveras, rederías, salines,[22] etc.; si ben actualment és destacable el sector terciario i, dins del mateix, el turisme internacional i el nacional o d'estiuejadors, que principalment és de plaja durant tot l'estiu. L'hostaleria destaca com a sector dinamisador d'esta ciutat gaditana. Té un significatiu desenroll comercial en el centre i important en la seua perifèria, albergant alguns dels majors centres comercials i d'oci de la Baïa de Càdis.
També destaca pel seu passat històric, la seua repercussió socioeconòmica i la seua chafada en l'urbanisme[23] portuense l'indústria vitivinícola, fonamentada en la producció de vi fi de gran calitat i alt prestigi internacional de la denominació d'orige Jerez-Xeres-Sherry. Els principals cellers de la ciutat són: Osborne, Terry, Cavaller, 501, Gutiérrez Colosía, Grant i Obregón. S'ha creat, com a recurs de enoturismo, la Ruta Urbana del Vi i Brandy del Port.[24]
En la ciutat està el centre El Toruño, pertanyent a l'Institut d'Investigació i Formació Agrària i Peixquera (IFAPA),[25] aixina com instalacions petrolíferes de CLH,[26] des de la que escomença l'oleoducte a Saragossa.
En l'actualitat conta en 5 centres comercials: La Passejada, Vistahermosa, L'Ancora, Les Rets i BahíaMar.
Patrimoni
[editar | editar còdic]En l'arquitectura del Port de Santa María han deixat constància les civilisacions que han habitat la ciutat, en un conjunt monumental molt atractiu, tant en edificis religiosos com a civils, en influències tant de romans com àraps, etc. En el patrimoni històric-artístic de la ciutat poden observar-se varis estils com gòtic, mudéjar, barroc, rococó, neoclassicisme, etc.
Iglésia Major Prioral
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia Major Prioral (El Port de Santa María).
S'alça en la part alta de la ciutat, i la seua fàbrica està documentada des de l'any 1486, coincidint en l'etapa d'apogeu constructiu que fomenten els Ducs de Medinaceli, senyors jurisdiccionals de la llavors vila i promotors d'esta obra. Com la majoria dels grans edificis d'esta zona i la pròpia catedral de Sevilla, l'iglésia es construïx en pedra arenisca procedent de la serra de Sant Cristóbal. El primer Mestre d'Obres d'esta iglésia del que es tenen notícies és Alonso Rodríguez, qui treballava per llavors en la catedral sevillana i en algunes atres iglésies d'aquella diòcesis, aixina com en el Monasteri de la Victòria d'esta localitat, de finançació ducal, de 1504. En l'any 1493 el temple ya es trobava obert al cult, encara que encara tardaria anys en concloure's. D'esta primera etapa es conserva la frontera dels peus o Del Perdó, d'estil gòtic tardà; potser inacabada per A. Rodríguez, o pot ser que arruïnada, com atres parts del temple, a raïl del terremot de 1636.
Es va inaugurar el temple reconstruït, encara que no definitivament terminat, en l'any 1671. De l'interior de l'iglésia, a on existixen moltes i interessants obres d'art, es poden destacar el magnífic retaule d'argent mexicà realisat en 1682 pel platero José Medina en Sant Luis de Potosí (Mèxic), situat en la capella del Sagrario; el retaule barroc de el XVI de la capella de la Verge dels Milacres, de l'escola de Pedro Duc Cornejo; la sillería del Cor, atribuïda a Juan Bautista Vázquez El Jove, i el baldaquino monumental d'estil neoclàssic alçat en el centre del presbiteri a finals de el XVIII pel reconegut arquitecte local Torcuato Benjumeda.
Castell de Sant Marcos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Castell de Sant Marcos (El Port de Santa María).
El Castell de Sant Marcs del Port de Santa María es construïx a partir d'una antiga mesquita islàmica que es transforma en iglésia fortificada en temps d'Alfonso X L'Sabio cap a l'any 1264, qui reforça la seua fonamentació aprofitant els restants d'un edifici romà pròxim, dotant-ho de cobertes abovedadas i fortificando el santuari en quatre torres, dos de planta hexagonal i les atres dos de planta quadrangular, utilisant-se la planta baixa de les primeres com a capella major per a la Verge dels Milacres. Encara es conserven el mur de la quibla a on se situava el mihrab i l'aspecte almohade de la construcció, que es fa palesa en les llínees horisontals i planes en resalte de la part alta que arremata exteriorment la torre hexagonal i en les seues voltes esquifadas. En esta iglésia instala el rei Alfonso X la seua nova Orde militar de Santa María d'Espanya, que pronte va desaparéixer en quedar fosa en l'Orde de Santiago.
Quan la ciutat s'incorpora a la Corona de Castella en 1729, la casa de Medinaceli reté la propietat del castell que és clausurat en 1868 i abandonat fins a la seua restauració, pels anys 40 de el XX. Les circumstàncies de la construcció d'esta iglésia-fortalea varen quedar reflectides en les Cantigas d'Alfonso X, i molt més vesprada, en 1823, el seu estat queda minuciosament descrit en l'obra de Fernán Cavaller, Un servilón i un liberalito, novela que queda ambientada en este vell castell-santuari.
Monuments religiosos
[editar | editar còdic]
Palaus
[editar | editar còdic]
Atres monuments
[editar | editar còdic]
Parcs i jardins
[editar | editar còdic]
Places i alamedas
[editar | editar còdic]Jaciments
[editar | editar còdic]Servicis
[editar | editar còdic]Educació
[editar | editar còdic]
|
Aigua potable
[editar | editar còdic]
L'abastiment d'aigua potable a la ciutat ho realisa Apemsa, societat de l'ajuntament creada en l'any 1983. El seu servici es basa en l'abastiment de l'aigua potable, d'esta forma el seu servici es distribuïx en l'aigüeral i la depuració de les abocades.
Residus i neteja de vies públiques
[editar | editar còdic]FCC és l'empresa concessionària que s'encarrega de la servicis de neteja de la ciutat. La seua activitats inclouen la recollida de residus, el conte de les plages o la vigilància dels espais verts de la ciutat.
Abastiment
[editar | editar còdic]Serecop és una societat mercantil que es dedica a l'administració de la ciutat.
Protecció de la fauna
[editar | editar còdic]El desenroll i el conte de la fauna de la ciutat es porta a terme per Imucona, organisació que s'encarrega de la protecció dels animals com són camalleó, cigonya, etc. La seua sèu es troba junt a l'estació ferroviària de la ciutat.
Transport i comunicacions
[editar | editar còdic]Carril-bici
[editar | editar còdic]Encara que han rebut poc impuls per part de l'ajuntament i no es troben en òptimes condicions, existixen vàries zones en carril-bici en la ciutat:
- En les avingudes d'Europa i Valdelagrana, coincidente en l'antiga N-IV.
- En l'avinguda de Fuentebravía.
Fins a la data, el caixco històric i avingudes principals carixen per complet del mateix.
Autobús
[editar | editar còdic]- 1: Circumvalació: Pinada Fonda - Centre - El Tejar - Juncal - La Passejada > Luis Cavaller - Les Neus - Hospital >
- 2: Circumvalació: Pinada Fonda - La Palma - Pinada Alta - Hospital - Les Neus - El Juncal > Centre - Guadebro >
- 3: Valdelagrana- Centre -Fuentebravía (costa oest)
- 4: Crevillet-El Tejar - Urbaluz
- 5: Donya Blanca- Centre -Hijuelas- Pagament de la Alaja
- 6: Plaça de bous-Fuentebravia
- 7: Sant Bartolome -Les Nieves - Pinillo Cgico
- Autobusos metropolitans
El Port de Santa María pertany a l'àrea del consorci de transports del Àrea metropolitana de la Baïa de Càdis-Jerez
- Zona H
- Localitats de la Baïa de Càdis.
- Localitats de la Costa noroest.
- Jerez i Arcs.
- Zona I
- Trencada.
- Càdis.
- Port Real.
- Zona J
- Jerez.
- Localitats de la Costa noroest.
- Autobusos de llarc recorregut
- Destins provincials: serra de Càdis, Algecires, Barbate, Tarifa.
- Destins andalusos: Sevilla, Ronda, Granada, Utrera, Marchena, Arahal, Còrdova, Andújar.
- Destins espanyols: Madrit, Almuradiel, Manzanares, Aranda de Duero, Vitòria, Éibar, Bilbao, Sant Sebastià, Irún.
Carreteres
[editar | editar còdic]| Carretera | Itinerari |
|---|---|
| Plantilla:Identificador carretera espanyola | Chipiona - El Port de Santa María. |
| Plantilla:Identificador carretera espanyola | Jerez de la Frontera - El Portal - El Port de Santa María. |
| Plantilla:Identificador carretera espanyola | El Port de Santa María - Sanlúcar de Barrameda. |
| Plantilla:Identificador carretera espanyola | Madrit - Còrdova - Sevilla - Jerez de la Frontera - El Port de Santa María - Càdis |
| Plantilla:Identificador carretera espanyola Plantilla:Identificador carretera espanyola | Accés nort des de l'A-4. |
| Plantilla:Identificador carretera espanyola Plantilla:Identificador carretera espanyola | Accés sur des de l'A-4 |
| Enllace Sur - Conexió A-4 en CA-32 |
Ferrocarril
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Estació del Port de Santa María.
- Estació del Port Santa María
- LAV Madrit-Càdis
- Parada de: Rodalies, Mija Distància, Andalusia Exprés, Altaria, Llarc Recorregut
- Estació de Valdelagrana
- Parada de: Rodalies
Avió
[editar | editar còdic]Els aeropuetos més propencs al Port de Santa María són els següents: Aeroport Internacional de Jerez (26 km), Aeroport de Sevilla (119 km), Aeroport de Gibraltar (134 km) i Aeroport de Màlaga-Costa del Sol (228 km).
En l'Aeroport Internacional de Jerez operen llínees regulars de companyies com Iberia, Vueling, Ryanair, Finnair, Còndor, Hapag Fly, Thomson Fly, TUI Fly i Thomas Cook.
Ademés, en Trencada (Càdis), municipi limítrof en El Port de Santa María, es troba l'aeroport militar de la Base Naval de Trencada.
Barco
[editar | editar còdic]- Estació marítima, Llínea 042 El Port-Càdis del consorci de transports del àrea metropolitana de la Baïa de Càdis conta en 15 freqüències diàries en cada sentit.
- Moll de Sant Ignacio Vapor.
- Port comercial.
- Dàrsena del Port de Santa María, pertanyent a Autoritat Portuària de la Baïa de Càdis.
Cultura
[editar | editar còdic]Museu municipal
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Museu Municipal del Port de Santa María.
És el museu de la ciutat, en el propi edifici es troba l'Acadèmia de Belles arts Santa Cecilia. El museu està situat en una casa palau de la ciutat, dins d'ell té un pati central en columnes. En ell trobarem material prehistòric com són restants d'animals com un mastodont, i objectes com vasijas, puntes de llances o pedres esmolades. De materials històrics es troben dos esquelets d'una parella romana, monedes, anells, etc. En ell trobem també una colecció de rajoletes, plats, quadros d'artistes de la ciutat i una maqueta del pont de Sant Alejandro pel qual s'accedia a l'atre costat del riu Guadalete.
Centre cultural municipal Alfonso X L'Sabio
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Centre Cultural Municipal Alfonso X L'Sabio.
Inaugurat en 1993, el centre cultural municipal Alfonso X L'Sabio es troba en el centre de la ciutat. Du el nom del rei Alfonso X, persona que va donar el nom a la ciutat. Està compost per quatre plantes entre les quals es troben:
- Sala d'Exposicions.
- Biblioteca municipal.
Archive
[editar | editar còdic]La ciutat conta en un Archiu.[27]
Fundacions
[editar | editar còdic]Festes populars
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Fira de Primavera i Festa del Vi Fi.
- L'any comença en la típica Cavalcata de Reis, el 5 de giner.
- En febrer, la ciutat s'unix al Carnestoltes, seguint la tradició gaditana, els portuenses es disfrassen. L'últim dia de la semana hi ha una desfilada de carrosses. Són tradicionals, també, les agrupacions carnavalescas (comparsas, chirigotas, etc.). El Port sempre s'ha destacat per les seues comparses, moltes d'elles participants habituals en el concurs del teatre Falla, de Càdis. Encara que en l'any 2009 s'ha recuperat el Concurs Oficial d'Agrupacions en El Port, que no se celebrara en esta ciutat des de feya 15 anys. L'escenari ha segut el teatre municipal Pedro Muñoz Seca.
- En primavera es produïx la festivitat de San Antón, que se celebra en les pinades de la ciutat. Allí s'acosten els portuenses en els seus animals de companyia per a rebre la tradicional bendició del retor.
- Durant març o abril, segons el calendari llitúrgic, té lloc la Semana Santa. Els seus carrers s'omplin de devots de les numeroses confraries i germandats de la ciutat. Entre elles destaquen la Germandat de la Sagrada Oració del nostre Senyor Jesucristo en l'Hort i María Santíssima de Gràcia i Esperanza (Dimecres Sant), la Germandat i Confraria de Nazarenos del Santíssim Crist de la Flagelación, María Santíssima de l'Amargura, Sant Joaquín i Santa Ana (Dumenge de Ramos)i Germandat del Dolor i Sacrifici (Dimarts Sant). La Fira de Primavera i Festa del Vi Fi, fira tradicional a l'estil de les de moltes atres ciutats andaluses, se sol celebrar entre la quinta i sexta semanes despuix de la Semana Santa, en els últims anys coincidint en la semana de l'1 de maig i sempre despuix de la Fira de Sevilla, primera de les fires andaluses.
- La Festa dels Patis es realisa entre Semana Santa i la Fira. En ella s'expon els patis participants durant 5 o 6 dies, en la fi de semana els patis són visitats per cors rocieros. A partir de 2010 la festa es transforma en un event cultural i no un simple concurs, d'esta forma es vol donar un atre aire a la ciutat durant estos dies. En 2013 es va aplegar a celebrar la XV Edició de les Festes dels Patis.
- El 16 de juliol, com en atres ciutats marineres, se celebra la Festivitat de la Verge del Carmen, en la passejada pels carrers de l'image i el seu posterior trayecte en barco pel riu Guadalete. El 8 de setembre procesiona pels principals carrers del centre la Verge dels Milacres, patrona de la ciutat. Eixe dia es declara com a festa local
- Atres events
- Al començ del campeonat de Moto GP en el circuit de Jerez de la Frontera, es realisa la típica Motorada, que atrau a persones de tot lo món. Els motoristes es concentren en la zona des de 3 o 4 dies abans de la celebració del gran premi.
- Mariana en el cor i en el nom, la gaditana ciutat del Port de Santa María, realisa el seu recorregut anual cap al llogaret d'El Rocío.
- La Cruz de Maig és una festivitat catòlica que se celebra a inicis del més de maig.
- A mitan de juny, en el Mercat medieval, tenen lloc exhibicions de cetreria i mercats d'artesania, entre atres activitats.
Deport
[editar | editar còdic]- Estadi José del Cuvillo
- Artícul principal → Estadi José del Cuvillo.
L'Estadi José del Cuvillo és l'estadi del Racing Club Portuense de forma exclusiva com a primer equip de la ciutat. Va ser inaugurat en la década dels 70, en un amistós disputat davant el Real Madrit CF. L'estadi té capacitat per a 8600 espectadors, de grada en totes les tribunes a excepció de la principal, que es troba coberta i presenta assents de colors roig i blanc.
- Port Sherry
- Artícul principal → Port Sherry.
Port Sherry està situat en terme municipal del Port de Santa María. En el seu entorn es troba el Poble Mariner, que lindo en la plaja de la Muralla, antiga construcció de el XVII per a la defensa de la baïa de Càdis. Ademés dels servicis d'atraque s'oferixen cursos de vela i atres relacionats en la nàutica. En un lateral de la dàrsena es troben les instalacions de la Federació Andalusa de Vela.
- Real Club Nàutic del Port de Santa María
- Artícul principal → Real Club Nàutic del Port de Santa María.
En el Real Club Nàutic del Port de Santa María, situat en ple riu Guadalete, junt a la plaja de la Puntilla, es tracta d'un club creat a principis de el XX, en a on es poden realisar diverses activitats com Vés-la, Piragüisme, tenis, pádel i natació.
- Atres instalacions
- La ciutat dispon d'una ciutat deportiva a on es poden practicar varis tipo de deports, a on destaca el rugby, en el camp del qual disputa els seus partits el club de rugby Atlètic Portuense.
- Existix un club social deportiu: club de gòlf Vistahermosa en el que els socis i els seus invitats poden jugar al gòlf, pádel (es juguen campeonats d'Espanya), croquet (també es juguen campeonats d'Espanya), tenis, vela, natació i jocs de cartes com el mus, el bridge o la canastra.
- En la ciutat hi ha dos rutes de carril bici, una d'elles aplega fins al parc dels Toruños partint des del centre de la ciutat.
- També es pot practicar el Gòlf en Gòlf El Port, un camp de gòlf de 18 clots en una zona de pràctiques molt bona. Ademés els jugadors federats tenen opció a jugar en el camp de 9 Clots del club de gòlf Vistahermosa.
- En juliol de 2014 naix l'equip de Fútbol Americà El Port Seagulls, fundat per Álvaro Moreno Cuquerella Cuque, en sèu en la ciutat deportiva.
Tauromaquia
[editar | editar còdic]- Plaça de bous
- Artícul principal → Plaça de Bous del Port de Santa María.
La ciutat del Port sempre va tindre gran abolengo taurí; ya en el XVIII se celebraven corregudes en la plaça de les Galeras, habilitada a tal efecte, i en 1768 varen tindre lloc dèu corregudes a benefici de l'Hospital de La nostra Senyora dels Milacres, en un coser de fusta instalat en el ejido de Sant Francisco, que va permanéixer fins a 1802 i va ser escenari de la mort del torero José Cándido, el 23 de juny de 1771. En 1802 es construïx una atra plaça, en el mateix lloc, que s'incendia el 13 de setembre de 1813, sent reconstruïda i durant fins a 1842, per a ser reedificada i reformada en vàries ocasions fins a 1876. L'actual s'inaugura el 5 de juny de 1880, en un festeig taurí en la participació dels toreros Gordito i Lagartijo, en bous de la ganaderia de Atanasio Fernández.
En el passadiç de la porta principal, lluïx un mosaic en la següent inscripció d'una frase atribuïda a Joselito el Gall que va comentar quan es discutia en una tertúlia sobre la millor plaça de bous: «Qui no ha vist bous en El Port, no sap lo que és un dia de bous».[28]
- El bou com un símbol
La silueta negra del Bou de Osborne és la marca espanyola més popular, dins i fòra de les nostres fronteres. El seu disseny ha transcendit lo merament publicitari. Havent-se convertit en l'actualitat en tot un símbol arraïlat i volgut per tot aquell que contempla la seua figura desafiant, repartida per tot el mapa espanyol, un icon que s'identifica inevitablement en el paisage espanyol i que va ser elegit per la revista The New York Claves Magazine, en 1972, com la representació de la nova Espanya.
Oci
[editar | editar còdic]- Aqualand: en la serra de Sant Cristóbal. Consta de numeroses atraccions que fan les delícies dels chiquets. Està obert al públic els mesos de juny, juliol, agost i setembre i els seus principals atractius són la piscina d'ones, el black hole, speed race (pistes blanes), els kamikazes i el riu Bravo entre uns atres.
- Cine d'Estiu SAFA-Sant Luis: en la temporada d'estiu es realisa un calendari en la qual certs dies es proyecten películes en el pati central de dit centre.
Teatre
[editar | editar còdic]- Festival de Teatre de Comèdies: en el més d'agost té lloc dit festival que està molt lligat a la figura de Muñoz Seca, i durant tot l'estiu la mostra de títaros Els Cristobitas.
Parròquies
[editar | editar còdic]Gastronomia
[editar | editar còdic]La gastronomia local pren els productes de la terra dels seus horts i vinyes, i de la mar en els seus peixos i mariscs. És rica i variada, puix encara que la majoria dels plats poden basar-se en peixos i mariscs, ya que és una població marinera, dels quals oferix una àmplia de gama de productes de la mar en gran varietat de peixos com les acedías, mojarras, urtas, robalos, dorades, bíssols, palayes capturats en el llitoral, componen plats com els fregits tals com pescaíto fregit, puntillitas; guisos com la ralla al pa fregit o sopes a pur de peix com el bíssol en fideus.
En esta localitat es troben un dels cocederos més afamados d'Espanya, El Romerijo.[29]
- Piriñaca: Es tracta d'un picadillo (ensalada) a pur de tomates, pimentons, ceba, oli i vinagre de la zona. Pot agregar-se melva o bíssol.
- Caldillo de gos: És un caldo a pur de pescadilla, all i ceba, al com se li rocía el suc de taronja agre.
- Ortiguillas: És un plat que consta d'un tipo d'anémones enharinadas i fregides.
- Ralla al pa fregit
- Bíssol o Palaya en fideus
- Malarmaos a la sal
- Ostiones fregits
- Panizas fregides: Són unes tiritas de farina de cigró i fregides (com a churros)
- Vins de la regió
- Tortillitas de camarones
- All calent
- El vi i els seus cellers
El vi és una tradició en la ciutat, la majoria de les cellers de la ciutat varen nàixer a partir de l'extensió industrial de el XIX, estos cellers han anat durant el pas del temps traent el millor vi del seu interior. La ciutat és conegut en Espanya, Europa i el restant del món com un centre de producció de jerez, un dels vins més gustosos per a prendre com a aperitiu. El Port de Santa María és una de les localitats pertanyents al triàngul de Sherry, un àrea coneguda per la seua excelent producció de vi: El Port de Santa María, Sanlúcar de Barrameda i Jerez de la Frontera. Les tres localitats que configuren la zona de criança de la Denominació d'Orige Jerez-Xérès-Sherry. Els caixcos de celler són rectangulars, espaciosos, i en el seu interior es conserva l'aroma del propi vi. Per tota la ciutat es poden observar els cellers, algunes d'elles es pot visitar, en les visites mostren als curiosos les propietats de l'elaboració del vi i les seues propietats.
Els cellers més coneguts de la ciutat són:
- Cellers Cavaller: fundat en Chipiona en 1830, es va traslladar al Port de Santa María en el primer terç de el XX. Entre els seus grans productes cal destacar el Fi Pavón, el Ponche Cavaller, el seu Brandy Chevalier i els seus nous vins de la Terra de Càdis de les Vinyes Les Creus.
- Cellers Osborne: és un grup de capital íntegrament espanyol dedicat tradicionalment al món dels vis, begudes espirituosas, derivats del porc, i més recentment a aigües minerals. Són propietaris de marques com a Fi Quinta, Magne, 103, Bou, Comte de Osborne, Cuixots 5J, Montecillo, Malpica, Anís de la Mona i Solán de Cabres. Els vins i brandies que s'elaboren en la sèu originària del grup d'esta ciutat, estan amparats baix la denominació d'orige Jerez-Xérès-Sherry, i la denominació específica Brandy de Jerez.
- Cellers Terry: Fernando A. de Terry, S.A., és un celler dedicat tradicionalment al món dels vins, begudes espirituosas, i brandies. Els vins i brandies que s'elaboren en els seus cellers, estan amparats baix la Denominació d'Orige Jerez-Xérès-Sherry, i la Denominació específica de Brandy de Jerez.
- Cellers Gutiéreaz Colosía: des de 1837, es troben en la desembocadura, del riu Guadalete els cellers de la firma de Gutiérrez Colosía, que varen ser adquila única existent junt al riu: els vents secs de Llevant i humits de Ponent provinents de l'Atlàntic regulen la humitat ambiental mantenint les condicions òptimes per als vins, aportant la temperatura perfecta per a la criança biològica dels vins fins baix el vel de flor, que són rent o microorganismes que es reproduïxen en la superfície del vi i que li donen eixe sabor tan característic al vi fi. Fi Camp de Guia. Oloroso, Sanc i Trabajadero. Cream Mari Pepa. Amontillado Colosía. Brandy Elcano.
- Cellers 501: es remonta a l'any 1783, despuix d'anys d'esforç l'empresa va conseguir el reconeiximent i li varen otorgar el títul de Proveïdors de la Casa Real que va ser donat per Alfonso XII en 1875, el rei junt a la seua dòna, la reina María Cristina va visitar els cellers en els anys 1877 i 1882. Durant els sigles l'empresa s'ha anat adaptant als canvis i seguix sent una empresa independent, que ha passat per diverses propietats.
- Celler Obregón.
- Cellers Edmundo Grant: a banda de la venda de vi també es dedica a la gastronomia del típic tapeo, este negoci es coneix com El Pati de les 7 cantons, en el qual elaboren plats com a pilotes en tomata, embotits ibèrics o els formages i montaditos.
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]Viva El Port edició en paper. El Port Info, El Port Actualitat, edicions digitals. Mijos provincials impresos i digitals en edicions locals: Diari de Càdis i La Veu de Càdis. Portal d'internet diari Gent del Port
Emissores de ràdio: SER Port-Radi Càdis 2, pertanyent al Grup Pressa i Ràdio Port FM, pertanyent a l'ajuntament baix concessió a una empresa privada són les emissores de radi de la Ciutat.
Emissores de televisió, 8TV i Ondaluz, tenen un espai d'atenció diària al Port. Despuix de l'apagó analògic han desaparegut totes les que emetien des de la ciutat.
Administració i política
[editar | editar còdic]Govern municipal
[editar | editar còdic]Anterior a la democràcia actual, varen estar d'alcaldes: 1 de febrer de 1976: Manuel Martínez Alfonso, 3 de novembre de 1977: Francisco Javier Merello Gaztelu i 23 d'octubre de 1978: Enrique Pedregal Valenzuela.
Evolució del deute viu municipal
[editar | editar còdic]El concepte de deute viu contempla només els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]- Llima (Costa Rica), Costa Rica
- Brighton, Regne Unit. Realment El Port no està hermanado en Brighton ya que, segons el protocol d'esta última ciutat, està hermanada en tot lo món. Aixina i tot existix un acort de cooperació en el municipi portuensecita requerida
- Calp, Espanya
- Coral Gables, EE. UU.
- Dahira de la Güera de la wilaya de Auserd, en els camps de refugiats de Tinduf, RASD
- Texcoco, Mèxic
- Ermoupoli, Grècia
En ocasió de la Fira de Primavera i Festa del Vi Fi, les següents comunitats i províncies estan hermanadas per tal event: Madrit, Lugo, La Corunya, Orense, Pontevedra, Cantàbria, Extremadura, Jaén, Castella i Lleó, Alacant, Aragó, Viscaya, Ceuta, Navarra, Valéncia, Porto (Portugal), Càdis, Països Iberoamericans i Logronyo (La Rioja) en el 2013.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Mancomunidad de Municipis de la Baïa de Càdis (ed.): «Municipis mancomunats de l'Àrea Metropolitana de Càdis-Jerez». Consultat el 17 de juny de 2010.
- ↑ 22 km per carretera. A 8 km (4,75 milles nàutiques) via marítima, usant el Catamarà, la distància utilisant l'antic vaporcito és de 8,75 km / 5,10 milles nàutiques
- ↑ Parcialment, es troba el poblat naval espanyol, part de l'americà, la comandància espanyola de Marina, estacions de petròleu i la plaja de l'Almirant.
- ↑ «Centres penitenciaris d'Andalusia».
- ↑ Diego Ruíz Mata. La fundació de Gadir i el Castell de Donya Blanca [1] archivat en Wayback Machine.: contrastación textual i arqueològica. Revista de la UCM - 1999. ISSN 1131-6993.
- ↑ Diari de Càdis. «Una desembocadura artificial». Consultat el 9 de març de 2021.
- ↑ Portus Gaditanus. [2]: El Port Gadità de Balbo (PDF).
- ↑ Portus Gaditanus. [3] [4] archivat en Wayback Machine. : El Port Gadità de Balbo.
- ↑ El País. «El mecenage dels carregadors d'Índies resucita en un palauet del Port». Consultat el 14 de giner de 2021.
- ↑ Alhadra. Revista de cultura andalusí. vol 2.ISSN 2444-5282.
- ↑ «Descripció de l'entorn físic del Port de Santa María».
- ↑ Vore Menesteo para més referències
- ↑ Història de Càdis Antiga
- ↑ Es pronuncia "Sherish"
- ↑ Apareixen nous enterrament en la necròpolis de l'ermita de Santa Clara
- ↑ «1.230. ALFONSO X CONCEDE LA CARTA PUEBLA. Fa 730 anys.». Gent del Port. Consultat el 16 de juny de 2017.
- ↑ Vore les pàgines 547-549 de LADERO QUESADA, Miguel Ángel. "Els señoríos medievals en l'àmbit de Càdis i Jerez de la Frontera". En la Espanya medieval n.º 2. Eixemplar dedicat a: En memòria de Salvador de Moxó (I). 1982. Pp. 543-572. ISSN 0214-3038
- ↑ Diari de Jerez. «Apareixen en El Port aixovar funeraris cristians de el XVIII». Consultat el 14 de giner de 2021.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Diari de Jerez. «Ruiz de Lassaletta unix El Port i Jerez a través de les seues cases-palaus». Consultat el 14 de giner de 2021.
- ↑ Vore l'artícul del Penal del Port de Santa María para més referències
- ↑ «Les piràmides de la Baïa, un símbol de tradició». Consultat el 14 de giner de 2021.
- ↑ Vore Camp de Guia para més referències
- ↑ «Ruta Urbana del Vi, Brandy i Vinagre del Port de Santa María (Cellers i Viñadores)». www.odyssea.eu. Consultat el 2025-01-06.
- ↑ «Alumnes del màster d'Acuicultura i Peixca de la UCA visiten les instalacions del Centre IFAPA ‘El Toruño’ | 03/05/2014». Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2014. Consultat el 2 de maig de 2014.
- ↑ Pàgina de CLH a on explica l'instalació de "Trencada" en el terme municipal de la ciutat
- ↑ La Veu de Càdis. «El nou Archiu Municipal tindrà capacitat per a 26.000 caixes». Consultat el 14 de giner de 2021.
- ↑ «Qui no ha vist bous en El Port...» (en és). El Correu d'Andalusia. Consultat el 2025-01-06.
- ↑ www.soldecadiz.com i Gastronomia del vi [5] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en El Port de Santa María».
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- BELLIDO, J. Auge i decadència del Sector Peixquer del Port de Santa María (1960-2000) El Port de Santa María. Concejalia de Foment del Excmo. Ajuntament del Port de Santa María 2008.
- GATICA, D. Dictadura i "dictablanda" en El Pto. de Sta. María 1923-1931. Universitat de Càdis.
- DE LA TORRE, M. Ictionimia portuense. Ayto. del Port de Santa María, 2004.
- MARTÍNEZ, M. El Penal del Port de Santa María 1886-1981. 2003. www.historiapenaldelpuerto.com
- MORILLO, J.M. El parla de Fernando Gago. Les seues fines, cultes i variades expressions. 2013.
- RODRIGUEZ, J.C. Pedrera i Obra: Les Pedreres de la Serra de Sant Cristóbal i la Catedral de Sevilla en la primera mitat de el XVI. Ed. Ajuntament del Port de Santa María, colecció "Biblioteca de Temes Portuenses".
- RUIZ, J.A. LA CIUDAD DE EL PUERTO DE SANTA MARÍA A TRAVÉS DE LA ARQUEOLOGÍA. BIBLIOTECA DE TEMAS PORTUENSES, 2003.
- SÁNCHEZ, R. Medinaceli i Colón. El Port de Santa María com a alternativa del viage de Descobriment.. El Port de Santa María: Ajuntament, 2006. ISBN 84-89141-90-8
- AUTORES Aula d'Història Menesteo', REVISTA DE HISTORIA, n.º 33
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre El Port de Santa María.- Ajuntament del Port de Santa María
- Gent del Port blog de personages i temàtica locals
- Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia
- Finestra del Visitant dels Espais Naturals Protegits d'Andalusia Parc periurbano Dunes de Sant Antón
- Finestra del Visitant dels Espais Naturals Protegits d'Andalusia Parc natural Baïa de Càdis
- Els restants arqueològics trobats aguarden la seua posada en valor
- El PEPRICH portuense deurà incloure espais de la tradició marítima
- Patrimoni cultural del Port de Santa María en la Guia Digital del Patrimoni Cultural d'Andalusia Institut Andalús del Patrimoni Històric
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Puerto de Santa María» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.