Pistacia lentiscus

lentisco (Pistacia lentiscus)

El lentisco, entina o mata charneca (Pistacia lentiscus) és una planta fanerógama del gènero Pistacia, pertanyent a la família Anacardiaceae.

Descripció

Es tracta d'un arbust dioico (plantes mascle i femella independents), de fulls perennes i que alcança normalment d'1 a 5 m d'altura; en una forta olor a resina, creix en els xaraés secs i pedregosos de la Europa mediterrànea, nort d'Àfrica i Oriente Pròxim. Resistix a les fortes gelades i a la sequia estival i es desenrolla sobretot tipo de sols, podent medrar be en zones calcàrees i inclús salitrosas o salines, açò fa que puga ser abundant junt a l'mar. Habita en boscs clars, zones adehesadas, coscojales, encinares, garrigas i maquis; en collados, goles, canons i ales rocoses. Espècie molt típica de l'àrea mediterrànea que creix en comunitats en mirto, coscoja, margallonera, aladierno, zarzaparrilla, etc. i servix de protecció i aliment a pardals i una atra fauna pròpia d'este ecosistema. És una espècie pionera molt rústica dispersada pels pardals i abundant en ambients secs mediterràneus. Creix en forma de mata i a mida que envellix, desenrolla troncs grossos i gran cantitat de branques grosses i llargues. En àrees apropiades, quan li'l deixa créixer lliurement i es fa vell pot convertir-se en un arbre de fins a 7 metros de porte. Les accions portades a terme per l'home, com la curta, el pastoreig i els incendis impedixen moltes voltes el seu desenroll.

Té la capacitat de rebrotar de cep despuix d'un incendi, no aixina les seues llavors ya que són incapaces de germinar despuix de ser someses a temperatures superiors a 70 °C.

Les fulls són alternes, coriáceas i compostes paripinnadas (sense foliolo terminal), en 6 a 12 foliolos d'un vert intens. Presenta flors molt menudes, les masculines en 5 estams, les femenines en estil trífido. El frut és una drupa, primer roja i més vesprada negra en madurar, d'uns 4 mm de diàmetro, no comestible per al ser humà pero sí per a aus, reptils o menuts mamífers.

Usos

En l'época clàssica i en la Grècia actual s'ampra com chicle; del seu làtex s'elabora una goma aromàtica cridada almáciga o mástique, usada en medicina odontológica i per a fer barnices. També s'utilisa per a aromatizar licors.

En zones turístiques mediterrànees junt en margalloneres i algunes plantes exòtiques, és elegida per a adornar jardins i resorts, per la seua fortalea i atractiu aspecte. Al contrari que atres espècies de pistacia, conserva els seus fulls a lo llarc de tot l'any i un aspecte sà i vigoroso. Se li ha introduït com a ornamental en Mèxic, a on s'ha naturalizado i se li veu en freqüència en zones suburbanes i principalment en zones semiáridas a on el règim de pluges d'estiu, contrari al del clima mediterràneu, d'a on és originari, no li perjudica.

Està emparentada en la cornicabra (Pistacia terebinthus) en la que hibrida fàcilment en les zones en contacte; P. x saportae Burnat (P. lentiscus x P. terebinthus) que té fulls imparipinnadas, en hojuelas semipersistentes, la terminal subsésil i a voltes reduïda. No obstant, abdós espècies, ocupen biòtops distints i escassament solapados. El lentisco apareix en zones més baixes i propenques mentres que la cornicabra creix en zones més elevades i montanyoses com el Sistema Ibèric, a on resistix millor les gelades.

Propietats

• Utilisat en problemes catarrales pulmonars, per a la gota i el reumatisme.
• Usat contra la diarrea, gonorrea i leucorrea.
• S'ha recomanat l'us del mástique en locions externes contra les feridas en hemorràgias o picadures d'insectes.

• Usat com anestésico per als dolors de molgues.

Taxonomia

Pistacia lentiscus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1026. 1753.

Etimologia

Pistacia: nom genèric que segons Umberto Quattrocchi diu que deriva del nom latino pistacia d'un arbre de pistache i del grec pistake, nom de la núcula del pistache. Abdós paraules aparentment deriven a la seua volta d'un nom persa o àrap antic.

lentiscus: epítet

Sinonímia

• Lentiscus massiliensis Fourr.
• Lentiscus vulgaris Fourr.
• Terebinthus lentiscus (L.) Moench

Nom comú

Alantisco, almàciga, almáciga, almárciga, charneca, goma de lantisco, goma de lentisco, lantisca, lantisco, lantisquina, lentisca, lentisco, lentisco macho, lentisco real, lentisco verdader, lentisquina, lentismo, lentisquín, masta, mata, arbre de la almáciga, xarneca

Bibliografia

1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.

Enllaços externs

• Union of Chios mastic producers
• Chios Rising
• The Magic Tree by Deborah Rothman Sherman, Epikouria Magazine
• Mastic Gum Kills Helicobacter pylori by Farhad O. Huwez, Debbie Thirlwell, Alan Cockayne, Dlawer A.A. Aladeen
• Monotherapy with mastic does not eradicate Helicobacter pylori infection from mice by Michael F. Loughlin, Dlawer A. Ala’Aldeen, and Peter J. Jenks
• Mastic gum has no effect on Helicobacter pylori lloeu in viu by James R. Bebb, Nathalie Bailey-Flitter1, Dlawer Ala’Aldeen and John C. Atherton
• a pilot study on antiplaque effects of mastic chewing gum in the oral cavity takahashi k, fukazawa m, motohira h, ochiai k, nishikawa h, miyata t.

• Wikispecies té un artícul sobre Pistacia lentiscus.