Riu Isuela (afluent de l'Aranda)

Archiu:Salto del Batán 1.jpg

Riu Isuela (afluent de l'Aranda)

El riu Isuela és un curs d'aigua de l'interior de la península ibèrica, afluent del Aranda, tributari a la seua volta del riu Xaló. Discorre per les províncies espanyoles de Soria i, principalment, Saragossa.

Geografia

Naix en el municipi de Beratón, província de Soria (Castella i Lleó), en l'ala sur del collado situat a 1616 m sobre el nivell de la mar entre l'Alt dels Almudejos (1703 m) i el Cabezo del Caíz (1822 m), en les estribaciones meridionals de la serra del Moncayo. Els seus primers 4 km de curs els recorre cap al sur, dins de Castella i Lleó, i passada la ralla en Aragó, dins ya de la província de Saragossa, endoblega el seu curs cap al surest, dirigint-se cap a Purujosa, passant despuix per Calcena, Trasobares, Tierga, Posades de Isuela i Nigüella. Desemboca en el riu Aranda, poc abans de passar per Arándiga, formant lo que els lugareño criden La Juntura: els últims 5,6 km de curs comú d'abdós rius abans de desembocar en el riu Xaló.

Apareix descrit en el nové volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz en les següents paraules:

ISUELA: r. que es forma en el térm. de Purujosa, prov. de Saragossa, part. jud. de Borja, d'una font caudalosa que naix junt á un molí harinero, fertiliza sobre 10 cahizadas de terra, i á la 1/2 leg. del poble s'oculta tota l'aigua per a tornar á eixir 1 hora mes avall formant la font de Calcena, que la seua pobl. queda á la izq. Fins a esta v. du el seu curs cap a el E., rega en ella una curta vega de 60 cahizadas, mantenint al mateix temps un molí harinero, una fáb. de paper de estraza, un baten i una atra fáb. de panys ordinaris, i variant llavors el seu direccion cap a el SE., que ya no abandona, corre pels voltants de Trasovarés en a on fertiliza 50 cahices i dona moviment á un molí harinero i un baten: s'introduïx després en el part. de Calatayut per Tierga i Posades, la v de les quals. asi com Nigüella, queden á la izq. i en les que dona moviment á alguns molins harineros, i una miqueta abans d'aplegar á Arandiga, es confon en el r. Aranda (V.), els quals asi units passen al térm. de Chodes, part. de l'Almunia, a on desemboquen en el Jalon.

(Madoz, 1847, p. 466)