Riu Zapardiel

Riu Zapardiel

El riu Zapardiel és un riu espanyol afluent del riu Duero (conca del Duero, subdivisió del Baix Duero), d'antic poblament i llarga història; encara que el seu cabal és escàs i actualment molt contaminat, a lo manco en una bona part del seu recorregut, que afecta a les províncies d'Àvila (a on naix) i Valladolit (a on desemboca).

Toponímia

S'especula, encara que no hi ha proves al respecte, que el nom poguera procedir del hebreu «Tspardelh» que, en castellà, significaria «riu de granotes» (el vocablo va deure passar als musulmans de la regió, que també varen donar nom a Medina del Camp). En castellà vell el nom derivaria a Çapardielo i d'ahí, perdent-se la «o» final a la denominació actual.^{cita requerida}

Senyes generals

El riu Zapardiel naix en l'estany de Sant Martín dels Caps (serra d'Àvila), en el municipi d'El Parral, pansa per Rivilla de Barajas i Fontiveros, també en la província d'Àvila i, despuix per Medina del Camp, ya en la província de Valladolit; per a desembocar, a una altitut de 673 m sobre el nivell de la mar, en la marge esquerra del Duero, prop de Tordesillas. Encara que el Zapardiel mai ha tingut un cabal permanent (llevat en hivern), en els últims anys s'ha secat pràcticament del tot; és, per tant, lo que es diu un ric transitori (està sempre sec llevat quan hi ha grans descàrregues torrencials).

Actualment està sumament degradat per l'escorrentía de nutrients, pesticidas i herbicida agrícoles, les abocades urbanes i industrials, les enrunes, la sobreexplotació d'aqüífers per a regadiu, l'indústria o el consum humà dels térmens municipals pels que passa. Solament Fontiveros, Medina del Camp i Roda posseïxen depuradores municipals. Este riu és un dels que tenen pijor calitat d'aigua de la zona, en alts graus de mineralisació i grans cantitats de matèria orgànica, lo que implica aigües altament eutrofizadas. En general, el Zapardiel és un trist eixemple de la destrucció d'un riu: a penes té vegetació o arborat, llevat algunes pinades i choperas de producció que han substituït als boscs tradicionals de ribera, la roturación ha segut desmesurada en les seues rodalies, a sovint s'han habilitat camins just en les seues vores, han desaparegut les olmedas a causa de la grafiosis i una atra série d'infortunis.

Perfil de riu Zapardiel des del seu naiximent fins a la seua desembocadura

A pesar del seu estat actual, Miguel de Cervantes menciona este riu en la seua obra Viage del Parnaso, dient: «Zapardiel, famós per la seua peixca». Apareix descrit en el setzé volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

ZAPARDIEL: r. que té el seu orige al peu del l. de Vista en la prov. de Avila; es dirigix en rapidea a el N., banyant els térm., de Crespos i Pascual Gran, Rivilla Barajas, Fontiveros, Cisla, Bercial, Mamblas, Barroman, Sant Esteban de Zapardiel i Castellanos; entra despuix en la prov. de Valladolit, banyant les mes riques i abundants terres de grans de Castella, fins a trobar-se en els murs de Medina del Camp; continua despuix pels bells prats de Carrion, Ames, Torrecilla i uns atres, i desagua en el r. Duero en el térm. de Tordesillas i lloc que criden els Quartos de Zafraga: té un pont de fusta junt á Barroman i dos junt á Medina; cria alguns peixos, truchas i anguiles. La seua corrent és d'unes 15 leg. la qual s'interromp en l'estiu quedant solament alguns tolls.

(Madoz, 1850, p. 503)

Afluents

Archiu:Desembocadura del Valtodano al Zapardiel.jpg

Riu Valtodano, principal afluent històric del Zapardiel, en la seua desembocadura en Castellanos de Zapardiel. Esta confluència solia produir inundacions, per lo que es va intentar fer un chicotet assut i els restants del qual s'aprecien en l'image.

El riu Zapardiel té com a principal afluent d'importància al riu Valtodano, que naix en l'Estany del Regajal de Donjimeno i desemboca en el Zapardiel en Castellanos de Zapardiel. Este chicotet riu, és l'únic dels afluents del Zapardiel que permetia un aprofitament de les seues aigües per mig de molinsen Fonts d'Any. Aixina mateix, la toponímia sugerix que el Valtodano posseïa certa capacitat peixquera, ejemplificándose en eixemples com la "calle Carrancs" de Fonts d'Any. El seu patrimoni cultural es preserva en els distints manantiales que hi ha en la ribera del seu curs. Estos manantiales creen trams en cabal permanent i trams secs (perque es torna perdedor), i permeten que es mantinga un dels boscs de ribera millor conservats de la subcuenca del Zapardiel (alguna cosa que no és complicat ya que ha desaparegut bona part de la vegetació de ribera).

De menor importància, es deuen destacar al riera del Simplón i al riera de la Agudilla, que desemboquen en Medina del Camp, el riera del Ojuelo que travessa el caixco urbà de Cantiveros i a l'antigament conegut com "riera Morters" de Salvador de Zapardiel que causava numeroses inundacions (ara cridat "sanga de l'aigua fonda" ). Encara que menys destacats que el Valtodano, són chicotetes rieres que són rellevants en els episodis de riuades, ya que solia causar problemes en els pobles pels que discorren.

Com a curiositat, els únics afluents que presenten algun tipo de senyalisació en la carretera són el riu Valtodano en el creuament cap a Fonts d'Any i el riu Eixit en que naix i desemboca en Fontiveros (abdós de la carretera AV-800).