Roçada
La roçada en la província de Zamora (concretament en la comarca d'Alliste) es denominava al procés de posar en cultiu agrícola una certa extensió de terreny per mig del treball comunal dels veïns d'un municipi, sent l'aprofitament comú a tots participants.[1] Esta pràctica es va desenrollar en Zamora fins a començos de el XX.[2] La roçada podia tindre un periodo de duració anual, trianual, de lustres o de sis anys. La periodicitat de la roçada depenia del municipi en qüestió. El dia de repartiment era motiu de festa popular en el municipi.
Característiques
[editar | editar còdic]Tenien dret a la roçada tots els veïns del poble, en ocupació de llauroés o no, hòmens o dònes viudes.[2] El secretari de l'Ajuntament duya anotat en un quadern els percibidores de la roçada. La roçada es compon d'una extensió cultivada aproximada de cent fanegas de sembrat. Estos terrenys eren colectius, és dir, terres d'aprofitament comú.[3] Les roçades poden aplegar a ser repartides entre huitanta a noranta veïns. Per les peculiaritats del terreny alistano era habitual que sembrara centeno en les roçades. Cada una de les roçades es comunicaven als veïns en junta per l'alcalde en un dumenge del més de giner. Els veïns reunits en concejo obert elegien els denominats juges de roçada que eren els encarregats d'organisar les tasques de la sembra, les dates, els responsables. Cada juge duya una cayada (pal) que li identificava en el distintiu. La seua responsabilitat estava vigent durant el periodo de la roçada. Els juges de roçada convocaven als veïns per mig de tocs de campana i els comunicaven els dies acordats per a eixecutar les tasques.[2]
Les llabors especificades pels juges de la roçada comprenien des de les tasques més simples de trencament de gleves, el desbrossamiento de jaras (arbusto de mont baix habitual en la comarca), el llaurat, la sembra pròpiament dita. El periodo de treball anava des de les nou del matí fins a les dotze, a l'una de la vesprada es continuaven els treballs fins a la posada del sol. Les llabors de vigilància dels sembrats eren repartits per tandes entre els 'rozadores'. La sega i transport a l'era corresponia igualment a la roçada. A la sembra concorren els veïns en una cantitat igual de gra que s'entrega als juges de la roçada. Les absències eren anotades pels juges i es descontaven en un celemín i mig de gra per dia absent en els instants del repartiment.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Rozada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.