Roca verda

Roca verda

Bastó de pedra verda que data del sigle XVI i que pertany a la cultura tairona.

Roca verda (en inglés: greenstone) és un terme genèric per a designar els minerals i les roques ígneas metamòrfiques de color vert com l'esquisto vert, la clorastrolita, la serpentina, l'onfacita, la crisoprasa, l'olivino, la nefrita, el jade i la jadeíta (encara que estes últimes són més conegudes pels seus noms). Estes roques es consideraven valioses i s'utilisaven com a material per a tallar objectes de pedra com a joyes, estatuillas, ferramentes rituals i uns atres artefactes en les cultures antigues.

El to vert d'estes pedres es deu generalment a la presència de minerals com clorita, hornblenda i epidota. En el passat, haurien segut seleccionats principalment pel seu color més que per la seua composició. Açò explicaria per qué este terme genèric s'ha utilisat en l'arqueologia, ya que les cultures antigues consideraven que les roques d'esta «família» eren intercanviables.

Els objectes fets de roques verdes es troben regularment a grans distàncies de la font del material, lo que indica que varen ser objecte de comerç o d'una activitat comercial. Per eixemple, un cap d'astral feta d'jadeíta i que data del 4000 al 2000 a. C. va ser trobada en Canterbury, Anglaterra, feta de pedra dels Alps del Nort d'Itàlia.

L'us de la pedra verda, especialment el jade, estava particularment estés en l'antiga China i Mesoamérica. També es va trobar en les cultures indígenes d'Austràlia sudoriental i entre els maoríes (Nova Zelanda), a on l'us principal era el pounamu. També es troben objectes de pedra verda en l'Europa neolítica, en particular en les astrals ceremoniales. Es coneixen atres armes ceremoniales de jade dels olmecas i unes atres civilisacions precolombinas.