Crisoprasa

Crisoprasa

Crisoprasa "Polònia".

Crisoprasa polida.

La crisoprasa és una gema de la varietat calcedonia (forma fibrosa del cuarzo) que conté chicotetes cantitats de níquel. Generalment és de color vert clar, pero pot variar fins al vert obscur. Li la considera una pedra dura i li l'utilisa com gema i per a la fabricació d'objectes ornamentals.

Aspecte i propietats físiques

És criptocristalina, lo que significa que està composta per cristalés tan fins que no és possible diferenciar-los com a partícules distintes utilisant ampliacions normals. Esta característica la diferència del cristal de roca, l'amatista, el citrino i demés varietats de cuarzo cristalí, que són bàsicament transparents i estan formats per agregats microcristalinos del sistema trigonal,les fibres de cuarzo microscòpiques tenen una ordenació radial . Atres membres de la família del cuarzo criptocristalino són l'àgata, la cornalina i l'ónice. A diferència de molts membres no transparents de la família del cuarzo, que deuen generalment el seu atractiu a les seues marques o filigranes, en la crisoprasa és el color lo que fa la seua bellea. La paraula "crisoprasa" ve del grec chrysos, que significa "or", i prason, que significa "porro".

Per la seua relativa escassea en relació en pedres similars, i al seu agradable color vert, la crisoprasa en una de les varietats més valorades del cuarzo. Els espècimen d'alta calitat a sovint rivalizan en el jade més fi, en el que poden aplegar a confondre's. Tallada en cabuchones (gemas abovedadas planes en l'esquena plana per al seu us en joyeria) pot ser tan desijada com la més delicada amatista.

Com totes les formes de cuarzo, la crisoprasa té una durea de 6 - 7 en l'escala de Mohs i una fractura concoidea, similar a la del sílex.

Formació i mig ambient

A diferència de l'esmeralda, que deu el seu bell color vert a la presència de cromo, el color de la crisoprasa es deu a chicotetes traces de níquel en la seua estructura. El níquel es presenta per lo general en laminillas de willemseíta, un filosilicato semblat al talc (Vasconcelos i Singh, 1996). La presència de níquel es deu a les característiques del procés de mineralogénesis de la crisoprasa: el principal mecanisme és l'acció de dissolució acuosas hidrotermales d'orige volcànic, o be la meteorización intensa o laterización de serpentinitas niquelíferas, o atres roques ultramáficas pròpies de complexos ofiolíticos.

En els depòsits australians, la crisoprasa apareix en forma de vetes i nòduls junt en goethita, de color café, i uns atres òxits de ferro, en saprolitos rics en magnesita i baix recobriment de ferro i sílice.

Els jaciments més famosos de crisoprasa es troben en Queensland, Austràlia Occidental, Alemània, Polònia, Rússia (en els Urales), Arizona, Califòrnia i Brasil.