Rochefort (Charanta Marítim)
Rochefort és una comuna francesa situada en el departament de Charanta Marítim, en la regió de Nova Aquitània. Té una població estimada, a inicis de 2020, de 23 410 habitants.[1]
És també una de les quatre subprefecturas del departament de Charanta Marítim.
Des de el XIX s'utilisa a voltes el nom de Rochefort-sur-Mer, encara que mai ha tingut validea oficial.
És una "ciutat nova" de el XVII, que deu la seua fundació a la construcció, en 1666, baixe el regnat de Luis XIV, d'una important atarassana i drassanes de l'Armada francesa. D'este prestigiós passat, Rochefort ha heretat un patrimoni urbà que li ha valgut l'estatus de "ciutat d'art i història".
Història
[editar | editar còdic]Abans de 1666
[editar | editar còdic]En el XI en el lloc existia un castell cridat Roccafortis, que dominava el riu Charanta en el cor d'una regió pantanosa.[2]
Durant les guerres de religió, els dos bandos es varen disputar el castell per la seua posició estratègica sobre el riu, entre La Rochelle, feu hugonote, i Brouage, plaça militar real i per tant catòlica. A partir de 1560, el castell va ser dominat alternativament per abdós parts, fins que va passar a formar part dels dominis de la Corona ans que terminara el conflicte. El rei Enrique IV ho va cedir per lettre-palés en 1599 a Adrien de Lozeré. Els seus hereus ho varen conservar fins a 1666, en que la Corona va expropiar el señorío.
Luis XIV, desijós de potenciar el domini francés de les mars i de fomentar les relacions comercials en les seues colónies americanes, va decidir mamprendre la construcció d'una atarassana de guerra capaç de construir una flota que restaurara ràpidament el seu poder marítim.[2] L'emplaçament de Rochefort va ser elegit per la seua posició central en la costa atlàntica francesa, i per la protecció oferida per les illes costeres i pel riu. El futur port marítim i el seu flota anaven a dispondre també de facilitats d'abastiment gràcies al port fluvial de Tonnay-Charanta, situat a poca distància ric dalt, a on des de l'Edat Mija confluïen les matèries primeres com la fusta i el ferro, aixina com els productes agrícoles de l'interior del país.[3][4]
La Corona va expropiar el señorío de Rochefort a Jacques Henry de Cheusse a canvi d'una indemnisació que mai se li va pagar.[5] Colbert de Terron, nebot del ministre Colbert i intendent general de la flota de Ponent, es va encarregar del proyecte que va confiar a l'ingenier i arquitecte François Blondel.[3]
De 1666 fins a finals de el XVIII
[editar | editar còdic]En 1666, arranca la construcció del atarassana i va sorgint una primera ciutat en amplis carrers rectilineas segons un pla en forma de damero, pero en edificacions mediocres de fusta i d'atobó, a on s'estagen els obrers i els nous habitants atrets per les facilitats de construcció. En 1669 les obres ampraven a 2000 obrers. Es construïxen també unes fundició i en 1679 s'inaugura la corderie royale, una fàbrica de sogues que suministrava vetes a tota l'armada. En 1689 Michel Bégon, intendent de la Marina i primer de Colbert, establix el primer pla d'urbanisme de la ciutat i dona un any als habitants per a que tornen a alçar les seues cases en pedra de mampostería. Mana construir hospitals i adoquinar els carrers. La ciutat embellix pero la població obrera abandona el centre per a anar poblant els arravals. A partir de 1689, el comissari general de fortificacions, Clerville, construïx una muralla que cenyix el centre de la ciutat. Esta creix en força i ya té 20.000 habitants a l'inici de el XVIII.[3][6] Fins a llavors la ciutat no havia segut més que una comunitat urbanisada depenent de l'Atarassana pero en 1693, davant l'importància creixent de la seua activitat comercial, els habitants de Rochefort varen demanar ser un municipi. Begon va recolzar la seua solicitut i el Rei els va concedir la potestat d'elegir a quatre escabinos que es varen encarregar de l'administració, i va nomenar a un alcalde. A l'any següent, va conseguir un edicte del Rei que permetia a la ciutat dotar-se d'unes forces d'orde, i es va crear la primera milícia burguesa.[7]
Des de finals de el XVII, Rochefort es va impondre com un port militar en una forta vocació colonial: en temps de guerra dedicava la quarta part dels seus armament a les colónies, i la totalitat en temps de pau. Servia de retaguàrdia per a l'abastiment de les ciutats que alçaven els colon francesos en Nova França i va participar a l'industrialisació precoç del Canadà. En Rochefort es varen armar moltes expedicions cap a Amèrica, des de missions de vigilància dels bancs de peixca de Terranova fins a missions en les «illes del sucre», passant per missions exploradores com la del buc «La Belle» que va dur en 1684 a l'explorador Cavelier de La Salle a Luisiana.[4]
La fragata «Hermione», en la que Gilbert du Motier, marqués de Lafayette, va embarcar en 1780 en reforços per a recolzar a les tropes del general Washington en la guerra d'Independència dels Estats Units, havia eixit de les drassanes de Rochefort un any abans.[8]
De el XIX a el XXI
[editar | editar còdic]Demografia
[editar | editar còdic]Naixcuts en Rochefort
[editar | editar còdic]- Roland-Michel Barrin de la Galissonière (Rochefort, 10 de novembre de 1693 - Montereau-Fault-Yonne, 6 d'octubre de 1756), marí i governador de les colónies franceses en Amèrica del Nort, va liderar la victoriosa flota francesa en la batalla de Menorca.
- Julien Viaud, àlies Pierre Loti, en 1850, escritor i oficial de la Marina.
- Maurice Merleau-Ponty en 1908, filòsof.
- David Zurutuza en 1986, futboliste.
Localitats hermanadas
[editar | editar còdic]
Punts d'interés
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Populations llega'ls 2020 - Commune de Rochefort (17299)». Institut Nacional d'Estadística i Estudis Econòmics (INSEE). Consultat el 31 de juliol de 2023.
- ↑ 2,0 2,1 «Història de Rochefort». Comuna de Rochefort. Consultat el 31 de juliol de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Secciones "Découvrir" i "Culture"» (en francés). Ajuntament de Rochefort. Consultat el 11 de juliol de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 «Patrimoine de la Nouvelle-France à Rochefort» (en francés). Encyclopédie du patrimoine culturel de l'Amérique française. Consultat el 12 de juliol de 2015.
- ↑ (1815) «Introducció», Histoire de la ville et du port de Rochefort. Tom 1 (en francés), Mme. H. Fleury, p. I-XXVII.
- ↑ «Rochefort, ville nouvelle du XVIIe siècle» (en francés). L’Actualité Poitou-Charentes. Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2015. Consultat el 11 de juliol de 2015.
- ↑ Viaud i Fleury, págs. 92-94
- ↑ «L'Hermione, la Frégate de la vaig llibertar: L'Histoire» (en francés). Association Hermione-La Fayette. Consultat el 12 de juliol de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rochefort (Charanta Marítim).- Sitie web oficial de l'oficina de turisme
- Comité de jumelage de la ville de Rochefort
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rochefort (Charente Marítimo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.