Rompimiento del glaciar Pèrit Moreno
Es denomina ruptura[1] o rompimiento[2] del glaciar Pèrit Moreno a un event hidrològic natural i de periodicitat variable el qual ocorre en el suroest de la Patagonia argentina. El mateix consistix en el pas raudo d'enormes volums d'aigua que es trobaven acumulats en un golf del llac argentí, cap a la partix restant d'eixe cos llacustre, fins que s'igualen abdós cotes. Durant eixe procés, les aigües destruïxen el front d'alvanç del glaciar Pèrit Moreno (corresponent al camp de gèl patagónico sur), el qual, en creuar el llac i tocar terra en la marge oposta, crea un dic natural que anula el drenage dels excessos hídrics corresponents a la conca d'eixe braç. A causa d'este derrocament del dic de gèl es produïxen enormes desplomes de masses glaciarias, que en ocasions presenten enormes tamanys i pesos, les que cauen a les aigües del llac en poderoses tamborinades. Per la seua espectacularitat, rarea i comoditat d'observació, sol ser considerat un acontenyiment turístic destacat.
Ubicació i característiques generals
[editar | editar còdic]Este fenomen d'índole natural ocorre en el suroest de l'Argentina, en la regió de la Patagonia corresponent a dit país, més precisament en el departament Llac Argentí de la província de Santa Creu, en un àrea situada dins del parc nacional Els Glaciars. S'emmarca en un àrea llacustre i boscosa rodejada de montanyes de la cordillera dels Vages, en una regió que va ser molejada pels alvanços i reculada glaciarios de les glaciacions cuaternarias.
Allí perviu la major extensió de gèl del hemisferi sur fora de l'Antàrtida, el camp de gèl patagónico sur. La majoria dels innumerables glaciarés que d'ella naixen es troben en una sostinguda reculada, com a resultat del calfament global i el canvi climàtic. Un dels pocs que manté un estat d'equilibri és el glaciar Pèrit Moreno,[3] grossa massa de gèl que continua acumulant massa a un ritme similar a la de la seua pèrdua.
Un cicle de rompimiento clàssic dona inici pel comportament del front d'alvanç d'este glaciar (moviment causat per la força de la gravetat del gèl que baixa des de les altures), que partint des de posicions sempre situades dins de les aigües de la ribera occidental del llac glaciar cridat Argentí, conseguix completar el creuament de l'espill i aixina alcançar la ribera de la marge oposta, que és la situada al suroest de la península de Magallanes. En fer-ho, la mole gelada es transforma en una paret infranquejable per al natural pas de l'aigua colectada pels braços Sur i Ric del llac argentí, mur gelat que comprén des del mateix rocós llit llacustre (ubicat a 100 metros de profunditat en el braç Ric i a 160 en el canal dels Témpanos) fins a la seua corona superior, situada a uns 50 a 60 metros sobre la superfície del llac, la qual se situa a 184 m s. n. m..[4] D'esta manera, depenent del volum de gèl que obtura, de l'época de l'any, de la temperatura i de la cantitat de pluges i nevades en els mesos següents, la cota del braç Ric començarà marcadament a elevar-se respecte a la situada a l'atre costat del endicamiento, és dir, en el denominat canal dels Témpanos, que manté el mateix nivell que el restant del llac. Este braç és el receptor dels excessos hídrics corresponents al seu hoya, resultat de les precipitacions pluvials i níveas d'eixe sector de la conca del riu Santa Creu, aixina com de l'ablació de les masses glaciarias d'alvertent atlàntic d'eixa porció sudoriental del camp de gèl patagónico sur, ya siga tant per fusió superficial com per la solsida de témpanos del propi glaciar Moreno.[5] Són numerosos els rius i rieres que drenan cap a este braç, cap al braç Sur, cap al llac Roca o cap al llac Fredes, entre els que destaquen els rius Mitre, Camiseta, Ric, Cadell, el chorrillo Mal, la riera Moreno, el drenage de l'estany 3 d'Abril, etc., i tots els que drenan l'ala nort de la serra dels Baguales, l'ala sur de la serra Cattle, abdós ales de la serra Buenos Aires i de la cordonera dels Cristals, etc.
En l'aument del nivell del llac paralelament s'àmplia la seua superfície, en inundar les seues aigües els camps ribereños. Generalment, passen varis mesos fins que el braç Ric conseguix acumular la suficient cantitat d'aigua per a que la força d'espente que esta eixercix conseguixca desapegar del llit la base del glaciar en algun punt del respal rocós, després la pressió de l'aigua conseguix per fi que esta s'infiltre i comence a desenrollar un canal subglacial.[6]
Quan l'aigua conseguix escapar cap a l'atre costat comença tècnicament el procés de ruptura, el qual tampoc té una duració predeterminada, ya que dependrà del volum de gèl a travessar, del volum d'aigua acumulada, etc. La fricció que provoca l'aigua desplaçant-se produïx un ràpit derretimiento del gèl dels seus màrgens, la qual cosa va consolidant la brecha formada, ampliant-la i és lo que terminarà per destruir el dic, ya que el seu colapse no es deu simplement a la fractura mecànica del gèl.[6] L'aigua que conseguix travessar pel pas obert després s'agita en la vora del glaciar en el sector del canal dels Témpanos, lo que provoca una accelerada solsida de grans porcions del seu front.
Quan el torrent cobra major dimensió crea un ample túnel, per lo que el bloc de gèl assentat sobre la península Magallanes queda unit al restant del glaciar solament per la seua banda superior, a la manera d'un jagantesc pont de gèl, tenint per davall la volta formada pel pas de l'aigua, del sostre de la qual també es desprenen enormes escamas de gèl que cauen sobre les caudalosas aigües. Finalment, este pont o arc termina per colapsar, instant que constituïx escénicamente el punt culminant de tot el succés, donada la magnitut del bloc de gèl que es precipita. Posteriorment continuen les solsides en la paret del glaciar i en el front que donava cap al canal dels Témpanos, aixina com el traspàs de l'aigua acumulada cap a est des del braç Ric, concloent en igualar-se abdós nivells, restablint-se el desaiguador natural a través del canal dels Témpanos. S'iniciarà un nou cicle, primerament, en l'alvanç del front del glaciar fins que conseguixca tancar novament el llac, per a desenrollar després una nova elevació del braç Ric.[6]
Com a conseqüència d'este procés, en els sectors llitorals que marginen als braços Ric, Sur i al llac Roca, és possible observar una franja de vegetació herbácea en la qual abunden troncs i branques pertanyents als arbres que varen morir per l'ascens de les aigües.[7]
El glaciar alvança entre juny i decembre i retrocedix entre decembre i abril. La formació d'una barrera de gèl és un procés complex, ya que hi ha un mecanisme de retroalimentación entre el glaciar i el llac, el qual afecta les oscilacions de la posició del front glaciar d'una forma prou estable.[8]
- Cota del braç Ric al moment de les ruptures.
La cota per al desaiguador natural del braç Ric (per fòra de l'eixida a través del canal dels Témpanos) és de 30,8 m respecte al zero hidrométrico del llac. Els rompimientos no es correlacionan a una cota determinada a alcançar pel braç Ric. El nivell màxim medit va ser de 23,5 m,[4] encara que atres autors varen calcular una altura superior, de més de 26 m per a la década de 1950,[9] i inclús 28,4 m per al de febrer de 1966.[10] La ruptura de 1988 va ocórrer en un desnivell de 19 m.[11]
La de març de l'any 2018 es considera la major de el XXI, en haver alcançat el braç Ric la cota de 14,4 m.[6]
Tipos de rompimientos
[editar | editar còdic]S'han constatat diferents comportaments durant l'omplit i en els processos de descàrrega de les aigües endicadas, els que han segut classificats en tres tipos: esclat repentí, progressiu i menor. En un event de tipo repentí, la màxima descàrrega pot aplegar a alcançar 8000 m³ per segon, mentres que un event menor solament evacua 123 m³.[8]
- Rompimientos de descàrrega repentina
En el XXI, els events de 2004, 2006, 2008 i 2012 són classificats com a events de descàrrega repentina.[8]
En el de 2004 el pico de fluix de descàrrega va tindre un valor de 5000 m³/s, terminant d'igualar-se els nivells del llac als 4 dies.[12]
En el rompimiento de març de 2006 la diferència de nivell que va alcançar el braç Ric va ser de 5,4 m; el dia 10 va començar a deixar escapar l'aigua retinguda, lo que va fer que el dic colapse el dia 13. La taxa de descàrrega va ascendir fins a 5850 m³/s, concloent el periodo de descàrrega el 14 de març, quan els nivells del braç Ric respecte al restant del llac es varen igualar.[8]
L'event de 2008 el pico de fluix de descàrrega va tindre un valor de 8000 m³/s, terminant d'igualar-se els nivells del llac després d'al voltant de 4 dies.[8] L'event de 2012 el pico de fluix de descàrrega va tindre un valor inferior als anteriors, 2000 m³/s, per lo que va tardar més temps en evacuar l'aigua acumulada, concloent recent als 14 dies.[8]
- Rompimientos de descàrrega progressiva
En events de descàrrega progressius tot el procés es ralentisa, encara que es produïx un endicamiento de gèl. En l'estiu austral de l'any 2013 es va produir un event d'este tipo. Per al 9 de setembre de 2012, el front del glaciar havia acurtat la distància que ho separava de la costa de la península Magallanes a sol 30 metros, lo que havia fet que el braç Ric acumule aigua, alcançant un nivell màxim de 2,2 m el 21 de novembre, moment en que va conseguir superar la paret de gèl en foradar un túnel subglaciar, donant començ al procés de descàrrega; la formació del túnel ya va ser visible directament el dia 26; posteriorment dit túnel va colapsar. El 4 de febrer, el fluix de descàrrega alcança un valor màxim: 205 m³/s. Va continuar la descàrrega, encara que d'una manera molt llenta, a raïl d'una nova semiobturación, per lo que recent es va completar, a l'igual abdós cotes, als 85 dies d'haver-se iniciat, ya en una distància entre la paret glaciar i la península de més de 100 m cap a principis de març.[8]
A fins de decembre de 2013 es va produir un atre event del tipo progressiu en característiques similars al que havia ocorregut feya un any. El nivell del llac Ric va alcançar una diferència de 3,7 m i l'evacuació del líquit va durar 65 dies, aplegant el fluix de descàrrega a un punt màxim de 220 m³/s.[8]
- Rompimientos de descàrrega menor
En ocasions, el front glaciar no aplegar a obturar totalment en un dic de gèl el pas natural de l'aigua, pero s'aproxima lo suficientment prop com per a evitar que l'aigua passe lliurement, per lo que sense aplegar a tallar-se es produïx una elevació del braç Ric. Estos events són classificats com de descàrrega menor. D'este tipo és l'ocorregut en octubre de 1996, quan el braç Ric es va elevar prop d'un metro. Al final d'eixe més la pressió de l'aigua va obrir un major pas en les parets del front glaciar i la descàrrega va començar, pero llentament, ya que el pas no havia quedat lo suficientment obert, per lo que el pico màxim del fluix de descàrrega es va produir a fins de giner en un valor de 123 m³/s, igualant-se les cotes a abdós costats recent a principis d'abril.[8] Els events de 1994, 1995 i 1997 presenten comportaments i magnituts similars al de 1996.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ De Deu, Julián (2007). Patagonia Essencial. Editorial de Deu, Cim, ISBN 9789509828353.
- ↑ Quadra, D. E. (2017). La dinàmica socioambiental en l'espai santacruceño. Peculiaritats de la relació entre la població i el mig natural des d'una perspectiva geogràfica. Geogràfica digital, 11(22), 1-21.
- ↑ Aniya, M. and Skvarca, P. (1992). Characteristics and variations of Upsala and Moreno glaciers, southern Patagonia. Bulletin of Glacier Research, 10, 39-53.
- ↑ 4,0 4,1 Skvarca, Pedro (2002). Importància dels glaciars del Gèl Patagónico Sur per al desenroll regional. In Geologia i Recursos Naturals de Santa Creu. Relatorio de el XV Congrés Geològic Argentí, El Calafate (Vol. 5, No. 1, pp. 785-798).
- ↑ Paterson, W.S.B. (1994). The Physics of Glaciers (3rd ed.), Pergamon Press, Oxford, 480 p.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 El glaciar Pèrit Moreno va iniciar el procés de ruptura més gran del sigle. Mariela Arias, Diari La Nació, 10 de març de 2018.
- ↑ Guerrido, C. M. (2017). Respostes del bosc patagónico a inundacions recurrents provocades pels endicamientos del Glaciar Pèrit Moreno, Santa Creu, Argentina.
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 Lenzano, M. G., Lannutti, E., Toth, C., Lenzano, L., Vecchio, A. L., Falaschi, D., and Vic, A. (2018). Analyzing the oscillations of the Pèrit Moreno Glacier, using clave-lapse image sequences. Cold Regions Science and Technology, 146, 155-166.
- ↑ Raffo, J. M., Colqui, B. S. & Madejski, M. E. (1953). Glaciar Moreno. Revista Meteors, 3(4), 293-341. Buenos Aires. Direcció Gral. Servici Meteorològic Nac., Publicació 9.
- ↑ Liss, C. (1970). Der Morenogletscher in der Patagonischen Kordillere. Zeitschrift für Gletscherkunde und Glazialgeologie, VI(1-2), 161-180.
- ↑ Stuefer, M. (1999). Investigations on mass balanç and dynamics of Moreno Glacier based on field measurements and satellite imagery. PhD thesis. University of Innsbruck, Àustria, 173 pp.
- ↑ Skvarca, P., and R. Naruse (2005). Correspondence. Overview of the isse-dam formation and collapse of Glaciar Pèrit Moreno, southern Patagonia, in 2003/2004. Journal of Glaciology, 52(177): 318-320.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rompimiento del glaciar Perito Moreno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.