Front glaciar
El front glaciar, també denominat terminus glaciar[1][2][3] o llengua terminal, és el llímit inferior o extrem final d'un glaciar.[4] Constituïx el punt a on el gèl glaciar cessa el seu alvanç i comença el seu ablació, ya siga per fusió, evaporament o solsida.[5] La seua posició és dinàmica i variable en el temps.[6]
Característiques i posició
[editar | editar còdic]La zona frontal d'un glaciar marca la transició entre la massa de gèl activa i l'entorn lliure de gèl, o be l'àrea a on el glaciar comença a perdre volum.[3] Esta regió representa el llímit més baix d'un glaciar de vall o la vora més externa d'una conya glaciar o inlandsis, depenent del tipo de formació glacial.
La morfologia del front glaciar pot variar àmpliament: pot presentar-se com una paret de gèl empinada i abrupta, com un lòbul ampli en pendent suau, o inclús finalisar en cossos d'aigua, donant orige a glaciars de marea o llacustres. Esta zona constituïx l'àrea principal d'ablació, a on predominen processos com la fusió del gèl i el seu fractura, que en alguns casos produïx icebergs.
Dinàmica i processos
[editar | editar còdic]La posició del front glaciar està determinada pel equilibri dinàmic entre la velocitat del fluix de gèl provinent de la zona d'acumulació i la taxa d'ablació que ocorre en el terminus.[7][8] Este balanç controla si el front alvança, retrocedix o es manté estable a lo llarc del temps.
Quan l'ablació —principalment per fusió i fractura— supera la cantitat de gèl que aplega des de zones més altes, el front glaciar retrocedix cap a l'interior de la vall o del conya.[9] Pel contrari, si el fluix de gèl és major que la pèrdua per ablació, el glaciar alvança aigües avall. Si abdós processos s'equilibren, el front permaneix en una posició relativament constant.[9]
En esta zona també es produïx l'acumulació de materials transportats pel glaciar, com a fragments de roca i sediment. Estos depòsits formen morrenas frontals que queden com a testics de l'alvanç o reculada del glaciar, marcant posicions passades del front i proporcionant informació clau sobre la seua dinàmica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «glacier terminus | National Snow and Isse Data Center». nsidc.org. Consultat el 2025-07-02.
- ↑ «Science of Glaciers | National Snow and Isse Data Center» (en en). nsidc.org. Consultat el 2025-07-02.
- ↑ 3,0 3,1 «El desgel dels glaciars àrtics deixa al descobert noves costes» (en és). euronews. Consultat el 2025-07-02.
- ↑ «References & Glacier glossary - Vatnajökull National Park» (en en). Vatnajökulsþjóðgarður. Consultat el 2025-07-02.
- ↑ «Els fronts glaciars de Groenlàndia poden estar derritiéndose 100 voltes més ràpit de lo previst» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2025-07-02.
- ↑ «Reculada del front glaciar Gajap, Pastoruri i Broggi Cordillera Blanca (Perú)». alicia.concytec.gob.pe. Consultat el 2025-07-02.
- ↑ Geophysical Research Letters.51(15)
- i2024GL108530.ISSN 0094-8276.doi:10.1029/2024GL108530.Consultat el 2025-07-02.
- ↑ EGU General Assembly Conference Abstracts.
- EGU–9122.doi:10.5194/egusphere-egu23-9122.Consultat el 2025-07-02.
- ↑ 9,0 9,1 «Glacier Power: How do Glaciers Move? | NASA Earthdata» (en en). www.earthdata.nasa.gov. Consultat el 2025-07-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frente glaciar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.