Ropalio
Els ropalios o ropalias són estructures sensorials en forma de chicotets tentàculs[1] presents en les meduses de les classes Scyphozoa i Cubozoa, que solen localisar-se en les vores de l'umbrela. Els ropalios més simples estan composts per un estatocisto i un fotoreceptor en forma d'ocelo, sensible a l'intensitat lumínica.
El estatocisto és una vesícula, que conté un element mineral cridat estatolito, i que proporciona a la medusa un sentit de l'orientació espacial.[2] El ocelo permet a la medusa regular la profunditat a la que es troba, seguint l'intensitat de la llum.
En la classe Scyphozoa
[editar | editar còdic]En les meduses de la classe Scyphozoa, els ropalios estan conectats al sistema gastrovascular per mig dels conductes ropalares. Ademés, estan protegits per una caseta sensorial, compost per una extensió del marge umbrelar i per les zones laterals dels lòbuls ropalares adjacents. En l'interior i en l'exterior d'esta caseta es troben depressió, cridades cavitats sensorials subumbrelares i cavitats sensorials extraumbrelares, respectivament. Estes cavitats podrien ser sensibles a les substàncies químiques.[3]
En la classe Cubozoa
[editar | editar còdic]En les meduses de la classe Cubozoa, els ropalios es troben molt més desenrollats, en lents i en ulls complexos.[4] Els cubozoos són capaços d'utilisar esta visió desenrollada per a evitar obstàculs, per a orientar-se utilisant senyals visuals que es troben fòra de l'aigua, i per a coordinar moviments fototácticos.[5] Els ropalios dels membres d'esta classe es troben conectats entre sí per un anell nerviós, que podria funcionar com un sistema nerviós central, en conectar els estímuls provinents dels ropalios i provocar el moviment natatorio de la medusa.[6] La freqüència del sistema de teixits marcapasos (que regula les contracció que produïxen el moviment natatorio) depén de l'intensitat lluminosa, i permaneix constant en condicions de lluminositat constants. En certes espècies (com Tripedalia cystophora), s'ha observat una "resposta d'estalvi d'obstàculs", en la qual la medusa inicia un moviment d'estalvi com a resposta a un oscurecimiento repentí del seu camp visual.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «ropalio» (en castellà). Diccionari mèdic-biològic, històric i etimològic. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2017. Consultat el 26 de setembre de 2017.
- ↑ Luigi i Gabriella Bruno (2005). Centre studi i ricerche de el CSI (ed.). Li meduse (PDFPDF).
- ↑ Publicacions especials (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Institut de Ciències de la Mar i Limnología).8
- ↑ Rob., DeSalle,; 1958-, Schierwater, B. (Bernd), (2011). Key transitions in animal evolution (en anglés), Science Publishers, p. 183. OCLC 644681490. ISBN 9781578086955.
- ↑ (2015).PLoS ONE.9(6)Consultat el 29 de setembre de 2017.
- ↑ The Cnidaria, Past, Present and Future - Springer (en anglés), p. 84. doi:10.1007/978-3-319-31305-4.
- ↑ (2015).Oxford University Press.Consultat el 29 de setembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ropalio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.